Serbocroat

De Viquip??dia

Serbocroat ???????????????????????????? / srpskohrvatski
Pronunciaci??:	AFI:
Altres denominacions:	serbi, croat, bosni??
Parlat a:	B??snia i Hercegovina, Cro??cia, S??rbia i Montenegro i Europa Central per part d'immigrants
Regi??:	Balcans
Parlants:	17 a 22 milions
R??nquing:	38?? o inferior
Classificaci?? gen??tica:	Indoeuropea   Eslava     Meridional       Serbocroat
estatus oficial
Llengua oficial de:	B??snia i Hercegovina, Cro??cia, S??rbia i Montenegro.
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1	sh
ISO 639-2	antigament: scr, scc
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	antigament: SRC
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma com?? de croats i serbis.

Va n??ixer com a tal en el segle XIX, a conseq????ncia de l'Acord de Viena entre fil??legs serbis i croats, pel qual s'adoptava el dialecte novo-??tokavski de variant ijekavski, originari de Hercegovina oriental, com a base del llenguatge literari com?? a ambd??s pobles.

En 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de fil??legs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independ??ncia de Cro??cia de Iugosl??via en 1991. Des de llavors no hi ha cap Acad??mia de la Llengua conjunta que regule l'idioma serbocroat com a tal, i s'han iniciat processos de diverg??ncia en les distintes rep??bliques.

Actualment ??s normal la refer??ncia al serbocroat com diasistema, i s??n molts (especialment entre els nacionalistes croats i bosni??-musulmans) els que refusen referir-se al serbocroat com un ??nic idioma.

Taula de continguts 1 Dialectes 2 Sistema d'escriptura 3 Vocals 4 Gram??tica 5 Hist??ria 6 Vocabulari 7 L'est??ndard Serbi (Llengua s??rbia) 8 L'est??ndard croat (Llengua Croata)

[edita] Dialectes

Els principals dialectes del diasistema serbocroat s??n el ??tokavski, el ??akavski i el kajkavski. Els noms d'aquests dialectes deriven de la forma del pronom relatiu "que" en cada dialecte (respectivament: ??to, ??a i kaj). La llengua liter??ria de tot el diasistema est?? basada en el dialecte ??tokavski.

Una altra classificaci?? divideix al diasistema serbocroat en dues variants principals: l'ekavski, oriental o s??rbia, i la ijekavski, occidental o croat. No es tracta pr??piament de dialectes, sin?? de variants en relaci?? a l'evoluci?? de la vocal protoeslava "jat".

Exemples:

Ekavski: devojka, zvezda, mesto, razumeti
Ijekavski: djevojka, zvijezda, mjesto, razumjeti

[edita] Sistema d'escriptura

El serbocroat t?? dos sistemes d'escriptura l'alfabet llat?? i l'alfabet cir??l??lic. L'est??ndard croat utilitza nom??s el llat?? i l'est??ndard serbi els utilitza tots dos.

L'escriptura en ambd??s alfabets ??s totalment fon??tica: a cada lletra li correspon un ??nic i invariable so. La correspond??ncia entre l'alfabet llat?? serbi (i croat) i el cir??l??lic serbi ??s total, i ??s com segueix:

Cir??l??lic	Llat??
?? ??	A a		?? ??	N n
?? ??	B b		?? ??	Nj nj
?? ??	V v		?? ??	O o
?? ??	G g		?? ??	P p
?? ??	D d		?? ??	R r
?? ??	?? ??		?? ??	S s
?? ??	E e		?? ??	T t
?? ??	?? ??		?? ??	?? ??
?? ??	Z z		?? ??	U u
?? ??	I i		?? ??	F f
?? ??	J j		?? ??	H h
?? ??	K k		?? ??	C c
?? ??	L l		?? ??	?? ??
?? ??	Lj lj		?? ??	D?? d??
?? ??	M m		?? ??	?? ??

[edita] Vocals

Les vocals del diasistema serbocroat s??n les mateixes que en castell?? (a, i, i, o, u). Es pronuncien pr??cticament igual, si b?? la e ??s un poc m??s oberta. No obstant, hi ha una diferenciaci?? entre vocals curtes i llargues. Tamb?? pot considerar-se l'exist??ncia d'una vocal neutra, ja que l'anomenada a "m??bil" o "flotant" se sol pronunciar de forma molt breu i quasi com a vocal neutra.

[edita] Gram??tica

En el diasistema serbocroat hi ha set casos gramaticals: Nominatiu, Genitiu, Datiu, Acusatiu, Vocatiu, Instrumental i Locatiu. Com en la resta d'idiomes eslaus amb sistema de casos, els adjectius es declinen de forma lleugerament diferent dels substantius.

Es distingeixen tres g??neres gramaticals: mascul??, femen?? i neutre. Dins del g??nere mascul??, s'estableix una distinci?? entre animat i no animat.

