Romania

De Viquip??dia

Rom??nia

(Bandera) (Escut)
Lema nacional:
Idiomes oficials	Roman??s
Capital	Bucarest 44?? 25' N; 26?? 06'E
Ciutat m??s gran	Bucarest
Govern President Primer Ministre	Rep??blica democr??tica Traian B??sescu C??lin Popescu-T??riceanu
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	238.391 km?? (78??) 3%
Poblaci??  - Estimaci?? 2004  - Cens 2002  - Densitat	22.355.551 (51??) 21.698.181 91,3 hab/km?? (102??)
Moneda	Leu (RON)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+2) - (UTC+3)
Independ??ncia	de l'Imperi Otom?? el 9 de maig de 1877
Himne nacional	De??teapt??-te, Rom??ne!
Domini internet	.ro
Codi telef??nic	+40
Gentilici	roman??s, romanesa

Romania ??s un estat del sud-est d'Europa. Fa frontera amb Ucra??na al nord i al nord-est, amb la Rep??blica de Mold??via a l'est, amb Hongria a l'oest, S??rbia al sud-oest i amb Bulg??ria al sud. A llevant, ??s banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 ??s de la Uni?? Europea juntament amb Bulg??ria.

Culturalment, Romania ??s un illot de llatinitat dins d'un oce?? eslau. El seu nom ja fa refer??ncia a Roma, o b?? a la Rom??nia, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Rom?? i, en ??poca tardana, al mateix Imperi en general. Amb un terme similar, Rom??nia, es fa refer??ncia a l'??rea d'Europa on es parlen les lleng??es rom??niques.

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 D??cia 1.2 Els principats romanesos medievals 1.3 Romania al llarg de l'edat moderna 1.4 Renaixement nacional de Romania 1.5 Regne de Romania 1.6 El per??ode comunista roman??s 1.7 Romania del 1989 fins a l'actualitat 2 Pol??tica 3 Divisi?? administrativa 4 Geografia 5 Vegeu tamb?? 6 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

[edita] D??cia

El territori de l'actual D??cia ja estava habitat l'any 200 aC pel poble dels dacis, que formaven part de la tribu dels tracis. Aquest poble va evolucionar en diverses formes d'organitzaci??. Sota la direcci?? del cabdill Burebista (70-44 aC) els dacis s???organitzaren en un estat centralitzat que amena??ava els interessos que el creixent Imperi Rom?? tenia a la zona. A l'any 44 aC Juli C??sar va planificar un seguit de campanyes contra els dacis, campanyes que mai va poder dur a terme. El l??der dels dacis, Buresbista, com succe?? a amb l'emperador rom??, va morir assassinat i les tribus d??cies es van dividir. Aquesta divisi?? perdur?? fins l'any 95 dC, on sota la direcci?? de Decebal el poble daci van tornar a ser un potent enemic dels romans. Per aquest motiu l'emperador Traj?? va comen??ar tot un seguit de campanyes contra els dacis i els seus aliats, els guetes, que es coneixen actualment com les Guerres D??cies (101-102 i 105-106). L???emperador Traj?? per commemorar la seva vict??ria sobre els dacis va manar construir la famosa columna de Traj?? que es troba al f??rum d'aquest emperador a Roma.

Amb la invasi?? romana es va constituir la prov??ncia romana de D??cia, mentre que a les muntanyes i la part nord de l'actual Romania es trobava el territori de la D??cia lliure. Tot i aix?? el poble daci, tant el que es trobava en territori rom?? com el que es trobava m??s al nord, va sofrir una profunda romanitzaci?? en tots els sentits.

L'any 271 l'emperador Lluci Domici Aureli?? va donar l'ordre a les legions romanes d'evacuar la D??cia que es trobava m??s enll?? del riu Danubi, ja que per la seva orografia era un territori bastant dif??cil de defensar. Malgrat aix?? es van mantenir les caracter??stiques romanes dels dacis. Al segle V aquests comen??aren a patir les invasions dels pobles germ??nics que en el seu pas cap les fronteres de l'Imperi Rom?? s???instal??laven a les plan??cies danubianes. Aix?? varen passar els visigots i els huns pel territori de la D??cia, mentre s???anava avan??ant cap a la lenta transformaci?? que patiria la D??cia al llarg de l'edat mitjana.

