Reunificaci?? alemanya

De Viquip??dia

La reunificaci?? alemanya (Deutsche Wiedervereinigung) va oc??rrer el 3 d'octubre, 1990, data en qu?? les ??rees de la ex Rep??blica Democr??tica Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Oriental") van ser incorporades a la Rep??blica Federal Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Occidental"). Despr??s de les primeres eleccions lliures de l'Alemanya Oriental el 18 de mar??, 1990 van comen??ar les negociacions entre Alemanya Oriental i Alemanya Occidental les quals van culminar en el Tractat d'Unificaci??, mentre que les negociacions entre les dues Alemanyes i els quatre estats d'ocupaci?? van signar el anomenat "Tractat Dos m??s Quatre", el qual atorgava la independ??ncia plena a l'estat alemany reunificat. L'Alemanya reunificada va romandre com a membre de la Comunitat Europea (que despr??s es convertiria en la Uni?? Europea) i de l'OTAN. S'utilitza el terme "reunificaci??" en comptes d'"unificaci??", ja que l'??ltim es refereix a la unificaci?? inicial d'Alemanya el 1871.

[edita] Antecedents

Alemanya ocupada, 1945

Despr??s de la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, Alemanya va ser dividida en quatre zones d'ocupaci??. Berl??n, l'antiga capital, com a seu del Consell del Control dels Aliats, va ser, al seu torn, dividida en quatre zones d'ocupaci??. Encara que la intenci?? original dels estats d'ocupaci?? era governar plegats l'Alemanya de les fronteres de 1947, la tensi?? de la Guerra Freda va fer que les zones francesa, brit??nica i nord-americana formessin la Rep??blica Federal Alemanya (i Berl??n Oest) el 1949, excloent la zona sovi??tica la qual formaria la Rep??blica Democr??tica Alemanya (incloent Berl??n de l'est), el mateix any. A m??s, d'acord als termes de la Confer??ncia de Yalta del febrer, 1945, les prov??ncies de Pomer??nia Oriental i Silesia, aix?? com la meitat sud de Pr??ssia Oriental van ser annexades per Pol??nia i la meitat nord de Pr??ssia Oriental (avui dia coneguda com el Oblast de Kaliningrad) va ser annexionada per la Uni?? Sovi??tica (i que avui dia pertany a R??ssia).

L'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental van declarar ser la successora leg??tima i legal del Reich alemany. No obstant, Alemanya Oriental va canviar la seva posici?? poc despr??s, declarant que Alemanya va deixar d'existir el 1945 i que tant Alemanya Oriental com Alemanya Occidental eren estats nous.

La primera proposta de reunificaci?? alemanya va ser realitzada per Josef Stalin el 1952 sota termes similars als adoptats despr??s per ??ustria. El tractat requeria la creaci?? d'una Alemanya neutral amb una frontera oriental sobre la l??nia Oder-Neisse, i que totes les tropes dels aliats fossin retirades l'any seg??ent. El govern de l'Alemanya Occidental, sota el canceller Konrad Adenauer va afavorir una integraci?? m??s propera amb l'Europa Occidental, i va demanar que la reunificaci?? fos negociada amb la provisi?? de que haguessin eleccions supervisades en tota l'Alemanya. Aquesta condici?? va ser rebutjada pels sovi??tics. Una altra proposta de Stalin inclo??a la reunificaci?? d'Alemanya dins les fronteres antigues del 31 de desembre, 1937 sota la condici?? que Alemanya s'afili??s al Pacte de Vars??via (??s a dir, al Bloc Oriental).

Des de 1949, la Rep??blica Federal Alemanya es va desenvolupar com una naci?? capitalista occidental amb una "economia de mercat social" i amb un govern parlamentari i democr??tic. El creixement perllongat, que comen??aria la d??cada de 1950, es va traduir en un "miracle econ??mic" (wirtschaftswunder) de 30 anys. A l'altra banda de la frontera la Rep??blica Democr??tica Alemanya va establir un govern autoritari amb una economia planificada centralment. Encara que Alemanya Oriental es convertiria en l'estat m??s ric i avan??at del Bloc Oriental, la majoria dels seus ciutadans encara enyoraven les llibertats pol??tiques i la prosperitat econ??mica de l'oest. La fugida d'un gran nombre d'alemanys orientals cap als pa??sos no comunistes des de Berl??n Oest va fer que Alemanya Oriental erig??s el "sistema fronterer" (del qual, el mur de Berl??n seria una part) el 1961, per un ??xode major.

El govern d'Alemanya Occidental i els seus aliats de l'OTAN no van recon??ixer, al comen??ament la Rep??blica Democr??tica Alemanya ni la Rep??blica Popular de Pol??nia, per la doctrina d'Hallstein. Les relacions entre les dues Alemanyes van romandre fredes fins que el canceller oriental Willy Brandt va iniciar una controvertible pol??tica de apropament amb l'Alemanya Oriental (anomenada Ostpolitik) la d??cada de 1970.

[edita] La fi de la divisi??

Durant la d??cada de 1980 la idea d'unificaci?? alemanya era considerada en les dues Alemanyes com una esperan??a distant, inassolible mentre els governs comunistes governessin l'Europa Oriental. No obstant, aquesta esperan??a de reunificaci?? va ser posada a l'abast per mitj?? dels canvis pol??tics de la Uni?? Sovi??tica. L'adveniment del l??der reformista Mikha??l Gorbatxov el 1985 va iniciar onades de reforma que s'estenien per tot el Bloc Oriental, i les quals presentaven una nova oportunitat de canvi a l'Alemanya Oriental.

