Rwanda
De Viquip??dia
|
|||||
Lema nacional: Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu (Llibertat, Cooperaci??, Progr??s) | |||||
Idiomes oficials | Franc??s, kinyarwanda, angl??s i suahili | ||||
Capital | Kigali 1?? 57' S, 30?? 4' E |
||||
Ciutat m??s gran | Kigali | ||||
Govern
President
Primer Ministre |
Rep??blica Paul Kagame Bernard Makuza |
||||
Superf??cie - Total - Aigua (%) |
26.338 km?? (144??) 5,3% |
||||
Poblaci?? - Estimaci?? 2004 - Cens - Densitat |
7.954.013 (91??) - 281 hab/km?? (33??) |
||||
Moneda | Franc de Rwanda (RWF ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+2) (UTC+3) |
||||
Independ??ncia de B??lgica |
1 de juliol del 1962 |
||||
Himne nacional | Rwanda Nziza (La nostra Rwanda) | ||||
Domini internet | .rw | ||||
Codi telef??nic | +250 |
||||
Gentilici | Rwand??s, rwandesa | ||||
Rwanda ??s un pa??s de l'??frica Central. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanz??nia i a l'oest amb la Rep??blica Democr??tica del Congo (en bona part la frontera la marca el llac Kivu).
[edita] Hist??ria
Els primers pobladors coneguts varen ser els pigmeus twa, fins que al segle XI arribaren els hutus.
Al segle XVI , procedents de l'actual Eti??pia arribaren els tutsis, que dominaren el pa??s i hi imposaren un sistema feudal.
Rwanda va comen??ar a ser coneguda a Europa quan el comte alemany Von Goetzen hi va arribar el 1894, seguit pels missioners Pares blancs.
El 1899 el Mwami (rei) tutsi es va sotmetre al protectorat alemany.
El 1990, el Front Patri??tic Rwand??s, controlat pels tutsis, va envair el pa??s des d'Uganda, cosa que pos?? en perill el govern de Juvenal Habyarimana, que es va mantenir al poder amb l'ajut militar franc??s.
Aquest enfrontament va ocasionar una guerra civil que va durar fins al 1992, quan es va firmar un acord a Arusha (Tanz??nia), per?? l'acord nom??s va durar fins que el 6 d'abril de 1994 l'avi?? en qu?? viatjava el president Habyarimana va ser destru??t per un m??ssil.
L'atemptat que va costar la vida a Habyarimana era el senyal per iniciar l'eliminaci?? f??sica de la poblaci?? tutsi (15%). La matan??a sistem??tica havia estat dissenyada durant anys per la coalici?? de partits hutus i el clan de l'Akazu, al qual pertanyien membres del govern i importants figures p??bliques del pa??s. La matan??a va ser dirigida pels militars i les mil??cies interahamwe. Els mitjans de comunicaci?? prohutus van contribuir a fer que la poblaci?? civil particip??s en la matan??a. Les tropes del FPR (tutsis) van envair el pa??s per aturar la massacre. A pesar de la pres??ncia dels Cascos Blaus de l'ONU, els organismes internacionals es van inhibir. Els c??lculs oficials eleven la xifra de tutsis i hutus moderats assassinats a m??s d'un mili??, per?? mitjans independents asseguren que en van ser 800.000. Van ser sis setmanes des d'abril fins al juny de 1994, fins que el FPR, comandat per Paul Kagame, va ocupar tot el pa??s. Milers d'hutus van fugir de Rwanda per temor a les repres??lies tutsis. Despr??s del genocidi es va instaurar el Tribunal Penal Internacional per jutjar els crims comesos. La seu ??s a Arusha (Tanz??nia). Ja s'han jutjat 27 persones per genocidi i crims contra la humanitat. Entre els convictes hi ha periodistes, pol??tics, religiosos i militars. Un nombre similar de persones estan sota ordre de recerca i captura. 400.000 civils esperen judici per delictes menors i complicitat en la matan??a al llarg del pa??s.
[edita] Demografia
Segons l'an??lisi dels primers colons arribats a Rwanda i a Burundi, alemanys i despr??s belgues, els pobladors de Rwanda i de Burundi estaven dividits en tres grups ????tnics??: els hutus, els tutsis i els twas.