Sàhara
De Viquipèdia
El Sàhara (صحراء (
? [[:Image:|i]] [[Media:|escolteu-ne la pronunciació]] en llengua àrab), desert) és un desert de tipus tropical a l'Àfrica del Nord. És el segon desert més gran del món (després de l'Antàrtida), i té cap a 9.000.000 de km².
Limita amb l'Oceà Atlàntic, a l'Oest, les muntanyes de l'Atles, al nord, el Mar Roig i Egipte, a l'est, i el Sudan i el riu Níger al sud.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El nom de Sàhara ve de la traducció àrab Sahra de la paraula tuareg tenere que significa desert de sorra.
Els romans anomenaven terra deserta al territori al sud de Cartago. Fins el segle XIX no es va generalitzar el nom de Sàhara per a tot el territori.
El nom àrab és Bahr bela ma (mar sense aigua).
[edita] Clima del Sàhara
[edita] Precipitacions
Hi domina l'aridesa pel contrast entre les minses pluges que no cobreixen ni el 5% de l'evaporació. La major part del Sàhara rep menys de 50 mm de pluja a l'any. A la part nord per influència mediterrània les escasses pluges són durant l'hivern mentre que a la part sud, llindant amb els semisdeserts del Sahel, es produeixen precipitacions durant l'estiu. La més gran aridesa és als deserts de Líbia i sud d'Egipte amb menys de 20 mm l'any. Les precipitacions són molt irregulars i en cas de tempesta intensa es poden produir inundacions en les lleres dels rius secs o uadis i moviments de terres perillosos.
[edita] Temperatures
Per la seva situació tropical i en general la baixa altitud i en gran part per la continentalitat s'enregistren les més elevades temperatures màximes del món (56ºC a Líbia). Per la manca de vegetació i nuvolositat la diferència de temperatura entre el dia i la nit és molt alta i a l'hivern hi pot haver lleugeres glaçades nocturnes. La part nord més propera a la mediterrània pot tenir temperatures mitjanes d'hivern pròximes als 10 graus en canvi al sud les temperatures són més homogènies. Als massissos muntanyosos del Tassili i Hagaar que s'enlairen per sobre dels 3000 metres, les temperatures davallen (0'60 ºC per cada 100 metres)però la pluviometria no passa dels 200 mm.
[edita] Economia
Tradicionalment el Sàhara ha estat una barrera entre els pobles mediterranis i els subsaharians díficil de franquejar (tant per als homes com per animals i plantes). En l'antiguitat l'economia es basava en l'agricultura en els oasis i el transport de la sal mitjançant una economia de canvi de productes com a mostra hi ha l'utilització tradicional de productes com el te per part dels tuaregs conreat a milers de quilòmetres de la zona.
Modernament l'explotació petrolífera i minera com els fosfats de Buu Craa al Sàhara Occidental ha permés una relativa expansió econòmica que a la vegada ha derivat en obres de regadiu fora de la zona dels oasis que es poden veure en les fotos de satèl·lit aprofitant dipòsits d'aigua fòssil o no renovables amb la tecnologia de reg per aspersió amb un pivot central.
Molts països de la zona anticipant-se a la fi de les reserves petrolíferes han diversificat l'economia cap el sector serveis (inversions financers i turisme sobretot).
[edita] Etnologia
Els habitants originaris del Sàhara són els berbers i els tuaregs (també de llengua berber). Segons les regions però, els tuaregs utilitzen dialectes diversos. A la zona tuareg d'Algèria, per exemple, parlen en tamashek (tamahaqt, tamajeq). A partir del segle VII els àrabs van islamitzar les poblacions autòctones.
Actualment hi viuen vora 2 milions i mig de persones, sobretot a Mauritània, el Marroc i Algèria. Hi predominen els berbers, els sahrauís i diverses ètnies negres.
[edita] Vegeu també
 |
Aquest article sobre l'Àfrica és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
