Rep??blica Txeca
De Viquip??dia
|
|||||
Lema nacional: Pravda v??t??z?? (La veritat perdura) | |||||
![]() |
|||||
Idiomes oficials | Txec | ||||
Capital | Praga 50?? 5' N, 14?? 28' E |
||||
Ciutat m??s gran | Praga | ||||
Govern | Rep??blica V??clav Klaus Mirek Topol??nek |
||||
Superf??cie - Total - Aigua (%) |
78.866 km?? (114??) 2,0% |
||||
Poblaci?? - Estimaci?? 2005 - Cens 2001 - Densitat |
10.241.138 (79??) 10.230.060 130 hab/km?? (58??) |
||||
Moneda | Corona txeca (CZK ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
Formaci?? Independ??ncia - Recuperada - Dissoluci?? de Txecoslov??quia |
Segle_IX 28 d'octubre del 1918 1 de gener del 1993 |
||||
Himne nacional | Kde domov m??j (On ??s casa meva) | ||||
Domini internet | .cz | ||||
Codi telef??nic | +4201 |
||||
Gentilici | Txec, txeca | ||||
1 Fins el 1997 va compartir el codi 42 amb Eslov??quia. |
La Rep??blica Txeca, tamb?? coneguda com a Tx??quia, ??s un pa??s de l'Europa central sense acc??s al mar. Fa frontera amb Pol??nia al nord, Alemanya al nord-oest i l'oest, ??ustria al sud i Eslov??quia a l'est. La Praga hist??rica t?? un gran atractiu tur??stic i n'??s la capital i la ciutat m??s gran. Est?? formada per dues regions m??s antigues, Boh??mia i Mor??via, i part d'una tercera, Sil??sia. Actualment, ??s membre de la Uni?? Europea.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Les terres txeques van sorgir a la darreria del segle IX, quan van ser unificades pels Premysl. El regne de Boh??mia era una important for??a local, per?? els conflictes religiosos com ara les guerres hussites del segle XV i la guerra dels Trenta Anys del segle XVII van ser devastadors. M??s endavant estaria sota influ??ncia dels Habsburg i esdevingu?? part de l'Imperi Austrohongar??s.
Despr??s del col??lapse d'aquest estat despr??s de la Primera Guerra Mundial, els txecs i els ve??ns eslovacs es van ajuntar i formaren la rep??blica independent de Txecoslov??quia el 1918. Aquest nou pa??s tenia una nombrosa minoria alemanya que portaria a la dissoluci?? de Txecoslov??quia quan Alemanya aconsegueix annexar la minoria amb l'Acord de Munic el 1938 i Eslov??quia tamb?? se separ??. L'estat txec que en qued?? va ser ocupat pels alemanys el 1939.
Despr??s de la Segona Guerra Mundial, Txecolov??quia va caure sota l'esfera d'influ??ncia sovi??tica. El 1968, una invasi?? per part de les tropes del Pacte de Vars??via va posar fi als esfor??os dels l??ders del pa??s de liberalitzar les normes del partit i crear un "socialisme amb una cara humana" durant la Primavera de Praga. El 1989, Txecoslov??quia recupera la llibertat amb una revoluci?? pac??fica, la "Revoluci?? de Vellut". L'1 de gener de 1993, l'estat txecoslovac se separ?? pac??ficament i es formaren la Rep??blica Txeca i la Rep??blica Eslovaca.
La Rep??blica Txeca va unir-se a l'OTAN el 1999 i a la Uni?? Europea el 2004.
[edita] Pol??tica
Segons la seva Constituci??, la Rep??blica Txeca ??s una democr??cia parlament??ria, el cap d'estat de la qual ??s el president, indirectament escollit cada cinc anys pel Parlament. Al president se li garanteixen uns poders espec??fics com ara el nomenament dels jutges del Tribunal Constitucional, dissoldre el Parlament sota certes condicions i establir un veto a la legislaci??. Tamb?? nomena el primer ministre, que estableix l'agenda per a la majoria de decisions nacionals i internacionals, aix?? com altres membres del gabinet del govern a proposta del primer ministre.
