Sant Feliu de Guíxols
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||||
| Gentilici | Guixolenc, guixolenca, ganxó, ganxona | ||||
| Superfície | 16,23 km² | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
20.867 hab. 1.285,71 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 47′ 5″ N 3° 1′ 47″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
8 Pere Albó (PSC) |
||||
| Agermanament | Vegeu l'apartat | ||||
| Web | |||||
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de Sant Feliu a la província de Girona, Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Situació i clima
La ciutat de Sant Feliu de Guíxols se situa a la Costa Brava centre, entre els municipis de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Tradicionalment se l'ha considerat la capital de la Costa Brava pel fet que Ferran Agulló la va batejar des del puig de Sant Elm, a llevant de Sant Feliu. Es troba a 34 km de Girona i a 105 de Barcelona. El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu, entre els puigs de Sant Elm i de les Forques. El seu clima és mediterrani i les temperatures són suaus tot l'any.
[edita] Estructura administrativa
La ciutat de Sant Feliu de Guíxols es compon pels barris i les entitats de població següents:
[edita] Barris
- Centre Històric
- Raval de Tueda o Tueda de Baix
- Tueda de Dalt
- Molí de Vent
- Vilartagues
- El Poble Nou
- Lotus
- Sants Boada
- Eixample
- Barri del Mig
- Molí de les Forques
[edita] Entitats de població
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Bateries, les | 52 |
| Casa Nova, la | 65 |
| Mas trempat, el | 31 |
| Pedralta | 37 |
| Puntabrava | 8 |
| Sant Amanç | 146 |
| Sant Feliu de Guíxols | 19.901 |
| Vilar d'Aro, el | 78 |
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Història
[edita] Etimologia
Segons Joan Corominas, la paraula que usarien els ibers per designar el lloc on estaven és Kuiksalos. D'aquest mot íber del qual en desconeixem el significat, n'han derivat Jecsalis, Guessalis, Guissalis i, finalment, l'actual Guíxols.
[edita] Prehistòria
Les dades més antigues que hi ha que parlen de l’existència d’un ésser primitiu a Sant Feliu o rodalies són de fa més de 12000 anys. Pels volts de l’actual mas Ribot s’han trobat un conjunt d’estris treballats amb pedra que datarien d’aquella època, al Paleolític. La segona referència que trobem sobre comunitats humanes pertany al Neolític. S’han trobat sepultures i algunes peces de sílex a la zona de Vilartagues. Cap a final del Neolític i durant el Calcolític (2200-1800 a.C) visqueren a les muntanyes veïnes algunes comunitats humanes. Se n’han conservat diversos monuments funeraris (dòlmens i menhirs, el més famós dels quals és la cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva).
[edita] Edat Antiga
La història de Sant Feliu de Guíxols es remunta al s.V a. C. Un poblar iber es va instal·lar a la punta dels Guíxols (També anomenat Fortim o Salvament), un promontori que divideix a la badia en dues parts. Evidentment, fa 2500 anys el mar entrava molt més endins, per tant la situació estratègica del poblat esdevenia òptima per a la defensa i la supervivència.
Amb l’arribada de la romanització, cap a final del s.I a.C., progressivament la població va anar abandonant la muntanya i instal·lant-se al pla, prop de la riera de les Comes (actualment encara descoberta en alguns trams), un lloc fèrtil i estable que permetia possibles expansions, i que continuà habitat fins al s.VII, l’època de les invasions. De fet, el lloc de Guíxols mai va estar deshabitat del tot perquè geogràfiques afavorien l’establiment de població fixa (prop de la riera, a tocar dels dos ports naturals que ofereix la badia, en un lloc arrecerat i prop dels camps de conreu), encara que va baixar espectacularment la densitat de població. En aquella època (s.VII) es formà la llegenda de Sant Feliu l’Africà, segons la qual el màrtir cristià va ser llançat al mar des del cim de la punta dels Guíxols. D’aquí neix la popular tradició del jovent ganxó de llançar-se des d’allà al crit de “Valga’ns Sant Feliu!” i creuar nedant l’esquerda natural de sota el penya-segat des de la platja de Calassanç a la platja de ponent. També són coneguts arreu els goigs del gloriós màrtir Sant Feliu l’Africà: “Des dels Guíxols sou llançat / al mar, amb una gran mola. / Un àngel des del cel vola / i a la platja us ha portat / que en honra vostra es diu / Calassanç des d’aquell dia.”
