Sant Petersburg

De Viquipèdia

Санкт-Петербург (Sankt-Peterburg)

Informació
Capital:	Sant Petersburg
Població - Total - Densitat de població	4.661.219 h. (2005) 7.691 hab/km²
Superfície	606 km²
Governador	Valentina Mavtienko
Idioma oficial	Rus
Lloc web	Govern

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленингра́д, 1924–1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914–1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Fundada pel tsar Pere el Gran el 1703 com la "finestra d'Occident", va funcionar com a capital del país durant el període imperial de la seva història fins al 1918. Amb uns 4.700.000 habitants (2002), actualment és la segona ciutat més gran de Rússia, la quarta més gran d'Europa, un important centre cultural europeu i el principal port rus al Bàltic.

Sant Petersburg és la ciutat més septentrional del món amb més d'un milió d'habitants. El centre urbà fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat; la ciutat, que durant més de 200 anys va ser el centre polític i cultural de Rússia, actualment és encara impressionant, i sovint és anomenada "la capital del Nord" (северная столица). Entre els seus monuments destaquen l'antic Palau d'Hivern (que alberga el museu de l'Ermitage), la fortalesa Petropàvlovskaia (o de Sant Pere i Sant Pau), les catedrals de Sant Isaac, Kazan i Smolni i l'església de la Resurrecció (o del Salvador, o del Vessament de la Sang).

Sant Petersburg és el centre administratiu de la província de Leningrad i del districte federal Nord-occidental (Северо-западный федеральный округ).

Evolució de la població de la ciutat de Sant Petersburg:

Any	Habitants
1725	75.000
1750	150.000
1800	300.000
1846	336.000
1852	485.000
1858	520.100
1864	539.100

Any	Habitants
1867	667.000
1873	842.900
1881	876.600
1886	928.600
1891	1.035.400
1897	1.264.900
1901	1.439.400

Any	Habitants
1908	1.678.000
1910	1.962.000
1915	2.318.600
1920	722.000
1926	1.616.100
1936	2.739.800
1939	3.191.300

Any	Habitants
1944	2.559.000
1959	2.888.000
1970	3.512.974
1979	4.072.528
1989	4.460.424
2002	4.159.635
2005	4.596.000

La plaça del Palau, amb el Palau d'Hivern (avui museu de l'Ermitage) i la columna d'Alexandre

Portal de l'URSS

	Ciutats heroiques de la Unió Soviètica
Leningrad \| Odessa \| Sebastòpol \| Volgograd/Stalingrad \| Kíev \| Fortalesa de Brest \| Moscou \| Kertx \| Novorossisk \| Minsk \| Tula \| Múrmansk \| Smolensk

Subdivisió administrativa de Rússia

Subjectes federals

Repúbliques	Adiguèsia \| Altai \| Baixkíria \| Buriàtia \| Calmúquia \| Carèlia \| Daguestan \| Ingúixia \| Kabardino-Balkària \| Karatxai-Txerkèssia \| Khakàssia \| Komi \| Marí El \| Mordòvia \| Ossètia del Nord - Alània \| Sakhà \| Tatarstan \| Tuvà \| Txetxènia \| Txuvàixia \| Udmúrtia
Territoris o krais	Altai \| Khabàrovsk \| Krasnodar \| Krasnoiarsk \| Perm \| Primórie \| Stàvropol
Províncies o óblasts	Amur \| Arkhànguelsk \| Àstrakhan \| Bèlgorod \| Briansk \| Iaroslavl \| Irkutsk¹ \| Ivànovo \| Kaliningrad \| Kaluga \| Kamtxatka² \| Kèmerovo \| Kírov \| Kostromà \| Kurgan \| Kursk \| Leningrad \| Lípetsk \| Magadan \| Moscou \| Múrmansk \| Nijni Nóvgorod \| Nóvgorod \| Novosibirsk \| Omsk \| Orenburg \| Oriol \| Penza \| Pskov \| Riazan \| Rostov \| Sakhalín \| Samara \| Saràtov \| Smolensk \| Sverdlovsk \| Tambov \| Tiumèn \| Tomsk \| Tula \| Tver \| Txeliàbinsk \| Txità³ \| Uliànovsk \| Vladímir \| Volgograd \| Vólogda \| Vorónej \|
Ciutats federals	Moscou \| Sant Petersburg
Província autònoma	Hebreus
Districtes autònoms	Aga Buriàtia³ \| Iamàlia \| Khàntia-Mànsia \| Koriàkia² \| Nenètsia \| Txukotka \| Ust-Orda Buriàtia¹