Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Rep??blica Txeca - Viquip??dia

Rep??blica Txeca

De Viquip??dia

Coordenades: 49?? 45, N?? 15

??esk?? republika
Bandera de la Rep??blica Txeca Escut de la Rep??blica Txeca
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Pravda v??t??z?? (La veritat perdura)
Localitzaci?? de laRep??blica Txeca
Idiomes oficials Txec
Capital Praga
50?? 5' N, 14?? 28' E
Ciutat m??s gran Praga
Govern Rep??blica
V??clav Klaus
Mirek Topol??nek
Superf??cie
 - Total
 - Aigua (%)

78.866 km?? (114??)
2,0%
Poblaci??
 - Estimaci?? 2005
 - Cens 2001
 - Densitat

10.241.138 (79??)
10.230.060
130 hab/km?? (58??)
Moneda Corona txeca (CZK)
Fus horari
 - Estiu (DST)
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Formaci??
Independ??ncia
 - Recuperada
 - Dissoluci?? de
   Txecoslov??quia
Segle_IX

28 d'octubre del 1918

1 de gener del 1993
Himne nacional Kde domov m??j (On ??s casa meva)
Domini internet .cz
Codi telef??nic +4201
Gentilici Txec, txeca
1 Fins el 1997 va compartir el codi 42 amb Eslov??quia.

La Rep??blica Txeca, tamb?? coneguda com a Tx??quia, ??s un pa??s de l'Europa central sense acc??s al mar. Fa frontera amb Pol??nia al nord, Alemanya al nord-oest i l'oest, ??ustria al sud i Eslov??quia a l'est. La Praga hist??rica t?? un gran atractiu tur??stic i n'??s la capital i la ciutat m??s gran. Est?? formada per dues regions m??s antigues, Boh??mia i Mor??via, i part d'una tercera, Sil??sia. Actualment, ??s membre de la Uni?? Europea.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Les terres txeques van sorgir a la darreria del segle IX, quan van ser unificades pels Premysl. El regne de Boh??mia era una important for??a local, per?? els conflictes religiosos com ara les guerres hussites del segle XV i la guerra dels Trenta Anys del segle XVII van ser devastadors. M??s endavant estaria sota influ??ncia dels Habsburg i esdevingu?? part de l'Imperi Austrohongar??s.

Despr??s del col??lapse d'aquest estat despr??s de la Primera Guerra Mundial, els txecs i els ve??ns eslovacs es van ajuntar i formaren la rep??blica independent de Txecoslov??quia el 1918. Aquest nou pa??s tenia una nombrosa minoria alemanya que portaria a la dissoluci?? de Txecoslov??quia quan Alemanya aconsegueix annexar la minoria amb l'Acord de Munic el 1938 i Eslov??quia tamb?? se separ??. L'estat txec que en qued?? va ser ocupat pels alemanys el 1939.

Despr??s de la Segona Guerra Mundial, Txecolov??quia va caure sota l'esfera d'influ??ncia sovi??tica. El 1968, una invasi?? per part de les tropes del Pacte de Vars??via va posar fi als esfor??os dels l??ders del pa??s de liberalitzar les normes del partit i crear un "socialisme amb una cara humana" durant la Primavera de Praga. El 1989, Txecoslov??quia recupera la llibertat amb una revoluci?? pac??fica, la "Revoluci?? de Vellut". L'1 de gener de 1993, l'estat txecoslovac se separ?? pac??ficament i es formaren la Rep??blica Txeca i la Rep??blica Eslovaca.

La Rep??blica Txeca va unir-se a l'OTAN el 1999 i a la Uni?? Europea el 2004.

[edita] Pol??tica

Segons la seva Constituci??, la Rep??blica Txeca ??s una democr??cia parlament??ria, el cap d'estat de la qual ??s el president, indirectament escollit cada cinc anys pel Parlament. Al president se li garanteixen uns poders espec??fics com ara el nomenament dels jutges del Tribunal Constitucional, dissoldre el Parlament sota certes condicions i establir un veto a la legislaci??. Tamb?? nomena el primer ministre, que estableix l'agenda per a la majoria de decisions nacionals i internacionals, aix?? com altres membres del gabinet del govern a proposta del primer ministre.

El parlament txec (Parlament) t?? dues cambres, amb una cambra de diputats (Poslaneck?? sn??movna) i un senat (Sen??t). Els diputats s??n escollits cada 4 anys per representaci?? proporcional. Els 81 membres del senat serveixen terminis de 6 anys, essent una tercera part escollits cada 2 anys per majoria de doble votaci??.

El tribunal superior d'apel??laci?? del pa??s ??s el Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional, que decideix sobre q??estions constitucionals, ??s escollit pel president i els seus membres presten serveis en terminis de 10 anys.