Cap a l’any 940 és fundat el monestir benedictí a l’altra cantó de la riera de les Comes, sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. D’aquesta manera, doncs, s’uniren per sempre els dos noms (Sant Feliu i Guíxols). En destaquen les dues torres que el flanquegen (la del Fum i la del Corn) i la Porta Ferrada, un llenç de paret de dos pisos format per tres grans arcades de ferradura sobre quatre columnes cilíndriques, del qual encara no se’n sap ben bé la funció que tenia dins el monestir. Mentrestant la vila s’anava formant: una petita comunitat de camperols i petits propietaris.
[edita] Edat Mitjana
L’any 968 el rei franc Lotari lliura a l’abat Sunyer el diploma que ratifica el béns del monestir guixolenc: els llocs de Guíxols, Fenals, Biert-Romanyà, la Vall del Ridaura, Bell-lloc i part de Calonge. Els temps, però no eren fàcils i l’any 985 el monestir rebé també els efectes de l’atac d’Almansor a Barcelona. Els conflictes interns entre els monjos i la població van portar a una segona ratificació dels béns del monestir per part de la Comtessa Ermessenda de Carcassona. A Sant Feliu, de fet, l’alta edat mitjana es va caracteritzar pel que actualment anomenaríem conflictes de competències, disputes entre els monestir de la zona per diferents possessions. També va ser molt important en aquella època l’incipient vocació de la població ganxona cap al mar. S’han trobat diversos documents referents a viatges a Mallorca i Eivissa. La, llavors gairebé única, via de comunicació de Sant Feliu, la mar, va permetre a la vila tenir un important paper en el comerç de l’època i també en l’atac i conquesta de Mallorca dirigit pel rei Jaume I. A partir del s. XIII la població guixolenca començà a prendre consciència ciutadana davant el poder feudal que retenia el Monestir, i així aparegué el mot universitat per a designar l’associació de població. L’any 1258 l’abat Gerald concedí a la Universitat el privilegi de construir unes drassanes, que serien molt productives, amb el temps, per a la població. De tota manera l’estabilitat no va durar gaire i, a causa de l’enfrontament entre catalans i francesos pel domini de l’illa de Sicília, l’exèrcit gal va cremar gairebé totes les cases de la vila. Sant Feliu, les seves drassanes i la seva orientació inequívocament marítima esdevenien punt estratègic en les expansions territorials dutes a terme per Jaume I el conqueridor i per Pere II el Gran i, evidentment en rebia les conseqüències. Tot i que la invasió dels francesos de 1285 va deixar una marca molt profunda en la consciència col·lectiva dels guixolencs, es rehabilità de nou la ciutat i augmentà tant el nombre dels seus habitants que al començament del s.XIV la població de Sant Feliu de Guíxols ja comptava amb una organització jurídica a l’estil de les principals ciutats catalanes.
Pel que fa al creixement urbà de la vila, sabem que l’any 1360 la vila tenia 230 focs, pel cap baix uns 1200 habitants. El racó de la riera de les Comes es va anar fent petit i la vila va créixer, en direcció al mar i cap a llevant.
