Saint-Pierre i Miquelon

De Viquip??dia


Bandera	Escut

Mapa de Saint-Pierre i Miquelon

Lema: A mare labor

Idioma oficial

Franc??s

Fundaci?? Segle XVII

Capital Saint-Pierre

President del Consell General St??phane Artano

Prefecte Albert Dupuy

??rea
??? Total
??? % aigua 242 km??
0,0%

Poblaci??
??? Total (2005) 7.012

Moneda Euro (???, EUR)

Fus horari UTC-3

Prefix telef??nic 508

Domini internet .pm

Saint-Pierre i Miquelon (en franc??s Saint-Pierre-et-Miquelon) ??s un arxip??lag de l'Am??rica del Nord compost per dues illes principals (Miquelon la m??s gran i Saint-Pierre la m??s petita) i m??s d'una desena de petits illots, situat a l'entrada del golf de Sant Lloren?? davant la costa canadenca de Terranova, a l'Atl??ntic Nord. ??s l'??nic que queda de l'antic territori colonial de la Nova Fran??a.

Anteriorment un departament d'ultramar franc??s, avui Saint-Pierre i Miquelon ??s una col??lectivitat territorial. ??s una de les col??lectivitats d'ultramar (collectivit??s d'outre-mer), com tamb?? Wallis i Futuna, Mayotte (collectivit?? d??partementale) i la Polin??sia Francesa (pays d'outre-mer).

Taula de continguts

1 Hist??ria
2 Administraci??
3 Geografia
- 3.1 Demografia
- 3.2 Geografia f??sica
4 Economia
5 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Des de comen??aments del segle XVII, l'arxip??lag de Saint-Pierre i Miquelon serv?? de base per a la pesca estacional del bacall?? per a normands i bretons, i per a la ca??a de la balena, duta a terme per baleners bascos. Precisament el nom de l'illa de Miquelon ??s d'origen basc, derivat de l'antrop??nim Mikel, ja que aquesta illa era utilitzada per pescadors de Donibane Lohizune.

Ara b??, la primera exploraci?? oficial va ser la del navegant portugu??s Jo??o Alvares Fagundes, que descobr?? les illes el 20 d'octubre de 1520 i les batej?? com les Illes de les Onze Mil Verges (Ilhas do Arcepelleguo das Onze Mil Virgens). Aquesta denominaci?? no es conserv??, i ja l'any 1530 s'utilitz?? el nom d'illes de Saint-Pierre.

Al segle XVIII, les illes van ser abandonades amb la ratificaci?? del Tractat d'Utrecht, per ser posteriorment recuperades oficialment per Fran??a mitjan??ant el Tractat de Par??s de 1763. Com resposta al suport franc??s als independentistes nord-americans en la Guerra d'Independ??ncia americana, les forces brit??niques presents a Nova Esc??cia atacaren l'arxip??lag el 1778 i obligaren la poblaci?? a tornar a Fran??a.

El Tractat de Versalles de 1783 restitu?? l'arxip??lag a Fran??a i uns sis-cents acadians van poder tornar-hi.

Durant la Revoluci?? francesa, la comunitat acadiana va haver d'abandonar novament Saint-Pierre i Miquelon, en ser-hi derrotat l'ex??rcit republic?? franc??s el 14 de maig de 1793. Aquest nou per??ode de dominaci?? brit??nica nom??s va durar tres anys, ja que el 1796, l'almirall franc??s Richerie recuper?? l'arxip??lag. Les instal??lacions pesqueres foren destru??des i fins el 1816 les illes restaren inhabitades.

El Tractat d'Amiens de 1802 reconegu?? la sobirania francesa sobre l'arxip??lag. Ara b??, Fran??a torn?? a perdre'l l'any seg??ent durant les guerres napole??niques.

Calgu?? esperar fins la restauraci?? de Llu??s XVIII perqu?? la darrera retrocessi?? de Saint-Pierre i Miquelon fos definitiva. Aix??, el juny de 1816, els antics colons retornaren a l'arxip??lag.

Durant la segona meitat del segle XIX, l'arxip??lag de Saint-Pierre i Miquelon conegu?? un auge econ??mic important gr??cies a la pesca del bacall??.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Canad?? prepar?? un projecte de desembarcament a l'arxip??lag per prendre'n possessi??. Aquest projecte, que comptava amb el vist-i-plau dels EUA, no fou dut a la pr??ctica degut a la prud??ncia del primer ministre canadenc William Lyon Mackenzie King.

