Ronald Reagan
De Viquipèdia
| Ronald Wilson Reagan | |
 |
|
|
|
|
| Mandat 20 de gener de 1981 – 20 de gener de 1989 |
|
| Vice President(s) | George H. W. Bush |
|---|---|
| Precedit per | Jimmy Carter |
| Succeït per | George H. W. Bush |
|
33è Governador de California
|
|
| Mandat 3 de gener de 1967 – 7 de gener de 1975 |
|
| Precedit per | Pat Brown |
| Succeït per | Jerry Brown |
|
|
|
| Naixement | 6 de febrer de 1911 Tampico (Illinois, Estats Units) |
| Mort | 5 de juny de 2004 Bel Air (California, Estats Units) |
| Partit polític | Republicà |
| Parella | Jane Wyman (1940-1948) Nancy Davis Reagan (1952-2004) |
| Professió | Actor |
| Signatura |  |
Ronald Wilson Reagan (Tampico, Illinois, 6 de febrer de 1911 - Bel Air, Califòrnia, 5 de juny de 2004) va ser un actor i polític nord-americà.
Durant la primera part de la seva vida Reagan va participar en nombroses pel·lícules com a actor secundari. En la seva època en el cinema no va arribar a convertir-se en un actor de papers principals. Va conèixer a l'actriu Nancy Davis, amb la qual es va casar en segones noces després de divorciar-se de la també actriu Jane Wymann (Angela Channing a Falcon Crest).
Reagan va abandonar el cinema i es va fer funcionari, fins que va optar pel lloc de governador de Califòrnia amb el Partit Republicà, per al qual va ser triat en votació pública, i on va complir dues legislatures.
Posteriorment va ser escollit president dels Estats Units, càrrec que va ocupar entre el 20 de gener de 1981 i el 20 de gener de 1989. El seu vicepresident va ser George H. W. Bush, qui seria més endavant president.
Ja retirat, Reagan va fer una declaració pública anunciant que patia la malaltia d'Alzheimer.
Declarat Anticomunista radical, va encunyar la locució «imperi del mal» per a referir-se a la URSS. Reagan definia el socialisme afirmant que es basa en tres principis senzills: «Si es mou, posa-li un impost. Si se segueix movent, regula'l. I si deixa de moure's, dóna-li un subsidi perquè es torni a moure, i així li pots posar altre impost».
La seva presidència es va veure tacada per l'afer Irangate (tràfic il·legal d'armes a Iran), que va destapar fosques maniobres destinades a evitar que l'anterior president Jimmy Carter pogués obtenir l'alliberament dels ostatges de l'ambaixada nord-americana a Teheran.
Després de l'experiència de Vietnam i la nova política de "promoció dels drets humans" de l'administració Carter, el govern Reagan es va destacar per la decisió a l'hora d'atacar països per a imposar la hegemonia nord-americana (invasió de la República de Granada i atac a Líbia), recolzant amb diners i entrenament la guerra bruta a Amèrica Llatina, com la campanya de desestabilització de Nicaragua formant i finançant la Contra (escamot oposat al govern sandinista de Managua) per la qual Estats Units va ser condemnat per la Cort Internacional de Justícia de la Haia, declarant Reagan que els Estats Units no reconeixia la jurisdicció de l'esmentat tribunal.
| Presidents dels Estats Units |  |
|
|---|---|---|
| Washington | J. Adams | Jefferson | Madison | Monroe | J.Q. Adams | Jackson | Van Buren | W. Harrison | Tyler | Polk | Taylor | Fillmore | Pierce | Buchanan | Lincoln | A. Johnson | Grant | Hayes | Garfield | Arthur | Cleveland | B. Harrison | Cleveland | McKinley | T. Roosevelt | Taft | Wilson | Harding | Coolidge | Hoover | F. Roosevelt | Truman | Eisenhower | Kennedy | L. Johnson | Nixon | Ford | Carter | Reagan | G.H.W. Bush | Clinton | G.W. Bush | ||
| Precedit per: Jimmy Carter (D) |
President dels Estats Units 20 de gener de 1981 - 20 de gener de 1989 |
Succeït per: George H. W. Bush (R) |