[edita] Edat Moderna
Durant els segles XVI i XVII la recuperació de la vila va ser lenta i costosa i la població va patir greus problemes de fam, sequera i pesta. La vila va seguir creixent, per força fora muralles, cap a la riera de Tueda, a llevant. Es va construir un nou hospital a la banda de tramuntana, i una nova capella a la zona de Sant Amanç. L’economia bàsica de l’època, a part de la pesca tradicional era el comerç marítim amb altres ports de la Corona. Els conflictes bèl·lics eren els principals successos en aquests segles. Els més greus es van produir després d’un atac de Felip IV a la flota catalana que s’estava reunint a Sant Feliu per auxiliar Barcelona en el marc de la guerra dels Segadors. També van tenir molta influència els bandolers. A la zona de Sant Feliu van tenir-hi presència el famós Perot Rocaguinarda i d’altres. Durant el segle XVIII la vila evolucionà força. A les darreries de segle ja comptava amb més de 5000 habitants i era la segona ciutat de la regió darrera Girona (8000). La caiguda de les muralles a principi de segle hi va tenir molt a veure. Pel que fa a la indústria, hi va haver una petita “revolució” amb la manufactura i comerç del suro. La vila va viure anys, fins i tot dècades d’esplendor econòmic gràcies a la descoberta d’aquest material, especialment en la fabricació de taps de suro. Continuaven, però les repressions socials del monestir i els problemes de seguretat.
[edita] Edat Contemporània
A la primera meitat del s. XIX la població ganxona va seguir creixent però va tenir una davallada i una posterior recuperació a causa dels problemes sanitaris. Les epidèmies no acabaven de marxar del tot. La població es mantingué durant dècades al voltant dels 6000 habitants. Aquesta també va ser una època marcada sobretot pels canvis de mentalitat, un anticlericalisme en augment. Especial fou la figura de Pere Caimó, un federal, que en arribar a l’alcaldia de la vila, instaurà un seguit de decrets clarament progressistes i republicans. Això li va comportar disputes amb el general Prim i va estar uns anys exiliat. Anys més tard, els polítics locals, s’anaren separant en dos blocs, republicans i conservadors, fet de què destaca l’any 1910 la victòria electoral en el districte de La Bisbal d'Empordà del guixolenc republicà Salvador Albert vers Francesc Cambó, el líder de la dreta catalana a tot el país. La victòria la decantaren els vots a Sant Feliu, que aleshores era la ciutat més gran de la comarca. La majoria republicana local no era perquè sí: a la vila hi havia un ampli moviment obrer. D’aquests anys també són de destacar la inauguració de dos avenços en el transport i la comunicació: l’estació del carrilet que unia Sant Feliu i Girona, passant per la Vall d’Aro (1892) i el port marítim (1904). A partir d’aquesta època, però, les coses anaren a pitjor: la població que havia superat els 12.000 habitants a principis de segle, veia com l’any 1940 n’hi havia poc més de 7000. Hi va haver una pau relativa durant les primeres dècades, però amb l’esclat de la guerra civil, tot va decaure. Sant Feliu, no cal dir-ho es va decantar cap al cantó republicà gairebé sense excepcions. El poble treballador va organitzar el Comitè local de les Milícies Antifeixistes. Hi va haver uns primers mesos de repressió cap a tot aquell sospitós de pertànyer o col·laborar amb el bàndol franquista. L’esclat revolucionari durà poc, però, i aviat els bombardeigs i l’atac per mar de l’exèrcit franquista, molt més poderós, van fer desistir els combatents. El 3 de febrer del 1939 Sant Feliu va ser ocupada pels “nacionals”. La postguerra va ser lenta, aquí com a tot arreu, però a partir de 1955 ja presenta clars símptomes de millora, de manera que l’any 1975 la població ja sobrepassa el llindar dels 14000 habitants. Durant la primera meitat de la postguerra va viure a França (exiliat) el president de la Generalitat de Catalunya que no era altre que Josep Irla i Bosch, fill de Sant Feliu, sens dubte el personatge més important en els tres mil·lenis de vida de la vila. Mai més, després de l’any 1939 va poder tornar a casa seva. Mentrestant, a la ciutat la vida va transcórrer sense sobresalts, amb uns polítics-titella i amb un desenvolupament del sectors serveis que es materialitzà a partir de l’any 1955 amb la inauguració de diversos hotels i el boom turístic generalitzat a tota la Costa Brava.
