Sacre Imperi Romanogerm??nic

De Viquip??dia

Aquest p??gina tracta sobre l'imperi germ??nic. Per a l'antic imperi amb capital a Roma, vegeu Imperi Rom??.

El Sacre Imperi Romanogerm??nic (en alemany: Heiliges R??misches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llat??) va ser la uni?? pol??tica d'un conglomerat d'estats de l'Europa Central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de la Edat moderna.

Nascut en 962 de la Fran??a oriental de les tres en les quals es va repartir el regne franc en 843 (Tractat de Verdun), el sacre imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gaireb?? un mil??lenni, fins a la seva dissoluci?? en 1806 per Napole?? I.

En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, Rep??blica Txeca, ??ustria, Liechtenstein, Eslov??nia, B??lgica i Luxemburg, aix?? com grans ??rees de l'actual Pol??nia i una porci?? dels Pa??sos Baixos. Anteriorment, havien format part del mateix la totalitat dels Pa??sos Baixos i Su??ssa, aix?? com zones de Fran??a i It??lia.

La denominaci?? del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. En 1034 s'utilitzava la f??rmula Imperi Rom?? per referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va comen??ar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'??s del terme Emperador Rom?? feia refer??ncia als governadors de les terres europees del nord i va comen??ar a usar-se amb Ot?? II, emperador romanogerm??nic entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort en 814) fins a Ot?? I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el t??tol d'Imperator Augustus' ("Emperador August"), encara que hist??ricament se'ls coneix tamb?? com Emperador d'Occident. El terme Sacre Imperi Rom?? comen??a a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi Romanogerm??nic data del 1512, despr??s de moltes variacions en els ??ltims anys del segle XV.

Taula de continguts 1 Car??cter del Reich 2 Estructura i institucions 2.1 Rei d'Alemanya 2.2 Estats Imperials 2.3 Reichstag 2.4 Corts imperials 3 Cronologia 3.1 Dels Francs de l'est a la querella de les investidures 3.2 L'imperi sota els Hohenstaufen 3.3 El ressorgiment dels territoris en l'imperi despr??s dels Stauffen 3.4 Reforma imperial 3.5 Crisi despr??s de la Reforma 3.6 Despr??s de la Pau de Westf??lia 3.7 La implosi?? de l'imperi 4 An??lisi 5 Primer Reich alemany 6 Bibliografia 7 Vegeu tamb?? 8 Enlla??os externs

[edita] Car??cter del Reich

El Sacre Imperi ??s una instituci?? ??nica en la hist??ria mundial i per tant dif??cil de comprendre.

• Mai va ser un estat naci??. Malgrat el car??cter germ??nic de la major part dels seus governants i habitants, des dels seus inicis el Sacre Imperi va estar constitu??t per diversos pobles. Una part important de la seva noblesa i dels c??rrecs electes procedia de fora de la comunitat germano-parlant. En el seu apogeu, l'imperi englobava la major part de les actuals Alemanya, ??ustria, Su??ssa, Liechtenstein, B??lgica, els Pa??sos Baixos, Luxemburg, Rep??blica Txeca, Eslov??nia, aix?? com l'est de Fran??a, nord de It??lia i oest de Pol??nia. I amb ells els seus idiomes, que comprenien no nom??s l'alemany amb els seus m??ltiples dialectes i variants, sin?? les lleng??es eslaves, i les que m??s tard conformarien els moderns franc??s i itali??. A m??s, la seva divisi?? entre territoris governats per nombrosos pr??nceps seculars i eclesi??stics, bisbes, comtes, cavallers imperials i ciutats lliures feien de l'imperi, un territori molt menys cohesionat, almenys en l'??poca moderna, que els emergents estats moderns que tenia al seu voltant.

• No obstant, durant la major part de la seva exist??ncia, va ser alguna cosa m??s que una mera confederaci??. El concepte de Reich no solament implicava el govern d'un territori espec??fic, sin?? que tenia fortes connotacions religioses (d'aqu?? el prefix 'sacre' '). Fins el 1508, els reis alemanys no eren considerats com a emperadors del Reich fins que el papa, vicari de Crist a la terra, els hagu??s coronat formalment com a tals.

El Reich podria descriure's potser millor com una conjunci?? entre un estat i una confederaci?? de car??cter religi??s.