Hi ha dos n??meros gramaticals: singular i plural.

[edita] Hist??ria

Des que els idiomes eslaus van comen??ar a separar-se i a divergir entre si, la llengua dels serbis va passar per diversos estats, que a grosso modo poden representar-se com:

• Per??ode d'escriptura glagol??tica
• Introducci?? de l'escriptura cir??l??lica
• Per??ode palege-eslau de redacci?? s??rbia (final del segle XII)
• Per??ode d'influ??ncia russa (primera meitat del segle XVIII)

Es considera que el pare de la llengua serbocroata moderna va ser el ling??ista autodidacta Vuk Stefanovic Karad??ic (1787-1864). Impulsat per l'eslov?? Jernej Kopitar, destacat eslavista, i amb la seua ajuda professional, Vuk Karad??ic va comen??ar a recopilar obres art??stiques populars i a treballar en el primer manual de gram??tica s??rbia, que va publicar a Viena en 1814 baix el t??tol de "Gram??tica de l'idioma serbi", i posteriorment va escriure el primer diccionari serbi amb gram??tica, que va publicar en 1818.

Les reformes introdu??des per Vuk Karad??ic van trobar una forta oposici?? en cercles conservadors, ja que elevava la llengua popular a la categoria de llengua liter??ria, alhora que introdu??a noves lletres en l'alfabet cir??l??lic i eliminava les que havien quedat obsoletes. Vuk Karad??ic va introduir el fam??s principi: "escriu com parles, parla tal com s'escriu".

Aquestes reformes van tenir el seu ress?? a Cro??cia amb reformes semblants introdu??des per ling??istes com Ljudevit Gaj, qui tamb?? va afavorir al mateix dialecte triat per Vuk Karad??ic per a la seua reforma: el dialecte neo-??tokavski, de variant ijekavski, originari d'Hercegovina oriental. Ljudevit Gaj, igual que Vuk Karad??ic i Jernej Kopitar, va ser un dels impulsors de l'anomenat moviment il??liri, m??s tard iugoslau (sudeslau), amb el que es pretenien defensar les identitats culturals i ling????stiques dels eslaus del sud en oposici?? als grans imperis, entre els quals es trobaven dividits els seus territoris: el Imperi austrohongar??s i el Imperi Otom??.

L'Acord Literari de Viena de 1850 entre fil??legs i literats serbis i croats va consolidar aquestes idees sobre la incorporaci?? de l'idioma popular al llenguatge literari, al mateix temps que va unificar criteris sobre el llenguatge literari d'ambdues nacions, que passava a tenir una forma comuna.

En 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de fil??legs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independ??ncia de Cro??cia de Iugosl??via en 1991. Des de llavors no hi ha cap Acad??mia de la Llengua conjunta que regule l'idioma, i s'han iniciat processos de diverg??ncia en les distintes rep??bliques

[edita] Vocabulari

• Serbi: ????????????, srpski
• Hola: ????????????, zdravo
• Arreveure: ???? ????????????, do vi??enja
• Gr??cies: ??????????, hvala
• Sisplau: ??????????, molim
• Com est??s?: ???????? ?????, Kako si?
• Com est?? (vost??)?: ???????? ???????, Kako ste?
• B??: ??????????, dobro
• S??: ????, da
• No: ????, ne
• Comprenc: ??????????????, razumem
• No comprenc: ???? ??????????????, ne razumem

[edita] L'est??ndard Serbi (Llengua s??rbia)

L'est??ndard serbi forma part del diasistema, parlat per uns 10 milions de persones. La forma estandarditzada s??rbia del serbocroat es parla en la Rep??blica de S??rbia (incloent les regions aut??nomes de Voivodina i Kosovo). Variants interm??dies entre ambdues formes es parlen en B??snia-Hercegovina i Montenegro (en els ??ltims temps es treballa en l'elaboraci?? d'una forma estandarditzada bosniana, i alguns tamb?? reclamen una forma estandarditzada montenegrina).

Aquesta estandarditzaci?? est?? basada en el dialecte ??tokavski igual que el croat.

[edita] L'est??ndard croat (Llengua Croata)

L'est??ndard croat (hrvatski), es diferencia del serbi en el sistema d'escriptura, ja que el croat nom??s utilitza l'alfabet llat?? en comptes d'ambos alfabets, cir??l??lic i llat??, utilitzat en el serbi. Aquest est??ndard est?? basat en el dialecte ??tokavski amb algunes influ??ncies del ??akavski i el Kajkavski.

El sistema croat ??s l'idioma oficial de la Rep??blica de Cro??cia i, juntament amb el Bosni?? i el Serbi, ??s una de les tres oficials de B??snia-Hercegovina.

No hi ha una definici?? oficial de l'idioma croat de per se, per?? hi ha l'Institut de la llengua i ling????stica croata.