Sarajevo

De Viquip??dia

Coordenades: 43?? 52??? 0??? N 18?? 25??? 0??? E

Sarajevo moderna i el riu Miljacka

Sarajevo (en cir??l??lic, ????????????????) ??s la ciutat m??s gran i capital de B??snia i Hercegovina. Abans de la guerra, l'??ltim padr?? de 1991 avaluava la poblaci?? en 429.672 habitants i actualment est?? estimada en uns 310.000 habitants. Sarajevo v?? del turc saray que significa ??palau del sold???? (t?? el mateix origen que serrall en catal??) i ova que vol dir camp.

La ciutat est?? considerada com una de les ciutats m??s importants dels Balcans i la seva hist??ria ??s particularment rica des de la seva creaci?? pels otomans el 1461. La ciutat ha estat el lloc de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'??ustria que va marcar el comen??ament de la Primera guerra mundial i m??s recentment va acollir els Jocs ol??mpics d'hivern de 1984 i va ser assetjada durant la guerra de B??snia en els anys 1990. Sarajevo forma part del cant?? de Sarajevo, un dels deu cantons de B??snia i Hercegovina.

[edita] Geografia

Vista de Sarajevo des d'un tur?? a l'est

Sarajevo est?? situada prop del centre del triangle format per B??snia i Hercegovina, i cobreix una superf??cie de 142 km??. La major part de la ciutat est?? constru??da a la vall de Sarajevo, a una altitud mitjana de 500 m i envoltada de muntanyes.

El riu Miljacka flueix a trav??s de la ciutat de l'est a l'oest. La font del riu Bosna pren la seva font al riu Vrelo que es troba a la perif??ria de Sarajevo prop Ilidza i ??s un dels espais naturals m??s grans del pa??s.

La ciutat est?? envoltada de cinc grans muntanyes, que han servit en els Jocs ol??mpics d'hivern el 1984. Formen part dels Alps Din??rics que s'estenen a trav??s de Cro??cia, B??snia i Hercegovina, S??rbia i Montenegro. Les muntanyes atreuen els turistes per a les activitats d'esqu?? i d'excursions.

Els cims m??s importants s??n:

Treskavica : 2.088 m, sud
Bjela??nica : 2.067 m, sud-oest
Jahorina : 1.913 m, sud-est
Trebevi?? : 1.627 m, sud-est
Igman : 1.502 m, sud-oest

[edita] Clima

Sarajevo gaudeix d'un clima continental, situada entre les zones clim??tiques de l'Europa central al Nord i del Mediterrani al sud. Sarajevo coneix estius calents, amb temperatures de 35??C no inhabituals i dels hiverns freds, en qu?? la neu est?? garantida a conseq????ncia de l'altitud de la ciutat. Sarajevo compta amb tres estacions meteorol??giques situades sobre les muntanyes de Bjelasnica i Butmir i a la mateixa ciutat.

Els mesos m??s calents s??n el juliol, amb una temperatura mitjana de 19??C, aix?? com el mes d'agost que t?? una temperatura mitjana de 16??C. El mes m??s fred de l'any ??s el gener, amb una temperatura mitjana de -1??C. La temperatura anual mitjana ??s de 10??C.

Sarajevo rep m??s de 900 mm de precipitacions anualment. El mes m??s pluj??s ??s l'octubre, amb 89,4 mm. El mes de febrer ??s el m??s sec amb 61,4 mm de precipitacions. La pressi?? de l'aire mitjana ??s de 942,3 mil??libars i ??s relativament constant al llarg de l'any.

[edita] Hist??ria

Localitzaci?? de Sarajevo

Els arque??legs estan d'acord a dir que l'indret de Sarajevo era ocupat per l'home des del neol??tic, com ho testimonien els atuells Butmir trobats en el moment de la construcci?? d'una escola el 1893.

Diversos habitatges il??liris existien a la regi?? abans de la conquesta de Roma de l'any 9. Els il??liris que residien prop de Sarajevo pertanyien a la tribu dels Daesitates, un grup guerrer que va ser l'??ltim a resistir-se de l'ocupaci?? romana de l'emperador Tiberi. Durant l'ocupaci?? romana, la ciutat Aquae Sulphurae existia sobre l'indret actual d'Ilid??a, un barri perif??ric de Sarajevo al sud-oest de la ciutat.