[edita] Els principats romanesos medievals

Les invasions del segle V fins al segle XIII configuraren un tap??s multicultural molt ric en diversitat als territoris de l'antiga D??cia. Aix?? la pres??ncia de g??pids, avars, eslaus, petxenegs, cumans, alans, t??tars, hongaresos i magiars van marcar considerablement les particularitats d'aquest territori.

L'actual Dobrudja va romandre dintre de l'Imperi Rom?? d'Orient (Bizanci) fins ben b?? el segle XIV. Per la seva banda a la actual Transsilv??nia els magiars i hongaresos es van asentar, per?? tot i ser minoria imposaren la seva pres??ncia als dacis romanitzats que subsistien majorit??riament de l'agricultura. A la resta del territori roman??s, Munt??nia, Olt??nia i Mold??via, els dacis es van anar organitzant en febles estats feudals que van decaure enfront l'embranzida d'altres pobles com els b??lgars (segle XI) que ocuparen llurs territoris. Malgrat aix?? amb la descomposici?? de l'Imperi b??lgar els pr??nceps dacis, amb influ??ncia del cristianisme ortodox i de l'her??ncia bizantina, es van organitzar de nou en diversos estats feudals que van anar consolidant-se amb el pas del temps i aix?? al segle XIII ja existeixen les primeres evid??ncies dels principats de Val??quia (Munt??nia i Olt??nia) i Mold??via. Per la seva banda Transsilv??nia es va integrar dins del cat??lic regne d'Hongria.

L'avan?? dels turcs otomans al llarg del segle XIV per la pen??nsula balc??nica i el domini que van fer de la mateixa a la primera meitat del segle XV, juntament amb la caiguda de Constantinoble (1453), va situar en un cr??tica posici?? als febles estats romanesos medievals. Al llarg de la segona meitat del segle XV finalment els turcs van dominar als romanesos i aquest passaren a estar integrats dins de l'Imperi otom??, tot i que els pr??nceps romanesos (voivodes) varen passar a ser vassalls del sult?? d'Istanbul, al que havien de retre homenatge i pagar un tribut. En aquest context es desenvolup?? la societat romanesa (tot i que encara es aviat per referir-nos a la identitat romanesa en aquest segles), el poble dominat pels turcs i l'elit dirigent havent de retre vassallatge als musulmans. A canvi de pagar el tribut anual a la porta d'or es mantenia una certa toler??ncia religiosa i s'enviava els fills dels nobles romanesos perqu?? aquests fossin educats a Istanbul, assegurant-se aix?? els otomans la fidelitat dels futurs pr??nceps romanesos. Per la seva banda Transsilv??nia esdevenia el camp de batalla d'un d??bil regne d'Hongria, que aviat sucumbiria davant els otomans, passant tamb?? Transsilv??nia a estar sota domini turc.

D'aquest per??ode destaca la figura de Vlad ??epe??, pr??ncep (voivoda) de Val??quia (1448, 1456-1462, 1476), que amb el suport de la noblesa hongaresa va encetar tot un seguit de campanyes militars contra l'ocupaci?? turca. Aquest pr??ncep es va destacar per la seva crueltat envers els seus enemics. El seu mite va inspirar a Bram Stoker per escriure la seva coneguda novel??la Dr??cula.

[edita] Romania al llarg de l'edat moderna

Al llarg del segle XVI es va mantenir l'ocupaci?? otomana de l'actual Romania, fins que el 1600 Miquel El Valent (Mihai Viteazul) va aconseguir unificar tots els principats romanesos sota el seu domini. Aquesta situaci??, per??, va durar molt poc i al cap d'uns pocs anys, despr??s de l'assassinat del l??der roman??s, la situaci?? continua mantenint-se: domini dels turcs a tot el territori roman??s.

A la segona meitat del segle XVII l'avan?? de l'imperi dels austr??acs Habsburg davant dels otomans va permetre la integraci?? del Regne d'Hongria i dels territoris de Transilv??nia, que passaren a integrar-se dins dels territoris d'aquest imperi, convertint-se en una de les zones de confrontaci?? entre els dos imperis de la zona, l'austr??ac i el turc.

