Rush
De Viquip??dia
Rush ??s una banda de rock progressiu d'origen canadenc. Est?? composada pel baixista, teclista i vocalista Geddy Lee (originalment Gary Lee Weinrib), el guitarrista Alex Lifeson (originalment Alex Zivojinovich) i el bateria Neil Peart. La banda es va formar l'octubre de 1968, a Sarina, Ontario. Inicialment eren Lifeson, Lee i John Rutsey. Van gravar el seu primer ??lbum el 1974. No van trigar a traslladar-se a Toronto per millorar la seva carrera musical. Peart va reempla??ar a Rutsey a la bateria el 1974 per completar la formaci?? actual.
Rush ha estat mereixedor del premi Juno (l'equivalent canadenc dels premis Grammy) en diverses ocasions. A m??s a m??s Lee, Lifeson i Peart han estat declarats Oficials de l'Ordre de Canad??.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Els or??gens
Amb el pas del temps, l'estil musical de Rush ha canviat significativament. A trav??s dels primers discs el seu estil evolucionar??, influenciat pel moviment brit??nic de rock progressiu, per?? mantenint el rock pesat com a nucli del seu so.
La formaci?? inicial de Rush es va formar el setembre de 1968, per Jeff Jones (baixista i vocalista), John Rutsey (bateria i coralista) i Alex Zivojinovich, conegut com a Alex Lifeson (guitarrista i coralista). El germ?? gran de Rutsey els va suggerir el nom de Rush. Aquell mateix mes, Jones va ser reempla??at per l'amic de Lifeson, Gary Lee Weinrib, el qual va adoptar el nom de Geddy Lee. Els anys seg??ents Lee, Lifeson i Rutsey es van reunir com a Rush i van llan??ar el seu primer ??lbum l'any 1974, el qual es titulava simplement Rush. Aquest primer disc ??s molt semblant a la sonoritat de Led Zeppelin, tot i que m??s rocker. Rush va tenir una fama local limitada fins que el llan??ament original, distribu??t per Moon Records, va ser recollit per una estaci?? de r??dio de Cleveland. Aquesta popularitat va portar l'??lbum a redistribuir-se per Mercury Records, la que va ser la seva discogr??fica fins el 1987.
[edita] L'arribada de Neil Peart
Aquell mateix any, Rutsey va renunciar a la banda degut a problemes de salut i un disgust durant les gires. Despr??s de diverses audicions van acabar escollint a Neil Peart, el qual va portar a Rush cap a un cam?? m??s progressiu a trav??s dels seg??ents ??lbums Fly by Night, Caress of Steel i l'??lbum conceptual 2112. La l??rica en aquest temps va ser m??s densa i va estar influenciada per la poesia cl??ssica i la literatura de ci??ncia ficci?? i en alguns casos, els escrits i la filosofia d'Any Rand, com s'evidencia m??s clarament a la can???? Anthem (basada en una novel??la de Rand) i a l'??lbum 2112. Moltes de les seves can??ons van rebre poca exposici?? degut a la seva duraci??, que en alguns casos passava dels 10 minuts. Una notable excepci?? va ser Closer to the Heart, de 3 minuts, de l'??lbum A Farewell to Kings del 1977, la qual es va fer sentir ??mpliament a la r??dio, convertint-se posteriorment en la can???? emblem??tica de la banda canadenca. Xanadu, del mateix disc, tamb?? es va convertit en una can???? emblem??tica pels fan??tics de Rush.
El 1978 l'??lbum Hemispheres seguiria l'estil m??s pur del rock progressiu, incloent una segona part de la can???? Cygnus X-1. Tot i que Rush seguia produint altres can??ons capitulars durant la seva carrera, Hemispheres va ser el seu ??ltim disc ??pic.
[edita] Els anys 80 i el seu canvi d'estil
Rush va entrar a una nova d??cada, i un nou cicle per la seva m??sica. L'??lbum Permanent Waves, del 1980, va canviar dr??sticament l'estil de la banda. Creien que havien portat el format de les can??ons llargues fins l'extrem i van optar per can??ons m??s curtes que retinguessin la seva tradicional complexitat i efici??ncia musical. Tot i aix?? seguien una durada de 5 o 6 minuts, estant encara fora del que ??s convencional en el mercat. Encara no era evident un estil de rock pesat, tanmateix ja havien introdu??t m??s teclats i sons electr??nics. Els temes de la seva l??rica van canviar significativament, depenent menys d'imatges de ci??ncia ficci??. Estils com el reggae i el new wave es van colar a les seves can??ons.
[edita] Rush a la cima de l'??xit
Tot i les limitacions de la r??dio, degut a la durada de les can??ons, Rush va tenir molta repercussi?? en certes emisores de rock a principis dels anys 80, degut a l'??xit de certes can??ons m??s curtes i populars. El tema Permanent Waves va arribar al top 10 del Billboard i va arribar al plat??. Per?? la can???? que va ser m??s exitosa fou Spirit of the radio, anomenada aix?? en honor a l'estaci?? de r??dio de Toronto, CFNY. La popularitat de Rush va arribar al seu punt m??s alt amb l'??lbum Moving Pictures el 1981. La primera can????, Tom Sawyer, ??s una de les m??s conegudes de la banda i Geddy Lee la califica com la can???? tradicional de Rush. Moving Pictures es va dispar?? a la posici?? n??mero 3 en el Billboard i ha estat certificat quadr??ple-plat?? per la RRIA. Tom Sawyer encara s'escolta a estacions de rock cl??ssic amb freq????ncia. Tanmateix no hem de deixar de banda altres ??xits com Red Barchetta, Limelight i YYZ.
