Retòrica
De Viquipèdia
La retòrica (del grec antic Plantilla:Grec antic / rhêtorikề [tékhnê], « tècnica/art oratori ») designa pròpiament «l'art de parlar bé » és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula. La retòrica, la dialèctica i la gramàtica constitueixen el trivi, que forma amb el quadrivi les set arts liberals de la cultura occidental. A l'Edat Antiga i l'edat mitjana, la retòrica estava enfocada en la persuasió en els contextos públics i polítics, així com a les assemblees i els tribunals. D'aquesta manera, es va desenvolupar en societats obertes i democràtiques, els drets d'expressió, de lliure reunió i els drets polítics d'una part de la població.
El concepte de retòrica ha variat durant els 2500 anys d'existència de la paraula. Fins als nostres dies, la retòrica es descriu en un sentit ampli, com l'art o la pràctica de la persuasió sigui quin sigui el mitjà de comunicació, pero utilitzant el llenguatge. Els termes «retòrica» o «sofisme» s'empleen sovint en sentit perioriatiu, quan es vol oposar a les paraules sense fets o separar la informació de la desinformació, de la propaganda, fins i tot per qualificar de dubtós un discurs pseudo-argumentatiu. Sigui quin sigui, així com l'art de la persuasió, la retòrica continua jugant un rol important dins la vida pública contemporània.
Taula de continguts |
[edita] Definició
La retòrica és la ciència que estudia la capacitat de persuadir per mitjà de les paraules. La retòrica és a la vegada la ciència (en un sentit d'estudi estructurat) i l'art (en un sentit pràctic recoltzat sobre un coneixement provat) que es refereix a l'acció del discurs de l'ànima (l'ànima és qui parla). En un principi, la retòrica és únicament oral, però evidentment també és preocupa pel discurs escrit, en una mesura en que aquest és, de manera més o menys estreta, una transcripció o una mímesi de l'oral. La definició de retòrica canviarà amb el pas dels segles (aportacions deks grecs, dels oradors romans, fins als europeus).
Finalment, avui en dia la retòrica es construeix de manera entenedora i que arribi fàcilment al públic.
L’objectiu del text retòric es comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva, la funció que hi predomina és la poètica.
La situació de comunicació influeix molt directament sobre el text retòric. I trobem l’emissor, és una persona que ha de tenir una bona competència comunicativa, el receptor, de caràcter col·lectiu i ha de tenir una compètencia lingüística per tal de comprendre el missatge. El canal que pot ser oral o escrit i el context que són les circumstàncies que han motivat el text retòric. La preparació del context retòric comprèn tres fases:
La producció (productio) en què se seleccionen les idees i els arguments més rellevants. La disposició (dispositio) o organització dels arguments de manera que el missatge arribi al públic. La comunicació (elocutio) oral o escrita. Aquesta fase es decideixen els mecanismes lingüístics, com la claretat, la correcció lingüística, elegància de l’estil i l’elaboració artística del llenguatge.
L’estructura del text retòric es divideix en:
- Exhortació, es presenta el tema de manera que resulti interessant per al públic
- Narració; exposició dels fets que han motivat que l’autor construeixi el text.
- Argumentació: és la part central del text. Exposa els arguments a favor de la posició de l’autor i refuta els arguments adversos
- Conclusió: on es resumeixen els trets més rellevants exposats en el text.
La retòrica clàssica distingia tres gèneres en l’expressió oral:
- Demostratiu; destacta les qualitats positives o negatives d’un objecte, fet... L’orador és individual i no hi ha rèplica. L’oient no ha de prendre una decisió a partir del missatge que sent.
- Deliberatiu; s’hi exposen els problemes d’un grup determinat i es donen solucions
- Judicial: s’hi exposen uns fets ocorreguts sobre els quals un orador argumenta a favor i un altre en contra.
També es consideren gèneres retòrics vehiculats pel canal escrit:
[edita] Història de la retòrica
La retòrica, qualificada per Roland Barthes de metallenguatge (discurs del discurs), ha comportat a algunes pratiques presents successivament o simultàniament segons l'època.
[edita] Naixement de la retòrica
Al llarg de la història hem observat uns canvis, per exemple en l’edat mitjana s’elaboraven text retòrics per als estudis universitaris, en canvi, al Renaixement la retòrica va degenerar cap a un discurs més elaborat però buit de contingut.
[edita] Retòrica sofista i retòrica platònica
[edita] Mestres de la retòrica antiga
[edita] L'evolució de la retòrica
[edita] Ubicació de la retòrica en el món greco-romà
[edita] La retòrica contemporània
L’assaig: on s’exposen les reflexions que l’autor es fa sobre algun concepte El periodisme d’opinió; que poden ser articles d’opinió, columnes...
