Resoluci?? de triangles
De Viquip??dia
En geometria, la resoluci?? d'un triangle consisteix en la determinaci?? dels diferents elements del triangle (longituds dels costats, mesura dels angles, ??rea) a partir d'alguns altres. Hist??ricament, la resoluci?? dels triangles va ser motivada:
- en cartografia, per a la mesura de les dist??ncies per triangulaci?? ;
- en geometria euclidiana, per a la resoluci?? de nombrosos problemes de geometria;
- en navegaci?? mar??tima, per la part, que utilitza c??lculs de coordenades terrestres i astron??miques (trigonometria esf??rica).
Avui en dia, la resoluci?? de triangles continua sent utilitzada en un gran nombre de problemes que fan intervenir la triangulaci?? (arquitectura, aixecaments cadastrals, visi?? estereosc??pica) i la trigonometria en general (astronomia, cartografia). En geometria euclidiana, el coneixement de tres dels elements del triangle, dels quals almenys un ha de ser un costat, ??s necessari i suficient per a la resoluci?? del triangle (en algun cas pot admetre dues solucions i en algun pot no haver-hi cap soluci??). En geometria esf??rica o hiperb??lica, el coneixement dels tres angles tamb?? ??s suficient. En la resoluci?? hi interv?? la trigonometria, en particular certes relacions cl??ssiques en el triangle com el teorema del cosinus, el teorema del sinus, el teorema de la tangent i la suma dels angles.
Taula de continguts |
[edita] Cas de resoluci?? en geometria euclidiana
La resoluci?? d'un triangle en geometria euclidiana utilitza un cert nombre de relacions entre elements del triangle. Les utilitzades m??s sovint s??n
- el teorema del cosinus ;
- la f??rmula d'Her?? ;
- el teorema del sinus ;
- el teorema de la tangent ;
- la suma dels angles d'un triangle val ?? rad o sigui 180 ??,
Tot i que es igualment possible utilitzar altres relacions per a obtenir una soluci??.
Tot seguit es presenten els casos en funci?? dels tres elements coneguts entre els tres angles i els tres costats. Les f??rmules anal??tiques es donen per als costats i/o els angles desconeguts, aix?? com l'??rea S. Aquestes f??rmules sovint s'han d'adaptar si es pret??n fer un c??lcul num??ric perqu??, preses tal qual, donen errors importants d'arrodoniment per als triangles ??en agulla??, ??s a dir en els que un dels costats ??s petit respecte als altres i els triangles ?? gaireb?? rectangles??, ??s a dir en els que un dels angles fa aproximadament 90??.
[edita] Els tres costats
Es considera un triangle del qual es coneixen els tres costats a, b i c. Els angles es dedueixen a partir del teorema del cosinus i l'??rea, de la f??rmula d'Her?? :
, amb
[edita] Un angle i els dos costats adjacents
Es considera un triangle del qual es coneix l'angle, aix?? com els dos costats adjacents a i b. L'??ltim costat s'obt?? gr??cies al teorema del cosinus, els dos angles que manquen pel teorema de la tangenti el complement a ??, i l'??rea per la f??rmula del producte vectorial :
[edita] Un angle, el costat oposat i un costat adjacent
Es considera un triangle del qual es coneix un angle ??, aix?? com un costat adjacent d'aquest angle c i el costat oposat b. El segon angle ?? s'obt?? pel teorema del sinus, l'??ltim angle ?? per complement a ?? i l'??ltim costat pel teorema del sinus :
Si ?? ??s agut i b < c, existeix una segona soluci?? :
Fixeu-vos que la resoluci?? no ??s possible per a qualsevol conjunt de dades, per a que hi hagi soluci?? cal que es compleixi la seg??ent condici??:
.
[edita] Dos angles i el costat com??
Es considera un triangle del qual es coneix un costat c i els dos angles adjacents ?? i ??. L'??ltim angle s'obt?? per complement a ?? i els altres dos costats pel teorema del sinus:
[edita] Dos angles i un costat no com??
Es considera un triangle del qual es coneixen dos angles ?? et ??, aix?? com un costat no com?? a aquests dos angles a. L'??ltim angle s'obt?? per complement a ?? i els altres dos costats pel teorema del sinus:
[edita] Cas de resoluci?? en geometria esf??rica
La resoluci?? d'un triangle en trigonometria esf??rica (geometria no euclidiana) ??s lleugerament diferent del cas euclidi??, ja que el teorema del sinus no permet obtenir un costat de manera un??voca - de manera ??nica el seu sinus. A de m??s, un triangle esf??ric del qual es coneixen els tres angles ??s soluble, contr??riament a un triangle del pla euclidi?? i la soluci?? ??s ??nica. Les f??rmules utilitzades per resoldre un triangle esf??ric s??n :
- les generalitzacions del teorema del cosinus (variants basades en els angles i en els costats) ;
- el teorema de l'Huilier ;
- les analogies de Napier ;
- la suma dels angles d'un triangle val ?? m??s l'exc??s E (=S/R??).
[edita] Els tres costats
En un triangle del qual es coneixen els tres costats a, b i c, els angles s'obtenen per la generalitzaci?? del teorema del cosinus i l'??rea pel teorema de l'Oliaire :
,
,
,
on
.
