Separació de poders
De Viquipèdia
La separació de poders és el concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han de estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
L'idea que estableix que les diferents funcions han d'estar conferides a institucions separades va ser proposta per Aristòtil, però no va ser sinó fins al segle XVII i el segle XVIII que el concepte va ser refinat per James Harringotn i John Locke. L'obra més influent, però, va ser la de Montesquieu. Els seus escrits i crítiques sobre la monarquia francesa d'aleshores li van dur a elaborar el concepte de separació de poders, el qual ha estat invocat pels escriptors de la majoria de les constitucions fins ara. Les seves teories estaven basades en un estudi sobre els escrits de Locke i en un coneixement imperfecte de la constitució anglesa del segle XVIII. Montesquieu pensava que per prevenir l'abús del poder i per preservar la llibertat política, era necessari que el govern estigués regulat per diferents poders que s'observassin l'un a l'altre.
Montesquieu, en la seva obra L'Esprit des Lois (L'Esperit de les Lleis), publicat el 1748, va crear el concepte de la divisió de poders en tres branques, tria política. Aquestes branques són:
- La branca legislativa, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents.
- La branca executiva, responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen.
- La branca judicial, responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques.
