Sabadell

De Viquipèdia

Sabadell

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Occidental
Eix Macià de Sabadell
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental
Gentilici	Sabadellenc, sabadellenca
Superfície	37,89 km²
Altitud	190 m
Població (2007)   • Densitat	201.712 hab. 5.323,62 hab/km²
Coordenades	41° 32′ 54.93″ N 2° 6′ 27″ ECoordenades: 41° 32′ 54.93″ N 2° 6′ 27″ E
Sistema polític Entitats de població	5
Agermanament	Argub (Sàhara Occidental) Matagalpa (Nicaragua) Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina)

Sabadell és una ciutat de la comarca catalana del Vallès Occidental, de la qual és actualment co-capital juntament amb Terrassa. És la segona ciutat en població de la seva comarca i la cinquena de Catalunya, amb 201.712 habitants el 2007^[1]. L'existència del nucli de població en si es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a la zona de Can Roqueta i Can Gambús.

La ciutat va ser pionera en la revolució industrial a Catalunya dins el sector tèxtil, i a mitjans del segle XIX es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat Espanyol, rebent el sobrenom de la Manchester catalana. Encara avui en dia es poden veure nombrosos vapors, la majoria dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'Àrea de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis, amb l'aparició i desenvolupament de diverses empreses de la ciutat.

[edita] Història

[edita] Etimologia

El nom Sabadell és atestat per primera vegada en un manuscrit de l'any 1050, en referència a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès. S'han proposat diverses teories sobre l'origen del nom, que van des de topònims llatins com badallum (en referència al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l'església de Sant Salvador (Salvadorell convertint-se en Salvadell i després Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.

Una altra hipòtesi fa referència a l'arribada d'un hostaler de Collsabadell, al Vallès Oriental. El seu hostal hauria donat origen, més endavant, al nucli habitat. Finalment, és possible que el topònim tingui el seu origen en el dia en què tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum.

[edita] Escut i bandera

L'actual escut de Sabadell, és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny de 1992. És un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba al·ludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva població i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertanyé a la Corona.

La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encàrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecció fou de 2.750 pessetes de l'època. ^[2]

[edita] Sabadell antigament

Restes arqueològiques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gambús indiquen que el nucli que actualment és Sabadell ja era un dels poblats de pagesos i pastors més importants d'Europa fa 3.800 anys. La presència humana a la comarca del Vallès Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.

El nucli va crèixer a partir del que avui en dia és conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l'anomenaven Arrahona, i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. En aquells temps, la regió es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva ceràmica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.

L'arribada dels romans l'any 218 aC encetà un procés de romanització en què la cultura ibèrica indígena anà assimilant als costums romans. Els primers poblats romans al Vallès Occidental daten del segle II aC. En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s'assentaren en un nucli ja existent; la població ibèrica de La Salut. El segle I, amb August com a emperador, fou un període ric en construccions de vil·les dedicades principalment a la producció de vi. La vil·la de La Salut ha estat tradicionalment associada a la mansió d'Arragonem, malgrat que aquest vincle no té suport arqueològic. Aquesta mansió era un lloc d'avituallament pels viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis.

Durant l'edat mitjana, el nucli es desenvolupà al marge dret del riu Ripoll. Els primers edificis foren construïts al costat de la capella de Sant Salvador (actualment l'església de Sant Fèlix), documentada des de l'any 1076. També s'hi bastiren molins fariners.

Les primeres referències al mercat de Sabadell daten del 1111. Aquest mercat era un centre de reunió per pagesos de tot el Vallès. Conegut pel nom de Forum Sabatelli i situat a l'actual Plaça Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant més de vuit segles. Al voltant d'aquest mercat, i de l'església, el nucli urbà es desenvolupà, amb l'aparició dels primers carrerons.

Roger Bernat de Foix vengué la ciutat el 1366 a Elionor de Sicília, esposa de Pere III. Amb l'estatus de vila reial, Sabadell aconseguí privilegis que en revitalitzaren la vida social i econòmica. El rei manà reforçar les muralles de Sabadell el 1374, per por que la dinastia de Mallorca enviés tropes a Catalunya. Posteriorment, el rei revengué Sabadell a la ciutat de Barcelona. Al segle XV, la ciutat tornà definitivament a la Corona, però això no impedí que perdés gairebé la meitat de la seva població, quedant-se en aproximadament cinc-cents habitants.

