Rep??blica Socialista Sovi??tica del Kazakhstan

De Viquip??dia

?????????? ????????????????
?????????????????????? ????????????????????????

Bandera de la RSS del Kazakhstan Escut de la RSS del Kazakhstan
Lema: ???????????? ???????????????? ????????????????????????, ????????????????????! (Treballadors del m??n, uniu-vos!)
Llengua oficial	Cap De facto, kazakh i rus.
Capital	Almaty (Alma-At??)
Cap del Consell Suprem	Nursultan Nazarbayev
Creaci?? Com a membre de la URSS:  - Des del  - Fins el	26 d'agost de 1920 30 de desembre de 1922 16 de desembre de 1991
Superf??cie  - Total  - % aigua	2a de l'antiga Uni?? Sovi??tica 2.717.300 km?? --
Poblaci??  - Total (1989)  - Densitat	4a de l'antiga Uni?? Sovi??tica 16.711.900 6,1 hab/km??
Moneda	Ruble sovi??tic (??????)
Fus horari	UTC +4 a +6

La Rep??blica Socialista Sovi??tica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'??sia Central, era la segona rep??blica constitutiva m??s gran de la Uni?? Sovi??tica. Tenia una superf??cie de 2.717.300 km??. La seva capital era Alma-At??, actualment anomenada Almaty.

El cosm??drom de la Uni?? Sovi??tica anomenat Cosm??drom de Baikonur estava situat en aquesta rep??blica, concretament a l'antiga ciutat secreta de Leninsk, avui en dia anomenada Baikonur.

[edita] Hist??ria

La rep??blica es va crear el 26 d'agost de 1920 sota el nom de Rep??blica Socialista Sovi??tica Aut??noma del Kirguizistan i formava part de la Rep??blica Socialista Federativa Sovi??tica de R??ssia. Entre el 15 i el 19 d'abril de 1925 va passar a anomenar-se Rep??blica Socialista Sovi??tica Aut??noma del Kazakhstan i, finalment el 5 de desembre del 1936 es va crear la RSS del Kazakhstan separada de R??ssia.

Comptava amb su Soviet Suprem de 430 diputats (205 kazakhs, 158 russos, 56 ucra??nesos i 8 d'altres nacionalitats). Fou l'??tnia que va perdre m??s efectius durant el per??ode, ja que es calcula que entre el 1916 i el 1934 van morir 3.300.000 kazacs (molts a la revolta del 1931, aixafada per la cavalleria de Budienni), i 1.300.000 m??s van marxar a l'exili, cosa que els redu??r?? en un ter??. Molts d???ells eren clergues, empresonats i assassinats per les autoritats sovi??tiquesen els campanyes antireligioses, en les quals tancaren les madrasses i les maktabs. El rus Golosheskin, primer secretari, i U. Isaiev, president del Sovnarkom, eren partidaris de la l??nia dura per a acabar amb els beis i sovietitzar els auls.

El 1936 fou executat el cap del soviet suprem, Nederbai Aitakov, acussat de trotskisme i bukharinisme. I el 1938 ho seran Y. Abdrakhmanov, cap del Kirrevkom, U. Kulambetov i U. Isabajev, president i primer secretari del Partit, Ahmed Baitursun, S. Seifullin, successor dels Alash Orda en el partit, i altres. Durant aquests anys moltes parts del pa??s foren altament industrialitzades i amb estructures, encara que la col??lectivitzaci?? del 1930-1940 li va costar la vida a un mili?? de kazaks.

El 1943 es fren?? la presi?? antireligiosa i es va establir la SADUM (Administraci?? Eclesi??stica d?????sia Central i Kazakhstan), de caire oficialista, per donar aparen??a d???independ??ncia religiosa als musulmans, que en la pr??ctica restava restringida.

A la mort de Stalin i la caiguda dels seus partidaris, es renov?? totalment la direcci?? de la RSS, dirigida per membres de la Gran Horda i per russos que volien fer carrera abans d'anar a Moscou. Durant els anys 1953 i 1964 es va impulsar als ciutadans sovi??tics a desenvolupar les terres verges del Kazakhstan i programes nuclears que promogueren el desenvolupament del centre espacial de Baikonur (Leninsk) i el complex de Semipalatinsk. La gran aflu??ncia d'immigrants majorit??riament russos, per?? tamb?? minories ??tniques deportades, van trencar l'equilibri ??tnic kazakh i van permetre als foranis superar en nombre als propis kazakhs. La poblaci?? russa creixer?? del 19,7 % el 1927 al 42,7 % el 1959, i prendr?? el control de la rep??blica. Entre el 1936 i el 1952 s'hi establirien tres milions de deportats i exilats (txetxens, alemanys, coreans, kurds, grecs, t??tars i meixkets). Les altres nacionalitats inclo??en ucra??nesos, alemanys, bielorussos, coreans i d'altres. Els alemanys suposaven, en el moment de la independ??ncia, el 8% de la poblaci??, fet que representava la concentraci?? m??s gran d'alemanys de la Uni?? Sovi??tica. La independ??ncia ha fet que molts dels ciutadans d'aquestes nacionalitats hagin emigrat. Els reptes actuals del pa??s s??n: resoldre les difer??ncies ??tniques, accelerar reformes del mercat, establir relacions estables amb R??ssia, la Xina i d'altres pot??ncies extrangeres i aprofitar m??s els recursos energ??tics del pa??s.

Dinmukhamaed Kunayev, m??xim dirigent de la pol??tica kazak del 1960 al 1986, fou el m??xim exponent del clientelisme sovi??tic al Turquestan. Fou un dels m??s aferrissats partidaris de Brezhnev a la zona i amo absolut del pa??s. Fou destitu??t sota l'acusaci?? de corrupci?? el 1986, i la seva substituci?? pel riu Gennady Kolbin va provocar forts disturbis a Almaty (Jeltoqsan).

El 10 de desembre de 1990 la RSS del Kazakhstan va passar a anomenar-se Rep??blica del Kazakhstan i sis dies m??s tard va obetnir la independ??ncia.