[edita] Estructura i institucions

Des de l'Alta edat mitjana el Reich es va caracteritzar per la peculiar coexist??ncia entre l'emperador i els ducs dels territoris locals, en constant pugna per arrabassar-li el poder. En contraposici?? amb els governants de la Fran??a Occidentalis part oest del Regnum Francorum, que m??s tard es convertiria en Fran??a, l'emperador mai no va aconseguir obtenir el control directe sobre els estats que oficialment regentava. De fet, des dels seus inicis es va veure obligat a cedir m??s i m??s poders als ducs i als seus territoris. L'esmentat proc??s comen??aria en el segle XII, concloent en gran manera amb la pau de Westf??lia (1648).

Oficialment, el Reich es componia del rei, que havia de ser coronat emperador pel Papa (fins a 1508), i els Reichsst??nde (Estats imperials).

[edita] Rei d'Alemanya

Vegeu els article espec??fic Llista de reis germ??nics

La coronaci?? papal de Carlemany com a emperador dels romans en 800 va constituir l'exemple que van seguir els posteriors reis; i va ser l'actuaci?? de Carlemany defensant el papa davant la rebel??li?? dels habitants de Roma, el que va iniciar la noci?? de l'emperador com a protector de l'esgl??sia.

Convertir-se en emperador requeria accedir pr??viament en el t??tol de rei dels alemanys (Deutscher K??nig). Des de temps immemorials, els reis alemanys havien estat designats per elecci??. En el segle IX era elegit entre els l??ders de les cinc tribus m??s importants (francs, saxons, bavaresos, suabis i turingis), posteriorment entre els ducs laics i religiosos del regne, reduint-se finalment als anomenats Kurf??rsten (ducs electors). Finalment el col??legi d'electors va quedar establert mitjan??ant la Butlla d'Or (1356). Inicialment hi havia set electors, per?? el seu nombre va anar variant lleugerament a trav??s dels segles. Fins 1508, els nous reis electes s'havien de traslladar a Roma per ser coronats emperadors pel papa. No obstant aix??, habitualment el proc??s es demorava fins a la resoluci?? d'algun conflicte "cr??nic": imposar-se a l'inestable nord d'It??lia, resoldre disputes pendents amb el patriarca rom??, etc.

Les tasques habituals d'un sobir??, com decretar normes o governar aut??nomament el territori, van ser sempre, en el cas de l'emperador, summament complexos. El seu poder estava fortament restringit pels diversos l??ders locals. Des de finals del segle XV, el 'Reichstag' es va establir com a ??rgan legislatiu de l'imperi, una complicada assemblea que es reunia a petici?? de l'emperador, sense una periodicitat establerta i en cada ocasi?? en una nova seu. En 1663, el Reichstag es va transformar en una assemblea permanent; es vegi Reichstag per a m??s detalls.

[edita] Estats Imperials

Una entitat era considerada com un Reichsstand (estat imperial) si, conforme a les lleis feudals, no tenia m??s autoritat per sobre que la de l'emperador del Sacre Imperi Romanogerm??nic. Entre els esmentats estats es comptaven:

• Territoris governats per un pr??ncep o duc, i en alguns casos reis. (Als governadors del Sacre Imperi, amb l'excepci?? de la corona de Boh??mia, no se'ls permetia, en un primer moment, ser reis de territoris dins de l'imperi, per?? alguns van governar regnes fora del mateix, com va oc??rrer durant el segle XVIII, amb el regne de la Gran Bretanya, el rei del qual era tamb?? Pr??ncep elector de Hannover.)
• Territoris eclesi??stics dirigits per un bisbe o pr??ncep-bisbe. En el primer cas, el territori era amb freq????ncia id??ntic al de la di??cesi, recaient en el bisbe tant els poders mundans com els clergues. Un exemple, entre molts d'altres, podria ser el de Osnabr??ck. Per la seva part, un pr??ncep-bisbe de notable import??ncia al Sacre Imperi va ser el bisbe de Mag??ncia, la seu episcopal del qual es trobava en la catedral d'aquesta ciutat.

• Ciutats lliures imperials El nombre de territoris era incre??blement gran, arribant a diversos centenars en temps de la Pau de Westf??lia, no ultrapassant, molts d'ells, l'extensi?? d'uns quants quil??metres quadrats. L'imperi en una definici?? afortunada era descrit com una "catifa feta de retalls" (Flickenteppich).