[edita] Subdivisi?? administrativa

La Rep??blica Txeca est?? formada per 13 regions (kraje, singular - kraj) i per la ciutat capital (hlavn?? m??sto), assenyalada amb *:


Praga* (Praha)
Mapa de Tx??quia amb les regions acolorides
Regi?? de Boh??mia Central (St??edo??esk?? kraj)
Regi?? de Boh??mia Meridional (Jiho??esk?? kraj)
Regi?? de Plze?? (Plze??sk?? kraj)
Regi?? de Karlovy Vary (Karlovarsk?? kraj)
Regi?? d'??st?? nad Labem (??stecky?? kraj)
Regi?? de Liberec (Libereck?? kraj)
Regi?? de Hradec Kr??lov?? (Kr??lov??hradeck?? kraj)
Regi?? de Pardubice (Pardubick?? kraj)
Regi?? d'Olomouc (Olomouck?? kraj)
Regi?? de Mor??via i Sil??sia (Moravskoslezsk?? kraj)
Regi?? de Mor??via Meridional (Jihomoravsk?? kraj)
Regi?? de Zl??n (Zl??nsk?? kraj)
Regi?? de Vyso??ina (Vyso??ina)


[edita] Geografia

Mapa de la Rep??blica Txeca (angl??s)
Mapa de la Rep??blica Txeca (angl??s)

El paisatge txec ??s for??a variat; Boh??mia, a l'oest, ??s una plana travessada pels rius Elba (Labe) i Moldava (Vltava), envoltada principalment per muntanyes baixes com ara els Sudets amb la part de Krkonose, on podem trobar el punt m??s alt del pa??s, l'Snezka, amb 1.602 m. Mor??via, la part oriental, tamb?? ??s for??a muntanyosa i est?? regada principalment pel riu Morava, per?? tamb?? hi ha les fonts del riu Oder (Odra). L'aigua de la Rep??blica Txeca voltada de terra desemboca a tres mars diferents: al mar del Nord, al B??ltic i al mar Negre.

El clima local ??s temperat, amb estius c??lids i hiverns freds, humits i ennuvolats, caracteritzat per una barreja d'influ??ncies mar??tima i continental.

[edita] Art

Aquest pa??s, malgrat la seva mida relativament petita, ha vist n??ixer importants escriptors com Milan Kundera, Franz Kafka (que escrivia en alemany), Jaroslav Ha??ek, Karel ??apek, V??clav Havel, Bohumil Hrabal o Jaroslav Velinsk??.

El terme Nova Ona Txecoslovaca ha estat emprat per referir-se a les innovadores primeres obres de directors com ara Milo?? Forman, amb una est??tica oposada a la Nova Ona Francesa, una tem??tica i una filosofia estretament relacionades amb la literatura nacional dels anys 60 i amb els fets de la Primavera de Praga, que van acabar imposant una forta censura sobre les obres d'aquests realitzadors.

Durant l'era comunista, i l'exist??ncia de l'estat Txecoslov??quia, dues pel??l??cules fetes en aquest pa??s van guanyar l'Oscar a la millor pel??l??cula de parla no anglesa: La botiga del carrer gran (Obchod na korze) de J??n Kad??r i Elmar Klos, i Trens rigorosament vigilats (Ost??e sledovan?? vlaky, basat en la novel??la hom??nima de l'escriptor Bohumil Hrabal) de Ji???? Menzel. En els darrers anys, una altra pel??l??cula ha obtingut el premi, Kolya del director Jan Sv??r??k.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Rep??blica Txeca


Portal UE Uni?? Europea (UE) Uni?? Europea

Estats membre: Alemanya Alemanya | ??ustria ??ustria | B??lgica B??lgica | Bulg??ria Bulg??ria | Dinamarca Dinamarca | Eslov??quia Eslov??quia | Eslov??nia Eslov??nia | Espanya Espanya | Est??nia Est??nia | Finl??ndia Finl??ndia | Fran??a Fran??a | Gr??cia Gr??cia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | It??lia It??lia | Let??nia Let??nia | Litu??nia Litu??nia | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Pa??sos Baixos Pa??sos Baixos | Pol??nia Pol??nia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Romania Romania | Su??cia Su??cia | Tx??quia Rep??blica Txeca | Xipre Xipre

Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia Cro??cia | Turquia Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Maced??nia Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia Alb??nia | B??snia i Hercegovina B??snia i Hercegovina | Kosovo Kosovo | Montenegro Montenegro | S??rbia S??rbia


 
Estats d'Europa
Alb??nia Alb??nia | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Arm??nia Arm??nia2 | ??ustria ??ustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | B??lgica B??lgica | Bielor??ssia Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina B??snia i Hercegovina | Bulg??ria Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? Ciutat del Vatic?? | Cro??cia Cro??cia | Dinamarca Dinamarca | Eslov??quia Eslov??quia | Eslov??nia Eslov??nia | Espanya Espanya | Est??nia Est??nia | Finl??ndia Finl??ndia | Fran??a Fran??a | Ge??rgia Ge??rgia1 | Gr??cia Gr??cia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Isl??ndia Isl??ndia | It??lia It??lia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kosovo Kosovo | Let??nia Let??nia | Liechtenstein Liechtenstein | Litu??nia Litu??nia | Luxemburg Luxemburg | Malta Malta | Mold??via Mold??via | M??naco M??naco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Pa??sos Baixos Pa??sos Baixos | Pol??nia Pol??nia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Maced??nia Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Tx??quia Rep??blica Txeca | Romania Romania | R??ssia R??ssia1 | San Marino San Marino | S??rbia S??rbia | Su??cia Su??cia | Su??ssa Su??ssa | Turquia Turquia1 | Ucra??na Ucra??na | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

En altres lleng??es