S??lvia

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??S??lvia (desambiguaci??)??.

S??lvia

Flors de la s??lvia

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Plantae
Divisi??:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Lamiales
Fam??lia:	Lamiaceae
G??nere:	Salvia
Esp??cie:	S. officinalis

Nom binomial

Salvia officinalis
L.

La s??lvia comuna (Salvia officinalis) ??s nativa del Mediterrani, per?? ara es cultiva tamb?? a escala comercial a Europa occidental, R??ssia i als Estats Units. T?? un tija llenyosa en la base de qu?? parteixen tijes herb??cies que es renoven cada any. S'utilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; tamb?? es consumeixen en infusi?? com a planta medicinal. La s??lvia s'utilitza a m??s com a inhibidora de la transpiraci?? i per les seues propietats estrog??niques.

[edita] Etimologia

El terme ???Salvia officinalis L.??? ??s una redund??ncia de ???planta medicinal que cura???. Aix?? Salvia prov?? de la combinaci?? del mot llat?? salvare (que cura) i l'ep??tet officinalis (medicinal) que s'aplica a moltes esp??cies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

[edita] Ecologia

Preferix com a h??bitat les vessants pedregoses, les vores dels camins, els prats secs poc adobats i f??rtils i els llocs calcaris. Floreix al juny i al juliol.

[edita] Descripci??

Cam??fit en forma de mata perenne petita d'una altura de 20 a 70 cm. de longitud. ??s una planta d'arrels fasciculades que presenta una tija llenyosa, ramificada, de port erecte i robusta. A partir de la tija principal, a la base, parteixen una s??rie de tiges herb??cies que es van renovant cada any, les quals poden at??nyer de 2 a 5 dm de longitud. T?? una escor??a grisenca i amb nombroses rames densament piloses i foliades fins a la part superior. Les fulles s??n oposades i cori??cies, la mida de les quals ??s molt variable per?? que no supera els 9 cm de llargada i els 2,5 cm d'amplada. Tenen una forma ovalada i a la vegada de llan??a (lanceolada), les quals s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un pec??ol. Presenten un marge dentat; s??n rogoses i espesses; i de color verd-gris??s. Es caracteritzen per tenir una nervadura molt marcada i pennada que s'atenua a la base.

Fulles de la S??lvia

Les infloresc??ncies s??n verticals i de tipus de ra??m, on trobem agrupades entre 5-10 flors en un peduncle. Flors hermafrodites i zigomorfes amb el calze tubul??s el qual presenta els seus s??pals soldats (gamos??pala). La corol??la ??s de tipus bilabial , de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis: el llavi superior amb 2 l??buls i el inferior amb tres l??buls. ??s de color blau-violeta, rosat o blanquin??s. L'androceu est?? constitu??t per 2 estams f??rtils amb els filaments curts i inserits a la gorja de la corol??la. Estan articulats a l'??pex a partir d'un connectiu filiforme, m??s curt que el filament, i amb dues branques desiguals. El gineceu ??s s??per i est?? format per dos carpels soldats en un ovari bilocular, que es converteix en tetralocular un cop madura. Els fruits s??n tetraquenis amb 4 mericarps ovoides i llissos; gaireb?? esf??ric i de color bru fosc. ??s un fruit sec on al seu interior trobem una sola llavor no soldada al pericarp i de coberta generalment no consistent.

La droga d'aquesta planta, ??s a dir la part utilitzada, s??n les flors i les fulles. Per obtenir herba seca s'utilitzen les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part a??ria florida.

[edita] Composici?? qu??mica

Cont?? fins a un 2,5% d'olis essencials que contenen:

Tuiona: component principal (40 a 50%)
??cid urs??lic (1 a 2%)
Flavonoides: glucos??dics de luteolina i de l'apigenina.
??cids: rosmar??nic (2 a 3%), caf??ic i clorog??nic.
Tanins cat??quics
Carnosol: ??s la forma lact??nica de la salvina ( 0,35%)
Estr??gens (hormones femenines)
Vitamina B i C.

[edita] Usos medicinals

En infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nervi??s.
En perfumeria, cosm??tica.
En preparats farmac??utics.
En l'??mbit culinari: al afegir algunes fulles al menjar, aquestes potencien el gust.
Als licors.
Als sabons: la infusi?? de les fulles de s??lvia, barrejat amb farigola i roman??, vigoritza i d??na lluentor als cabells. ??s una bona soluci?? per prevenir la calv??cie o alop??cia.
Per enfortir les genives i pel tractament d' ??lceres.

[edita] Accions farmacol??giques

Cicatritzant i bactericida: Per curar les ferides i les ??lceres, afavorint la cicatritzaci?? i impedint que una ferida ??s pugui infectar.
Estomacals, antidiarreiques i antivomitives: Contra les digestions pesades, la diarrea i els v??mits ??s un bon remei prendre tres tasses repartides al llarg de tot el dia de d???infusi?? de fulles seques amb aigua.
Emmenagog: Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruaci?? i facilita el buidat, evitant els problemes col??laterals que tot aix?? ocasiona com s??n el mal de cap, mal d???est??mac, retenci?? de l??quids i irritabilitat general.
Di??r??tica: Afavoreix l???eliminaci?? de l??quid en el cos, pel que resulta interessant no nom??s pel que fa a l???obesitat sin?? que tamb?? en aquell conjunt de malalties que milloren amb l???eliminaci?? d???aigua i la conseq??ent eliminaci?? de toxines i especialment l?????cid ??ric: malalties circulat??ries, hep??tiques, artritis, reumatisme, cel??lulitis, etc.
Hipoglucemiant: El seu ??s disminueix la quantitat de sucre en la sang. S???utilitza bastant per aquella gent que pateix diabetis.
Dolors musculars: Resulta molt ??til com a relaxant de la musculatura per tal de tractar malalties com la fibromi??lgia.
Antisudoral: La thuyona, principi actiu principal, bloqueja les terminacions nervioses de les gl??ndules sudor??pares.

[edita] Toxicitat

No ve a ser una planta verinosa per?? al que presentar una gran concentraci?? de principis actius, cal aleshores utilitzar-la exclusivament en dosis adequada i en ??s extern; ja que, si se supera la quantitat permesa resulta extremadament verinosa. Pot afectar externament a la pell produint dermatitis, al sistema nervi??s central, al fetge i sobretot quan s'utilitzen en dones embarassades perqu?? poden produir avortaments.

[edita] Oservacions

No s'ha de confondre la s??lvia comuna (???Salvia officinalis L.???) amb la s??lvia espanyola (???Salvia lavandulifolia Vahl.???) ja que s??n bastant similars. Ara b??, la s??lvia espanyola t?? les fulles m??s petites, estretes i en forma de llan??a, que recordena a les de la lavanda i que donen el seu nom (???lanvandulifolia??? : fulla de lavanda).

[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques

Gran Enciclopedia de les plantes medicinals, Dr. Berdonces i Serra, Tikal Ediciones
Plantes medicinals - El diosc??rides renovat per Dr. P. Font Quer, Editorial Labor S.A., Barcelona (1987)
Arbustos - Guia de Naturaleza,Traducci?? de Margarida Costa Orfila editorial Blume, S.A Barcelona (1986)