[edita] Reichstag

El Reichstag o Dieta Imperial era l'??rgan legislatiu del Sacre Imperi Romanogerm??nic. Es dividia en tres tipus o classes:

• El Consell dels electors, que inclo??a els electors del Sacre Imperi Romanogerm??nic.
• El Consell dels pr??nceps, que inclo??a tant laics com clergues.
  • El bra?? laic o secular: Pr??nceps (amb t??tol de pr??ncep, Gran Duc, Duc, Comte Palat??, Marcgravi o Landgrave) tenien dret a vot; alguns tenien diversos vots en tenir el govern de m??s d'un territori amb dret a vot. Aix?? mateix, el Consell inclo??a quatre col??legis que agrupaven Comtes o Grafs: Wetterau, Su??bia, Franc??nia, i Westf??lia. Cada col??legi podia emetre un vot conjunt.
  • El bra?? eclesi??stic: Arquebisbes, alguns abats i els dos grans mestres de la orde dels Cavallers Teutons i dels Cavallers de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital tenien cada un d'ells un vot. Diversos abats m??s estaven agrupats en dos col??legis: Su??bia i Rin. Cada col??legi tenia un vot col??lectiu.
• El Consell de les ciutats imperials, que inclo??a representants de les ciutats imperials agrupats en dos col??legis: Su??bia i Rin, tenint-ne cada un un vot col??lectiu. El Consell de les ciutats imperials, no obstant aix??, no era totalment igual a la resta, ja que no tenia dret de vot en diverses mat??ries com el de l'admissi?? de nous territoris.

[edita] Corts imperials

L'Imperi tamb?? comptava amb dues corts: la Reichshofrat (tamb?? coneguda com Consell ??ulic) en la cort del rei/emperador (posteriorment assentada en Viena), i la Reichskammergericht, establerta mitjan??ant la Reforma imperial de 1495.

[edita] Cronologia

[edita] Dels Francs de l'est a la querella de les investidures

Encara que existeix una certa pol??mica en el terreny de les interpretacions, l'any 962 se sol acceptar com el de la fundaci?? del Sacre Imperi. Aquell any Ot?? I el Gran, era coronat emperador, recuperant de manera efectiva una instituci?? desapareguda des del segle V a Europa Occidental.

Alguns remunten la recuperaci?? de la instituci?? imperial a Carlemany i la seva coronaci?? com a emperador dels romans en 800. Tanmateix, els documents que va generar en vida la seva cort no donen un especial valor a l'esmentat t??tol i van continuar utilitzant principalment el de rei dels francs. Tot i aix?? en el regne dels francs, s'inclo??en els territoris de les actuals Fran??a i Alemanya, sent aquest l'origen d'ambd??s pa??sos.

Molts historiadors consideren que l'establiment de l'Imperi va ser un proc??s iniciat amb la fragmentaci?? del regne franc en el Tractat de Verdun de 843. Mitjan??ant aquest tractat es repartia el regne de Carlemany entre els seus tres fills. La part oriental, i base del posterior Sacre Imperi, va recaure en Llu??s el Germ??nic, els descendents del qual regnarien fins la mort de Llu??s IV, anomenat "el Nen", i que seria el seu ??ltim rei carolingi.

Despr??s de la mort de Llu??s IV en 911, els l??ders d'Alemanya, Baviera, Fran??a i Sax??nia encara van elegir com a successor a un noble d'estirp franca, Conrad I. Per?? una vegada mort, el Reichstag reunit en 919 a la ciutat de Fritzlar va designar al comte de Sax??nia, Enric I l'Ocellaire (919???936). Amb l'elecci?? d'un sax??, es trencaven els ??ltims lla??os amb el regne dels francs occidentals (encara governats pels carolingis) i en 921, Enric I s'intitulava rex Francorum orientalum.

Enric va nomenar al seu fill Ot?? com a successor, qui va ser elegit rei en Aquisgr?? en 936. La seva posterior coronaci?? com a emperador Ot?? I (m??s tard anomenat "el Gran") en 962 assenyala un pas important, ja que des de llavors passava a ser l'imperi - i no l'altre regne franc encara existent, el regne franc d'occident - qui rebria la benedicci?? del papa. No obstant aix??, Ot?? va aconseguir la major part de la seva autoritat i poder abans de la seva coronaci?? com a emperador, quan en la Batalla de Lechfeld (955) va derrotar als magiars, amb el que va allunyar el perill que aquest poble representava per als territoris orientals del seu regne. Aquesta vict??ria va ser capital per al reagrupament de la legitimitat jer??rquica en una superestructura pol??tica que estava disgregant-se a la manera feudal des del segle anterior.

