República de Carèlia

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la República de Carèlia. Per a d'altres significats vegeu Carèlia (desambiguació).

Респу́блика Каре́лия (Respúblika Karélia) Karjalan Tazavalla

Informació
Capital:	Petrozavodsk
Població - Total - Densitat de població	716.281 h. (2005) 4,2 hab/km²
Superfície	172.400 km²
Governador	Sergei Katanandov,
Idiomes oficials	Rus i carelià
Himne	Край родной Карелия!
Lloc web	Govern
Mapa Carèlia a Rússia

La República de Carèlia (rus Респу́блика Каре́лия Respúblika Karélia; carelià Karjalan Tazavalla) és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Limita al nord amb la Província de Múrmansk, al sud i sud-oest amb la Província de Leningrad, a l'oest amb Finlàndia i a l'est amb el Mar de Barents.

[edita] Geografia

El país és força pla, degut a que forma part de la perllongació del Massís Escandinau, així com per la part Est del Planell Bàltic. Les zones més altes són a l’Oest i el NO,. Com el Planell Mansel’kia (578 m) i els turons de Carèlia Occidental (417 m). A les regions adjuntes als rius i llacs, hi ha depressions, com les d’Olonets, Pribelomorskaia i Vod'a. La zona costanera de la Mar Blanca/Vienanmeri (Costes de Pomor’e i Carèlia) hi ha nombroses rades i illes. Hi ha nombrosos rius, com els Kem'/Kemijoki, Vyg/Uikujoki, Suja/Suoju, Koytag, Jänisj, Keret, Vodla i Shuia, que desemboquen al llac Onega. Els llacs ocupen el 18 % del territori, i els més importants són els Onega/Oniegu, Ladoga/Luadogu, Topozero, Sagozero/Seesd'ärvi, Pjaozero, Vygozero/Uikujärvi o Kujto/Kuittijärvi.

[edita] Llacs

Hi ha 60,000 llacs a Carèlia. Els llacs i aiguamolls de la república contenen 2,000 km³ d’aigua dolça de qualitat. El Llac Ladoga (finès:Laatokka) i el Llac Onega (Ääninen) són els llacs més grans d’Europa. Altres llacs importants són:

Llac Nyukozero (Nuokkijärvi)
Llac Pyaozero (Pääjärvi)
Llac Segozero (Seesjärvi)
Llac Syamozero (Säämäjärvi)
Llac Topozero (Tuoppajärvi)
Llac Vygozero (Uikujärvi)

[edita] Economia

Degut a l’extensió dels seus boscos (el 49 % del territori n’és cobert), explotats intensivament, produeix el 5 % de la fusta, el 17 % del paper de diari, el 21,5 % del paper, el 10 % de la pulpa de paper i el 60 % de les bosses de paper de l’antiga URSS. Hi ha jaciments de ferro a Pudozhroga (Puudosi) (el 9,2 % de la Federació russa) i titani a Kostomushkoge (Kostamus), coure a Pitkäranta, etc.

S’hi ha trobat al territori 400 classes diferents de minerals (vanadi, molibdè, ferro, diamants, asbest i altres). Hi ha diverses transformadores a Viertsilia (Värtsilä), mecàniques a Petrzavodsk (fàbrica de tractors) i centrals elèctriques a Belomorsk, Ondskaja i Kordopaja. La metal·lúrgia ha decaigut en els darrers anys, i ha augmentat la producció de marterials per a la construcció. Malgrat la riquesa del país, els nadius no en tenen cap control sobre els recursos.

Les indústries principals són els taladores d’arbres (20 %), fusters (amb un producció de 6,4 milions de metres cúbics, el 15 %), papereres (18 5), pesca (5 %), maquinària (14 %) i construcció (7 %). Hi havia 2.000 kilòmetres de ferrocarrils i 28.000 de vies fluvials (el 25 % del territori és cobert per l’aigua).

[edita] Demografia

Població: 716,281 (2002)
- Urbana: 537.395 (75.0%)
- Rural: 178,886 (25.0%)
- Masculina: 331,505 (46.3%)
- Femenina: 384,776 (53.7%)
Dones per 1000 homes: 1,161
Estadístiques vitals (2005)
- Naixements: 6,952 (birth rate 9.9)
- Morts: 12,649 (death rate 18.1)
Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els russos són el 76.6% de la població de la república, mentre que els carelians són només el 9.2%. Altres grups són els bierlorussos (5.3%), ucraïnesos (2.7%), finesos (2.0%), vepses (0.7%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0.5% del total de població. 4,886 persones (0.7%) no declararen cap nacionalitat en el cens.