L'edat moderna fou un període de gran expansió territorial per Sabadell; entre el segle XVI i el segle XVIII, la superfície de Sabadell passà de 37.900 m² a 78.272 m². La ciutat també començà a influir de manera important sobre nuclis que més endavant hi quedarien incorporats, com Sant Julià. Tot i que la indústria tèxtil llanera fou dominant, també hi hagué una diversificació de l'activitat industrial, amb el desenvolupament de la indústria terrissera i paperera.

[edita] Sabadell contemporània

Porta principal del Vapor Codina

El segle XIX fou un període d'expansió per la indústria tèxtil de la ciutat. La primera màquina de vapor fou instal·lada el 1838, i Sabadell aviat s'omplí de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengué fins l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Villarúbias, i la població es multiplicà per onze al llarg del segle, gràcies en part a la immigració d'Alacant, Múrcia i València. Per abastir aquesta població creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugurà la línia de tren a Barcelona, s'instal·là l'enllumenat públic als carrers cèntrics i s'instal·laren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingué el títol de ciutat el 1877. Durant el segle XIX també nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).

Durant el segle XX, la població es multiplicà per deu. La ciutat s'expandí amb la incorporació d'alguns nuclis de població com La Creu Alta. La indústria continua basant-se en els tèxtils i la metal·lúrgia i cap a la segona meitat del segle començà a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigració de les dècades del 1950, 1960 i principis del 1970 provocà l'aparició de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants són d'origen immigrant.

Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democràtica en la transició. Als últims anys del franquisme, la ciutat conegué una important crisi econòmica que féu plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per Sabadell.

Pel que fa al paisatge urbanístic, a la primera meitat del segle es construïren emblemàtics edificis modernistes com ara l'Hotel Suís (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). A finals de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necessàries. La incessant construcció de nous blocs de pisos de moltes plantes contrasta amb la inauguració d'espais verds com el Parc Catalunya o el Parc Taulí (1992). La incorporació del nou barri de Can Llong i la creació d'un parc fluvial a l'entorn del riu Ripoll són altres fets destacables.

Actualment, el govern de la ciutat aposta per una terciarització encara més marcada de la ciutat, invertint en formació i desenvolupament i inaugurant noves instal·lacions dedicades essencialment al sector de serveis.

[edita] Política

Protesta contra la tortura a Sabadell.

El 1999 Antoni Farrés (PSUC-IC) va deixar voluntàriament el càrrec després de 20 anys de govern, tot el període de la transició democràtica. Les primeres eleccions sense ell les va guanyar el PSC, amb Manuel Bustos al capdavant, amb només 99 vots de diferència amb la segona candidatura, la d'Entesa per Sabadell. Aquest fou elegit batlle en coalició amb CiU i ERC, amb l'oposició de l'Entesa i el PP. Posteriorment ICV va abandonar l'Entesa i va passar a formar part del govern encapçalat per Bustos. A partir d'aquell moment es va convertir en un quadripartit: PSC, CIU, ERC i ICV. A les següents eleccions del 2003, el PSC guanya amb majoria absoluta, però es manté el govern de coalició quadripartit. El primer en abandonar-lo és CiU, acusant els socis majoritaris del govern de prendre les decisions unilateralment. Més tard, la resta de grups en coalició aprofiten la batalla campal provocada pel tancament del bar Bemba i la proximitat de les eleccions municipals per trencar del govern de coalició amb els dos socis restants, ERC i ICV. Les següents eleccions el PSC va baixar de 40000 a 30000 vots, tot mantenint encara però una majoria simple que li permet continuar governant. CiU, PP, l'Entesa i sobretot ERC també van perdre molts vots. De fet l'única formació que va pujar lleugerament va ser ICV-EUiA.

[edita] Mandats en el període democràtic

[edita] Darreres eleccions municipals

[edita] Geografia

El Ripoll un dia de tempesta.