[edita] Llocs d'interès
- Pedralta
Es tracta de la pedra basculant més gran d'Europa. Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu.
- El monestir
Fundat sota l'advocació de Sant Feliu l'Africà –sant martiritzat a Girona– per l'orde dels benedictins al segle IX, el monestir de Sant Feliu és la construcció més important de la ciutat i que acumula més estils arquitectònics, començant al preromànic i acabant al barroc. Fins al segle XIX el monestir fou la institució més poderosa de la ciutat i això es traduí en un immoble imponent, fortificat i aïllat de la ciutat. El complex emmurallat arribà a tenir tretze torres, de les quals solament se'n conserven dues en l'actualitat. El cos principal del monestir data del segle XVIII i fou alçat en un barroc tardà, sobri però amb elements sumptuosos, com les dues portalades d'accés al complex. Avui, la part més valorada és una porxada adossada a l'església del recinte: la porta ferrada. Es tracta d'un tros d'un claustre del segle IX del qual en resten tres arcs de ferradura. Finalment, l'església fou construïda al segle IX i ampliada successivament, sobretot als segles XIV i XV, en estil gòtic. En l'actualitat el monestir acull el museu històric de la ciutat.
- El passeig del Mar i dels Guíxols
Obert al 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja ganxona, poc a poc aquest gran espai urbà organitzat en forma de passeig arbrat de plàtans s'anà omplint de cases senyorials que substituïen les velles casetes medievals de pescadors. Actualment, l'especulació immobiliària ha destruït la majoria de les antigues mansions i la configuració d'un passeig eminentment burgès s'ha transformat en un eix de blocs d'apartaments d'una ciutat costanera turística qualsevol.
- El "Casino dels nois"
Oficialment Nou Casino "la Constància", aquesta institució allotjada en un immoble modernista mossàrab és més coneguda pel sobrenom de casino dels nois, en oposició a l'entitat rival, més aburgesada del casino dels senyors (oficialment el Casino Guixolenc). L'edifici del casino fou bastit per l'arquitecte General Guitart al 1888.
- La Casa Patxot
Situada al número 40 del Passeig del Mar, aquesta casa del ric industrial ganxó Rafael Patxot fou aixecada entre el 1917 i el 1920 per l'arquitecte Albert Juan i Torner. Es tracta de la casa senyorial conservada més rellevant i luxosa de la ciutat. Durant llarg temps la casa acollí un observatori astronòmic del mateix Patxot. Actualment acull la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols.
- Cases senyorials
En tant que ciutat industrial amb una puixant burgesia dedicada al sector surotaper, Sant Feliu veié aparèixer grans cases senyorials als indrets amb més encant de la ciutat. D'entre aquestes construccions, hom destaca la casa Albertí (final del segle XIX), la casa de la Campana (1911), la casa Gaziel (1880), la casa Girbau (1910), la casa Maynegre (1898), la casa Maruny (1909), la casa Pecher (1894), la casa Ribot (1904), la casa Sala (1904) o la casa Sibils (1892).
- L'ajuntament
Construït al 1547 en un estil sobri i que adoptava un gòtic molt tardà com a estil de la construcció en un moment en el qual es construïa amb cànons renaixentistes, l'ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions bèl·liques i a l'especulació immobiliària. L'edifici actual té afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliació posterior dels anys 40 i 50 del segle XX.
- L'antiga estació de tren
Aquesta estació termini de la línia ferroviària de Sant Feliu a Girona fou construïda entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclàssic industrial auster. Símbol del progrés durant molt de temps, serví fins al 1969, any en el qual es clausurà la línia. Avui serveix d'escola pública.
Ermita amb capella (1723) dedicada a Sant Elm, situada a un promontori del qual hi ha una vista panoràmica a les badies de Sant Feliu i de Tossa de Mar.