Des del moment de la seva celebraci??, la coronaci?? d'Ot?? va ser coneguda com la translatio imperii la transfer??ncia de l'imperi dels romans a un nou imperi. Els emperadors germ??nics es consideraven successors directes dels seus hom??legs romans, motiu pel qual es van autodenominar Augustus. Tanmateix, no van utilitzar l'apel??latiu d'emperadors dels "romans", probablement per no entrar en conflicte amb els de Constantinoble, que encara ostentaven l'esmentat t??tol. El terme imperator Romanorum, nom??s arribaria a ser d'??s com?? m??s tard, sota el regnat de Conrad II (1024 a 1039).

Per aquestes dates, el regne oriental no era tant un regne "alemany", com una "confederaci??" de les velles tribus germ??niques dels bavaresos, alamans, francs i saxons. L'imperi com a uni?? pol??tica probablement nom??s va sobreviure a causa de la determinaci?? del rei Enric i el seu fill Ot??, qui malgrat ser oficialment elegits pels l??ders de les tribus germ??niques, de fet tenien la capacitat de designar els seus successors.

Aquesta situaci?? va canviar despr??s de la mort de Enric II en 1024 sense haver deixat descend??ncia. Conrad II, iniciador de la dinastia s??lica, va ser elegit rei llavors nom??s despr??s de successius debats. Com es va realitzar l'elecci?? del rei, sembla una complicada combinaci?? d'influ??ncia personal, picabaralles tribals, her??ncia i aclamaci?? per part d'aquells l??ders que eventualment formaven part del col??legi de pr??nceps electors.

En aquesta etapa, es comen??a a fer evident el dualisme entre els "territoris", en aquell temps corresponents als de les tribus assentades als pa??sos francs, i el rei/emperador. Cada rei preferia passar la major part del temps als seus territoris d'origen. Els saxons, per exemple, passaven la major part del temps als palaus al voltant de les muntanyes del Harz, sobretot en Goslar. Aquestes pr??ctiques sol van canviar sota Ot?? III (Rei en 983, emperador en 996???1002), que va comen??ar a utilitzar els bisbats de tot l'imperi com a seus del govern temporal. A m??s, els seus successors, Enric II, Conrad II, i Enric III, van exercir un major control sobre els ducs dels diferents territoris. No ??s casualitat per tant, que en aquest per??ode, canvi??s la terminologia, apareixent les primeres mencions com "regnum Teutonicum".

El funcionament de l'imperi gaireb?? va quedar col??lapsat a causa de la Querella de les investidures, per la qual el papa Gregori VII va promulgar la excomuni?? del rei Enric IV (Rei en 1056, emperador en 1084???1106). Encara que l'edicte es va retirar en 1077, despr??s de la marxa de Canossa, l'excomuni?? va tenir conseq????ncies de gran abast. En l'interval, els ducs alemanys van elegir un segon rei, Rodolf de Su??bia, a qui Enric IV sol va poder enderrocar en 1080, despr??s de tres anys de guerra. L'halo de misticisme de la instituci?? imperial va quedar irremeiablement fet malb??; el rei alemany havia estat humiliat i, el que era m??s important, l'esgl??sia s'havia convertit en un actor independent dins del sistema pol??tic de l'imperi.

[edita] L'imperi sota els Hohenstaufen

Conrad III d'Alemanya va arribar al tron en 1138, i va iniciar una nova dinastia, la dels Hohenstaufen. Amb ella l'imperi va entrar en una ??poca d'apogeu sota les condicions del Concordat de Worms de 1122. D'aquest per??ode es pot destacar la figura de Frederic I Barbaroja (rei des de 1152, i emperador en 1155???1190) que seria el primer en rebatejar l'imperi com "Sacre imperi", i programaria la instauraci?? d'un cos legislatiu unificat.

Sota el seu regnat va prendre for??a la idea de romanitat de l'imperi, com a manera de proclamar la independ??ncia de l'emperador respecte a l'esgl??sia. Una assemblea imperial en 1158 a Roncaglia va proclamar de forma expl??cita els drets imperials. Aconsellada per diversos doctors de l'emergent facultat de dret de la Universitat de Bolonya, es van inspirar en el Corpus Iuris Civilis, d'on van extreure principis com el de princeps legibus solutus ("el pr??ncep no est?? sotm??s a la llei") del Digest. El fet que les lleis romanes haguessin estat creades per a un sistema totalment diferent, i que no fossin adequades a l'estructura de l'imperi, era ??bviament secundari; la import??ncia ra??a en l'intent de la cort imperial d'establir una esp??cie de text constitucional.