Sabadell se situa al centre de la comarca del Vallès Occidental, a aproximadament vint quilòmetres de Barcelona. Començant pel nord i en la direcció de les agulles del rellotge, limita amb els municipis de Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

La ciutat ocupa 37,79 m2 i té una densitat de població de 5.337,57 hab/km2. L'altitud de la ciutat és d'uns 190 metres^[3].

El riu Ripoll passa per l'est de la ciutat al llarg de 7 kilòmetres, separant el nucli principal de Sabadell d'alguns barris com ara Torreromeu o Poblenou. La disposició del riu sobre terrenys al·luvials ha provocat una erosió accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central, que té com a resultat un paisatge característic i fàcil de reconèixer de talussos, cornises i terrasses.

[edita] Divisió administrativa

La ciutat està dividida en set districtes. Cada districte compta amb un o més sectors, que a la vegada estan formats per un o més barris.

[edita] Demografia

Evolució en nombre de ciutadans a Sabadell.

[edita] Llocs d'interès

[edita] Torre de l'aigua

Torre de l'aigua

Construïda el 1918, s'hi emmagatzemava l'aigua del Ripoll per distribuir-la a la població. Va funcionar des del 1922 fins al 1967. Forma part dels 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya per la seva singular construcció de formigó armat. Obra de Lluís Homs i Moncusí i de Josep Renom i Costa, arquitectes, i de Francesc Izard i Bas, enginyer industrial.

[edita] Casa Duran

Casa Duran

Fou construïda al pedregar entre 1578 i 1606 per Feliu Duran, procurador reial i jurat del Consell de la Vila. Home de destacat protagonisme a la vila. La casa combina els elements senyorials amb les característiques d'una casa de pagès, i tot i ser reformada el s. XVIII, conserva l'estructura original. És un bé patrimonial protegit des del 1958 i és declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. a passar a ser propietat municipal l'any 2003.

[edita] Campanar de Sant Fèlix

Es va començar a construir en 1724 coincidint amb les obres de reforma i d'ampliació de l'església, bastida el segle XV. D'estil barroc, planta octogonal i quatre cossos: tres de pedra i un de terra cuita. Al capdamunt s'hi troba el comunidor, el pis de les campanes, el terrat i l'habitació del rellotge. A la planta baixa hi havia la capella del Roser i de Sant Joan, avui desaparegudes.

[edita] Ajuntament de Sabadell

L'edifici fou construït entre els anys 1871 i 1872 i primerament allotjava l'escola dels Pares Escolapis. L'any 1880 va passar a mans de l'ajuntament, que el va reformar i posteriorment s'hi va instal·lar. Els fanals de l'entrada són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

[edita] Edifici Caixa Sabadell

Un exponent del modernisme català de principis del segle XX. Construït el 1915, obra de Jeroni Martorell. Hi destaquen la façana principal, el pati Turull i el saló d'actes. Al costat de l'edifici hi ha uns jardins, popularment anomenats jardinets de la Caixa.

[edita] Teatre Principal

Teatre del 1866 recentment reformat, un dels més antics de Catalunya. Durant anys va funcionar com a sala de cinema.

[edita] Can Deu

El bosc de Can Deu forma part de la ciutat de Sabadell, està situat al parc periurbà dels barris de Sant Julià i Can Deu. Dins del bosc hi trobem la Masia de Can Deu de més de cinc-cents anys d’història, l'any 1964 la Caixa d’Estalvis de Sabadell la va adquirir per conservar el ric patrimoni del món rural de la ciutat i oferir el Bosc de Can Deu com un espai de lleure i de conservació del medi natural. També hi podem trobar les ermites de Sant Julià d’Altura i la de Sant Vicenç de Verders, aquesta última essent traslladada per evitar de quedar colgada pel pantà de Sau.

[edita] Can Feu

Situada en el torme de Jonqueres hi ha la torre i el mas de Feu. Aquesta família l'adquirí al s.XV, qui a les darreries del s.XVIII obtingué el títol de noblesa, sent el primer en ser-ho Pau de Feu. I aleshores sobre aquesta masia s'hi erigí l'actual castell. Actualment és el districte 5è de la ciutat.