[edita] Economia
La ciutat de Sant Feliu fou un dels centres més importants de la indústria surotapera baixempordanesa i fins a la crisi dels anys 30 del segle XX fou l'activitat econòmica dominant. Amb l'inici del desarrollismo franquista, Sant Feliu no s'incorporà de ple al turisme de masses, tal com feren les seves poblacions veïnes de Platja d'Aro o Tossa de Mar. Això significà que la ciutat, que sempre actuà amb una certa capitalitat dins la zona, no tingués cap projecte econòmic definit i estable. Per contra, això ajudà a mantenir el caràcter mariner i tradicional de la ciutat. A la llarga, la indústria que hi restà ha anat tancant i finalment, Sant Feliu s'ha encarat al turisme com a activitat econòmica principal.
[edita] Comunicacions
El principal accés a la ciutat és per carretera. La carretera general C-65 permet l'enllaç a l'autovia C-31 per després connectar amb l'autopista del Mediterrani, l'eix viari principal de Catalunya. Igualment, la carretera C-253 facilita la comunicació de la ciutat amb les viles veïnes, com s'Agaró, Platja d'Aro o Palamós, de la mateixa manera que la GI-682 connecta Sant Feliu amb Tossa de Mar. Amb tot, per la seva rapidesa, l'autovia C-31 és la via més freqüent també en els desplaçaments curts.
Un altre sistema de comunicació del qual disposa Sant Feliu és el port, per bé que s'hi registra poca activitat. A causa de la poca profunditat de la badia, el port ganxó s'ha convertit més en un port esportiu que de càrrega o de grans navilis de passatgers. La vila de Palamós és la que realitza aquesta funció a la comarca.
Finalment, fins al 1969 Sant Feliu disposà de connexió ferroviària amb Girona per mitjà d'un ferrocarril de via estreta construït al 1892 i que discorria per la plana selvatana del Gironès i la Vall d'Aro.
[edita] Com arribar a Sant Feliu de Guíxols
Malgrat les històriques reivindicacions, el ferrocarril no ha tornat a la ciutat. De manera que, ara per ara, l'única opció per arribar o per marxar a la ciutat amb transport públic és l'autobús.
Les dues companyies que operen a Sant Feliu són la TEISA i la SARFA. Podeu consultar els horaris de les línies a les respectives pàgines web.
SARFA: sarfa.com
[edita] Política
[edita] Eleccions
Les darreres eleccions municipals a Sant Feliu de Guíxols van suposar un canvi de govern propiciat per un gran traspàs de vot. L'enorme majoria absoluta de CiU es va desfer i el PSC li va arrebatar l'alcaldia. Pere Albó va ser proclamat alcalde gràcies a un pacte amb el Tots per Sant Feliu de Joaquim Valls, l'altra sorpresa electoral, ERC i ICV. Una altra de les novetats dels comicis del 2007 a Sant Feliu ha estat la presentació de dues noves llistes, l'ecologista d'Alternativa Verda fent coalició amb la CUP, i una agrupació d'electors amb un rerefons poc clar encapçalada pel constructor Pere Luque, Amics. Aquesta darrera formació va aconseguir un regidor (el propi Luque) gràcies a una campanya populista i demagògica. Falta per veure quina serà l'evolució d'aquest grup, que al seu programa electoral duia propostes tan sorprenents com irrealitzables.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Pere Albó | 2.606 | 7 | |
| Convergència i Unió | Miquel Lobato | 2.037 | 5 | |
| Tots per Sant Feliu | Joaquim Valls | 1.700 | 5 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Jordi Vilà | 688 | 2 | |
