Sacerdot
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Sacerdot (desambiguaci??)??. |
El sacerdot ??s una persona dedicada i consagrada a fer, celebrar i oferir sacrificis al seu divinitat en quasi totes les manifestacions religioses del m??n. En el catolicisme tamb?? s'anomena capell??. El terme pot variar, per?? en general i des d'un punt de vista cultural, el sacerdot ??s aquell que exercix com a intermediari entre el ser hum?? i la divinitat. Per extensi??, s'anomena summe sacerdot a qui exercix la m??xima autoritat religiosa en una confessi??. En moltes cultures del m??n la casta sacerdotal constitu??x una veritable classe social. El cos de sacerdots rep altres noms com 'clereg en les esgl??sies cristianes, i els sacerdots es designen tamb?? com clergues.
[edita] El sacerdot en les religions naturals
Les religions naturals que adoren esperits i divinitats de la naturalesa, practicades fins al dia de hui per nombrosos pobles, consagren al sacerdot com la persona que s'encarrega de mantindre un equilibri entre eixes forces misterioses i les persones. En vista a aix??, naix el concepte del sacrifici ritual i altres formes lit??rgiques en les quals s'establix un di??leg entre el poble i els esperits. En molts pobles antics el sacrifici podia ser incl??s hum??, i era realitzat al mig d'una festivitat popular dirigida a complaure i mantindre en harmonia les forces de la naturalesa. D'estes manifestacions primig??nies de la humanitat, es troben restes en les mateixes Escritures judeocristianes i es pot evidenciar en ella una lluita constant entre el politeisme, aspecte elaborat de les religions naturals i el monoteisme que conquistava.
[edita] El sacerdot en les religions politeistes
Durant la prevalen??a de les religions politeistes, de les quals es poden posar com a exemples destacats la dels antics grecs, els romans, els asteques, els antics egipcis i altres, el sacerdoci es diversifica i cada divinitat t?? la seua pr??pia casta. D'aix?? trobem rastre en les Escritures quan per exemple en el Llibre dels Reis es parla dels "sacerdots de Baal". Aix?? mateix en la cultura greco-romana es podien trobar sacerdots dedicats al culte de Zeus i en les civilitzacions indoamericanes els sacerdots del culte solar, com els Txibtxes. La casta sacerdotal que es dedicava al culte d'un d??u en particular, s'encarregava del temple, dels sacrificis i l'administraci?? de les ofrenes dedicades al mateix. S'ha de destacar el culte rom?? a la deessa Vesta, que s'encomanava a sacerdotesses molt apreciades pel poble rom??, les vestals, que gaudien de nombrosos privilegis.
[edita] La dona en el sacerdoci
La consideraci?? de la dona ha sigut un tema discutit des d'antic. Vista en general en el rol d'ama de la casa, els pobles d'estil patriarcal, han cregut que els assumptes religiosos corresponen tamb?? al bar??. En la hist??ria de la humanitat, no obstant, es poden trobar exemples de "sacerdotesses" com en alguns cultes greco-romans i egipcis, entre ells el de les vestals, ja citat. Les religions monoteistes van excloure definitivament el paper de la dona com a intercessora entre el poble i la divinitat i el tema nom??s ha sigut rebatut a partir del segle XX amb l'ordenaci?? de dones en esgl??sies com la anglicana.
[edita] El sacerdot en el judaisme
El sacerdoci en el judaisme naix de l'experi??ncia del poble de Israel i el seu alliberament de Egipte per instituci?? divina tal com ve relatat en el Pentateuc. D??u triaria a una de les dotze tribus, la de Lev??, representada per Aaron, germ?? de Mois??s, per a dedicar-se a cuidar del Arca de l'Alian??a i del culte a la divinitat, encara que sorgix tamb?? el concepte de tota l'Assemblea d'Israel com a poble sacerdotal, l'??nica naci?? mediadora entre tota la humanitat i D??u, la naci?? santa i triada. El propi Aaron seria el primer sacerdot hebreu. La dita responsabilitat seria heredit??ria i passaria de generaci?? en generaci??. D'entre els sacerdots, el cap de la casa d'Aaron (el seu primog??nit, a qui seguiria el seu primog??nit) seria el Summe Sacerdot, ??s a dir, el m??xim representant de la tribu de Lev?? per a conduir el culte. Esta nova organitzaci?? sacerdotal que ve de la primera religi?? monoteista del m??n, aconseguiria la seua esplendor durant els regnats de David i Salom?? els quals construirien el temple de Jerusalem. Esta organitzaci?? influiria posteriorment el naixement del cristianisme. La ruptura de la successi?? lev??tica, especialment de l'elecci?? del Summe Sacerdot, el qual tindria una figura pol??tica tan fort com la del rei d'Israel, portaria seriosos conflictes. Cap al segle II aC (any 152 aC), per exemple, l'elecci?? de Jonatan del llinatge Macabeu, per?? no lev??tic, com a Summe Sacerdot, crearia la secessi?? de la comunitat esenia de Qumr??n i la completa enemistat del partit dels Fariseus. La desaparici?? del temple de Jerusalem destru??t pels romans durant la caiguda de Jerusalem de l'any 70, va donar com a conseq????ncia el final del culte monoteista judaic i la di??spora fesol. La religi?? es desenvoluparia al que hui coneixem com el rabinisme que, entre altres coses, no ??s pr??piament el sacerdoci tal com s'ent??n modernament. El rab?? ??s l'home dedicat a la ci??ncia de les Escriptures (la Torah), per?? no complix funcions cultuals. El judaisme contemporani encara respecta la disposici?? divina de l'elecci?? lev??tica com l'??nica autoritzada per a la celebraci?? del culte i l'esperan??a ??s que amb la reconstrucci?? del temple de Jerusalem, nom??s els levites, de la tribu de Lev??, continuaran la labor interrompuda fa dos mil anys.