La societat romanesa de l'??poca va continuar inamovible pel qu?? fa als aven??os t??cnics, econ??mics i l'estructura social. A la c??spide de la societat romanesa de l'??poca hi havia una oligarquia dirigent que s???aliava amb aquell que permet??s la seva subsist??ncia i a la base hi havia el poble que es dedicava a l'agricultura dins d'explotacions de latifundis pertanyents als grans senyors feudals. Aquesta agricultura que no coneixia els aven??os t??cnics que es produ??en a Europa occidental, patia uns rendiments agr??coles que no permetien afavorir un creixement demogr??fic ni una millora de les condicions de vida de la poblaci?? en general. Pel qu?? fa el desenvolupament de les ciutats, aquestes no foren tampoc grans centres de producci?? artesanal ni de intercanvis comercials. Nom??s les ciutats situades a la part nord dels Carpats (sud de Transsilv??nia) i que havien estat ocupades al llarg del segle XI i XII pels saxons procedents de la actual Alemanya, van afavorir que a ciutats com Sighi??oara, Timi??oara i Bra??ov es desenvolup??s una petita menestralia i un cert intercanvi comercial, afavorit sobretot pels mercaders alemanys i els jueus presents a aquestes zones.

A inicis del segle XVIII Olt??nia fou ocupada pels austr??acs i a la segona meitat del mateix segle va ser ocupada la meitat nord oest de Mold??via (Bucovina) pels austr??acs tamb??, tot a??x?? dins de les campanyes que el imperi austr??ac portava envers d'un ja decadent Imperi otom??. Fruit de l'aven?? dels diversos imperis cristians al llarg del segle XVIII, la meitat m??s oriental de Mold??via (Bessar??bia) va ser ocupada pels russos al 1812.

[edita] Renaixement nacional de Romania

La ona d'agitaci?? i convulsi?? social i nacional que va significar a tota Europa la Revoluci?? Francesa (1789) i les Guerres Napole??niques (1806-1812) va arribar a Romania tamb?? a la d??cada dels anys 20 al segle XIX fruit de la influ??ncia que el liberalisme va exercir a l'alta i mitja classe de la societat romanesa. Aquest sentiment es va manifestar mitjan??ant el ressorgiment nacional que va digondre Tudor Vladimirescu (1821)que influenciat d'un romanticisme que s'inspirava en la figura del cabdill Mihai Viteazu va fer possible que aflor??s un sentiment nacional roman??s que s???aniria desenvolupant i assentant al llarg de la primera meitat del segle XIX. Dins del context revolucionari que esclat?? a Europa l'any 1848 a Romania comen???? un moviment revolucionari que preconitzava la independ??ncia del pa??s roman??s (??ara romaneasc??) que integrava Val??quia i tamb?? la del principat de Mold??via.

Aquest moviment independentista finalment va escenificar-se amb l'elecci?? de Alexandru Ion Cuza com a pr??ncep de Val??quia i de Mold??via (5 i 24 de gener de 1859), constituint-se el Principat de Romania (1862), que tot i no gaudir d'una independ??ncia real si que la tenia de facte, tot i que te??ricament es mantenia sota domini turc. Mentre Transsilv??nia es mantenia sota domini austr??ac, que es va afirmar al 1867 amb la creaci?? de la monarquia imperial austro hongaresa, deixant a Transsilv??nia sota dominaci?? hongaresa que van seguir amb la seva dominaci?? d'aquell territori.

Al 1866 la majoria conservadora del parlament roman??s va obligar a Cuza a abdicar i es va designar pr??ncep roman??s al pr??ncep alemany Carol de Hohenzollern-Sigmaringen amb l'esperan??a de que Alemanya afavoriria l'independ??ncia de Romania. El 1877 i com a resultat de la guerra de R??ssia envers l'Imperi otom??, Romania va aconseguir que es reconegu??s la seva independ??ncia, convertint-se el pr??ncep Carol en el Rei Carles I de Romania.

[edita] Regne de Romania

El 9 de maig de 1877 Romania va aconseguir la seva independ??ncia respecte al Imperi Otom?? l'any 1877, la mateixa va ser ratificada al Tractat de Berl??n (1878). Carles I va ser coronat rei oficialment al 1881. Per?? amb la seva independ??ncia, respecte a l'Imperi otom??, els romanesos van haver d'acceptar l'ocupaci?? russa de la meitat nord del principat de Mold??via (Bessar??bia).