| ICV-EUiA-EPM | Jesús Fernández | 584 | 1 | |
| Amics | Pedro Luque | 470 | 1 | |
| Partit Popular | Ricard Torregrossa | 298 | 0 | |
| Els Verds-Alternativa Verda-Candidatura d'Unitat Popular | Santiago Vilanova | 113 | 0 | |
| Total | 8.691 | 21 | ||
[edita] Base històrica de resultats electorals
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Joan-Alfons Albó | 5.384 | 11 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Pere Albó | 1.865 | 3 | |
| Tots per Sant Feliu | Joaquim Valls | 787 | 1 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Jordi Vilà | 668 | 1 | |
| ICV-EUiA-EPM | Jesús Fernández | 496 | 1 | |
| Partit Popular | Paula González | 389 | 0 | |
| Total | 9.659 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Joan-Alfons Albó | 3.073 | 7 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Pere Albó | 2.538 | 5 | |
| Tots per Sant Feliu | Carles Xargay | 1.500 | 3 | |
| Partit Popular | Paula González | 501 | 1 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Joan Casamitjana | 447 | 1 | |
| ICV-EPM | Jesús Fernández | 410 | 0 | |
| Esquerra Unida i Alternativa | - | 99 | 0 | |
| Plataforma per una Catalunya Solidària - CD | - | 39 | 0 | |
| Total | 8.797 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Antoni Juanals | 3.676 | 8 | |
| Convergència i Unió | - | 3.136 | 6 | |
| Partit Popular | - | 689 | 1 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | - | 549 | 1 | |
| Iniciativa per Catalunya | - | 510 | 1 | |
| Centre Democràtic i Social | - | 470 | 0 | |
| Total | 8.837 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Antoni Juanals | 4.151 | 10 | |
| Convergència i Unió | - | 3.121 | 7 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | - | 380 | 0 | |
| Iniciativa per Catalunya | - | 233 | 0 | |
| Partit dels Comunistes de Catalunya | - | 99 | 0 | |
| Total | 8.129 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Josep Vicente | 4.074 | 9 | |
| Convergència i Unió | - | 3.491 | 8 | |
| Iniciativa per Catalunya | - | 381 | 0 | |
| Alianza Popular | - | 291 | 0 | |
| Total | 8.397 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Josep Vicente | 4.642 | 11 | |
| Convergència i Unió | Josep López de Lerma | 2.288 | 5 | |
| Partit Socialista Unificat de Catalunya | - | 576 | 1 | |
| Total | 7.780 | 17 | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Manuel Monfort | 2.933 | 7 | |
| Convergència i Unió | Josep López de Lerma | 1.613 | 4 | |
| Centristes de Catalunya | Carles Xargay | 1.351 | 3 | |
| Partit Socialista Unificat de Catalunya | - | 1.200 | 3 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | - | 330 | 0 | |
| Total | 7.486 | 17 | ||
[edita] Alcaldes
- 1979 - 1980 Manuel Monfort (PSC-PSOE)
- 1980 - 1990 Josep Vicente Romà (PSC-PSOE)
- 1990 - 1999 Antoni Juanals (PSC-PSOE)
- 1999 - 2004 Joan-Alfons Albó (CiU)
- 2004 - 2007 Miquel Lobato (CiU)
- 2007 - actualitat Pere Albó i Marlès (PSC-PSOE)
[edita] Serveis
[edita] Centres educatius
[edita] Centre 0-3 anys
Escola Bressol Municipal (Centre 0-3 anys) c/ Còrdova, 43
[edita] Centres de Primària
[edita] Centres Públics
CEIP Mn. Baldiri Reixach C/ Corunya, s/n
CEIP Ardenya Cra. Sant Amanç s/n
CEIP L'Estació c/ Santa Teresa, 49
CEIP Gaziel c/ del Mall, 98 - [1]
[edita] Centres Concertats
Col·legi Cor de Maria c/ Creu, 69 - ' .'
