Sant Jeroni de la Murtra

De Viquip??dia

Monestir Sant Jeroni de la Murtra amb la torre prioral.

Sant Jeroni de la Murtra ??s un antic monestir g??tic situat a la Vall de Betlem, a la Serralada de Marina, entre els municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. La seva situaci??: 41.4707?? de latitud i 2.2101?? de longitud.

Va pert??nyer a l'orde dels jer??nims i va ser fundat, l'any 1413, prop de Sant Pere de Ribes, al Garraf, sent traslladat tres anys m??s tard, el 1416, pel mercader barcelon?? Bertran Nicolau, sobre l'antiga casa de ??a Murtra. A partir d'aquesta casa es va construir l'esgl??sia, les cel??les, el claustre, el refector, la cuina i d'altres depend??ncies mon??stiques.

Va ser declarat monument hist??ric art??stic d'inter??s nacional l'any 1975.

[edita] Hist??ria

Consta documentaci?? que l'any 1431 tenia catorze monjos i per dificultats econ??miques van voler unir-se amb el monestir de la Vall d'Hebron, de la mateixa orde dels jer??nims. Denegada la fusi?? i gr??cies a la protecci?? de Joan II, el monestir es va anar consolidant i aconseguint favors sota el regnat dels Reis Cat??lics i de l'emperador Carles I, que es van fer c??rrec de la realitzaci?? de grans obres al monestir, testimoniatge d'aix?? s??n el retrat de Ferran i d'Isabel a la galeria de ponent del claustre juntament amb els seus escuts d'armes, tamb?? hi ha el nom de Joan II gravat al refector.

Quan el rei Ferran el Cat??lic el 7 de desembre de 1492 va sofrir una ferida causada pel regicida Joan de Canyamars a les escales del Palau Reial Major de Barcelona, va passar uns dies recuperant-se al monestir juntament amb la seva esposa Isabel de Castella.

Durant els segles XV i XVI es van edificar les parts m??s importants i va disposar d'una gran biblioteca.^[1] El seu prior Pere Benejam va ser conseller dels reis i dels ducs de Cardona.

Durant la desamortitzaci?? de 1835, el monestir fou assaltat i cremat.

[edita] L'edifici

Voltes del claustre de Sant Jeroni.

Est?? format per un conjunt monumental d'edificis d'estil g??tic tard??, inscrits en un espai rectangular formant un espai clos. Realitzats majorit??riament durant els segles XV i XVI i tenint com mestres d'obra a Pere Basets i Jaume Alfons de Baena al claustre, Tom??s Bersa a l'esgl??sia i Jeroni Matx?? a la torre.

• Torre prioral. Est?? aixecada sobresortint fora del espai clos a l'angle sud-oest i consta de quatre pisos i una galeria superior, com ja s'ha dit, realitzada pel mestre d'obres Jeroni Matx??.
• Esgl??sia. L'esgl??sia del segle XV, amb reformes d'ampliaci?? durant el segle XVI. Constava originalment d'una sola nau de tres trams amb arcs ogivals, absis de cinc cares a la seva cap??alera i sis capelles laterals, el seu constructor conegut va ser Tom??s Bersa, mestre d'obres del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Barcelona. En l'incendi del 1835 es va enfonsar tot, quedant nom??s part del mur de la paret dreta i l'absis. Va ser reconstru??da a mitjan segle XIX la capella de sant Sebasti?? del 1491.
• Edificis monacals. Situat a l'ala nord del claustre es troba el refetor dels monjos de vint per sis metres, cobert amb tres voltes de creueria amb claus de volta policromades pel monjo Gabriel Andreu entre els anys 1483/1486. La clau central representa a sant Jeroni i a una altra es pot llegir Rex Joannes me facit referint-se a Joan II benefactor del monestir. Altres depend??ncies, s??n la sala capitular, la cuina, el celler i el safareig.
• Claustre. Situat al centre de la construcci?? de la resta dels edificis, com ??s propi dels monestirs, el claustre consta de dos pisos de galeries cobertes amb voltes |g??tiques nervades que a la seva arrencada de perm??dols t?? retrats i escuts d'armes dels seus benefactors o relacionats amb el monestir, com els reis Ferran, Isabel, Carles I, Crist??fol Colom, Ramon Llull. Les claus de les voltes representen sants i temes her??ldics. El pis superior s'observen quinze arcs escarsers rebaixats. Al jard?? del pati hi ha un gran arbust de murtra i un brollador de forma estrellada vuitavada fet el 1502, ornat de caps de lle??.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia consultada

• Volum 18, La Gran Enciclop??dia en catal??, 2004, Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5446-6
• M. Llu??sa Ramos, Catedrals, monestirs i gran edificis religiosos, 2005, Geoestel ISBN 84-96295-15-X

[edita] Vegeu tamb??

• Murtra (Myrtus communis)

[edita] Enlla??os externs

• Monestirs de Catalunya.
• La Murtra
• Pobles de Catalunya - Sant Jeroni de la Murtra
• Fundaci?? Catalunya-Am??rica hostatjada a La Murtra
• Itineraris de Badalona - Sant Jeroni de la Murtra
• FEEC - Ruta guiada per les Ermites de Sant Jeroni de la Murtra