Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

S??rbia - Viquip??dia

S??rbia

De Viquip??dia

?????????????????? ????????????
Republika Srbija
Bandera de S??rbia Escut de S??rbia
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: cap
Localitzaci?? de S??rbia
Idiomes oficials Serbi1
Capital Belgrad
44?? 48' N, 20?? 28' E
Ciutat m??s gran Belgrad
Govern
President
Primer ministre
Rep??blica
Boris Tadi??
Vojislav Ko??tunica
Superf??cie
 - Total
 - Aigua (%)

88.361 km?? (111??)
Negligible
Poblaci??
 - Estimaci?? 2005
 - Cens 2002
 - Densitat

9.400.000 (83??)
9.396.411
106,34 hab/km?? (70??)
Moneda Dinar serbi (RSD)
Fus horari
 - Estiu (DST)
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Independ??ncia
???de l'Imperi Otom??
???dissoluci?? de
S??rbia i Montenegro

13 de juliol de 1878

5 de juny de 2006
Himne nacional Bo??e Pravde (El D??u de la just??cia)
Domini internet .rs
Codi telef??nic +381
Gentilici Serbi, s??rbia
1 Serbian segons la constituci?? de S??rbia; a Voivodina s??n oficials les seg??ents lleng??es: rut??, hongar??s, eslovac i croat.

S??rbia (en serbi: ????????????, Srbija) ??s una pa??s situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Hongria, a l'est amb Romania i Bulg??ria, al sud amb la Rep??blica de Maced??nia i Alb??nia, i a l'oest amb Montenegro, Cro??cia i B??snia i Hercegovina.

Durant gaireb?? un segle, S??rbia va formar part de diferents confederacions d'eslaus del sud, incloent el Regne dels serbis, croats i eslovens del 1918 al 1941 (reanomenat Regne de Iugosl??via el 1929), la Rep??blica Federal de Iugosl??via del 1992 al 2003 i la Uni?? Estatal de S??rbia i Montenegro del 2003 al 2006. Despr??s que Montenegro vot??s per sortir de la Uni?? Estatal, la Rep??blica de S??rbia (en serbi: ?????????????????? ????????????, Republika Srbija) va proclamar, el 5 de juny del 2006, la seva independ??ncia com a successora de la Uni?? Estatal de S??rbia i Montenegro.

El 17 de febrer de 2008, Kosovo declar?? la seva independ??ncia de manera unilateral, sense que el govern serbi reconegui el nou estat.

No s'ha de confondre la Rep??blica de S??rbia amb la Rep??blica S??rbia, que ??s una de les dues entitats que formen B??snia i Hercegovina

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

El Regne de S??rbia va ser establit en el segle XI, i en el segle XIII va convertir a l'Imperi Serbi. Despr??s de 1918, S??rbia com a fundadora, era part de Iugosl??via en les seues diverses formes. A partir de 1992, despr??s de la independ??ncia de Eslov??nia, Cro??cia, B??snia-Hercegovina i la Rep??blica de Maced??nia, de la Rep??blica Socialista Federal de Iugosl??via, i fins a febrer de 2003, S??rbia i Montenegro van integrar la Rep??blica Federal de Iugosl??via.

S??rbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a S??rbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, b??lgars i romanesos.

Els serbis van entrar en el seu actual territori a principis del segle VII d.C., instal??lant-se en sis formacions tribals distintes Rascia/Ra??ka, B??snia, Neretva/Pagania, Zachumlie/Zahumlje, Trebounia/Travunija i Zeta.

El primer estat serbi va sorgir davall Caslav Klonimirovic a mitjan segle X en Rascia. La primera meitat del segle XI va veure al??ar-se a la fam??lia Vojislavljevic en Zeta.

Finalment, a mitjan segle XII va veure una vegada m??s l'ascensi?? de Rascia amb la dinastia Nemanjic. Els Nemanjic van conduir S??rbia a una edat d'or que va produir un estat poder??s amb apogeu durant el govern del Tsar Stefan Dusan a mitjan segle XIV, abans van sucumbir al Imperi Otom?? (amb Zeta, l'??ltim baluard, que finalment va caure en 1499).