Col·legi Sant Josep c/ Ferran Romaguera, 20
[edita] Centres de secundària
[edita] Centres Públics
IES Sant Elm c/Abat Sunyer, 83 - [2]
IES Sant Feliu de Guíxols c/Canigó, 41 - [3]
UEC (Unitat d'Escolarització Compartida) c/ Llibertat, 12 (edifici Les Vetlladores)
[edita] Centres Concertats
Col·legi Sant Josep c/ Ferran Romaguera, 20
[edita] Centres Esportius
CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL DE VILARTAGUES Zona Esportiva de Vilartagues C/Canigó s/n
CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL MASCANADA “JOSEP SUÑER i ARXER” Zona Esportiva de Mascanada Ronda Narcís Massanas s/n
PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS “LA CORCHERA” Zona Esportiva la Corxera C/Callao s/n
PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS “CARLES NADAL i COSP” Zona Esportiva de Vilartagues Av. Catalunya s/n
PISCINA COBERTA MUNICIPAL Zona Pavelló Municipal d'Esports C/Callao s/n
[edita] Esports
L'equip de futbol de Sant Feliu és l'Ateneu Deportiu Guíxols que es troba situat a Primera Catalana de la lliga de futbol.
L'equip de bàsquet de Sant Feliu és el CB Sant Feliu que actualment juga la Tercera Catalana de bàsquet. Disputa els seus partits al Pavelló de La Corxera.
L'equip de Futbol Sala de la ciutat, és el Club Futbol Sala Sant Feliu de Guíxols, actualment juga a la primera divisió territorial de la Federació Catalana de Futbol. La seva pista de joc es troba al pavelló municipal Carles Nadal i Cosp.
També hi ha un equip de tennis, el Club Tennis Guíxols.
[edita] Festes
- El Carnaval
La ciutat de Sant Feliu es troba enclavada en una zona coneguda per les seves celebracions del carnaval, que se celebren al mes de febrer. Juntament amb Platja d'Aro i Palamós, el carnaval de Sant Feliu és un dels més prestigiosos.
- Festival Internacional de la Porta Ferrada
Instituït al 1958, aquest festival celebrat al monestir de la ciutat ha anat prenent importància internacional amb el temps i és un dels principals festivals de Catalunya. Engloba el teatre, la música i la dansa. Se sol realitzar a l'estiu.
- Festa Major
Festa tradicional de les poblacions catalanes celebrada, en aquest cas, a l'agost. És la festa popular principal de Sant Feliu
[edita] Mitjans de comunicació
- Setmanari Àncora
- Ràdio Sant Feliu
[edita] Fills il·lustres
- Ferran Agulló i Vidal (1863 - 1933), poeta, periodista i comediògraf.
- Agustí Calvet "Gaziel" (1887 - 1964), periodista i escriptor.
- Juli Garreta (1875 - 1925), compositor.
- Josep Irla (1874 - 1958), 124è President de la Generalitat de Catalunya
- Rafael Aixada (segle XVI), tinent general de les galeres de l'emperador Carles I.
[edita] Ciutats agermanades
Sant Feliu es troba agermanada amb les ciutats següents:
|
|
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament (català)
- Informació de la Generalitat de Catalunya (català)
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya (català)
- Portal web de la ciutat (català)
- Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols (català)
- Setmanari ganxó Àncora (català)
- Mapa del municipi (
PDF) (català) - Informació sobre el port de Sant Feliu (català)
- Web oficial del Festival Internacional de la Porta Ferrada (català)
- Senderisme pels voltants de Sant Feliu de Guíxols (català)
- Monestirs de Catalunya. Sant Feliu de Guíxols
- Ràdio Sant Feliu (107.0 FM)
| editar | Municipis del Baix Empordà | |
|---|---|---|
|
Albons | Begur | Bellcaire d'Empordà | la Bisbal d'Empordà | Calonge | Castell-Platja d'Aro | Colomers | Corçà | Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura | Foixà | Fontanilles | Forallac | Garrigoles | Gualta | Jafre | Mont-ras | Palafrugell | Palamós | Palau-sator | Pals | Parlavà | la Pera | Regencós | Rupià | Sant Feliu de Guíxols | Santa Cristina d'Aro | Serra de Daró | la Tallada d'Empordà | Torrent | Torroella de Montgrí | Ullà | Ullastret | Ultramort | Vall-llobrega | Verges | Vilopriu |
||