[edita] El sacerdot en el cristianisme
La religi?? cristiana, que es considera hereva del judaisme, concep el sacerdoci des d'una perspectiva tamb?? b??blica que, de totes les maneres, arriba a ser una altra interpretaci?? de la doctrina lev??tica. Abans que res,, des de la perspectiva fesol, Jesucrist no era un sacerdot perqu?? no pertanyia a la tribu de Lev??, sin?? que era fill de David de la tribu de Jud??. El judaisme en conciliaci?? amb el cristianisme reconeix en canvi en Jes??s a un rab??, ??s a dir, un mestre, m??s que qualsevol altra cosa. Els cristians creuen en canvi que Jes??s es va oferir en sacrifici pels pecats de la humanitat per la seua mort en la creu i, per tant ??s l'??nic mediador entre D??u i les persones. Per?? la visi?? de la participaci?? del poble en este sacrifici varia entre les distintes branques del cristianisme. Si b?? Jes??s ??s dins de la l??gica i la teologia cristiana l'??nic sacerdot, ell mateix institu??x als ap??stols com els anunciadors de la fe a les nacions i en el dit magisteri es constru??x la nova l??gica lev??tica. El cristianisme hereta llavors de l'antiga tradici?? fesol el concepte de "Poble de D??u", "naci?? Santa" i "Poble Sacerdotal" i este s'estendria a tots aquells que entren dins de la din??mica del "Nou Poble de D??u".
Per a les ensenyances cristianes, ??s important la doctrina continguda en la Ep??stola als Hebreus, que justifica la major perfecci?? del sacerdoci de Jesucrist sobre l'antic sacerdoci de Aaron. En esta Ep??stola s'anomena al nou sacerdoci el sacerdoci de Melquisedec, per a indicar que ??s un sacerdoci no vinculat a l'her??ncia lev??tica.
[edita] El sacerdot en el catolicisme
Tant els cristians cat??lics com els ortodoxs creuen que tots els batejats participen del sacrifici de Crist (corredempci??) a l'oferir els seus dolors i patiments per a la remissi?? dels pecats seus i dels altres ja que s??n part de la esgl??sia, Cos de Crist . Esta participaci?? ??s coneguda com sacerdoci com?? dels fidels. A m??s, creuen que Jes??s va instituir un sacerdoci ministerial com a successi?? dels ap??stol??s per a la celebraci?? dels sagraments, especialment la Eucaristia, i realitzar altres tasques pastorals. Als que participen d'este ministeri se'ls denomina clergues. Este sacerdoci es rep sacramentalment (orde sacerdotal) en tres graus: el diaconat, el presbiterat i l'episcopat (els Bisbes), que es considera el sacerdoci ple. S??n ordenats sacerdots nom??s els barons batejats que, a m??s, en el ritu llat??, adquirixen el comprom??s del celibat.
Hist??ricament en el ritu llat?? s'han distingit entre Ordes menors (ostiariat, acolitat, lectorat i exorcistat), i Ordes majors (subdiaca, diaconat i presbiterat), a m??s de la tonsura (ritu pel qual s'ingressava en el clero; es conferia abans de les ordes menors) i episcopat, si b?? ni les ordes menors ni el subdiaconat es conferixen per mitj?? del sagrament de l'Orde, sin?? simplement per un acte de potestat eclesi??stica. El papa Pau VI va abolir les ordes menors, reempla??ant-les per diversos ministeris, i deixant entre les ordes nom??s els tres graus del sagrament (diaconat, presbiterat i episcopat) com s'ha descrit dalt. Actualment s'ingressa en el clero per mitj?? de l'ordenaci?? diaconal.