En el transcurs de l'edat mitjana, Sarajevo forma part de la prov??ncia b??snia de Vrhbosna situada prop del centre tradicional del regne. B?? que una ciutat dita Vrhbosna existia, la localitzaci?? exacta de Sarajevo en aquesta ??poca ??s objecte de debats. Diversos documents fan constar una ciutat anomenada Tornik a la regi??. Tanmateix, Tornik sembla no ser m??s que un petit mercat ve?? d'un petit poble poc important per als venedors ragusains.

D'altres documents al contrari ensenyen Vrhbosna com una ciutat major situada en el centre del Sarajevo modern. Els documents papals deixen const??ncia de la construcci?? de la catedral de Sant Pol el 1238 a la ciutat. Els deixebles de Sant Cirili i Sant Metode van construir igualment una esgl??sia a Vrelobosna.

Sarajevo tal i com se la coneix avui ha estat fundada per l'imperi otom?? en els anys 1450 de resultes de la conquesta de la regi??. La data de 1461 ??s de manera comuna admesa com a any de creaci?? de la ciutat, quan el primer governador otom?? de B??snia, Isa-Beg Isakovic, va transformar un grup de pobles en ciutat i en capital d'Estat construint sobretot un mercat cobert, una mesquita, un bany p??blic, un hotel i un palau pel suld?? (Saray) que va donar a la ciutat el seu nom actual. La mesquita es va dir Carova Damija (la mesquita del tsar) en honor del suld?? Mehmed II. Gr??cies a aquests edificis Sarajevo va ser r??pidament la major ciutat de la regi??.

Sarajevo floreix al segle XVI gr??cies al constructor Gazi Husrev-beg que construeix la majoria del que ??s avui la vella ciutat. Sarajevo es fa coneixer per als seus grans mercats i les seves nombroses mesquites, que eren un centenar cap a mitjans d'aquest segle. Cap a la fi del segle XVII, Sarajevo era la ciutat m??s important dels Balcans despr??s d'Istanbul. El 1660, s'estima que la seva poblaci?? era de m??s de 80.000 habitants. En comparaci??, Belgrad comptava amb 12.963 habitants i Zagreb nom??s 14.000 fins a 1851.

Els primers segles de domini otom?? s??n doncs l'edat d'or de Sarajevo. Al segle XVI tota la ciutat est?? pr??cticament constru??da. Al segle XVII ja no s'est??n, per?? la poblaci?? continua augmentant. Sarajevo era la segona ciutat m??s rica dels Balcans de l'oest despr??s de Dubrovnik. Tanmateix el segle XVI marca tamb?? el comen??ament del declivi de l'imperi otom?? debilitat per la seva derrota a Viena.

No ??s una coincid??ncia que el comen??ament de la fi de l'era otomana en la hist??ria de Sarajevo comen??a per la fi de la guerra austro-otomana. De resultes de la derrota de Viena el 1683, la part occidental de l'imperi va ser objecte de nombrosos atacs. En un atac condu??t pel pr??ncep Eugeni de Savoia el 1697 contra l'imperi Otom??, Sarajevo va ser saquejada i cremada. El conjunt de la ciutat va ser destru??da exceptuant algun barri, algunes mesquites, i l'esgl??sia ortodoxa. Llavors la ciutat va patir nombrosos altres incendis, el que va fer que el 1801 la ciutat nom??s compt??s amb 60.000 habitants (el que era no obstant aix?? molt m??s que la poblaci?? de Nova York en aquell temps). La ciutat va con??ixer l'anarquia de 1747 a 1757. Llavors, la capital de B??snia va ser transferida a Travnik. El 1788 la ciutat va patir un nou incendi, i cinc anys despr??s una epid??mia de pesta.

Durant els anys 1830 l'??rea al voltant de la ciutat patia unes quantes batalles de la rebel??li?? dels bosnis, portada per Husein Grada????evi??. Avui, un carrer de ciutat essencial s'anomena "Drac de B??snia" en el seu honor. La rebel??li?? tanmateix fracass?? i els otomans van controlar B??snia durant unes quantes d??cades m??s.

Per?? finalment, el 1878, B??snia va ser ocupada per ??ustria-Hongria. Els arquitectes i enginyers que intentaven reconstruir Sarajevo com a capital europea moderna eren inesperadament ajudats per un foc que crem?? una gran part de la ciutat central (??ar??ija). Aix?? comport?? barrejar els estils existents de la ciutat otomana restant i l'arquitectura occidental contempor??nia.

La primera l??nia de tramvies a Sarajevo el 1885. ??ustria-Hongria escollia Sarajevo com a ciutat pionera en la construcci?? d'un tramvia que era revolucionari en aquells temps.