[edita] Un angle i els dos costats adjacents
En un triangle on es coneixen dos costats a i b i l'angle que formen, l'??ltim costat s'obt?? pel teorema del cosinus generalitzat i els dos angles restants per les analogies de Napier :
,
,
,
.
[edita] Un angle, el costat oposat i un costat adjacent
Es considera un triangle del qual es coneixen un angle ??, un costat adjacent c i el costat oposat b. L'angle ?? s'obt?? pel teorema del sinus i els elements restants per les analogies de Napier. Nom??s hi ha soluci?? si
.
Llavors
,
,
.
Hi ha un altra soluci?? quan b > c i ?? ??s agut :
, etc.
[edita] Dos angles i el costat com??
En un triangle on es coneixen dos angles ?? i ??, aix?? com el costat com?? a aquests angles c, l'??ltim angle s'obt?? pel teorema del cosinus i els dos ??ltims costats per les analogies de Napier. Les f??rmules per a l'angle que manca i els costats s'assemblen a les del cas de resoluci?? complement??ria (un angle i els dos costats adjacents) :
,
,
,
.
[edita] Dos angles i un costat no com??
Es considera un triangle en el qual es coneixen dos angles ?? i ??, aix?? com un costat oposat a un d'aquests angles a. El costat b es troba pel teorema del sinus i els elements restants per les analogies de Napier. Fixeu-vos en la similitud entre les equacions seg??ents i el cas de resoluci?? complement??ria (un angle, el costat oposat i un costat adjacent) :
,
,
,
.
Si a es agut i ?? > ??, existeix un altre soluci?? :
, etc.
[edita] Els tres angles
En el cas en que els tres angles s??n coneguts, els costats s'obtenen per una variant del teorema del cosinus per als angles. Les f??rmules que donen els costats s??n semblants a les del cas de resoluci?? complement??ria (els tres costats coneguts) :
,
,
.
[edita] Exemples d'aplicaci??
[edita] Triangulaci??
La figura 1 de la dreta indica un m??tode de determinaci?? de la dist??ncia d'un vaixell per triangulaci?? : a partir de dos punts dels quals es coneix la dist??ncia l, es mesuren els angles de la visual del vaixell respecte de la l??nea que uneix els dos punts. De les mesures efectuades, ??s possible deduir-ne la dist??ncia gr??ficament posant els elements coneguts en un gr??fic amb una escala id??nia. D'altra banda, es pot trobar una f??rmula anal??tica resolent el triangle del qual es coneixen dos angles i el costat com?? :
.
Una altra possibilitat ??s la mesura de l'al??ada h d'una muntanya des d'una vall mesurant la seva al??ada angular ?? i ?? en dos punts de dist??ncia coneguda l. La figura 2 de la dreta d??na un cas simplificat en el qual els punts de mesura i la projecci?? del cim sobre el s??l s??n alineats. L'al??ada de la muntanya pot ser determinada gr??ficament o be anal??ticament per resoluci?? del triangle (triangle del qual es coneixen dos angles i el costat com??) :
.
En la pr??ctica el m??tode de resoluci?? xoca amb algunes dificultats : el terreny no ??s per for??a pla, el que requereix un estimaci?? del pendent entre els dos punts ; el cim real no ??s per for??a observable des de la planura i el punt m??s alt observable varia de posici?? entre els dos punts d'observaci?? per efecte de tang??ncia ; els diferents elements del relleu han de ser triangulats de d'un en un a partir de les cotes el que acumula els errors de mesura. Aix??, la cartografia per sat??l??lit ha modificat en diversos metres els valors tradicionals considerats de certs cims Malgrat aquestes dificultats, al segle XIX, Friedrich Georg Wilhelm von Struve va fer construir l'arc geod??sic de Struve, una cadena d'indicacions geod??siques travessant Europa al llarg de 2.800 km de la Noruega al Mar Negre i de la qual l'objectiu era determinar la mida i la forma de la terra : el 1853, el cient??fic obt?? una mesura del meridi?? terrestre a 188 m prop (2??10-5) i de l'aixafament de la terra de l'1%[1].
[edita] Dist??ncia entre dos punts del globus
Es consideren dos punts del globus A i B de latituds respectives ??A i ??B, i de longituds LA i LB. Per determinar la seva dist??ncia es considera el triangle ABC, on C ??s el pol. En aquest triangle es coneixen:
La resoluci?? del triangle en el cas on un angle i els dos costats adjacents s??n coneguts permet obtenir
,
on R ??s el radi de la terra.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Articles connexes
- Triangle
- Teorema del cosinus
- Teorema del sinus
- Teorema de la tangent
- F??rmula d'Her??
- Teorema de l'Huilier
- Triangulaci??
- Trigonometria
- Funcions trigonom??triques
- Trigonometria esf??rica
[edita] Enlla??os externs
- Resoluci?? de triangles], Permet la resoluci?? de triangles plans amb tota mena de dades no nom??s lognituds de costats i angles si no tamb?? amb altures, mitjanes, radi de la circumfer??ncia circumscrita...
- Triangle calculator, permet la resoluci?? d'un triangle pla. (angl??s)
- Trigonometria esf??rica al lloc web de Math World (angl??s)