Sergei Diaghilev

De Viquipèdia

Diaghilev l'any 1909, per Valentin Aleksandrovich Serov

Sergei Pavlovich Diaghilev (Сергей Павлович Дягилев) (Perm, 19 de març de 1872 - Venècia, 19 d'agost de 1929), conegut també com Serge, va ser un empresari rus i fundador dels Ballets Russos una companyia de la qual van sorgir nombrosos ballarins i coreògrafs famosos.

Diaghilev va nàixer a Perm, Rússia, en una família acabalada i va estudiar lleis a la universitat. Va fer incursions en la pintura, el cant i la música.

L'any 1905, va organitzar una exposició de retrats russos en Sant Petersburg, i l'any següent va muntar una exposició d'art rus en el Petit Palais de París. Aquest seria l'inici d'una llarga relació amb França. El 1907 va presentar cinc concerts de música russa a París, i el 1908 es va encarregar de la producció de Borís Godunov, en l'Òpera de París, amb Fedor Xaliapin en el paper principal.

Això va comportar a una nova invitació per a tornar l'any següent amb ballet i òpera, i així va fundar els seus famosos Ballets Russos. La companyia incloïa els millors ballarins i ballarines de Rússia, entre els quals s'hi trobaven Anna Pavlova i Vaslav Nijinsky. La seua primera presentació, el 19 de maig de 1909, va ser tot un èxit.

Durant aquests anys les representacions de Diaghilev incloïen obres compostes per Nikolai Rimski-Korsakov, com les òperes La donzella of Pskov, Nit de Maig i El gall d'or. La seua adaptació de la suite orquestral Schéhérazade, escenificada l'any 1910, va encendre la ira de la viuda del compositor, Nadezhda Rimskàia-Korsakova, qui va protestar en sengles cartes obertes dirigides a l'empresari i publicades pel diari Rec.

Diaghilev també va encarregar música per a ballet a compositors de la talla de Claude Debussy (Jeux, 1913), Maurice Ravel (Daphnis et Chloé, 1912), Erik Satie (Parade, 1917), Richard Strauss (Josephs-Legende, 1914), Sergei Prokofiev (Ala i Lolly, rebutjada per Diaghilev i convertida posteriorment en la Suit Escita, i Chout, 1915), Ottorino Respighi (La Boutique Fantasque, 1918), Francis Poulenc (Els Espies, 1923) i Manuel de Falla amb El sombrero de tres picos, entre altres. El seu coreògraf Mikhail Fokine també va fer adaptacions de música per a ballet. Diaghilev també va treballar amb el ballarí i professor de ballet Leonid Massine.

El director artístic dels Ballets Russos va ser Léon Bakst, que treballava en companyia de Diaghilev des de 1898, quan l'empresari i Alexander Benois van fundar el grup avantguardista Mir Iskusstva. Els dos plegats van desenvolupar una forma de ballet complicada, amb elements vistosos, que intentava cridar l'atenció del públic en general, i no només de l'aristocràcia. L'encant exòtic dels Ballets Russos, va tenir efecte en els pintors fauvistes i el nounat estil art Déco.

Potser el compositor que va col·laborar més notablement amb Diaghilev va ser Igor Stravinski. L'empresari va quedar impressionat amb algunes de les seues primeres obres orquestrals, com Focs artificials i Scherzo Fantastique, i va demanar a Stravinski arranjaments sobre peces de Frédéric Chopin per als seus ballets. En 1910, li va encarregar la composició de L'ocell de foc, i després Petrushka (1911) i La consagració de la primavera (1913), Pulcinella (1920) i Les Noces (1923).

Diaghilev va produir La bella dorment de Txaikovski a Londres el 1921; malgrat la bona acollida per part del públic, no va ser un èxit financer. Durant els seus últims anys, els Ballets Russos van ser considerats sovint un espectacle massa intel·lectual, estilitzat, i en poques ocasions van tenir el mateix èxit que en les seues primeres representacions.

Diaghilev era obertament homosexual. Potser una de les seues relacions més conegudes va ser la que va mantenir amb Nijinsky. Alguns han vist en algunes de les seues relacions pederàstia.

L'any 1917, a Barcelona llur èxit fou tan espectacular, que hi hagueren de tornar sovint fins el 1927, fet que introduí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet i desvetllà un gran interès per la música russa.

La companyia desaparegué amb la seva mort a Venècia el 1929 on va ser soterrat en les proximitats de l'illa de Sant Michele.