Rep??bliques de la Uni?? Sovi??tica

De Viquip??dia

Divisions administratives de la Uni?? Sovi??tica l'any 1989

Es va anomenar Rep??bliques de la Uni?? Sovi??tica (en rus: ?????????????? ????????????????????, transliteraci?? Soiuznie Respublik) a les rep??bliques socialistes sovi??tiques que conformaven constitucionalment la Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques (URSS). La seva quantitat va variar al llarg dels 69 anys d'exist??ncia de la URSS, quedant establerta en 15 en les seves d??cades finals d'exist??ncia. Despr??s de la dissoluci?? de la URSS l'any 1991 totes les rep??bliques es van independitzar, passant 12 d'elles a conformar el que es conegu?? amb el nom de Comunitat d'Estats Independents.

Com a federaci?? que era la Uni??n Sovi??tica d'acord amb la Constituci?? i el Tractat de la Uni??, les rep??bliques federades gaudien d'una ??mplia autonomia per a la seva administraci?? interna. Cadascuna d'elles posse??a el seu propi Partit Comunista, amb l'excepci?? de la Rep??blica Socialista Federada Sovi??tica de R??ssia. Cada rep??blica posse??a a m??s la seva pr??pia bandera, escut i himne. Totes les banderes i escuts tenien la fal?? i martell, s??mbol del comunisme, i predominant color vermell. Els himnes tracten assumptes com l'amistat fraternal entre els habitants de les rep??bliques, un futur brillant i l'homenatge a Lenin, ide??leg de la Revoluci?? d'Octubre i primer dirigent de la Uni?? Sovi??tica.

Sota la Constituci??, adoptada l'any 1924 i modificada els anys 1936 i 1977, la fundaci?? pol??tica de la URSS estava basada en els Soviets de Diputats del Poble. Aquests existien en tots els nivells de la cadena administrativa, amb el nivell federal englobant tots en el Soviet Suprem radicat a la ciutat de Moscou, que al seu torn designava el poder executiu central. A nivell econ??mic existia una s??rie de consells de l'economia nacional que conflu??en en un cos ??nic a nivell federal, relacionat amb el Ministeri de Planificaci??.

El car??cter federal de la Uni?? i l'autonomia de les rep??bliques federades convivien amb un fort poder central que resultava elemental per a la seva cohesi??. La p??rdua de poder del govern central durant el mandat de Mikha??l Gorbatxov i el conseg??ent enfortiment enfront del mateix de les rep??bliques ??s considerat un dels factors causants de la dissoluci?? de la URSS. D'acord amb l'article 72 de la Constituci?? Sovi??tica de 1977, cada rep??blica mantenia el dret a la secessi??. Durant la crisi pol??tica de 1991 R??ssia, Ucra??na i Bielor??ssia la van utilitzar per a dissoldre legalment la Uni??n.

Juntament amb la cadena de l'administraci?? estatal existia l'estructura paral??lela del Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica, que estava estructurat de la mateixa manera federal i li permetia exercir un considerable nivell d'influ??ncia sobre els ??rgans de poder en tots els nivells. Organismes administratius de l'Estat prenien ordres directes del Partit i l'aprovaci?? de diferents funcionaris estatals d'alt nivell requeria l'aprovaci?? dels seus organismes centrals. Una pr??ctica general era que la posici?? de cap d'Estat en una rep??blica federada fos un oficial local, mentre la posici?? de Secretari General del Partit Comunista local fos d'un ciutad?? d'altra rep??blica.

Taula de continguts

1 Les rep??bliques i el col??lapse de la Uni?? Sovi??tica
2 Rep??bliques de la Uni??
- 2.1 Rep??bliques Sovi??tiques
- 2.2 Pa??sos independents
3 Altres rep??bliques de la URSS
4 Vegeu tamb??

[edita] Les rep??bliques i el col??lapse de la Uni?? Sovi??tica

Les rep??bliques sovi??tiques van jugar un paper important en la dissoluci?? de la Uni?? Sovi??tica. Sota la presid??ncia de Mikha??l Gorbatxov, les pol??tiques de gl??snost i perestroika van ser dissenyades amb l'objecte manifest de "modernitzar" el pa??s. No obstant aix??, un dels seus immediats efectes va ser l'increment del poder cap a les rep??bliques.

En primer lloc, la liberalitzaci?? pol??tica va permetre als governs de les rep??bliques fer proselitisme invocant el multipartidisme, el nacionalisme i altres tem??tiques contr??ries a l'ideal sostingut pel poder sovi??tic. Addicionalment, els canvis en la direcci?? pol??tica van donar lloc a fractures dintre del mateix Partit Comunista, la qual cosa va reduir el poder efectiu de l'administraci?? central. La perestroika, per la seva banda, va dur a una gran descentralitzaci?? de l'economia, que va comen??ar a ??sser privatitzada i controlada pels governs regionals abans que pels ??rgans centrals de planificaci??.

Les pol??tiques de Gorbatxov no van seguir el rumb esperat i el 1991 la Uni?? Sovi??tica es va dissoldre davant la secessi?? de les seves rep??bliques. Gorbatxov va arribar a proposar la creaci?? d'un nou Tractat de la Uni?? que deixaria al govern central nom??s els assumptes de defensa i pol??tica exterior amb la condici?? de mantenir unides a les rep??bliques, per?? no va tenir ??xit davant la negativa dels governs locals. Cadascuna de les rep??bliques es va convertir en estat independent, encara que 12 de les 15 existents al moment del desmembrament de la Uni?? van conformar la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

[edita] Rep??bliques de la Uni??

[edita] Rep??bliques Sovi??tiques

[edita] Pa??sos independents

[edita] Altres rep??bliques de la URSS

Arm??nia, Azerbaidjan i Ge??rgia van estar, entre 1922 a 1936, unides en la Rep??blica Socialista Federativa Sovi??tica de Transcauc??sia.
La RSS Carelo-Finlandesa va existir entre el 31 de mar?? de 1940 i el 16 de juliol de 1956.
Sota l'amena??a de la intervenci?? estrangera, es va crear una zona formalment independent, la Rep??blica de l'Extrem Orient, que va existir entre el 6 d'abril de 1920 i fins a finals de 1922.
Durant l'assalt sovi??tic en la guerra contra Pol??nia (1919-1922), va haver un intent del Comit?? Revolucionari Provisional Polon??s, dirigit per Julian Marchlewski en Bia??ystok, de constituir la Rep??blica Socialista Sovi??tica Polonesa.