Imatge de la font Rosella, situada al bosc de la Concòrdia

[edita] Font Rosella

Al segle XIV, concretament a l'any 1367, els primers pobladors agafaven l'aigua d'una font principal anomenada la font Rosella i d'un parell més de fonts situades entre ca n'Oriac i can Borgonyó. En memòria de la antiga font Rosella l'any 1980, la Companyia d'Aigües de Sabadell, SA va fer una font al final del carrer de la Via Aurèlia, on hi ha l'anomenat Bosc de la Concòrdia, part del que era el bosc de Can Borgonyó i a prop d'on era l'originària font Rosella. Per la proximitat a aquesta font agafa el nom l'escola Font Rosella, situada al barri de la Concòrdia.

[edita] Altres

[edita] Cultura i societat

[edita] Esports

Escut del C.E. Sabadell

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.

L'entitat esportiva més rellevant és l'equip de futbol més representatiu de la ciutat el Centre d'Esports Sabadell, que tot i que actualment disputi a la 2a divisió B espanyola (3a categoria) té una important història al darrera. Concretament el CE Sabadell ha estat 14 temporades a 1a divisió, 39 a 2a divisió i fins i tot va participar en una edició de la Copa de Fires (actual copa de la UEFA) i va perdre una final de la Copa del Rei.

Altres entitats esportives rellevants de la ciutat són el Club Natació Sabadell (CNS), amb més de 35.000 socis^[4], i la Unió Excursionista de Sabadell (UES), amb gairebé 3.000. Un altre club important de la ciutat és el Club Esportiu Escola Pia Sabadell que destaca en l'àmbit del futbol sala i del bàsquet. Tot i això en el bàsquet el club més important de la ciutat és la Unió Bàsquet Sabadell, que actualment disputa la LEB-2, la tercera divisió de la lliga espanyola de bàsquet.

[edita] Museus

[edita] Museu d'història de Sabadell

Es troba situat al casal que, el 1859 va fer construir el fabricant Antoni Casanovas. El museu va ser fundat el 1931 amb el nom de Museu de la Ciutat. Aleshores tenia col·leccions d'arqueologia, de paleontologia i d'art. Actualment té mostres de la història de la ciutat des de la prehistòria fins a l'actualitat. Exposicions permanents:

• El poblament del territori de Sabadell, de la prehistòria a l'antiguitat tardana
• Sabadello, el naixement d'una vila (segles XI-XV)
• Manufactura i menestrals, Sabadell del segle XVI al XVIII
• Maquinària tèxtil, segles XIX i XX
• Del vapor a l'electricitat

Institut Paleontològic Dr. Miquel Crusafont

[edita] Museu d'art de Sabadell

Està situat a l'antiga fàbrica de Pere Turull, de la qual se'n conserven algunes estances. La seva col·lecció mostra l'evolució de la ciutat des de finals del segle XIX fins als anys 30. Exposicions permanents:

• La Col·lecció, 1875 – 1936 :Academicismes del segle XIX, de l'Art Nou als anys 30
• La casa fàbrica Turull: Estances públiques i privades d'una família burgesa del segle XIX

[edita] Institut Paleontològic Dr. Miquel Crusafont

Inaugurat l'any 1969. Dedicat a la recerca i difusió de materials paleontològics, especialment vertebrats fòssils. L'Institut conserva la millor col·lecció de mamífers fòssils de l'Estat i una de les més importants del món. Compta amb dues sales d'exposició permanent, una extensa biblioteca especialitzada i varis laboratoris.

[edita] Observatori Astronòmic de Sabadell

L'Agrupació Astronòmica de Sabadell^[5] té la seva seu al parc de Catalunya des del 1993. L'edifici compta amb una sala d'exposicions, un auditori, biblioteca, i un observatori en forma de torre cilíndrica on hi ha la cúpula amb el telescopi.