Aquest per??ode comport?? un de gran desenvolupament per a la ciutat gr??cies a que el nou poder occidental aportava noves idees de l'edat victoriana. Diverses f??briques i altres edificis foren constru??ts, i les institucions foren modernitzades. Per primera vegada en la seva hist??ria, la poblaci?? de Sarajevo comen??ava a escriure amb alfabet llat??.

En l'esdeveniment que provocava la Primera guerra mundial, l'arxiduc Francesc Ferran d'??ustria i la seva muller Sofia Chotek von Chotkowa eren assassinats a Sarajevo el 28 de juny de 1914 pel nacionalista serbi Gavrilo Princip. La viol??ncia contra els serbis empitjorava per tota la ciutat, encara que els l??ders religiosos bosnians instaven a la moderaci?? i fins i tot personalment donaven refugi a algunes fam??lies serbies.

Despr??s de la guerra, Sarajevo ??s integrada al regne de Iugosl??via (el pa??s dels eslaus del Sud), en tant que capital de la prov??ncia de Drina Banovina. La ciutat no es va beneficiar de la mateixa atenci?? o de la import??ncia que havia conegut en el passat. Fora del que ??s avui el banc de Bosnia i Hercegovina, cap contribuci?? significativa va ser realitzada durant el per??ode d'entreguerres.

Durant la Segona guerra mundial, el regne estableix una defensa completament inadequada. De resultes d'un bombardeig alemany, Sarajevo va ser conquerida per la marioneta croata nazi Ustase. Una gran part de la poblaci?? jueva de la ciutat va ser exterminada durant l'Holocaust que posava fi de manera tr??gica a la important comunitat jueva de Sarajevo. El 1941, les atrocitats comeses per la Ustase eren fortament condemnades per nombrosos ciutadans de Sarajevo.

La resist??ncia de Sarajevo va ser condu??da per "Walter" Peric, partidari del NLA. La llegenda diu que quan un nou oficial alemany va ser designat a Sarajevo amb la tasca de trobar Walter, va demanar al seu subordinat que li enseny??s on era Walter. Aquest ??ltim va portar l'oficial dalt d'un pujol dominant la ciutat i li va dir "Veu la ciutat. ??s Walter." Walter mor el dia de l'alliberament de Sarajevo, el 4 de juny de 1945, fent-se d'alguna manera el s??mbol de la ciutat.

Despr??s de la Segona guerra mundial, Sarajevo esdev?? la capital de la Rep??blica de B??snia dins de la Federaci?? socialista de la Rep??blica de Iugosl??via. Els comunistes van invertir ??mpliament a la ciutat, construint nombrosos barris residencials en les municipalitats de Novi Grad i Novo Sarajevo, situades a l'oest de la vella ciutat. Van desenvolupar igualment la ind??stria de la ciutat i en van fer, una vegada m??s, una de les principals ciutats balc??niques. D'una poblaci?? de 115.000 habitants a la postguerra, la ciutat va arribar a 429.672 al final de Iugosl??via.

La consagraci?? de Sarajevo sota l'era de la Iugosl??via socialista va ser en el moment dels jocs ol??mpics d'hivern de 1984. Sarajevo es va emportar els jocs davant Sapporo, Jap??, i Falun-G??teborg, Su??cia. Aquests jocs s??n considerats per a molts com els millors jocs ol??mpics d'hivern mai organitzats. Van anar seguits per una explosi?? del turisme, fent dels anys 1980 un dels millors decennis des de feia molt de temps. L'euf??ria dels jocs i la bona situaci?? econ??mica semblaven ben allunyats del que llavors s'anava a desenvolupar.

La hist??ria moderna de Sarajevo comen??a amb la declaraci?? d'independ??ncia de Bosnia i Hercegovina. La ciutat esdev?? la capital del nou Estat. Quan l'ex??rcit de Iugosl??via es va instal??lar a les muntanyes properes a Sarajevo, importants manifestacions per a la pau van tenir lloc. En una d'elles, una manifestant, anomenada Suada Dilberovic va ser abatuda per un tirador no identificat.

Els tres anys que van seguir van fer de Sarajevo el centre del m??s llarg setge de la hist??ria militar moderna.

