Satrapia de Lídia
De Viquipèdia
Lídia fou una satrapia de l'Imperi persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia. La satrapia va subsistir sota domini dels selèucides, fins a la pau d'Apamea el 188 aC.
Després d'una batalla en la que els perses van obtenir el triomf sonbre el rei Cressos de Lídia, els perses van entrar a Lídia i van ocupar tot el país; les ciutats, tribus i pobles sotmesos es van sotmetre al rei de Pèrsia (546 aC), Cir II el gran. Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lidia, va esdevenir la capital del sàtrapa persa que tenia autoritat sobre altres sàtrapes com el de Cària, el de Lícia i el de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica.
[edita] Període hel·lenístic
El 334 aC va quedar sotmesa a Alexandre el gran. Asandre de Cària en fou nomenat sàtrapa i el 331 aC el va seguir Menandre. A la mort d'Alexandre va conservar la satrapia fins que el 321 aC fou donada a Clitos. El 318 aC fou establerta com a centre del domini d'Antígon el borni que el 306 aC si va proclamar rei. Derrotat i mort Antígon a Issos el 301 aC va passar als selèucides després d'un intent d'Aqueos de mantenir-se independent. Els selèucides la van conservar fins el 189 aC. El tractat de pau d'Apamea la va cedir al Regne de Pèrgam (188 aC).
[edita] Satrapia de Persia 546-333 aC
- Tabalos (546-545 aC)
- Mazares (545-544 aC)
- Harpagos (vers 544-540 aC)
- Oretos (Oroetes) vers 540 aC
- Bageos vers 520 aC
- Otanes abans de 513 aC (vers 517.513 aC)
- Artafernes I l'aquemènida 513-493 aC
- Artafernes II fill d'Hidarnes 493-480 aC
- Gadates vers 480 aC
- Desconeguts vers 480-440 aC
- Pisutnes (Pisiyauthna) vers 440-415 aC
- Tisafernes (sàtrapa de Cària 415-395 aC) 415-408 aC
- Cir el Jove (Kurush) 408-401 aC (fill de Darios II de Pèrsia)
- Tisafernes (segona vegada) 401-395 aC
- Titraustes 395-393 aC
- Tiribazos 393-391 aC
- Estratos 391-388 aC
- Tiribazos 388-? (segona vegada)
- Tofradates o Autofradates vers 370 aC
- Espitridates vers 350-334
[edita] Satrapia de Macedònia (334-301 aC) i del Imperi Selèucida (301-189 aC)
- Asandre de Cària 334-331 aC
- Menandre 331-321 aC
- Clitos 321-318 aC
- Antígon el Borni 318-301 aC (rei des el 306 aC)
- Desconeguts 306-198 aC
