Seleccions esportives catalanes
De Viquipèdia
Les seleccions esportives catalanes són les formacions que han competit, tant en el si de l'Estat Espanyol com internacionalment, bé de forma oficial o bé amb caràcter amistós, sota la jurisdicció de les respectives federacions catalanes.
La majoria de seleccions catalanes no poden competir de forma oficial a nivell internacional sinó que ho fan com a seleccions autonòmiques en les competicions que organitzen les respectives Federacions Espanyoles, sovint en categories inferiors. Algunes sí poden competir internacionalment de manera oficial en estar reconegudes les federacions catalanes per les respectives federacions internacionals.
Des del mitjans de la dècada del 1990 es disputen regularment partits amistosos de caire internacional per part de les seleccions absolutes dels principals esports fruit de la voluntat de les federacions, la Generalitat i algunes associacions d'impulsar-ne el reconeixement internacional.
Des de finals del segle XX la Plataforma Pro Seleccions Catalanes pretén obtenir el reconeixement per a les federacions catalanes que no el tenen, i poder competir internacionalment de forma oficial, com ja havia ocorregut abans de la Guerra Civil Espanyola.
A data de juny de 2007, existeixen 13 esports en que es reconeix la oficialitat internacional de les seleccions catalanes corresponents.
Avui dia hi ha al voltant de 50 "països esportius" al món, incloent-hi Catalunya, que participen en competicions oficials en determinades modalitats esportives sense tenir Estat propi.
Aquest fet, unit a l'esmentada tradició històrica, i sobretot al fet que en molts esports són les federacions internacionals (i no els Estats) les que donen reconeixement a les federacions territorials, és el que ha possibilitat el reconeixement internacional d'algunes federacions catalanes, i per tant de les respectives seleccions per tal de participar en competicions oficials internacionals.
Taula de continguts |
[edita] Història
Les seleccions catalanes van ser en molts esports les pioneres a l'Estat Espanyol, creant-se en molts casos les federacions catalanes anys abans que les espanyoles i tenint presència internacional en les competicions de l'època.
En el decurs del primer terç del segle XX es va produir l'esclat definitiu de l'esport a Catalunya, tot i la variabilitat del context polític de cada època. La progressiva dinamització de la pràctica esportiva, entesa com a element d'oci i de salut, féu aparèixer tot tipus d'entitats que fomentaven l'esport a la majoria de comarques catalanes. Paral·lelament, es creaven associacions o federacions amb la voluntat d'aglutinar esforços i compartir vivències.
Així, ja l'any 1900 es funda la Federació Catalana de Futbol; el 1903, la de Tennis; el 1915, la d'Atletisme; el 1922, la d'Esgrima i la d'Hoquei sobre herba; el 1924, la de Lluita; el 1925, la de Bàsquet; el 1929, la de Beisbol, etc. Totes aquestes associacions tenen un nexe comú: són pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles.
[edita] Selecció Catalana de Rugbi
Cas d'especial esment és el de la creació de la Federació Catalana de Rugbi, al 1922. Gràcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia de 1931 en temes esportius, quan al 1934 es funda a París la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), entre les federacions estatals de França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania, hi figura també la de Catalunya com a fundadora i membre de ple dret. Això va provocar un incident polític-esportiu notable a l'època. La Federació Espanyola va protestar perquè també en volia formar part, i gràcies a la mediació de la Federació Catalana, va poder adherir-s'hi. Malgrat això es produí un gran malestar a Madrid i la Federació Espanyola va expulsar la Catalana de les competicions estatals. Catalunya va haver d'organitzar la seva pròpia competició i diferents partits oficials internacionals de la Selecció Catalana de Rugbi contra les seleccions de França i Itàlia. Aquesta independència esportiva es perllongà fins el 1940, any en que es prohibí dins del conjunt de mesures repressores de la dictadura de Francisco Franco.
[edita] Selecció Catalana de Futbol
La Selecció Catalana de Futbol, la primera selecció de les seleccions catalanes de la història, va jugar el primer partit al 1904, un any després de crear-se la Federació Catalana de Futbol. També es va avançar un anys a selecció l'espanyola, que va fer el seu debut als Jocs Olímpics d'Anvers de l'any 1920). L'any 1912 es produïa el debut internacional seriós contra la selecció de França a l'estadi de Colombes.
El 13 de març de 1924 té lloc un fet històric: un enfrontament Catalunya-Espanya. Es tracta del primer de tres partits d’aquestes característiques i en el que el combinat català va perdre per 0-7. En la selecció espanyola hi jugaven tres catalans, Zamora, Piera i Samitier; aquest últim autor de dos gols.
Segons Antoni Closa, coautor del llibre Selecció catalana de futbol. Nou dècades d’història, "els anys 20 són els anys d’or de la selecció catalana perquè es van disputar molts campionats estatals i la selecció va fer moltes gires europees en països com ara Suïssa o Txèquia."
[edita] Altres seleccions
També la Selecció Catalana de Bàsquet té una llarga trajectòria, que arrenca un 25 de març de 1927, quan s'enfrontà a l'Hindú de Buenos Aires: un equip de jugadors argentins cinc vegades campions d’Amèrica del Sud que van iniciar una gira per Europa. Només havien passat quatre anys des de la celebració del primer Campionat de Catalunya i de l’aparició dels primers equips, l’any 1923.