Aix??, l'alliberament de l'arxip??lag, controlat pel r??gim de Vichy, va c??rrer a c??rrec de la resist??ncia francesa. Sota les ordres de Charles de Gaulle, l'almirall ??mile Muselier prepar?? l'alliberament de Saint-Pierre i Miquelon d'amagat i contra la voluntat de les autoritats nord-americanes i canadenques. Saint-Pierre i Miquelon fou un dels primers territoris francesos en unir-se a la Fran??a Lliure.

L'arxip??lag esdevingu?? un territori d'ultramar (TOM) el 1946, i posteriorment, el 1976, departament d'ultramar (DOM), abans d'aconseguir el seu estatus actual per la llei n?? 85-595 d'11 de juny de 1985, completat per les disposicions de la revisi?? constitucional de 28 de mar?? de 2003, que cre?? la categoria gen??rica de les col??lectivitats d'ultramar (COM).

Hist??ricament, Saint-Pierre i Miquelon represent?? un inter??s econ??mic important per ra?? dels drets de pesca inherents a la zona econ??mica exclusiva de 200 milles marines. La interpretaci?? divergent dels estats franc??s i canadenc sobre l'aplicaci?? d'aquesta regla internacional don?? lloc en els anys noranta a la guerra del bacall??.

Com a conseq????ncia de la decisi?? del Tribunal Internacional de la Haia de 10 de juny de 1992, la zona mar??tima atribu??da a l'arxip??lag es limita a la zona econ??mica exclusiva de 12 milles marines a l'est, 24 milles marines a l'oest, i un corredor de 200 milles de llarg per 10 milles d'ample orientat nord/sud.

[edita] Administraci??

Saint-Pierre, capital de l'arxip??lag, ??s alhora un dels dos municipis de l'arxip??lag (juntament amb Miquelon-Langlade), la batllessa del qual ??s Karine Claireaux (PS), i la seu del Consell General, presidit per St??phane Artano (Archipel demain), i de la prefectura.

El Consell General de Saint-Pierre i Miquelon est?? format per 19 membres, que representen les dues circumscripcions electorals, que corresponen a cadascun dels dos municipis: Saint-Pierre (15 consellers) i Miquelon-Langlade (4 consellers). T?? compet??ncies en fiscalitat, duanes, urbanisme, habitatge i natura. Est?? assistit per un Comit?? econ??mic i social.

[edita] Geografia

??le aux Marins

[edita] Demografia

La poblaci??, en progressi?? lenta des de la Primera Guerra Mundial, era de 6 316 habitants, segons el cens de 1999, dels quals 5 618 vivien a la petita illa de Saint-Pierre i 698 a les illes de Miquelon-Langlade.

[edita] Geografia f??sica

Saint-Pierre i Miquelon ??s un petit arxip??lag de vuit illes, amb una superf??cie total de 242 km??, baix, erosionat i d'origen glacial.

L'arxip??lag est?? compost essencialment per la petita illa de Saint-Pierre (26 km??) i l'illa de Miquelon (216 km??). Aquesta ??ltima illa est?? formada per dues illes: Miquelon (110 km??) i Langlade (91 km??), tamb?? conegudes com Grande i Petite Miquelon, unides per un istme sorrenc des de 1783.

L'interior est?? ocupat principalment per pantans, essent poc freq??ents els boscos. Hom troba altres petites illes o illots deshabitats al voltant del port de Saint-Pierre: l?????le aux Marins (o ??le aux Chiens), l?????le aux Pigeons, l?????le aux Vainqueurs, Grand Colombier i l'??le Verte, un illot al l??mit de les aig??es territorials, entre Saint-Pierre i Terranova i, on la sobirania de Fran??a i del Canad?? roman incerta.

[edita] Economia

El pes del sector p??blic en l'economia del territori ??s molt important. Un ter?? dels treballadors en actiu s??n agents de l'Estat, i alhora, l'administraci?? ??s qui sost?? la principal activitat privada, la construcci??.

Des de la crisi de l'activitat pesquera, l'arxip??lag sobreviu gr??cies a les subvencions directes i indirectes de la metr??poli. El 1999, la taxa d'atur era del 12,8% de la poblaci?? activa.

Les activitats agr??cola i ramadera romanen limitades, degut a l'exist??ncia de pocs terrenys de conreu i al clima insular.