Representaci??

De Viquip??dia

S'anomena Representaci?? el document reivindicatiu que a les ??niques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'antiga Corona d'Arag?? (Barcelona, Saragossa, la ciutat de Mallorca i Valencia), com a tals, addictes tots a la nova dinastia. Era el primer memorial de greuges des de la Guerra de Successi?? o d'Ocupaci?? i contenia una den??ncia de diversos aspectes de la pol??tica borb??nica, sobretot el monopoli del poder per Castella i els castellans a la Corona d'Arag?? i la impossibilitat dels s??bdits d'aquesta d'accedir als c??rrecs de Castella. Per aix?? feien una defensa i exaltaci?? dels aspectes positius del sistema anterior a la Nova Planta i de la seva just??cia i reclamaven la igualtat de representaci?? entre els regnes, contra la discriminaci?? de la Corona d'Arag??. Hi eren importants les refer??ncies a la discriminaci?? dels catalanoparlants i als inconvenients que els funcionaris castellans no sabessin el catal??. En contraposici?? a aquestes reivindicacions, en aquelles Corts els representants de la capital hist??rica de Castella, Burgos, exigiren que els representants de la Corona d'Arag?? seguessin a la darrera fila, darrere de tots i separats dels de Castella.

El Memorial comen??ava amb la reivindicaci?? de la restauraci?? del dret civil valenci??, amb una den??ncia de la manca de representativitat i el desprestigi del nou r??gim municipal i amb una lloan??a dels antics municipis i de les corts de cada regne.

Pel que fa a la representaci?? dels diferents regnes al Consejo de Castilla, denunciaven que no era proporcional, perqu?? la Corona d'Arago nom??s hi tenia un representant i Gal??cia, Ast??ries i Navarra en tenien dos cadascun. En aquest punt reclamaven fins i tot el canvi de nom del Consejo de Castilla, que despr??s d'haver absorbit el Consell d'Arag?? s'hauria d'anomenar Consejo de Espa??a.

En relaci?? amb la supressi?? del dret d'estrangeria, que permetia als castellans ocupar c??rrecs p??blics a la Corona d'Arag??, i als ciutadans de la Corona d'Arag?? ocupar-ne a Castella, denunciaren la discriminaci?? en favor dels castellans, que trobaven totes les portes obertes arreu, i tancades els de la Corona d'Arag??: "siendo innume??rables los empleados en las secretar??as y otras oficinas de la Corte y de las regiones, siendo tantos los corregidores, poqu??simos son los naturales de nuestros pa??ses. [...] Ha faltado muy poco para la exclu??si??n total de los naturales de la Corona de Arag??n de las primeras dig??nidades eclesi??sticas. [...] En la distribuci??n de cargos judiciales [...] hay m??s de cien plazas en las Canciller??as y Audiencias [...] de las cuales dos han sido obtenidas por aragoneses, otra por un valencia??no." "En cambio los aragoneses, catalanes y valencianos han encontrado casi siempre cerradas las de Castilla." I posaven com a exemple de just??cia que a l'antiga Corona d'Arag?? "ning??n reino era m??s feliz que el otro y ninguno se sent??a superior a los dem??s; los oriundos de uno no man??daban a los del otro: s??lo el rey los mandaba a todos".

En relaci?? amb la llengua catalana, aquest memorial argumentava que els c??rrecs relacionats amb l'administraci?? de justicia havien de ser ocupats als Pa??sos Catalans per gent del pa??s perqu?? els documents escrits fins a la Nova Planta eren escrits en catal?? i ara els funcionaris castellans no els entenien: "los procesos y las escrituras de los siglos pasados est??n redactados en ??a lengua del pueblo, que, al cabo de tiempo, los castellanos llegan a comprender medianamente, pero nunca la totalidad del vocabulario, y a??n menos la fuerza de muchas palabras, de la inteligencia de las cua??les depende ??ajusta decisi??n de los pleitos."

Sobre el catal??, el memorial denunciava tamb?? la discriminaci?? ling????stica pel nomenament de bisbes i eclesi??stics que no sabien la llengua del pa??s: ??Hay otras leyes que obligan a que en Catalu??a, Valencia y Mallorca sean obispos y cl??rigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reinos. Porque en ellos se habla una lengua particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablar ni la entienden. En las Indias, cuyos at??rales, seg??n se dice, no son capaces del ministerio eclesi??stico los p??rrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ?? Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condici??n que los indios, habi??ndose dado en aquellos reinos basta los curatos a los que no entienden su lengua? ??Cuanto convendr??a que los obispos as?? en las Indias como en Espa??a, no teniendo el don de lenguas que tuvieron los ap??stoles, hablaran la lengua de sus feligreses...! ?? Y siendo los labradores los que con el sudor de su rostro prin??cipalmente mantienen los obispos y dem??s cl??rigos y por consiguiente los que m??s derecho tienen a ser instruidos, han de ser privados de la instrucci??n...???

La resposta de Carles III a les reinvindicacions ling????stiques fou la Reial C??dula de 23 de juny de 1768 ???para que en todo el Reyno se act??e y se ense??e en lengua castellana???.

[edita] Bibliografia

• Isidor Mar?? i Maians, ???Conocer la lengua y la cultura catalanas???, Llull-Federaci?? d'Entitats dels Pa??sos Catalans, Palma, 1993.
• Joan Regl??, Introducci?? a la hist??ria de la Corona d'Arag??, Editorial Moll, Palma, 1973.
• Joan Regl??, Historia de Catalu??a???, Alianza Editorial, Madrid, 1974, ps. 148-151.