[edita] Època moderna
La Secretaria General de l'Esport, entre moltes altres prioritats, té la de la internacionalització de l'esport català. Tot i que la major part dels enfrontaments de les seleccions catalanes absolutes avui encara són amistosos, aquest impuls continuat està facilitant el coneixement internacional de les seleccions catalanes i l'experiència organitzativa de competicions de tot ordre i de tota mena de disciplina esportiva.
Cal destacar la tasca que en pro de l'esport federat català i de la seva participació internacional està fent la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, amb la col·laboració de la Generalitat. En aquest sentit, la recent creació de la Fundació Catalana per a l'Esport suposa una nova eina per aconseguir una major implicació en la internacionalització de l'esport català i envers les seleccions catalanes.
El 29 de desembre de 2007 es va signar la Declaració de San Mamés, acord de col·laboració en matèria esportiva entre els governs català, basc i gallec.
[edita] Seleccions catalanes reconegudes internacionalment
[edita] Corfbol
La Federació Catalana de Korfbal ha estat la primera Federació Catalana d'un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) que ha obtingut el reconeixement internacional, en ser admesa primer com a membre provisional l'any 1997 i finalment com a membre de ple dret a l'assemblea de la Federació Internacional de Corfbol (IKF), celebrada a Terrassa, el 29 d'octubre de 2005. La selecció catalana de corfbol va debutar l'any 1999 al Campionat del Món d'Austràlia.
[edita] Pitch and Putt
La Federació Catalana de Pitch and Putt (FCPP) té el reconeixement internacional en ser Membre Fundador de l'Associació Europea de Pitch and Putt (EPPA) l'any 1999, juntament amb les associacions d'Irlanda, Gran Bretanya, França, Holanda i Itàlia.
L'any 2006, durant la celebració de la 2a Copa del Món a Teià (el Maresme), es constitueix la Federació Internacional de Pitch and Putt (FIPPA), formada per les federacions o associacions d'Austràlia, Catalunya, França, Gran Bretanya, Holanda, Irlanda, Itàlia, Noruega, San Marino, Suïssa i Xile.
La selecció catalana de pitch and putt ha guanyat les dues edicions de la Copa del Món que s'han disputat, l'any 2004 a Itàlia i l'any 2006 a Catalunya. Al darrer Campionat d'Europa disputat a Holanda l'any 2005 va quedar en tercera posició.
[edita] Curses de muntanya
El 21 d'octubre de 2000 la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va aconseguir per unanimitat de totes les federacions reunides a París (fins i tot l'espanyola) el seu ingrés mundial. Des d'aleshores, la selecció catalana de curses de muntanya participa a les competicions internacionals, proclamant-se campions del món com a selecció els anys 2005, 2006 i 2007, i des del 2002 de manera individual amb Agustí Roc, Teresa Forn, Anna Serra i Kilian Jornet.
[edita] Físic-culturisme
L'any 2002 la Federació Catalana de Físic-culturisme és admesa a la Union International de Body Building Network (UIBBN), després d'haver-hi competit de manera provisional des de l'any 1999.
[edita] Futbol Sala
La Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS) és admesa per la Unió Europea de Futbol Sala (UEFS) a l'assemblea feta a Volgograd (Rússia) durant la celebració del campionat d'Europa femení, el mes de maig de 2004.
Anteriorment la Federació Catalana de Futbol Sala va haver de recórrer als tribunals per a poder inscriure's com a federació independent de la Federació Catalana de Futbol (FCF), federació que forma part de la FIFA a través de la FEF. L'Associació Mundial de Futsal (AMF) i la FIFA estan enfrontades pel control del Futbol Sala mundial, ja que la FIFA considera que el futbol sala ha de dependre de la federació de futbol i l'AMF (que existeix abans que la FIFA s'ocupés del futbol sala) considera que és un esport totalment diferent i ha d'estar regit per una federació pròpia.
El reconeixement per part de l'Associació Mundial de Futsal (AMF) arribà el març de 2006, a l'assemblea feta a l'Argentina.
La Selecció Catalana de Futbol Sala debuta l'any 2004, a l'Europeu de Rússia femení i a l'Europeu de Bielorússia masculí.
Al Campionat d'Europa 2006, disputat a Catalunya, la selecció masculina es proclamà subcampiona d'Europa.
L'any 2007 va participar a la 1a copa del món, destacant el fet que en el partit inaugural del torneig va vèncer a la selecció espanyola per un resultat de 5 a 3. En aquest partit es donà l'anècdota de que el combinat representant d'Espanya va haver d'exigir la interpretació del seu himne després que per error es fes sonar l'himne anglès. Aquest fet, unit a la tensió de rerefons, va fer que es creés certa polèmica política a l'Estat, que va fer servir tots els mecanismes al seu abast per a impedir aquest partit.
En el mes de setembre d'aquell mateix any, va debutar en un Campionat del Món, assolint la tretzena posició a l'Argentina.