[edita] El per??ode dels teclats
Des d'aquest punt, els ??lbums dels 80 incorporen m??s teclats i es van enganxar m??s a l'estil que van iniciar amb Permanent Waves. De manera que els seus ??lbums, entre finals dels 80 i principis dels 90, s??n molt diferents als primers treballs. Power Windows (1985) i Hold your Fire (1987) poden ser considerats com la cima d'aquest cap??tol de Rush. La incursi?? dels aparells electr??nics va generar conflictes dins la banda. Alex Lifeson i la seva guitarra van quedar a un segon pla, ja que el registra dels teclats ??s molt similar al de la guitarra.
Rush va comen??ar a aparcar-se d'aquest estil amb els ??lbums Presto i Roll the Bones. Neil Peart es mantenia com a escriptor principal mentre Alex Lifeson i Geddy Lee composaven la m??sica. Despr??s del per??ode de teclats de 1982 a 1991, la banda va abandonar els sons electr??nics de les seves grabacions d'estudi en favor d'un estil m??s pesat i dominat per les guitarres. Van adaptar les seves can??ons a sons m??s org??nics, cordes i ??rgan. Aquesta transici?? s'inicia amb l'??lbum Counterparts de 1993.
[edita] La trag??dia de Peart
Despr??s de l'??lbum Test for Echo (1996) la banda va entrar en un rec??s de sis anys, degut a tragedies personals de Peart. La seva filla Selena va morir en un accident automobil??stic l'agost de 1997, seguit de la mort de la seva esposa Jacqueline, a causa d'un c??ncer, el junt de 1998. Peart va entrar en un proc??s de restauraci?? personal, que ell mateix anomenava "una travessa sanadora", en la qual travessava amb motocicleta milers de kil??metres a trav??s de Nord-Am??rica. M??s endavant va escriure un llibre sobre el seu viatge anomenat Ghost Rider: Travels on Healing Road. La banda ha revelat que van estar molt a prop de separar-se durant aquest per??ode.
[edita] Rush contraataca
La banda va tornar el 2002 amb l'??lbum Vapor Trails. Aquest disc va resultar ser pesat i modern, inclo??a la can???? Ghost Rider, basada en la travessa de Peart. L'11 de setembre tamb?? s'anomena en la can???? Peaceable Kingdom. L'??lbum va debutar amb molt bones cr??tiques i va anar acompanyat de la primera gira de la banda despr??s de sis anys. Tanmateix la controv??rsia va envoltar l'??lbum Vapor trails per la seva barreja tan pesada dividint els fan??tics.
Per celebrar el seu trent?? aniversari, el juny de 2004 van llan??ar a la venda Feedback, un disc que cont?? vuit covers de bandes com Cream, The Who, The Yardbirds, formacions que els membres de Rush citen com a font d'inspiraci?? en els seus inicis. Aquest ??s el segon disc oficial de la banda amb covers d'altres artistes, el primer fou un cover de Buddy Holly anomenat Not Fade Away. El mateix estiu de 2004, Rush va iniciar l'exitosa gira del trent?? aniversari, tocant a Estats Units, Canad??, Regne Unit, Alemanya, It??lia, Su??cia, Rep??blica Txeca i Holanda. El 24 de setembre de 2004, a Frankfurt, Alemanya, van gravar el DVD titulat R30: Live in Frankfurt; i va ser llan??at al mercat el 22 de novembre de 2005. Van gravar un nou DVD box set titulat Rush Replay X 3; i va ser llan??at al mercat el 13 de juny de 2006. Consisteix en tres gravacions originals de les respectives gires d'Exit...Stage Left, Grace Under Pressure i A Show of Hands, remasteritzats tots per DVD. Incloent tamb?? un CD del disc Grace Under Pressure. El 2007 van llan??ar un disc sota el nom de Snakes & Arrows.
[edita] Discografia
[edita] ??lbums d'estudi
- 01) Rush - 1974
- 02) Fly by Night - 1975
- 03) Caress of Steel - 1975
- 04) 2112 - 1976
- 05) A Farewell to Kings - 1977
- 06) Hemispheres - 1978
- 07) Permanent Waves - 1980
- 08) Moving Pictures - 1981
- 09) Signals - 1982
- 10) Grace Under Pressure - 1984
- 11) Power Windows - 1985
- 12) Hold your Fire - 1987
- 13) Presto - 1989
- 14) Roll the Bones - 1991
- 15) Counterparts - 1993
- 16) Test for Echo - 1996
- 17) Vapor Trails - 2002
- 18) Feedback (EP) - 2004
- 19) Snakes & Arrows - 2007
[edita] ??lbums en directe
- All the World Is a Stage - 1976
- Exit Stage Left - 1981
- A Show of Hands - 1989
- Different Stages - 1998
- Rush in Rio - 2003
- R30: 30th Anniversary World Tour - 2005
[edita] Recopilacions
- Archives - 1978
- Anthology - 1984
- Chronicles - 1990
- Retrospective I (1974-1980) - 1997
- Retrospective II (1981-1987) - 1997
- The Spirit Of Radio: Greatest Hits (1974-1987) - 2003
[edita] DVDs
- Exit Stage Left (directe) - 1981
- Grace Under Pressure Tour (directe) - 1984
- A Show of Hands (directe) - 1988
- Rush in Rio (directe) - 2003
- Chronicles - 2004
- R30: 30th Anniversary World Tour (directe) - 2005
- Replay (Remasterizaci?? dels 3 primers videos en DVD) - 2006
