Ribagorça
De Viquipèdia
 |
Vegeu també Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça i Comtat de Ribagorça |
| Localització | ||
|
||
| Comarca de l'Aragó | ||
| Estat • Autonomia |
Espanya Aragó |
|
| Capital | Graus i Benavarri | |
| Gentilici | Ribagorçà, ribagorçana | |
| Superfície | 2459,8 km² | |
| Altitud | n/d | |
| Població • Densitat |
12.129 hab. 4.932,49 hab/km² |
|
| Coordenades | ||
| Sistema polític Municipis Forma de govern |
34 Consell comarcal |
|
.svg/120px-Localización_de_Ribagorza_(Aragón).svg.png)
La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Al nord limita amb França, al sud amb Somontano de Barbastre i Llitera, a ponent amb Sobrarb, i a l'est amb les comarques lleidatanes de La Vall d'Aran, Alta Ribagorça i Pallars Jussà.
Està vertebrada pels rius Éssera, Isàvena i Noguera Ribagorçana.
Lloc important d'alpinisme i turisme, té el pic d'Aneto, més alt dels Pirineus i l'estació d'esquí més alta del Pirineu aragonés, en Cerler.
Es també un territori històric de la Marca Hispànica i del Regne i Corona d'Aragó. Vegeu també Comtat de Ribagorça
Taula de continguts |
[edita] Municipis de la Ribagorça
| Ribagorça (2007) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
[edita] Història
Vegeu també Comtat de Ribagorça
[edita] El Balascot
Vers el 724 el territori, sota domini àrab, es creu que es va revoltar sota direcció d'un noble, possiblement d'estirp vascona, anomenat Balascot pels àrabs (Belasc), a les terres al est de Sobrarb (alguns el situen al oest)
A les cròniques àrabs apareix més tard un senyor local anomenat Ibn Balascot (és a dir el fill de Balascot). El seu nom indicaria, en primer lloc que el seu pare va ser un personatge important (doncs n'hi ha prou amb dir que era el fill del seu pare perquè se sàpiga de qui s'està parlant), i que la seva possible revolta havia prosperat, doncs anys després el fill de Balascot encara conservava el poder.
[edita] Propostes comarcals aplicades
Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Ribagorça n'hi ha tres. Són usuals les expressions Alta Ribagorça i Baixa Ribagorça, però depenent d'aquestes tres postures (les quals s'expliquen amb més detall a l'article sobre la Franja de Ponent) fan referència molts cops a territoris diferents.
- La postura oficial diferencia entre una Alta Ribagorça de la comunitat autònoma de Catalunya i una Ribagorça de la de l'Aragó.
- La postura integracionista dels PPCC designa com a Alta Ribagorça la part administrativament catalana, però, en canvi, entèn com a Baixa Ribagorça (o d'altres cops com a, senzillament, Ribagorça) la part lingüísticament catalana de la Ribagorça aragonesa. Sol incloure la Vall de Benasc en aquesta darrera comarca.
- La postura nacional dels PPCC no té en compte que en l'actualitat existeixi una comarca de l'Alta Ribagorça a Catalunya i en camp ras divideix el territori lingüísticament català de la Ribagorça (incloent-hi, per la seua banda, la Vall de Benasc) en una Alta Ribagorça i una Baixa Ribagorça que res tenen a veure amb l'oficialitat. L'Alta Ribagorça nacional comprendria, així, la vall alta de l'Éssera i la de la Noguera Ribagorçana, fins al el Pont de Montanyana; i la resta de territori pertanyeria a la Baixa Ribagorça nacional, integrada principalment per la conca alta de l'Isàvena.
 La comarcalització oficial |
 La comarcalització integracionista dels PPCC |
 La comarcalització nacional dels PPCC |
[edita] Fotografia
Vista panoràmica de la Ribagorça des de la Roda d'Isàvena.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
| Comarques naturals de la Franja de Ponent |
| la Ribagorça |
| Areny de Noguera - Benavarri - Beranui - Bonansa - Capella (part) - Castigaleu - Estopanyà - Graus (part) - Lasquarri - Monesma i Queixigar - Montanui - les Paüls - Isàvena (part) - el Pont de Montanyana - Sopeira - Tolba - Tor-la-ribera - Viacamp i Lliterà |
| la Llitera |
| Albelda - Baells - el Campell - Camporrells - Castellonroi - Peralta i Calassanç - Sant Esteve - Sanui i Alins (part) - Tamarit - el Torricó - Valldellou - Vensilló |
| el Baix Cinca |
| Fraga - Mequinensa - Saidí - Torrent de Cinca - Vilella de Cinca |
| el Matarranya |
| Aiguaviva - Arenys de Lledó - Bellmunt de Mesquí - Beseit - Calaceit - la Canyada de Beric - la Codonyera - Cretes - Faió - Favara - Fondespatla - Fórnols - la Freixneda - la Ginebrosa - Lledó - Maella - Massalió - Mont-roig de Tastavins - Nonasp - Pena-roja - la Portellada - Ràfels - la Sorollera - la Torre de Vilella - la Torre del Comte - Torredarques - la Vall de Tormo - Vall-de-roures - Valljunquera |
