Rep??blica Socialista Sovi??tica del Kirguizistan

De Viquip??dia

???????????? ????????????????
???????????????????????? ????????????????????????

Bandera de la RSS del Kirguizistan Escut de la RSS del Kirguizistan
Lema: ???????????? ???????????????????? ????????????????????????, ??????????????????! (Treballadors del m??n, uniu-vos!)
Llengua oficial	Cap De facto, kirgu??s i rus.
Capital	Bixkek
Cap del Consell Suprem	Askar Akayev
Creaci?? Com a membre de la URSS:  - Des del  - Fins el	14 d'octubre de 1924 14 d'octubre de 1924 31 d'agost de 1991
Superf??cie  - Total  - % aigua	7a de l'antiga Uni?? Sovi??tica 198.500 km?? --
Poblaci??  - Total (1989)  - Densitat	10a de l'antiga Uni?? Sovi??tica 4.257.800 21,4 hab/km??
Moneda	Ruble sovi??tic (??????)
Fus horari	UTC + 5

La Rep??blica Socialista Sovi??tica del Kirguizistan (RSS del Kirguizistan) ??s el nom que va rebre el Kirguizistan quan va formar part de la Uni?? Sovi??tica. El 14 d'octubre de 1924 es va crear l' Oblast Aut??nom de Kara-Kirgiuzia que formava part de la Rep??blica Socialista Federativa Sovi??tica de R??ssia.

Posteriorment va passar a ser la Rep??blica Socialista Sovi??tica Aut??noma del Kirguizistan que tamb?? formava part de la RSFS de R??ssia. Finalment, el 5 de desembre de 1936 va passar a ser una rep??blica constituent de la URSS sota el nom de RSS del Kirgiuzistan. La independ??ncia es va declarar el 31 d'agost de 1991 passant-se a anomenar Rep??blica del Kirguizistan el dia seg??ent.

[edita] Hist??ria

Alguns havien donat suport als basmaci, que advocaven per la independ??ncia nacional i el retorn dels vafq, ja que foren obligats a abandonar el nomadisme i col??lectivitzats el 1927-1928, i cap a finals dels 30 ja havien liquidat els intel??lectuals djadidistes. Despr??s del 1937, endem??s, totes les manifestacions del passat kirgu??s descrites al Manas foren dissoltes en els esfor??os de col??lectivitzaci?? i industrialitzaci??: mesquites i madrasses convertides en museus, i russificaci?? educativa primer en alfabet llat?? i despr??s en cir??l??lic; la shariat i l'adat foren substitu??des pel codi sovi??tic, els rituals, circumcissions i pelegrinatges foren proscrits. Els matrimonis isl??mics, amb les pr??ctiques del kalym (el preu de la n??via) i l'ichkari (confinament de les dones en llurs habitacions) foren prohibides. Tamb?? s'inici?? una campanya pel huyum (emancipaci?? de la dona).

Del 1941 al 1951 es va produir l'anomenat afer Manas, quan es va censurar la traducci?? russa del cl??ssic ??pic kirgu??s per considerar-lo feudal i panislamista, malgrat la defensa que en va fer el seu traductor, el poeta i diputat Aali Tokombayev.

El 1980 va morir, potser assassinat Sultan Ibrahimov, cap del Consell de Ministres, qui havia reclamat m??s autonomia, i alguns rezelaren del paper dels serveis sovi??tics. Quan el mar?? del 1985 fou escollit Mikha??l Gorbatxov secretari general del PCUS va dimitir el secretari del partit, T. Usubaliyev, substitu??t per Absamat Masaliyev, qui l'acusa de nepotisme i corrupci?? i fa dimitir molts ministres, per?? aviat esdevindr?? cr??tic amb la perestroika. Tot i aix??, el kirgu??s esdevindr?? llengua oficial, i el rus de comunicaci?? inter??tnica, i s'oposa al multipartidisme.