Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Rep??blica Socialista Sovi??tica d'Est??nia - Viquip??dia

Rep??blica Socialista Sovi??tica d'Est??nia

De Viquip??dia

Eesti N??ukogude Sotsialistlik Vabariik
Bandera de la RSS d'Est??nia Escut de la RSS d'Est??nia
Lema:
K??igi maade proletaarlased, ??hinege! (Treballadors del m??n, uniu-vos!)
Image:SovietUnionEstonia.png
Llengua oficial Cap.

De facto, estoni?? i rus.

Capital Tallinn
Cap del Consell Suprem Arnold R????tel
Creaci??
Com a membre de la URSS:
 - Des del
 - Fins el
21 de juliol de 1940

6 d'agost de 1940
20 d'agost de 1991
Superf??cie
 - Total
 - % aigua
13a de l'antiga Uni?? Sovi??tica
45.226 km??
4,56%
Poblaci??
 - Total (1989)
 - Densitat
15a de l'antiga Uni?? Sovi??tica
1.565.662
31,6 hab/km??
Moneda Ruble sovi??tic (rubla)
Fus horari UTC + 3

La Rep??blica Socialista Sovi??tica d'Est??nia (RSS d'Est??nia) ??s el nom que va rebre Est??nia quan va formar part de la Uni?? Sovi??tica. La URSS va ocupar el pa??s el 17 de juny de 1940. Posteriorment els alemanys van envair el pa??s fins el 1944, any en que Est??nia va tornar a mans de la Uni??.

La RSS d'Est??nia era una rep??blica constitutiva de la URSS, no obstant aix??, la seva economia era m??s forta que la d'altres rep??bliques sovi??tiques. Actualment Est??nia segueix sent la m??s rica de les exrep??bliques de la URSS. Tamb?? era una de les rep??bliques m??s petites de la Uni?? i a la vegada m??s petita que molts dels estats d'Europa. A m??s de la superf??cie continental, Est??nia t?? m??s de 1500 illes.

Aproximadament el 65% de la poblaci?? era d'??tnia estoniana el 1979, tot i que hi havia una minoria rusa prou gran (28%). Altres ??tnies estad??sticament significatives inclo??en ucra??nesos (2,5%), bielorussos (?? 2%) i finlandesos (??1,5%).

La RSS d'Est??nia es va convertir en la Rep??blica d'Est??nia el 8 de maig de 1990 i va deixar de ser una rep??blica sovi??tica el 20 d'agost de 1991. En aquest mateix any, Est??nia va declarar la seva independ??ncia.

[edita] Himne

J???? kestma, Kalevite kange rahvas,

ja seisa kaljuna, me kodumaa!

Ei vaibund kannatustes sinu vahvus,

end l??bi sajanditest murdsid sa

ja t??usid ??itsvaks sotsialismimaaks,

et p??ikene su p??evadesse paista saaks.


N????d huuga, tehas, vili, nurmel vooga,

sirp, l??ika, alasile, haamer, l????!

N??ukogu elu, tuksu v??imsa hooga,

too ??nne rahvale, me tubli t????!

Me Liidu rahvaste ja riike seas

sa, Eesti, sammu esimeste kindlas reas!


Sa k??rgel leninlikku lippu kannad

ja julgelt kommunismi rada k??id.

Partei me sammudele suuna annab

ja v??idult v??itudele viib ta meid.

Ta kindlal juhtimisel kasva sa

ja tugevaks ning kauniks saa, me kodumaa!


Escut de la URSS Aquest article sobre la Uni?? Sovi??tica ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.