Saarland
De Viquipèdia
Bandera | Escut |
---|---|
![]() |
![]() |
Estadístiques | |
Capital | Saarbrücken |
Superfície | 2.568,65 km² |
Població | 1.054.580 hab.
(31 març de 2005) |
densitat | 412 hab./km² |
Himne | Saarlandlied |
PIB per càpita | 6.970 €/hab. (2004) |
PIB | 7,4 Miliards € (2004) |
ISO 3166-2 | DE-SL |
Pàgina web oficial: | www.saarland.de |
Localització | |
![]() |
|
Política | |
Ministre president | Peter Müller (CDU) |
Partit governant | CDU |
Composició del Parlament Regional (51 escons): |
CDU 28 SPD 17 Bündnis 90/Die Grünen 3 FDP 3 |
Últimes eleccions | 5 de setembre 2004 |
Properes eleccions | 2009 |
Representació parlamentària | |
Vots a la Cambra Alta (Bundesrat): | 3 |
Saarland (en alemany [ˈsaɐ̯lant]) és un dels 16 estats federats que formen Alemanya. La seva capital és Saarbrücken.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Té una superfície de 2.570 Km² i una població de 1.054.580 habitants (31 març de 2005). Limita amb Luxemburg, Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz) i la Lorena. Aquestes quatre entitats administratives s'han associat en l'anomenada "Gran Regió" o també "Saar-Lor-Lux", per facilitar la cooperació interregional trans-fronterera.
Saarland està dividit en sis districtes:
- Merzig-Wadern
- Neunkirchen
- Saarbrücken
- Saarlouis
- Saarpfalz
- Sankt Wendel
Les ciutats més importants de l'estat són: Saarbrücken, Saarlouis i Völklingen
[edita] Territori entre França i Alemanya
- Vegeu també: Història de Saarbrücken
El territori va ser establert en 1920 d'acord amb el tractat de Versalles. Va abastar porcions la província de prussiana del Rin i la Renània-Palatinat. L'àrea va ser posada sota control de la Societat de Nacions i administrada a la pràctica per França per 15 anys, en contra els desitjos de gairebé tots els alemanys tant de l'interior com de l'exterior del territori.
En 1933, un nombre considerable d'alemanys contraris al règim nazi van refugiar-se a la regió, ja que era l'única part d'Alemanya fora del domini de Hitler. Aquests i alguns "anti-nazis" originaris de Saarland van fer una forta campanya per a que la regió restés com a territori francès. Però el sentiment que des de temps enrere hi havia contra França resultà massa difícil de canviar. Quan el termini de 15 anys va expirar, es va dur a terme un referèndum en el territori (13 de gener de 1935): 90,3% dels votants desitjaven re-unificar-se a Alemanya més aviat que seguir l'Alsàcia i ser part de França. El nazis va anomenar l'àrea "Westmark" (Marca Occidental).
Després de la Segona Guerra Mundial, Saarland va tornar a ser sota administració francesa. En 1954, França i Alemanya van desenvolupar un pla molt detallat, anomenat el "Saarstatut", per a establir un Saarland independent, però un segon referèndum va rebutjar aquest pla per 67,7%. El fet de que França havia intentat impedir que es fes campanya contra aquest pla per mitjans no democràtics, no va sentar gens bé als habitants i el rebutjaren al referèndum amb un resultat més clar que el que s'esperava. El tractat del Saar (27 d'octubre de 1956) va establir que es devia permetre a la regió unir-se a Alemanya, fet que va produir-se el 1 de gener de 1957.
El franc francès va continuar com a moneda oficial a la regió un any més, fins que el marc alemany el va substituir en 1958. El tractat de Saar establí que el francès, i no l'anglès (com a la resta de la República Federal d'Alemanya), devia romandre com a primer idioma estranger ensenyat a les escoles de Saarland; aquesta disposició se segueix en gran part fins a avui, encara que ja no és obligatòria.
Des de 1920 a 1935, i des de 1947 a 1959, els habitants de Saarland van utilitzar segells elaborats especialment per al territori.
Després de la segona guerra mundial i fins la seva reincorporació a Alemanya, Saarland va participar com entitat independent en diferents institucions internacionals. Entre 1950 i 1956 va formar part del Consell d'Europa i la FIFA, i va prendre part a les olimpíades de 1952 a Helsinki i als tornejos classificatoris del Mundial de Futbol de 1954 a Suïssa.
[edita] Caps de govern
Títols corresponents en cada període:
- 1920-1935: president de la Comissió de Govern de la Societat de Nacions;
- 1935-1945: Comissionat federal;
- 1945-1946: president administratiu;
- 1946-1947: president de la Comissió Administrativa;
- des de 1947 fins avui: Ministre-president de Saarland (Ministerpräsidenten des Saarlandes).
Llista de caps de govern de Saarland:
- 1920 - 1926: Victor Rault (França)
- 1926 - 1927: George Washington Stephens (Canadà)
- 1927 - 1932: Sir Ernest Colville Collins Wilton (Regne Unit)
- 1932 - 1935: Geoffrey George Knox (Regne Unit)
- 1935 - 1944: Josef Bürckel (NSDAP)
- 1944 - 1945: Willi Stöhr (NSDAP)
- 1945 - 1946: Hans Neureuther
- 1946 - 1947: Erwin Müller
- 1947 - 1955: Johannes Hoffmann (CVP)
- 1955 - 1956: Heinrich Welsch (sense partit)
- 1956 - 1957: Hubert Ney (CDU)
- 1957 - 1959: Egon Reinert (CDU)
- 1959 - 1979: Franz Josef Röder (CDU)
- 1979 - 1985: Werner Zeyer (CDU)
- 1985 - 1998: Oskar Lafontaine (SPD)
- 1998 - 1999: Reinhard Klimmt (SPD)
- des de 1999: Peter Müller (CDU)
[edita] Enllaços externs
Estats d'Alemanya | ![]() |
---|---|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |