Robert II de Normandia
De Viquipèdia
Robert II de Normandia (c. 1000 - 22 de juliol, 1035) conegut com a Robert el Magnífic, Robert el Liberal i Robert el Diable Fou el segon fill de Ricard II de Normandia i de Judit, filla de Conan I, Duc de Bretanya. Se l'acusà en reiterades ocasions d'haver estat al darrera de l'estranya mort del seu pare. Ostentà el títol de Duc de Normandia entre 1027 fins el 1035.
Ajudà al seu senyor feudal, el rei Enric I de França contra els seus germans rebels i, pel servei prestat, va rebre el territori de Vexin. També intervingué en els assumptes de Flandes, i recolzà al seu cosí Eduard el Confesor, exiliat a la cort ducal després de la submissió d'Anglaterra al rei danès Sven I. Pensà en una intervenció militar a Anglaterra.
En el terreny religiós cal dir que dirigí la reforma monàstica del ducat Normand.
Al 1034, quan una greu fam féu estralls per tot Occident, decidí partir pelegrinar a Jerusalem i,abans de partir, nomenà al seu únic fill conegut, Guillem, que estigué sota la tutela d'Alain III de Bretanya. Marxà el febrer de 1035, però morí al camí de tornada a Nicea el 22 de juliol de 1035. La seva mort precoç submergí el ducat en un espiral de problemes i una llarga anarquia a causa de la disputa per l'herència, que es resoldrà anys més tard en la Batalla de Val-ès-Dunes.
| Precedit per: Ricard III |
Duc de Normandia 1027–1035 |
Succeït per: Guillem II |