[edita] Entitats de cultura popular

Festa a la plaça de Sant Roc a Sabadell

Castellers de Sabadell

[edita] Fills i filles il·lustres de Sabadell

Oleguer Presas, l'esportista més conegut de Sabadell

Vegeu també la categoria Sabadellencs

• Agnès Armengol i Altayó, escriptora (1852-1932)
• Francesc Bellapart, (Sant Joan de les Abadesses, 1839 -Sabadell, 1885)
• Francesc Bellmunt, director de cinema (1947)
• Agustí Borgunyó i Garriga, compositor (1894-1967)
• Antoni Bosch i Cardellach, metge i historiador (1758-1829)
• Marian Burguès i Serra, artista, pensador i escriptor (1851-1932)
• Miquel Calçada i Olivella, també conegut com a Mikimoto, periodista de ràdio i televisió (1965)
• Miquel Carreras i Costajussà, escriptor i historiador (1905-?1938)
• Lluís Carreras i Mas, escriptor i periodista (1884-1955)
• Benet Casablancas i Domingo, compositor (1956)
• Ferran Casablancas i Planell, industrial i inventor tèxtil (1874-1960)
• Narcís Casanoves i Bertran, compositor (1747-1799)
• Andreu Castells i Peig, historiador i pintor (1918-1987)
• Teresa Claramunt i Creus, dirigent obrera i sindicalista (1862-1931)
• Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg (1910 - 1983)
• Sergio Dalma, cantant (1964)
• Antoni Farrés i Sabater, polític i batlle de la ciutat
• Jordi Ferran, cantant (1960)
• Roger Garcia Junyent, exfutbolista professional (1976)
• Òscar Garcia Junyent, exfutbolista professional (1973)
• Jordi Gené, pilot professional de la WTCC per l'equip Seat (1970)
• Marc Gené, pilot de Fórmula 1 (1974)
• Moisés Hurtado Pérez (1981), futbolista
• Francesc Izard i Bas, enginyer industrial. Torre de l'aigua, Vapor Buxeda Vell.
• Mirna Lacambra, soprano (1910)
• Sergi Mateu, actor (1955)
• David Meca, nedador de llarga distància (1974)
• Jaume Mercader, pintor
• Josep Moix, secretari general del PSUC del 1949 al 1965 (1898-1973) i alcalde de la ciutat
• Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor (1874-1960)

Fotografia de Mateu Morral, anarquista sabadellenc.

• Mateu Morral Roca, anarquista responsable de l'atemptat contra Alfons XIII el 31 de maig de 1906 (1880 - 1906)
• Armand Obiols, Joan Prat i Esteve escriptor (1904-1971)
• Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart escriptor (1899-1986)
• Albert Pla, cantautor (1966)
• Dani Pedrosa, motorista (1985)
• Oleguer Presas, futbolista del FC Barcelona (1980)
• Montse Pujol, atleta participant als Jocs Olímpics de Seül (1961)
• Toni Ramon i Mimó, músic (1966-2007)
• Josep Renom i Costa, arquitecte municipal (1879-1930)
• Manuel Ribot i Serra, arxiver municipal (1859-1925)
• Francesc Trabal i Benessat, escriptor (1899-1957)
• Pere Turull i Sallent, industrial, polític i fundador de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1796 - 1869)
• Antoni Vila i Arrufat, pintor (1894-1989)
• Joan Vilacasas, nom amb què signava l'obra Joan Vila i Casas, pintor i escriptor (1920-2007)
• Joan Vila i Cinca, pintor (1856-1938)
• Josep Vila i Casañas, músic (1966)
• Pau Vila i Dinarès, geògraf (1881-1980)
• Oriol Vilapuig, pintor
• Fèlix Vilarrúbies i Busquets, advocat, periodista i batlle de Sabadell (1812-1884)

[edita] Festes locals

A la ciutat hi ha dos dies festius locals cada any.

• Dilluns després del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut
• Cap de setmana després del primer divendres de setembre: Festa Major. S'hi balla el Ball de la Bola

[edita] Noms populars de carrers

• La Riereta: oficialment, ronda de Ponent
• Carrer Fondo: oficialment, carrer de Sant Cugat
• Carrer dels Gitanos, oficialment carrer d'en Font
• Plaça del Pi-pi, oficialment sense nom
• Carrer Ample, oficialment carrer del Papa Pius XI

[edita] El parlar sabadellenc

A Sabadell i a tot el Vallès es parla el català central, però la ciutat es caracteritza per tenir alguns trets propis en el seu parlar.