El parlament txec (Parlament) t?? dues cambres, amb una cambra de diputats (Poslaneck?? sn??movna) i un senat (Sen??t). Els diputats s??n escollits cada 4 anys per representaci?? proporcional. Els 81 membres del senat serveixen terminis de 6 anys, essent una tercera part escollits cada 2 anys per majoria de doble votaci??.
El tribunal superior d'apel??laci?? del pa??s ??s el Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional, que decideix sobre q??estions constitucionals, ??s escollit pel president i els seus membres presten serveis en terminis de 10 anys.
[edita] Subdivisi?? administrativa
La Rep??blica Txeca est?? formada per 13 regions (kraje, singular - kraj) i per la ciutat capital (hlavn?? m??sto), assenyalada amb *:
Praga* (Praha) | ||
Regi?? de Boh??mia Central (St??edo??esk?? kraj) | ||
Regi?? de Boh??mia Meridional (Jiho??esk?? kraj) | ||
Regi?? de Plze?? (Plze??sk?? kraj) | ||
Regi?? de Karlovy Vary (Karlovarsk?? kraj) | ||
Regi?? d'??st?? nad Labem (??stecky?? kraj) | ||
Regi?? de Liberec (Libereck?? kraj) | ||
Regi?? de Hradec Kr??lov?? (Kr??lov??hradeck?? kraj) | ||
Regi?? de Pardubice (Pardubick?? kraj) | ||
Regi?? d'Olomouc (Olomouck?? kraj) | ||
Regi?? de Mor??via i Sil??sia (Moravskoslezsk?? kraj) | ||
Regi?? de Mor??via Meridional (Jihomoravsk?? kraj) | ||
Regi?? de Zl??n (Zl??nsk?? kraj) | ||
Regi?? de Vyso??ina (Vyso??ina) |
[edita] Geografia
El paisatge txec ??s for??a variat; Boh??mia, a l'oest, ??s una plana travessada pels rius Elba (Labe) i Moldava (Vltava), envoltada principalment per muntanyes baixes com ara els Sudets amb la part de Krkonose, on podem trobar el punt m??s alt del pa??s, l'Snezka, amb 1.602 m. Mor??via, la part oriental, tamb?? ??s for??a muntanyosa i est?? regada principalment pel riu Morava, per?? tamb?? hi ha les fonts del riu Oder (Odra). L'aigua de la Rep??blica Txeca voltada de terra desemboca a tres mars diferents: al mar del Nord, al B??ltic i al mar Negre.
El clima local ??s temperat, amb estius c??lids i hiverns freds, humits i ennuvolats, caracteritzat per una barreja d'influ??ncies mar??tima i continental.
[edita] Art
Aquest pa??s, malgrat la seva mida relativament petita, ha vist n??ixer importants escriptors com Milan Kundera, Franz Kafka (que escrivia en alemany), Jaroslav Ha??ek, Karel ??apek, V??clav Havel, Bohumil Hrabal o Jaroslav Velinsk??.
El terme Nova Ona Txecoslovaca ha estat emprat per referir-se a les innovadores primeres obres de directors com ara Milo?? Forman, amb una est??tica oposada a la Nova Ona Francesa, una tem??tica i una filosofia estretament relacionades amb la literatura nacional dels anys 60 i amb els fets de la Primavera de Praga, que van acabar imposant una forta censura sobre les obres d'aquests realitzadors.
Durant l'era comunista, i l'exist??ncia de l'estat Txecoslov??quia, dues pel??l??cules fetes en aquest pa??s van guanyar l'Oscar a la millor pel??l??cula de parla no anglesa: La botiga del carrer gran (Obchod na korze) de J??n Kad??r i Elmar Klos, i Trens rigorosament vigilats (Ost??e sledovan?? vlaky, basat en la novel??la hom??nima de l'escriptor Bohumil Hrabal) de Ji???? Menzel. En els darrers anys, una altra pel??l??cula ha obtingut el premi, Kolya del director Jan Sv??r??k.
Portal UE | Uni?? Europea (UE) | ![]() |
---|---|---|
Estats membre: |
||
![]() ![]() |
||
![]() |
||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
|
![]() |
---|---|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
|
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals. |