Fins a la Querella de les investidures, els drets imperials eren referits de forma gen??rica com "regalies", i no va ser fins l'assemblea de Roncaglia, que els esmentats drets van ser explicitats. La llista completa inclo??a drets de peatge, tarifes, monedatge, impostos punitius col??lectius, i la investidura (elecci?? i destituci??) dels detentors de c??rrecs p??blics. Aquests drets buscaven la seva justificaci?? de forma expl??cita en el dret rom??, un acte legislatiu de profund calat; al nord dels Alps, el sistema tamb?? estava lligat al dret feudal. Barba-roja va aconseguir aix?? vincular els tossuts ducs germ??nics amb el concepte de la instituci?? imperial, com a ens unificador.

Un altre pas constitutiu important que es va realitzar a Roncaglia va ser l'establiment d'una nova pau (Landfrieden), una idea que en aquells temps encara no era universalment acceptada, i que s'assemblaria al concepte modern de l'imperi de la llei.

Per solucionar el problema que suposava que l'emperador (despr??s de la Querella de les Investidures) no pogu??s continuar utilitzant a l'esgl??sia com a part del seu aparell de govern, els Staffen van cedir cada vegada m??s territori als "ministerialia", que formalment eren serfs no lliures, dels quals Frederic esperava fossin m??s submisos que els ducs locals. Utilitzada inicialment per a situacions de guerra, aquesta nova classe formaria la base de la cavalleria, un altre dels fonaments del poder imperial.

Un altre nou concepte de l'??poca va ser la sistem??tica fundaci?? de ciutats, tant per part de l'emperador, com pels ducs locals. Aquest fenomen, justificat pel creixement explosiu de la poblaci??, tamb?? va suposar una forma de concentrar el poder econ??mic en llocs estrat??gics, tenint en compte que les ciutats ja existents eren fonamentalment d'origen rom?? o antigues seus episcopals. Entre les ciutats fundades el segle XII s'inclouen Friburg de Brisg??via, model econ??mic per a moltes altres ciutats posteriors, o Munic.

El regnat de l'??ltim dels Staufen va ser en molts aspectes diferent dels dels seus predecessors. Frederic II d'Alemanya va pujar al tron de Sic??lia sent encara un nen. Mentre, a Alemanya, el n??t de Barba-roja Felip de Su??bia i el fill d'Enric el Lle?? Ot?? IV, li van disputar el t??tol de rei dels alemanys. Despr??s de ser coronat emperador en 1220, es va arriscar a un enfrontament amb el Papa en reclamar poders sobre Roma; sorprenentment per a molts, va aconseguir prendre Jerusalem en la Sisena Croada de 1228 quan encara pesava sobre ell l'excomuni?? papal.

Alhora que Frederic elevava l'ideal imperial a les seves cotes m??s altes, va iniciar tamb?? els canvis que portarien a la seva desintegraci??. D'una banda, es va concentrar a establir un estat de gran modernitat a Sic??lia, en serveis p??blics, finances o legislaci??. Per?? alhora, Frederic va ser l'emperador que va cedir majors poders davant dels ducs germ??nics. I aix?? ho va fer mitjan??ant la instauraci?? de dues mesures de llarg abast que mai no serien revocades pel poder central.

En la Confoederatio cum princibus ecclesiasticis de 1220, Frederic va cedir una s??rie de regalies a favor dels bisbes, entre elles impostos, encunyaci??, jurisdiccions i fortificacions, i m??s tard, en 1232 el Statutem in favorem principum va ser fonamentalment una extensi?? d'aquests privilegis a la resta de territoris (els no eclesi??stics). Aquesta ??ltima cessi?? la va fer per acabar amb la rebel??li?? del seu propi fill Enric, i malgrat que molts d'aquests privilegis ja havien existit anteriorment, ara es trobaven garantits d'una forma global, d'una vegada i per a tots els ducs alemanys, en permetre'ls ser els garants de l'ordre al nord dels Alps, mentre que Frederic es restringia a les seves bases a It??lia. El document de 1232 assenyala el moment en qu?? per primera vegada els ducs alemanys van ser designats domini terrae senyors de les seves terres, un canvi terminol??gic molt significatiu.