El nou estat roman??s (que comprenia Val??quia i Mold??via) estava enquadrat entre els imperis rus, otom?? i austr??ac (que encara ocupava Transsilv??nia). Fran??a va exercir una gran influ??ncia cultural i social, fet que va afavorir un ressorgiment cultural de Romania. D???aquesta ??poca destaca les aportacions de Mihai Eminescu, Ion Luca Caragiale, Nicolae Iorga i d'altres intel??lectuals que van afavorir el desenvolupament intel??lectual i cultural de Romania.

L'any 1914 va morir Carles I de Romania i el va succeir al tro el seu nebot Ferran I de Romania . Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial inicialment Romania va romandre neutral, per?? l'any 1916 va unir-se a la Alian??a formada per R??ssia, el Regne Unit, Portugal i Fran??a (1916), tot i que es creia que ho faria amb ??ustria-Hongria i Alemanya, fruit dels or??gens germ??nics de Ferran I de Romania i de la forta pres??ncia alemanya a Romania. Tot i que inicialment el territori roman??s va ser enva??t per les tropes austr??aques, al llarg de les hostilitats l'exercit roman??s es va refer, en part afavorit per la desfeta alemana i austriaca al front occidental i el declivi dels turcs enfront dels brit??nics. Amb la finalitzaci?? de les hostilitats el territori roman??s es va ampliar amb l'annexi?? de Transsilv??nia (uni?? del 1 de desembre de 1918), Bucovina i de Besar??bia, aix?? com una part de Dobrudja, que estava sota control b??lgar. Es configurava aix?? la Gran Romania (Romania Mare) que va existir al llarg del per??ode interb??l??lic i fins el comen??ament de la Segona Guerra Mundial.

L???any 1922 Ferran I de Romania era coronat Rei de tota la Gran Romania a la ciutat de Alba Iulia, escenificant aix?? la recuperaci?? de tots els territoris que hist??ricament havien constitu??t la naci?? romanesa. Tamb?? al llarg de la d??cada dels anys 20 i la primera meitat dels anys 30 del segle XX es va desenvolupar el sistema democr??tic i parlamentari a Romania, on destacaven el Partidul National Taranesc Crestin Democrat (PNT-CD, "Partit Nacional Democristi?? Agrari") i el Partidul National Liberal (PNL, "Partit Nacional Liberal"). Es va intentar a l'any 1921 la reforma agr??ria i es va donar la ciutadania romanesa als jueus i a les altres minories que es trobaven a Romania (alemanys, b??lgars, turcs, hongaresos, entre d'altres).

L???any 1927 va morir Ferran I, deixant el tro al seu net Miquel I de Romania , descartant que pug??s al tro el seu fill per la seva actitud d??scola, (el futur Carles II). Aix?? va deixar Romania sotmesa a una d??bil reg??ncia. Aquesta situaci?? es va terminar l'any 1930, quan el parlament va revocar el testament de Ferran I i es va nomenar rei a Carles II). El creixent aven?? del feixisme a Europa i l'emin??ncia de l'esclat d'un nou conflicte b??l??lic d'escala mundial, aix?? com la agitada vida pol??tica i social a Romania, en part provocada per la viol??ncia que provocava la Gu??rdia de Ferro (antisemita i feixista), va provocar que Carles II abol??s el sistema democr??tic i instaur??s la dictadura, erigint-se ell com a dictador. Per?? la signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop,(on Romania va haver d'acceptar la cessi?? de Besar??bia i Bucovina a la URSS, del sud de Dobrudja a Bulg??ria i la meitat nord occidental de Transsilv??nia a Hongria, liquidant-se aix?? la Gran Romania) aix?? com l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la viol??ncia social va fer que al setembre de 1940 fos nomenat el general Ion Victor Antonescu primer ministre i Carles II abdiqu??s, essent entronitzat de nou Miquel I.

Ion Antonescu, que es va autodenominar "cabdill" (en roman??s conduc??tor), va proclamar l'estat legionari i amb la intenci?? d'aconseguir recuperar els territoris ocupats per la URSS va portar Romania a la Segona Guerra Mundial al costat d'Alemanya i It??lia (juny 1941). Aix?? les tropes alemanyes ocuparen el pa??s i l'ex??rcit roman??s va participar a l'Operaci?? Barbarroja, l'atac que Adolf Hitler va llan??ar contra la URSS el 22 de juny de 1941, ocupant Odessa i arribant a participar activament a la batalla de Stalingrad.

Per?? els bombardejos aliats sobre territori roman??s (1943), aix?? com la desfeta de l'ex??rcit alemany a la batalla de Stalingrad i el col??lapse de l'economia romanesa com a motiu de la participaci?? a la guerra (1944) va fer que la classe pol??tica i la societat romanesa demanessin la sortida de Romania del conflicte mundial. L'evident derrota dels alemanys va fer necessari una reubicaci?? al conflicte. Aix?? comen??aren un seguit de contactes diplom??tics amb els Estats Units i el Regne Unit, que no van reeixir. Tot i aix?? el 23 d'agost de 1944 el mariscal Ion Victor Antonescu va ser destitu??t per Miquel I de Romania i va ser nomenat un nou govern de concentraci?? nacional (on els comunistes eren presents) i el 12 de setembre es va signar la pau amb les Nacions Unides (nom oficial dels aliats) declarant la guerra a Alemanya i a It??lia. Amb la signatura d'aquest tractat Romania recuperava Transsilv??nia, per?? renunciava a Besar??bia, Bucovina i a la Dobrudja b??lgara. Malgrat aix?? el territori roman??s va ser ocupat per les tropes sovi??tiques, que van esdevenir els grans dominadors de la vida pol??tica i social romanesa.

A l'octubre de 1944 va constituir-se un govern de coalici?? on els comunistes controlaven els ministeris claus. Els anteriors governs de coalici?? havien caigut per la pressi?? dels sovi??tics. El 6 de mar?? de 1945 Stalin va pressionar per qu?? es constitu??s un nou govern liderat per Petru Groza que va convocar eleccions pel 1946. En aquest govern van quedar exclosos els partits tradicionals (PNL i PNT-CD).

EL 19 de novembre de 1946 es van celebrar les eleccions. Quan totes les estimacions donaven per guanyador al PNT-CD per una amplia majoria, el govern, que es presentava al bloc dels partits democr??tics (on els comunistes eren la for??a m??s important), va adulterar el resultat final, ja que els resultats demostraven la seva derrota i va declarar-se guanyador per una majoria del 70% dels vots emesos cap la coalici?? comunista. El 30 de juliol de 1947 el l??der del PNTCD, Vintil?? Br??tianu, va ser detingut i al novembre del mateix any va ser condemnat. En mig d'aquest ambient d'instauraci?? d'una dictadura comunista, Miquel I va fer una crida in??til als Estats Units i el Regne Unit perqu?? actuessin i evitar el que ja era una realitat. El 30 de desembre el president del govern Petru Groza va obligar a Miquel I a signar la seva abdicaci??, obligant-lo a marxar a l'exili i instaurant-se la Rep??blica Popular de Romania.

[edita] El per??ode comunista roman??s

El Partit Comunista Roman??s (PCR), fins al final de la Segona Guerra Mundial no havia esdevingut cap formaci?? pol??tica important dins de la vida pol??tica de Romania. Els comunistes aprofitant la pres??ncia de l'ex??rcit sovi??tic en territori roman??s van aconseguir fer-se amb els ministeris claus en els successius governs de concentraci?? que es van constituir al final de la Segona Guerra Mundial per poder manipular les eleccions de novembre de 1946, for??ar la caiguda del rei Miquel I de Romania i instaurar la Rep??blica Popular de Romania, que es col??locava dins de l'??rbita dels pa??sos sat??l??lits de la URSS.

El 1948 el conjunt de partits que es van presentar junts a les eleccions es van unificar en el Partit dels Treballadors i es va decretar la nacionalitzaci?? dels bancs, les propietats agr??ries i de la propietat privada. Tamb?? van comen??ar les persecucions dins d'aquells elements socials acusats de burgesos. Molts ciutadans romanesos van ser empresonats a les nombroses presons que els comunistes van construir arreu del territori roman??s. La majoria d'intel??lectuals, pol??tics i molts professionals i persones de gran v??lua van ser represaliats i perseguits, aix?? com una bona part de la poblaci?? romanesa, que va ser v??ctima de la viol??ncia f??sica o psicol??gica que exerciren els comunistes per instaurar el seu r??gim. Aquesta persecuci?? tamb?? va afectar a alguns l??ders comunistes com Ana Pauker, Lucre??iu P??tr????canu que van ser empresonats pel president del govern i home fort del r??gim, Gheorghe Gheorghiu-Dej, que seguia els dictats que es donaven des de Moscou. L'any 1958 les tropes sovi??tiques van abandonar territori roman??s i l'any 1964 davant de les pressions exteriors es van tancar les presons i la major part dels presoners pol??tics van ser alliberats. L'any 1965 va morir Gheorghe Gheorghiu-Dej i va ser elegit Secretari General del PCR Nicolae Ceau??escu, un home amb molt poca cultura per?? que representava l'esperit de l'home comunista que sense una formaci?? s??lida aconseguia arribar al m??s alt del sistema comunista.

Amb Ceau??escu s'encetava un nou per??ode dins de la vida pol??tica romanesa. Ceau??escu va afavorir una pol??tica d'obertura de Romania als pa??sos capitalistes d'Europa i a altres pa??sos com Iugosl??via i la Xina (enfrontats amb la URSS). Tamb?? va intentar guanyar una certa independ??ncia respecte a la URSS no donant suport a la intervenci?? de les tropes del Pacte de Vars??via a Txecoslov??quia, fet que li va reportar una certa fama a nivell internacional i li va permetre defensar una via nacional al socialisme, tot defugint a la tutela de la URSS per?? sense trencar definitivament amb la pot??ncia comunista.

Al llarg de la segona meitat dels anys setanta i durant la dels vuitanta Nicolae Ceau??escu i la seva dona van afavorir un r??gim desp??tic basat en el culte a la seva persona i que va perdre tot contacte amb la realitat. La degradaci?? de la vida a Romania, la corrupci??, la caiguda del mur de Berl??n i la descomposici?? del bloc comunista van crear el clima idoni perqu?? el 1989 Ceau??escu perd??s el suport que tenia a l'ex??rcit i dins del mateix PCR.

Aix?? el desembre del mateix any es va produir un moviment popular a Timisoara on es demanava la convocat??ria d'eleccions generals i que es permet??s el multipartidisme. Aquest moviment, no va ser sufocat i el 21 de desembre en una manifestaci?? convocada pel mateix Ceau??escu a Bucarest es van produir uns aldarulls que van ser l'inici de la fi del r??gim comunista.

La nit del 21 al 22 de desembre el cap de les Forces Armades va morir en estranyes circumst??ncies. El 22 de desembre la poblaci?? de Bucarest es va llen??ar al carrer davant de la passiva mirada de l'ex??rcit que no va fer res per evitar la caiguda de Ceau??escu. Aquest va sortir de Bucarest seguint consells dels militars. Aix?? va ser aprofitat per aquests per donar-li el poder al Front de Salvaci?? Nacional (FSN) que liderat pel membre del PCR Ion Iliescu va declarar la fi del comunisme i va organitzar un govern de concentraci??. Ceau??escu va ser detingut a Targoviste, on va ser jutjat i executat el 25 de desembre de 1989, juntament amb la seva dona, Elena Ceau??escu.