• Els sabadellencs també són coneguts com a "ceballuts".
• A Sabadell, el fuet també és conegut amb el nom de "petador".
• A Sabadell, la regalèssia es coneix també amb el nom d'"estrep".
• L'adjectiu "xaix/xaixa" és propi del parlar de Sabadell. Significa brut, deixat, llardós, i s'aplica especialment a les persones. El trobem documentat al poema Tirallonga de monosíl·labs, de Pere Quart.

[edita] Transports

[edita] Carretera

Per l'oest Sabadell connecta amb l'autopista C-58 en 3 punts diferents. Aquesta autopista comunica la ciutat tant amb Terrassa i Manresa com amb Barcelona. Travessa tota la ciutat la N-150 (també coneguda com "Carretera de Barcelona" o "Carretera de Terrassa"), antigament usada per anar a Barcelona, i que avui dia connecta en un sentit amb Terrassa i per l'altre amb Barberà i Cerdanyola. A l'est hi ha la C-155 que connecta amb Granollers. Al sud-est hi ha la carretera B-140 que comunica amb Santa Perpètua de Mogoda. Al nord-est hi ha la Carretera de Prats de Lluçanès (B-124), que connecta amb Castellar del Vallès. Al nord hi trobem la Carretera de Matadepera (BV-1248) que comunica amb aquesta població.

[edita] Tren

A Sabadell hi arriba la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que comunica la ciutat amb Barcelona a través de Sant Cugat del Vallès i té a Sabadell dues estacions: Sabadell - Estació (al barri de Gràcia) i Sabadell - Rambla (al centre); i la línia 4 de Rodalies de Renfe, que fa el recorregut de Manresa a Sant Vicenç de Calders i es comunica amb Barcelona passant a prop de les poblacions per on passa el riu Ripoll. La línia 4 de rodalies té tres estacions dintre de Sabadell: Sabadell - Sud, Sabadell - Centre i Sabadell - Nord.

La línia dels FGC està pendent d'ampliació els propers anys. L'estudi informatiu, presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que compta amb el suport oficial del govern encapçalat per l'alcalde Manel Bustos, incorpora 3 noves estacions a la ciutat, una a l'Eix Macià (al barri de la Creu Alta), una a la plaça d'Espanya (únic node entre els FGC i la Renfe) i una al barri de Ca n'Oriac. També preveu la substitució de l'actual estació de Sabadell - Rambla per una nova estació situada al passeig de la Plaça Major, a pocs metres de l'actual estació. Darrerament, però, s'ha presentat una proposta alternativa presentada per l'associació Sabadell Cruïlla^[6] i el col·lectiu Territoris^[7] que, amb uns costos similars, no només permetria la construcció de 6 noves estacions (tres d'enllaç), sinó que el seu traçat de dos ramals faria viable l'ampliació cap al nord (Castellar del Vallès) i cap a l'est (Polinyà, Palau-solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Lliçà de Munt i Granollers), a part de molts altres avantatges tècnics i d'estalvi de molèsties als ciutadans en la seva construcció.

[edita] Aeroport

Al sud trobem l'Aeroport de Sabadell. Destinat a l'aviació general (vols no regulars) i a la formació de pilots, amb volum d'unes 10000 operacions anuals^[8]. Actualment és propietat d'AENA, tot i que el Govern de la Generalitat en reclama el traspàs.

[edita] Autobús

Es pot arribar a Sabadell, entre altres poblacions, amb línia interurbana des de les següents poblacions: Andorra la Vella, Barcelona, Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès - Campus Universitari, Granollers, Manresa, Martorell, Matadepera, Mataró, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sentmenat, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Solsona i Terrassa.

[edita] Autobús urbà

La ciutat compta amb 13 línies urbanes d'autobús. L'empresa que ofereix aquests serveis es diu Transports Urbans de Sabadell^[9]:

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• Portal Municipal de Sabadell Ajuntament de Sabadell
• Portal de Ràdio Sabadell 94.6 amb tota l'actualitat de la ciutat
• Pobles de Catalunya Guia del patrimoni històrico-artístic de Sabadell
• Edició local de Vilaweb
• Unió Excursionista de Sabadell