[edita] Futbol Australià
La selecció catalana de futbol australià competeix oficialment a nivell internacional en ser reconeguda per la Federació Internacional de Futbol Australià (ARI-Aussie Rules International).
Tot i ser un esport força desconegut a casa nostra, l'any 2002 es va crear la Lliga de Futbol Australià de Catalunya.
El debut internacional es va produir al Campionat d'Europa que es va disputar a Londres el 9 d'octubre de 2005. Catalunya, que juntament amb França va ser l'única selecció que no va alinear cap jugador australià, va sorprendre amb la seva 7a posició final, quan les previsions inicials eren no guanyar cap partit i quedar desens i últims.
[edita] Raquetbol
El 10 de novembre de 2006 la selecció catalana de raquetbol, depenent de la Federació Catalana d'Esquaix i Raquetbol, fou reconeguda oficialment a nivell internacional, i des d'aleshores competeix en els campionats europeus i mundials amb el nom de Catalunya. A aquest acord, hi van arribar el president de la Federació Catalana d'Esquaix i Raquetbol, Josep Maria Ripoll, el president de la Federació Europea de Raquetbol, Erik Meyer, i el president de l'International Racquetball Federation, Keith D. Calkins. La primera participació de la selecció catalana en un Campionat del Món va ser a Santo Domingo l'agost del 2006 com a membre provisional.
[edita] Twirling
El 24 de maig de 2007 la Federació Esportiva Catalana de Twirling fou reconeguda per la Confederació Europea de Twirling Baton (CETB) com a membre oficial de ple dret. Aquest fet permet a Catalunya competir a nivell internacional amb delegació pròpia a través de la selecció catalana de twirling baton, ja que fins el moment tot i haver estat reconeguda de forma provisional, havia de competir com a representació espanyola. La primera cita en que s'estrenà la selecció de forma oficial fou el Campionat d'Europa 2007, que es disputà a Holanda entre el 4 i el 8 de juliol.
[edita] Bitlles i Bowling
El 27 d'octubre de 2007, s'anuncià públicament la incorporació de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling com a membre de ple dret de la Federació Internacional de Bowling (FIQ). Cal destacar la rellevància que té aquesta fita ja que es tracta del primer esport reconegut pel COI en el que la selecció catalana es pot enfrontar a Espanya. El procediment s'inicià el 28 d'agost de 2007 al congrés ordinari de la FIQ a Monterrey (Mèxic) amb el reconeixement de membre provisional, per voluntat del Presídium. Dos dies després, el 30 d'agost, el congrés aprova per unanimitat l'adhesió de la federació catalana com a membre oficial. De manera automàtica va passar a ser membre de la World Tenpin Bowling Association (WTBA) i de la European Tenpin Bowling Federation (ETBF). D'altra banda, al mateix congrés, Joan Ricart i Aguilà, president de la federació catalana, va ser escollit vicepresident primer de la Federació Internacional de Bowling per aclamació, a proposta de les federacions d'Alemanya i Luxemburg.
El 24 d'abril de 2008 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) desestimà la reclamació de la Federació Espanyola contra l'acord de reconeixement oficial de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling per part de la Federació Internacional, argumentant que la clau jurídica en aquest tipus de fets no la tenen les lleis espanyoles sinó els estatuts de les federacions internacionals.[1][2]
[edita] Seleccions catalanes en procés de reconeixement internacional
[edita] Patinatge
El 27 de març del 2004 la Federació Catalana de Patinatge va ser reconeguda de forma oficial com a membre independent de ple dret a la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), a la reunió del comitè internacional, celebrada a Miami, però aquesta decisió havia de ser ratificada per l'assemblea. Degut a les pressions polítiques de l'Estat espanyol, en l'anomenat Cas Fresno, finalment va denegar la ratificació.
Aquesta decisió va ser posteriorment anul·lada pel Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS). El 29 de novembre de 2005, l'assemblea de la FIRS, reunida a Roma, va repetir la votació sobre l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge. L'assemblea extraordinària de Roma de la FIRS va rebutjar per 125 vots a 43 l'admissió com a membre de ple dret de la Federació Catalana de Patinatge perquè el patinatge del país pugui competir internacionalment de manera oficial.
El novembre de 2006 la Federació Catalana de Patinatge va ser admesa a la Confederació Sud-americana del Patí com a membre adherit, podent competir des d'aleshores de manera oficial en els campionats organitzats per aquesta confederació.
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Anunci televisiu de la campanya “Una Nació, una selecció” 2006: a YouTube, a Google video
- Projecció internacional de l'Esport català. Seleccions catalanes amb una ressenya històrica.
- Seleccions catalanes, Ara!
- Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes
- Seleccions catalanes a EsportCatalà.org
- Directori d'enllaços de les Federacions esportives
Bàsquet | Bitlles i Bowling | Curses de muntanya | Corfbol | Futbol | Futbol Australià
Futbol Sala | Hoquei patins | Pitch and Putt | Raquetbol | Rugbi
Federacions catalanes | Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes | Unió de Federacions Esportives de Catalunya
Llista de seleccions esportives de nacions sense estat
Activitat de les seleccions esportives catalanes