	cens 1926	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Carelians	100,781 (37.4%)	108,571 (23.2%)	85,473 (13.0%)	84,180 (11.8%)	81,274 (11.1%)	78,928 (10.0%)	65,651 (9.2%)
Finesos	2,544 (0.9%)	8,322 (1.8%)	27,829 (4.2%)	22,174 (3.1%)	20,099 (2.7%)	18,420 (2.3%)	14,156 (2.0%)
Vepses	8,587 (3.2%)	9,392 (2.0%)	7,179 (1.1%)	6,323 (0.9%)	5,864 (0.8%)	5,954 (0.8%)	4,870 (0.7%)
Russos	153,967 (57.2%)	296,529 (63.2%)	412,773 (62.7%)	486,198 (68.1%)	522,230 (71.3%)	581,571 (73.6%)	548,941 (76.6%)
Bielorussos	555 (0.2%)	4,263 (0.9%)	71,900 (10.9%)	66,410 (9.3%)	59,394 (8.1%)	55,530 (7.0%)	37,681 (5.3%)
Ucraïnesos	708 (0.3%)	21,112 (4.5%)	23,569 (3.6%)	27,440 (3.8%)	23,765 (3.2%)	28,242 (3.6%)	19,248 (2.7%)
Altres	2,194 (0.8%)	20,709 (4.4%)	29,869 (4.5%)	20,726 (2.9%)	19,565 (2.7%)	21,505 (2.7%)	25,734 (3.6%)

El carelià és proper al finès, i en els darrers anys ha estat considerat per algunes autoritats com a un dialecte del finès. Nogensmenys, el carelià de l’est no és totalment comprensible amb el finès i pot ser considerat una llengua apart. El rus és l’única [[llengua oficial] de la república, però s’hi ha presentat una moció al govern perquè el carelià sigui considerat oficial.

[edita] Història

Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins el II mil·lenni eren tribus de depredadors daçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besory Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d’enterrament d’Oleny Ostrog (llac Onega), shi ha trobat restes de gravats d’animals, escultures d’os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.

Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap el 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l’agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l’istme de Carèlia i el Nord del Llac Ladoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Ladoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l’edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s’establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.

En el II-I mil·lenni aC s’hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d’una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l’Oka. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s’hi ha trobat articles de coure, i el ferro d’ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.

Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, veure RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.

Des del 1990 s’ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l’ensenyament en carelià. El 9 d’agost del 1990 les autoritats de la Repúblcia declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia. El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelis i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.

El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions $ en infraestructures al país , però tot i així el 1996 el desempleu augmentà moltíssim (al 9 %). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s’enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.

A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l’alcalde de Moscou Luzhov, venç l’aleshores primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5 % dels vots contra el 43,5 %.

[edita] Enllaços

(anglès) (rus) (finès) Pàgina Oficial de la República de Carèlia
(anglès) (rus) (finès) Karelia.ru web server
(anglès) (rus) (finès) Finestra a Karelia server (també en careli).
(anglès) (rus) (finès) Heninen.net - informació sobre Carèlia.
(anglès) Informació sobre els carelis.
(anglès) Virtual Finland - "The Many Karelias" article.
(rus) Russian Business Site - Mapa de la República de Carèlia.
(anglès) ProKarelia (en vuit idiomes).

Subdivisió administrativa de Rússia

Subjectes federals

Repúbliques	Adiguèsia \| Altai \| Baixkíria \| Buriàtia \| Calmúquia \| Carèlia \| Daguestan \| Ingúixia \| Kabardino-Balkària \| Karatxai-Txerkèssia \| Khakàssia \| Komi \| Marí El \| Mordòvia \| Ossètia del Nord - Alània \| Sakhà \| Tatarstan \| Tuvà \| Txetxènia \| Txuvàixia \| Udmúrtia
Territoris o krais	Altai \| Khabàrovsk \| Krasnodar \| Krasnoiarsk \| Perm \| Primórie \| Stàvropol
Províncies o óblasts	Amur \| Arkhànguelsk \| Àstrakhan \| Bèlgorod \| Briansk \| Iaroslavl \| Irkutsk¹ \| Ivànovo \| Kaliningrad \| Kaluga \| Kamtxatka² \| Kèmerovo \| Kírov \| Kostromà \| Kurgan \| Kursk \| Leningrad \| Lípetsk \| Magadan \| Moscou \| Múrmansk \| Nijni Nóvgorod \| Nóvgorod \| Novosibirsk \| Omsk \| Orenburg \| Oriol \| Penza \| Pskov \| Riazan \| Rostov \| Sakhalín \| Samara \| Saràtov \| Smolensk \| Sverdlovsk \| Tambov \| Tiumèn \| Tomsk \| Tula \| Tver \| Txeliàbinsk \| Txità³ \| Uliànovsk \| Vladímir \| Volgograd \| Vólogda \| Vorónej \|
Ciutats federals	Moscou \| Sant Petersburg
Província autònoma	Hebreus
Districtes autònoms	Aga Buriàtia³ \| Iamàlia \| Khàntia-Mànsia \| Koriàkia² \| Nenètsia \| Txukotka \| Ust-Orda Buriàtia¹

L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.

Districtes federals

Pobles de parla ugrofinesa
Pobles fino-pèrmics: Estònia - Finlàndia - Carèlia - Lapònia - Marí El - Mordòvia - Udmúrtia - República de Komi - Vèpsia - Livònia - Vòtia - Ingrians - Võros Pòbles úgrics Hongria - Khàntia-Mànsia