Tramvia donat per la EU davant d'un edifici cremat

El 6 d'abril de 1992, Sarajevo va ser envoltada per les forces s??rbies. La guerra va durar fins a l'octubre del 1995. De mitjana, 329 obusos van caure sobre la ciutat cada dia, amb un r??cord de 3.777 el 22 de juliol de 1993. La ciutat va ser privada d'electricitat, de calefacci??, d'aigua i de medicaments. A conseq????ncia del setge, la poblaci?? va baixar sensiblement.

Les estimacions que es fan s??n de 12.000 morts i 50.000 persones ferides, per?? en el transcurs dels tres anys que va durar el setge de la ciutat, les forces s??rbies van ser incapaces de prendre la ciutat.

Els acords de Dayton posen fi al conflicte i al setge amb el restabliment de l'electricitat i del gas. El govern bosni va declarar la fi oficial del setge el 29 de febrer de 1996.

La reconstrucci?? de Sarajevo va comen??ar inmediatament. Gaireb?? no va quedar cap casa sense ser malmesa en el transcurs del setge. Les ru??nes eren molt nombroses a la ciutat i els murs que quedaven eren crivellats de bales. Els pujols propers eren igualment minats.

El 2003, la majoria de la ciutat ja era reconstru??da, amb nom??s algunes ru??nes visibles en el centre ciutat. Els immobles moderns i els gratacels han estat constru??ts des d'aleshores per tota la capital. La ciutat acull de nou nombrosos esdeveniments internacionals, com ara festivals de pel??l??cules. A partir de 2014 sembla plausible una nova candidatura de Sarajevo per acollir de nou els jocs Ol??mpics d'hivern.

[edita] Transports

???S'utilitza ??mpliament els transports en com??. Els principals mitjans de transport s??n el tramvia, el troleib??s i els autobusos. Les primeres l??nies de tramvia a Europa van ser constru??des a Sarajevo a l'any 1885 pel govern d'??ustria-Hongria. Actualment, la xarxa de tramvia s'est??n sobre 16 quil??metres de longitud.

A Sarajevo existeixen 7 l??nies de tramvia, 4 de troleib??s i 9 d'autob??s. En els ??ltims anys de la extinta Iugosl??via es va pensar en construir un metro, que mai va arribar a realitzar-se.

El ferrocarril sempre ha estat molt desenvolupat a Sarajevo. La principal estaci?? de la ciutat est?? situada una mica al nord del centre-ciutat.

L'aeroport internacional de Sarajevo (Codificaci?? AITA SJJ) est?? situat a alguns quil??metres al sud-oest de la ciutat. Durant la guerra, l'aeroport va ser utilitzat pels avions de les Nacions Unides i de les organitzacions humanit??ries. Des dels acords de Dayton signat el 1996, l'aeroport ha conegut un creixent desenvolupament.

Les dues grans art??ries de la ciutat s??n Titova i Zmaj od Bosne. Una autopista connectant la capital amb Budapest ??s en curs de modernitzaci??.

[edita] Cultura

Mesquita de Careva

Sarajevo ha estat casa de moltes ??tnies i religions diferents durant els segles, donant una gamma de cultures diverses a la ciutat. Bosnis musulmans, serbis ortodoxes, croats cat??lics, jueus, i eslovens, tots compartien la ciutat mentre mantenien identitats distintives.

La ciutat ??s rica en museus, incloent-hi:

el Museu de Sarajevo,
el Museu d'Art Contemporani Ars Aevi,
el Museu Nacional de B??snia i Hercegovina (establert el 1888 i a casa al Sarajevo Haggadah),
el Museu Hist??ric de B??snia i Hercegovina, i
el Museu d'Arts de Literatura i Teatre de B??snia i Hercegovina.

Altres centres cultures que ofereix:

Biblioteca de la Ciutat de Sarajevo

el Teatre Nacional de B??snia i Hercegovina, establert el 1919,
el Teatre de Joventut de Sarajevo,
el Centre per a la Cultura de Sarajevo,
la Biblioteca de la Ciutat de Sarajevo,
la Galeria d'Art de B??snia i Hercegovina, i
l'Institut Bosni??, una recull de biblioteca i art privat que se centra en la hist??ria Bosniana.

???Hist??ricament, Sarajevo va acullir molts poetes famosos i pensadors durant l'imperi d'otom??.

Vladimir Prelog, guanyador del premi Nobel de Qu??mica ??s de la ciutat, aix?? com Danis Tanovic director de cinema guanyador d'un oscar per la pel??l??cula No man's land. Tamb??, el guanyador del premi Nobel de Literatura Ivo Andric va passar gran part de la seva vida a Sarajevo.