S??rbia va guanyar la seua autonomia al Imperi Otom?? en dos al??aments en 1804 i 1815, encara que les tropes turques seguiren en la guarnici?? militar de la capital, Belgrad fins a 1867. S??rbia era un principat entre 1817 i 1882, i un regne entre 1882 i 1918, temps durant el qual la pol??tica interna va girar, en gran part, al voltant de la rivalitat din??stica de les fam??lies Obrenovic i Karadordevic.

L'assassinat al capital bosniana, Sarajevo (el 28 de juny de 1914), de l'Arxiduc Franz Ferdinand, hereu del tron dels Habsburg, per Gavrilo Princip, un jove serbi-bosni??, va motivar un ultim??tum de Viena demandant S??rbia li permetera una investigaci?? austrohongaresa del complot sobre el s??l serbi. A pesar de l'acceptaci?? de S??rbia (el 25 de juliol) de quasi totes les demandes, l'Imperi austrohongar??s li va declarar la guerra el 28 de juliol. La mobilitzaci?? de R??ssia en suport de S??rbia, per la seua banda, va provocar un ultim??tum alemany demandant la retirada de les seues forces, i la declaraci?? de guerra entre les grans pot??ncies durant la primera setmana de agost.

Despr??s de la Primera Guerra Mundial, S??rbia va unir el Regne dels serbis, croats i eslovens, i va canviar el nom a Regne de Iugosl??via en 1929. Despr??s de la Segona Guerra Mundial, S??rbia era part de la Rep??blica Socialista Federal de Iugosl??via. Des de 1992 S??rbia formava part de la Rep??blica Federal de Iugosl??via junt amb Montenegro i del 2003 al 2006, membre d'una uni?? amb Montenegro. El 3 de juny del 2006, el parlament de Montenegro va declarar la independ??ncia despr??s d'un refer??ndum celebrat el 21 de maig del mateix any. El 5 de juny l'Assemblea Nacional de S??rbia, va declarar a la rep??blica com a successora de la Uni?? Estatal de S??rbia i Montenegro.

[edita] Pol??tica

El president de S??rbia ??s Bor??s Tadic, triat amb el 53% dels vots en la segona ronda de l'elecci?? presidencial s??rbia de 2004.

L'actual Primer Ministre del Govern de S??rbia, des del mar?? de 2004, ??s l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milo??evi?? com el president iugoslau en octubre de 2000.

El 17 d'agost l'Assemblea Nacional de S??rbia va adoptar Bo??e Pravde (D??u de just??cia) com himne. Tamb??, l'escut reial d'Obrenovic ??s el nou escut d'armes, que substitueix a l'Escut d'Armes de S??rbia adoptat despr??s de la Segona Guerra Mundial. Va ser inicialment usat en el segle XIX.

El 4 de febrer de 2003 el parlament de la Rep??blica Federal de Iugosl??via va estar d'acord amb una forma m??s feble de cooperaci?? entre S??rbia i Montenegro dins d'una rep??blica anomenada S??rbia i Montenegro.

Despr??s de la caiguda de Slobodan Milo??evi??, el 5 d'octubre de 2000, el pa??s va ser governat per l'Oposici?? Democr??tica de S??rbia. Quan Milo??evi?? va ser detingut, el Partit Dem??crata de S??rbia (DSS) va abandonar el govern de coalici??. No obstant, en 2004 el DSS va acumular prou suport per a formar el nou Govern de S??rbia, junt amb el G17 Plus, el SPO-NS, i el suport del Partit Socialista de S??rbia. El Primer Ministre de S??rbia ??s Vojislav Kostunica, l??der del Partit Dem??crata de S??rbia.

L'actual President de S??rbia ??s Bor??s Tadic, l??der del Partit Dem??crata (DS). Ell va ser triat amb el 53% dels vots en la segona ronda d'eleccions presidencials s??rbies de 2004, el 27 de juny de 2004, despr??s de diverses eleccions fracassades des de 2002.

L'actual Primer Ministre del Govern de S??rbia, des del mar?? de 2004, ??s l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com a president iugoslau en octubre de 2000.