[edita] El ressorgiment dels territoris en l'imperi despr??s dels Stauffen

En morir Frederic II en 1250, es va iniciar un per??ode d'incertesa, cap de les dinasties susceptibles d'aportar un candidat a la corona no es va mostrar capa?? de fer-ho, i els principals ducs electors van elevar a la corona diversos candidats que competien entre si. Aquest per??ode se sol con??ixer com Interregnum i va de 1246 (amb l'elecci?? de Enric I Raspe i el comte Guillem d'Holanda) fins 1273, quan coronen a Rodolf I d'Alemanya.

Les dificultats en l'elecci?? d'emperador van portar a l'aparici?? d'un col??legi d'electors fix, els Kurf??rsten, la composici?? del qual i procediments van ser establerts mitjan??ant la Butlla d'or de 1356. La seva creaci?? ??s amb tota probabilitat el que millor simbolitza la creixent dualitat entre Kaiser und Reich emperador i regne, i amb aix??, el final de la seva identificaci?? com una sola cosa. Una mostra d'aix?? la tenim en la forma en la qual els reis del per??ode post-Stauffen van aconseguir mantenir el seu poder. Inicialment, la for??a de l'imperi (i les seves finances) tenien la seva base en gran manera als territoris propis de l'Imperi, tamb?? anomenats Reichsgut que sempre van pert??nyer al rei (i inclo??en diverses ciutats imperials). Despr??s del segle XIII, la seva import??ncia va disminuir (Encara que algunes parts es van mantenir fins el final de l'imperi el 1806). Al seu lloc, els Reichsgut van ser empenyorats als ducs locals, amb objecte, en ocasions, d'obtenir diners per a l'imperi per??, amb m??s freq????ncia, per recompensar lleialtats o com a manera de controlar els ducs m??s obstinats. El resultat va ser que el govern dels Reichsgut va deixar d'obeir a les necessitats del rei o els ducs.

Per la seva banda, els reis, comen??ant per Rodolf I d'Alemanya, van confiar de forma creixent en els seus territoris o estats patrimonials com a base per al seu poder. A difer??ncia dels Reichsgut, que majorit??riament estaven escampats i eren dif??cilment administrables, els seus territoris eren comparativament compactes i per tant m??s f??cils de controlar. D'aquesta manera, en 1282, Rodolf I posava a disposici?? dels seus fills ??ustria i la Steiermark.

Amb Enric VII, la Dinastia Luxemburg va entrar en escena i en 1312, va ser coronat com el primer emperador del Sacre Imperi des de Frederic II. Despr??s d'ell, tots els reis i emperadors es van sostenir gr??cies als seus propis estats patrimonials (Hausmacht): Llu??s IV de Baviera, de Wittelsbach, (rei en 1314, emperador 1328???1347) als seus territoris de Baviera; Carlos IV de Luxemburg, n??t d'Enric VII, va fundar el seu poder en els estats patrimonials de Boh??mia. ??s interessant constatar com, arran d'aquesta situaci??, augmentar el poder dels estats i territoris de l'imperi es va convertir en un dels principals interessos de la corona, ja que amb aix?? disposava de major llibertat en els seus propis estats patrimonials.

El segle XIII tamb?? va veure un canvi molt m??s profund tant de car??cter estructural com en la forma en la qual s'administrava el pa??s. En el camp, l'economia monet??ria va anar guanyant terreny davant el canvi i el pagament en jornades del treball. Cada vegada m??s es demanava als camperols el pagament de tributs per les seves terres; i el concepte de "propietat" va anar substituint a les anteriors formes de jurisdicci??, encara que van continuar molt vinculades entre si. Als diferents territoris de l'imperi, el poder es va anar concentrant a unes quantes mans: els detentors dels t??tols de propietat tamb?? ho eren de la jurisdicci??, de la qual derivaven altres poders. ??s important remarcar, no obstant aix??, que jurisdicci?? no implicava poder legislatiu, que fins al segle XV va ser virtualment inexistent. Les pr??ctiques legislatives s'assentaven fonamentalment en usos i costums tradicionals, recollits en costumaris.

Durant aquest per??ode, els territoris comencen a transformar-se en els precedents dels estats moderns. El proc??s va ser molt diferent entre territoris, sent m??s r??pid en aquelles unitats que mantenien una identificaci?? directa amb les antigues tribus germ??niques, com Baviera, i m??s lent en aquells territoris dispersos que es fonamentaven en privilegis imperials.