[edita] Romania del 1989 fins a l'actualitat

Amb la desaparici?? del r??gim comunista es va obrir a Romania una nova etapa en tots els ??mbits. Amb un pa??s en una situaci?? prec??ria els reptes que s???afrontava el nou govern eren enormes. Les eleccions del 20 de maig de 1990 el partit d'Ion Illiescu , el Front de Salvaci?? Nacional, va obtenir el 85% dels vots emesos, enfront dels partits tradicionals. Va ser designat primer ministre Petre Roman, que va comen??ar un seguit de reformes per preparar l'entrada de Romania dins d'una economia de lliure mercat i capitalista. Les tensions que aquestes reformes provocaren (marxa dels miners al juny de 1990)i les divisions internes dins del propi govern van provocar la caiguda de Roman i el nomenament del tecn??crata Theodor Stolojan com a cap de govern (1 d'octubre de 1991). La nova constituci?? romanesa que sancionava la Rep??blica parlament??ria i democr??tica va ser aprovada en refer??ndum el desembre de 1991. El 7 d'abril de 1992 el FSN es va dividir, d'una banda es va formar el Front Democr??tic de Salvaci?? Nacional liderat per Iliescu i el Partit Dem??crata Romania liderat per Petre Roman. A les eleccions legislatives de setembre de 1992 va guanyar el FDSN. Amb el suport parlamentari de la formaci?? pro-hongaresa (Uni?? Dem??crata d'Hongaresos de Romania UDMR), de l'ultra nacionalista Partidul Rom??nia Mare (enctal?? Partit de la Gran Romania) i els antics comunistes organitzats en el Partidul Socialista Muncitoresc (Partit Socialista dels Treballadors), el FDSN va constituir un govern tecn??crata (4 de novembre de 1992) liderat per Nicolae V??c??roiu que va romandre al poder fins al 12 de desembre de 1996, quan es van celebrar noves eleccions. Al llarg de tot aquest per??ode es van succeir nombrosos escandals pol??tics, econ??mics i socials mentre es privatitzava r??pidament l'economia romanesa, s???estenia la corrupci?? imparablement en tots els nivells i el nivell de vida dels romanesos s'enfonsava.

Les eleccions de 1996 les va guanyar amb un 60% dels vots emesos la Convenci?? Dem??crata Romanesa (integrada pel PNL, el PNT-CD i la UDMR) que estava liderada per Emil Constantinescu i amb el suport del Partit Dem??crata Roman??s. Va ser nomenat primer ministre Victor Ciorbea que va encetar els tr??mits per adherir a Romania a l'OTAN i la Uni?? Europea. La degradaci?? espectacular del nivell de vida a Romania i la corrupci?? creixent i imparable va provocar la caiguda de Ciorbea (30 de mar?? de 1998), van nomenar a Gavril Dejeu primer ministre provisional (30 de mar?? de 1998 - 17 d'abril de 1998)i, posteriorment el nomenament de Radu Vasile com a primer ministre (17 d'abril de 1998). Aquest es va haver d'enfrontar a una nova marxa minera a Bucarest i a una crisis d'autoritat dins del seu propi govern, fets que no van fer m??s que agreujar la ja cr??tica situaci?? de Romania. Aix?? al llarg de 1998 fins a 2000 es van succeir els intents fallits de reforma del govern Vasile i al 2000 la situaci?? de Romania era molt complicada pel qu?? fa a la capacitat de l'estat de fer front a la crisis econ??mica imperant.

L'any 2000 el Partit Socialdem??crata d'Ion Iliescu va guanyar les eleccions i el PNT-CD va patir una desfeta que el va portar a perdre la seva representaci?? parlamentaria. Va ser nomenat Adrian N??stase com a primer ministre, que va seguir amb els tr??mits d'adhesi?? a la OTAN i la UE, aix?? com un programa d'estabilitzaci?? econ??mica que va portar una certa millora de l'agitada vida social romanesa. Malgrat aix?? el nivell de vida no va millorar substancialment, tot i que es va aturar la seva caiguda, per?? es va constatar que a la societat romanesa es perdia la classe mitja, apareixent petits grups olig??rquics que s???enriquien r??pidament mentre la majoria de la poblaci?? perdia nivell de vida.

La data de integraci?? de Romania, sempre i quan compleixi els requisits establerts per les autoritats comunit??ries, a la UE es va establir pel 1 de gener de 2007, mentre que al llarg de 2004 s???integrava de ple a la OTAN. Amb els fets del onze de mar?? de 2001 i el comen??ament del conflicte al Afganistan i posteriorment al Irak, Romania va esdevenir un ferm aliat dels Estats Units en la seva creuada contra el terrorisme, cedint una base militar a Constan??a.