Les lleis sobre la uni?? estatal s??n aprovades pel Parlament de S??rbia i Montenegro, mentre que tots els comptes i les lleis sobre S??rbia s??n aprovades en l'Assemblea Nacional de S??rbia.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Mapa de S??rbia
Mapa de S??rbia

S??rbia est?? formada per 180 municipis, m??s la regi?? aut??noma de Voivodina, amb 54 municipis. Fins el 17 de febrer de 2008, Kosovo i Metoija, amb trenta municipis, fou tamb?? una regi?? aut??noma de S??rbia, encara que administrada per les Nacions Unides. Posteriorment acced?? a la independ??ncia.

La part de S??rbia que no ??s ni Kosovo ni Voivodina ??s anomenada S??rbia Central. La S??rbia Central no ??s una divisi?? administrativa i, per tant, no t?? cap govern regional.

[edita] Geografia

S??rbia aquesta ubicada en els Balcans, una regi?? hist??rica i geogr??fica de Europa del sud-est. Comparteix fronteres amb Kosovo, Montenegro, B??snia-Hercegovina, Bulg??ria, Cro??cia, Hongria, l'Antiga Rep??blica Iugoslava de Maced??nia, i Romania. No t?? sortida al mar, no obstant, el riu Danubi proporciona navegaci?? a l'interior de Europa i al Mar Negre.

El terreny de S??rbia s'est??n per riques i f??rtils planes de la regi?? nord de Voivodina, zones de pedra calc??ria i conques en l'est, i en el sud-est antigues muntanyes i tossals. El riu Danubi domina el nord. Un afluent, el riu de Moraviana flueix per les regions m??s muntanyoses del sud.

El clima serbi varia entre un clima continental boreal amb hiverns freds i estius calents i humits, amb precipitacions ben distribu??des, i un clima m??s Adri??tic en el sud, amb estius calents i secs, i tardors i hiverns relativament freds amb fortes nevades a l'interior.

[edita] Demografia

S??rbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a S??rbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croat, eslovacs, b??lgars i romanesos.

[edita] Transport

S??rbia, i en particular la vall de Moraviana ??s sovint descrit com "l'encreuament entre l'Est i l'Oest", que ??s un de motius primaris de la seua hist??ria turbulenta. La vall ??s, amb molt, el cam?? m??s f??cil de pas per terra entre Europa continental i Gr??cia i ??sia Menor perqu?? no ??s una regi?? muntanyosa.

Les rutes europees E65, E70, E75 i E80, aix?? com E662, E761, E762, E763, E771 i E851 passen pel pa??s. La E70 occidental de Belgrad i la major part de la E75 s??n modernes carreteres o almenys semicarreteres.

El riu Danubi, la connexi?? d'Europa central amb el Mar Negre, flueix a trav??s de S??rbia.

Hi ha tres aeroports internacionals a S??rbia, a Belgrad, Prishtina i l'acabat de rehabilitar en Ni??.

El transportador aeri nacional ??s Jat Airways i el sistema de ferrocarril ??s operat per Beovoz a Belgrad i ZTP a nivell nacional.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
S??rbia


 
Estats d'Europa
Alb??nia Alb??nia | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Arm??nia Arm??nia2 | ??ustria ??ustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | B??lgica B??lgica | Bielor??ssia Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina B??snia i Hercegovina | Bulg??ria Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? Ciutat del Vatic?? | Cro??cia Cro??cia | Dinamarca Dinamarca | Eslov??quia Eslov??quia | Eslov??nia Eslov??nia | Espanya Espanya | Est??nia Est??nia | Finl??ndia Finl??ndia | Fran??a Fran??a | Ge??rgia Ge??rgia1 | Gr??cia Gr??cia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Isl??ndia Isl??ndia | It??lia It??lia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kosovo Kosovo | Let??nia Let??nia | Liechtenstein Liechtenstein | Litu??nia Litu??nia | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Mold??via Mold??via | M??naco M??naco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Pa??sos Baixos Pa??sos Baixos | Pol??nia Pol??nia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Maced??nia Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Tx??quia Rep??blica Txeca | Romania Romania | R??ssia R??ssia1 | San Marino San Marino | S??rbia S??rbia | Su??cia Su??cia | Su??ssa Su??ssa | Turquia Turquia1 | Ucra??na Ucra??na | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

En altres lleng??es