[edita] Reforma imperial

La construcci?? de l'imperi estava encara lluny del seu final a inicis del segle XV, encara que algunes de les seves institucions i procediments havien estat establerts per la Butlla d'or de 1356, les regles sobre com el rei, els electors i els altres ducs havien de cooperar en l'imperi, depenien de la personalitat de cada rei. Aix?? va resultar fatal, quan Segimon de Luxemburg (rei el 1410, emperador 1433???1437) i Frederic III, emperador romanogerm??nic (rei el 1440, emperador 1452???1493) van defugir els territoris tradicionals de l'imperi, residint preferentment en els seus estats patrimonials. Sense la pres??ncia del rei, l'antiga instituci?? de l'Hoftag, l'assemblea dels dirigents del regne, va caure en la inoper??ncia, mentre el Reichstag encara no exercia com a ??rgan legislatiu de l'imperi, i encara pitjor, els ducs amb freq????ncia s'embolicaven en disputes internes, que sovint desembocaven en guerres locals.

A la mateixa ??poca, l'esgl??sia vivia tamb?? temps de crisi. El conflicte entre diferents papes que competien entre si sols va poder resoldre's en el Concili de Constan??a (1414???1418) i despr??s de 1419, les energies se centrarien en lluitar contra la heretgia hussita. La idea medieval d'un ??nic Corpus christianum, en el que papat i imperi eren les institucions principals, iniciava el seu declivi.

Arrel d'aquests dr??stics canvis, van emergir fortes discussions sobre el propi imperi durant el segle XV. Les regles del passat ja no s'ajustaven de forma correcta a l'estructura del present, i augmentava el clamor que demanava un refor??ament dels antics Landfrieden. Durant aquest temps, el concepte de "reforma" va emergir, en el sentit del verb llat?? reformes recuperar la forma pret??rita que s'havien perdut.

Quan Frederic III va necessitar als ducs per finan??ar la guerra contra Hungria el 1486 i, alhora, per a que el seu fill, el futur Maximili?? I d'Habsburg, fora elegit rei, es va trobar amb la demanda un??nime dels ducs de participar en una Cort imperial. Per primera vegada, l'assemblea d'electors i altres ducs prenia el nom de Reichstag (a la que m??s tard s'afegirien les ciutats imperials). Mentre que Frederic sempre va rebutjar la seva convocat??ria, el seu fill, m??s conciliador, finalment va convocar el Reichstag en Worms en 1495, despr??s de la mort del seu pare el 1493. El rei i els ducs van acordar diverses lleis, comunment conegudes com la Reforma imperial: un conjunt d'actes legislatives per donar de nou una estructura a un imperi en desintegraci??. Entre d'altres, aquestes actes van establir els Estats del Cercle Imperial i el Reichskammergericht, (Cort de la Cambra imperial); estructures ambdues que, en diferent grau, persistirien fins al final de l'imperi el 1806.

De tota manera, es van necessitar algunes d??cades m??s fins que la nova reglamentaci?? fou universalment acceptada i la nova cort va comen??ar a operar. Tan sols en 1512 s'acabaren de formar els Cercles imperials. El rei a m??s es va assegurar que la seva pr??pia cort, el Reichshofrat, continu??s funcionant en paral??lel a la Reichskammergericht. Es pot remarcar que aquell any, l'imperi va rebre tamb?? el seu nou t??tol, Heiliges R??misches Reich Deutscher Nation ("Sacre Imperi Romanogerm??nic").

[edita] Crisi despr??s de la Reforma

Quan Mart?? Luter va iniciar en 1517 el que m??s tard es coneixeria com Reforma Protestant, molts ducs locals van veure l'oportunitat d'oposar-se a l'emperador. L'imperi es va veure fatalment dividit per les disputes religioses, amb el nord i l'est, aix?? com moltes de les seves majors ciutats, com Estrasburg, Fr??ncfort i Nuremberg, en el costat protestant, mentre les regions meridionals i occidentals es mantenien majorit??riament en el catolicisme. Despr??s d'un segle de disputes el conflicte ???junt a d'altres disputes???; va derivar en la Guerra dels trenta anys (1618???1648), que devastaria l'imperi. Les pot??ncies estrangeres, incloses Fran??a i Su??cia, van intervenir en el conflicte, refor??ant el poder dels contendents de l'imperi, i apoderant-se de considerables zones de territori imperial.