A les eleccions legislatives de novembre de 2004 la coalici?? del Partit Dem??crata Roman??s i del Partit Nacional Liberal pr??cticament va empatar amb la coalici?? formada pel Partit Social Dem??crata i el Partit Humanista. A la segona volta de les eleccions presidencials la coalici?? liderada per Traian B??sescu va sortir guanyadora, convertint-se l'alcalde de Bucarest en nou President de la Rep??blica de Romania i C??lin Popescu-T??riceanu com a primer ministre. A la tardor de 2005 es va acusar a Romania de permetre l'??s del seu territori als Estats Units per instal??lar bases on torturava presoners dins de la seva lluita contra el terrorisme isl??mic. Tamb?? al llarg de l'any 2005 es va oficialitzar la transformaci?? del Partit Humanista Roman??s (Partidul Umanista) en el Partit Conservador i la de un dels tradicionals partits romanesos, el Partit Nacional Camperol Cristi?? Dem??crata (Partidul National Taranesc Crestin Democrat), en el nou Partit Popular Cristi?? i Dem??crata (Partidul Popular Crestin Democrat).

[edita] Pol??tica

Romania ??s una rep??blica democr??tica. El parlament roman??s t?? dues cambres: el senat (Senat, en roman??s), amb 137 membres (al 2004), i la cambra de diputats (Camera Deputa??ilor), amb 332 membres (tamb?? al 2004), els membres de les quals s??n elegits per sufragi universal directe cada quatre anys entre tota la ciutadania romanesa amb dret a votar (homes i dones majors de 18 anys).

El president, cap del poder executiu, es elegit per sufragi popular cada cinc anys (fins al 2004 era cada quatre anys). El president nomena el primer ministre, qui nomena i encap??ala el govern, que dep??n de la confirmaci?? del Parlament.

Romania compta amb una constituci?? adoptada el 1991 i modificada l'any 2003.

[edita] Divisi?? administrativa

Romania est?? dividida en 41 prov??ncies o en roman??s jude??e (jude??, en singular) i el municipi de Bucarest, la capital.

Les prov??ncies s??n, per ordre alfab??tic:

Alba Arad Arge?? Bac??u Bihor Bistri??a-N??s??ud Boto??ani Bra??ov Br??ila Buz??u Cara??-Severin C??l??ra??i Cluj Constan??a Covasna D??mbovi??a Dolj Gala??i Giurgiu Gorj Harghita

Hunedoara Ialomi??a Ia??i Ilfov Maramure?? Mehedin??i Mure?? Neam?? Olt Prahova Satu Mare S??laj Sibiu Suceava Teleorman Timi?? Tulcea Vaslui V??lcea Vrancea

[edita] Geografia

Una gran part de la frontera de Romania amb S??rbia i Bulg??ria est?? formada pel riu Danubi. Cap al final del seu recorregut, el Danubi s'ajunta amb el Prut, que marca el l??mit amb la Rep??blica de Mold??via.

Els Carpats dominen la part occidental de Romania, amb pics de m??s de 2.500 m d'altitud, el m??s elevat dels quals, el Moldoveanu, arriba als 2.544 m.

Les ciutats principals s??n la capital, Bucarest (que t?? una mica m??s dos milions d'habitants), Ia??i, Cluj-Napoca, Timi??oara, Craiova i Constan??a (totes amb m??s de 300.000 hab.), i Gala??i i Bra??ov, que s'acosten a aquesta xifra.

[edita] Vegeu tamb??

• Rei de Romania
• 100 Grans Romanesos

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Romania

• (roman??s) (angl??s) (franc??s) Govern de Romania
• (roman??s) (angl??s) (franc??s) President de Romania
• (catal??)(castell??)(portugu??s)(angl??s) Romania a la UE (2007) Assaig fotogr??fic amb texts donant una impressi?? general del pa??s a l'actualitat

Prov??ncies de Romania

Alba | Arad | Arge?? | Bac??u | Bihor | Bistri??a-N??s??ud | Boto??ani | Bra??ov | Br??ila | Buz??u | Cara??-Severin | C??l??ra??i | Cluj | Constan??a | Covasna | D??mbovi??a | Dolj | Gala??i | Giurgiu | Gorj | Harghita | Hunedoara | Ialomi??a | Ia??i | Ilfov | Maramure?? | Mehedin??i | Mure?? | Neam?? | Olt | Prahova | Satu Mare | S??laj | Sibiu | Suceava | Teleorman | Timi?? | Tulcea | Vaslui | V??lcea | Vrancea

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | ??ustria | B??lgica | Bulg??ria | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Gr??cia | Hongria | Irlanda | It??lia | Let??nia | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Romania | Su??cia | Rep??blica Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia | B??snia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | S??rbia

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.