Com ja s'ha indicat, els sacerdots de l'Esgl??sia Cat??lica es trien entre barons fadrins; en les Esgl??sies Cat??liques orientals, igual que en les ortodoxes, s'admet al sacerdoci a barons casats. Els sacerdots cat??lics en general dediquen el seu ministeri a la celebraci?? de la Eucaristia, l'administraci?? de sagraments (especialment la Penit??ncia), predicaci??, vida d'oraci??, visites de malalts i organitzaci?? d'obres de caritat en el seu ??mbit, etc.
A m??s, s'ha restaurat en l'Esgl??sia Cat??lica el diaconat permanent. A ell accedixen generalment barons casats, i exercixen una funci?? de col??laboraci?? amb els preveres, especialment a trav??s de l'organitzaci?? de les obres de caritat, visites a malalts i la predicaci??. Tamb?? administren el sagrament del baptisme i del matrimoni.
L'Esgl??sia Cat??lica considera el sacerdoci com una vocaci?? o crida de D??u. El candidat al sacerdoci ingressa en un seminari, instituci?? educativa reservada a esta finalitat. Per a ingressar en el seminari se solen exigir els mateixos requisits que per a accedir a estudis superiors en cada pa??s. La formaci?? en el seminari t?? una funci?? de discerniment vocacional (el candidat ha de comprovar durant els anys de seminari si t?? veritable vocaci??) i de formaci?? acad??mica i pastoral. El pla d'estudis ??s distint en cada pa??s, per?? solen ser dos cursos de Filosofia i quatre de Teologia.
[edita] En el protestantisme
El protestantisme denega un sacerdoci diferent del del com?? dels fidels (el que criden Sacerdoci Universal, doctrina que va defendre Mart?? Luter) i m??s a??na desvirtua la successi?? apost??lica.
[edita] En L'Esgl??sia de Jesucrist dels Sants dels ??ltims Dies (Mormons)
Per a la Esgl??sia de Jesucrist dels Sants dels ??ltims Dies, tamb?? coneguda com a Esgl??sia mormona, el sacerdoci es considera com una autoritat especial per a administrar certs ritus (com el baptisme morm??) que va ser restaurat durant una visi?? que el fundador d'eixa religi??, Joseph Smith, va dir haver tingut, per mitj?? de la imposici?? de mans de Joan el Baptista i de Pere, Santiago, i Joan l'any 1829. En eixa comunitat, el sacerdoci es transmet generalment a tots els barons a partir dels 12 anys per mitj?? d'un ritu d'imposici?? de mans.
[edita] El sacerdoci en l'islam
El sorgiment del islam durant el segle VI dC i la seua r??pida expansi?? imposaria una nova teologia de cara al judaisme i al cristianisme. L'islam reconeix com a ??nic mediador al Profeta, Mahoma, el qual va rebre el Sant Alcor?? de les mans de D??u i ho va delegar com a responsable d'anunciar l'aut??ntic culte div?? a tots els pobles. Tot home ??s responsable de la seua pr??pia disciplina interior pel que fa a les seues relacions amb D??u i les funcions del Imant no s??n altres que les de custodiar la disciplina religiosa i l'estudi dels textos sagrats.
[edita] El sacerdoci en l'hinduisme
El Hinduisme, religi?? d'una expansi?? mundial contempor??nia, ??s davant de tot una religi?? politeista. Este fet ens torna a l'exist??ncia d'una casta sacerdotal dedicada a un determinat d??u, com succe??x ara com ara en un pa??s com ??ndia.
[edita] El sacerdoci en el budisme
El budisme, nascut del context hinduista del nord de ??ndia s'ent??n a trav??s de la figura carism??tica de Siddharta Gautama o Buda, el qual, per mitj?? de la contemplaci?? i la meditaci??, aconseguix la Il??luminaci?? i l'estat superior que est?? per damunt dels mateixos d??us. En este cas el budisme tampoc reconeix un sacerdoci de manera doctrinal, sin?? un magisteri exercit pels monjos com guies cap a la veritat. Per?? no hi ha un intermediari per al budisme entre l'home i el seu propi dest??.
[edita] El sacerdoci i la Nova Era
L'adveniment del secularisme, el fenomen de globalitzaci?? i sincretismes religiosos, va donar origen a un moviment espiritualista conegut com la Nova Era que, a pesar de ser observable, no ??s una religi?? pr??piament. Per?? la seua import??ncia radica en el fet d'una concepci?? de mediaci?? entre el ser hum?? i la divinitat molt pr??xima al de les religions naturals i alimentat per concepcions teol??giques m??s superiors com les de les cinc grans religions de la terra.
[edita] Veure tamb??
- Ministre
- Eclesi??stic
- Pont??fex
- Serf
- Pastor
- Capa pluvial
- Cal??at lit??rgic
- B??cul pastoral
- Prevere