[edita] Despr??s de la Pau de Westf??lia

Despr??s de la Pau de Westf??lia de 1648, es va iniciar el declivi de l'imperi. Va suposar la p??rdua de la major part del poder real de l'emperador i una major autonomia dels tres-cents cinquanta estats resultants, permetent fins i tot la formaci?? d'aliances amb altres estats de forma independent. A tots els efectes, el Sacre Imperi Rom?? va passar a ser una confederaci?? d'estats.

[edita] La implosi?? de l'imperi

Despr??s de la mort de Carles VI (1711-1740) l'imperi es va veure sacsejat per una crisi que va posar en evid??ncia la seva decad??ncia final. L'aparici?? de Pr??ssia sota el regnat de Frederic II el Gran i les successives guerres: Successi?? Austr??aca i de els Set Anys, serien les m??s importants.

Finalment, el 6 d'agost de 1806 l'Imperi desapareixia formalment quan el seu ??ltim emperador Francesc II (des de 1804, emperador Francesc I d'??ustria) renunciava, despr??s de la derrota militar a les mans de l'ex??rcit franc??s de Napole??. Els successors de Francesc II van continuar titulant-se emperadors d'??ustria fins 1918.

[edita] An??lisi

Es diu que l'hist??ria moderna d'Alemanya est?? determinada per tres factors principalment: el Reich, la Reforma, i, en la seva etapa final, la bicef??lia entre ??ustria i Pr??ssia.[1] Molts han estat els intents d'explicar per qu?? el Reich mai no va arribar a aconseguir un poder fortament centralitzat sobre els seus territoris, en contraposici?? amb la ve??na Fran??a. Entre les raons donades s'inclouen:

• El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposici?? amb Fran??a, que havia estat, majorit??riament, part de l'imperi rom??, en les parts orientals del regne franc, les tribus germ??niques eren molt m??s independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el c??rrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un c??rrec electiu. Despr??s d'aix??, cada candidat a la corona havia de realitzar una s??rie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris m??s i m??s poder al llarg dels segles.

• A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a instituci?? va quedar seriosament danyat per les disputes entre el Papa i els reis d'Alemanya, en relaci?? amb la seva coronaci?? com emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el Papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del Papa en mat??ries clericals. Freq??ents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el Concordat de Worms en 1122.

• El fet de que el sistema feudal del Reich, on el rei constitu??a la c??spide de l'anomenada "pir??mide feudal", fos causa o s??mptoma, de la debilitat de l'imperi, no ??s clar. En tot cas, l'obedi??ncia militar, que ???conforme a la tradici?? germana??? estava ??ntimament lligada a la concessi?? de terres als vassalls, va ser sempre problem??tica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fr??gils.

• Fins el segle XVI, els interessos econ??mics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanse??tica. Aquesta estava m??s vinculada a Escandin??via i el B??ltic que la resta d'Alemanya.

[edita] Primer Reich alemany

Despr??s de la unificaci?? d'Alemanya com un estat naci?? en 1871 (vegeu Imperi Alemany), el Sacre Imperi Romanogerm??nic va passar a con??ixer-se com el primer Reich. L'Alemanya nazi va passar a referir-se a si mateixa com el Tercer Reich, comptant l'imperi de 1871 com el segon, per a d'aquesta manera vincular-se amb un passat idealitzat i presentar-se a si mateix com a continu??tat d'un ens de tradici?? ancestral.

[edita] Bibliografia

• Heinrich August Winkler, Der lange Weg nach Westen, Vol. 1: Deutsche Geschichte vom Ende des Alten Reiches bis zum Ende der Weimarer Republik, ISBN 3-406-46001-1, p. 5.
• The Holy Roman Empire by James Bryce ISBN 0333036093

[edita] Vegeu tamb??

• Habsburg
• Hist??ria d'Alemanya
• Reichstag (instituci??)
• Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogerm??nic
• Pr??ncep elector

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Sacre Imperi Romanogerm??nic

• 1570 map of H.R.E. Germany with double-headed eagle flag
• List of Wars of the Holy Roman Empire
• Deutschland beim Tode Kaiser Karls IV. 1378 (The Holy Roman Empire at the death of emperor Charles IV.) taken from "Meyers Kleines Konversationslexikon in sechs B??nden. Bd. 2. Leipzig u. Wien : Bibliogr. Institut 1908", map inserted after page 342