L'agost de 1989, Hongria va aixecar les seves restriccions frontereres amb ??ustria i el setembre del mateix any, m??s de 13.000 persones van fugir a l'oest passant per Hongria. Les manifestacions massives contra el r??gim oriental van comen??ar a finals de 1989, les m??s prominents en serien les manifestacions de dilluns de Leipzig. Davant l'agitaci?? civil, el l??der oriental Erich Honecker va renunciar el 18 d'octubre, 1989. El gabinet sencer va renunciar el 7 de novembre. Les restriccions de viatge per als alemanys orientals van ser retirades pel nou govern el 9 de novembre, 1989, i milers de persones van anar cap al mur on els gu??rdies van obrir les portes d'acc??s per permetre el pas. Embravits, molts alemanys de tots dos costats van comen??ar a enderrocar seccions del mur.

El 18 de mar??, 1990, es van realitzar les primeres eleccions lliures sota un sistema no comunista a l'Alemanya Oriental, amb la intenci?? de construir un govern per negociar la finalitzaci?? de l'estat. Un ide??leg alemany va dir el 1989: "Pol??nia romandria com a Pol??nia encara que caigu??s el comunisme; per??, sense comunisme, l'Alemanya Oriental no tenia cap ra?? per existir."

Sota el mandat del primer ministre Lothar de Maizi??re, Alemanya Oriental va negociar, amb Alemanya Occidental, el Regne Unit, Fran??a, els Estats Units i la Uni?? Sovi??tica les condicions a la reunificaci??. Malgrat haver-se retractat de la seva oposici?? a la reunificaci??, la Uni?? Sovi??tica va objectar l'absorci?? d'Alemanya Oriental a l'OTAN, per mitj?? de la reunificaci??. No obstant, es va assolir un acord en qu?? l'Alemanya, com a naci?? unificada, pertanyeria a l'OTAN, sota la condici?? que les tropes de l'OTAN no serien apostades en territori d'Alemanya Oriental.

El Tractat d'Unificaci?? (Einigungsvertrag)

Paral??lelament a les negociacions multilaterals, els governs de les dues Alemanyes van signar el 18 de maig un acord intermedi, una Uni?? Econ??mica Social i Monet??ria, la qual va comen??ar l'1 de juliol. El 23 d'agost el parlament de l'Alemanya Oriental (Volkskammer) va aprovar la proposici?? d'annexi?? a la Rep??blica Federal Alemanya. El Tractat d'Unificaci?? (Einigungsvertrag) es va signar el 31 d'agost, 1990 pels representants de les dues Alemanyes. El 12 de setembre, 1990, es va signar el Tractat sobre la Resoluci?? Final respecte a Alemanya (El Tractat Dos m??s Quatre), el qual restablia la sobirania dels estats alemanys.

Alemanya es va reunificar oficialment el 3 d'octubre, 1990, data en qu?? els cinc estats restablerts (Bundesl??nder) de l'Alemanya Oriental ???Brandenburg, Mecklenburg-Pomer??nia de l'Oest, Sax??nia, Sax??nia-Anhalt i Thuringia??? es van unir formalment a la Rep??blica Federal Alemanya, escollint una de les dues opcions implementades per la constituci?? d'aquest pa??s. At??s que aquests cinc estats alemanys es van unir als altres 23 d'acord a l'article 23, l'??rea sota la constituci?? simplement s'ampliava per incloure'ls. L'altra opci?? era que Alemanya Oriental s'un??s com una entitat a Alemanya Occidental, una altra entitat, i despr??s, entre altres coses, s'aprov??s una nova constituci?? pel nou pa??s. Encara que la opci?? que es va escollir era m??s senzilla, ha produ??t sentiments d'"ocupaci??" o de ser "annexats" a l'antiga Rep??blica Federal.

Per facilitar el proc??s, la Rep??blica Federal Alemanya va realitzar canvis a la "Llei B??sica" o constituci??. L'article 146 va ser esmenat per tal que l'article 23 de la constituci?? actual pogu??s ser utilitzat per a la reunificaci??. Llavors, tan bon punt els cinc "estats federats restablerts" de l'Alemanya Oriental s'hagueren unit, la Llei B??sica es va esmenar una altra vegada per indicar que no hi havia altres regions d'Alemanya, que existien fora del territori unificat i que no s'haguessin annexionat. No obstant, la constituci?? pot ser esmenada una altra vegada en el futur i encara permet l'adopci?? d'altra constituci?? per al poble alemany en el futur.

El 14 de novembre, 1990, el govern alemany va firmar un tractat amb Pol??nia establint les fronteres alemanyes de la l??nia Oder-Neisse com a fronteres permanents i, per tant, renunciant la Silesia, la Pomer??nia de l'Est, Danzgin i Pr??ssia de l'Est. El mes seg??ent, es van realitzar les primeres eleccions generals de tots els estats alemanys des de 1933, que tindrien com a resultat una majoria pel govern de coalici?? d'Helmut Kohl.

[edita] Els efectes de la reunificaci??

El cost de la reunificaci?? ha estat una c??rrega feixuga a l'economia alemanya i ha contribu??t al alentiment del creixement econ??mic en anys recents. Els costos de la reunificaci?? han estat estimats en ???1,5 bilions, la qual cosa ??s major que el deute nacional de l'estat. La primera causa va ser la debilitat de l'economia d'Alemanya Oriental i les taxes modificades de conversi?? del marc alemany oriental i el marc alemany occidental que provocarien una manca de competitivitat de les ind??stries orientals. Encara avui dia hi ha transfer??ncies especials de ???100.000 milions cada any per "reconstruir" Alemanya Oriental. La taxa d'atur ha pujat al territori d'Alemanya Oriental al 20%. Milers d'alemanys orientals han emigrat cap als territoris occidentals per trobar feina.