Rep??blica Popular de la Xina
De Viquip??dia
|
|||||
| Lema nacional: - | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Xin??s?? | ||||
| Capital | Pequ??n - |
||||
| Ciutat m??s gran | Chongqing | ||||
| Govern | Comunisme Hu Jintao Wen Jiabao |
||||
| Superf??cie - Total - Aigua (%) |
9.596.960 km?? (4t) 2,8% |
||||
| Poblaci?? - Estimaci?? 2004 - Cens - - Densitat |
1.298.847.624 (1r) - 135 hab/km?? (76??) |
||||
| Moneda | Renminbi (yuan) (-) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
Hora oficial (UTC+8) No (UTC+8) |
||||
| Sobirania - Data |
Guerra civil 1 d'octubre de 1949 |
||||
| Himne nacional | Marxa dels voluntaris | ||||
| Domini internet | .cn | ||||
| Codi telef??nic | +86 |
||||
| Gentilici | Xin??s, xinesa | ||||
| 1 L'idioma oficial parlat ??s el Putonghua, excepte a Hong Kong i a Macau, on es fa servir el canton??s. El xin??s ??s cooficial amb l'angl??s a Hong Kong i amb el portugu??s a Macau. En ??rees minorit??ries el xin??s ??s cooficial a diferents nivells amb lleng??es com l'uigur, el mongol i el tibet??. 2 El mapa nom??s inclou la part principal de la Xina; no hi apareixen Taiwan, Hong Kong ni Macau. |
|||||
La Rep??blica Popular de la Xina (en car??cters xinesos simplificats: ?????????????????????, en car??caters xinesos tradicionals: ?????????????????????; Zh??nghu?? R??nm??n G??ngh??gu??), o simplement la Xina, ??s l'Estat m??s extens de l'??sia Oriental i el quart m??s extens del m??n. Amb una poblaci?? de m??s de 1.300 milions d'habitants, ??s el pa??s m??s poblat del m??n.
Situat a l'est d'??sia, agrupa la major part dels territoris tradicionals de la Xina antiga, i alguns altres d'incorporats, com ara el Tibet. La seva extensi?? ??s de 9.561.000 km2 i els seus l??mits terrestres s??n: a l??est, Corea del Nord; al nord-est, R??ssia; al nord, Mong??lia i un altre tros de frontera amb R??ssia; al nord-oest, el Kazakhstan, el Kirguizistan i el Tadjikistan; a l'oest, l'Afganistan, el Pakistan i l'??ndia; al sud-oest, el Nepal, el Bhutan i altre cop l'??ndia; al sud, Myanmar, Laos i el Vietnam. Pel que fa als l??mits mar??tims, a l??oest la mar Groga separa la Xina de Corea del Sud, i la mar de la Xina Oriental la separa del Jap??; al sud-oest, l'estret de Taiwan la separa de la Rep??blica de la Xina, i la mar de la Xina Meridional ho fa de les Filipines, Brunei, Mal??isia i Indon??sia.
Les ciutats m??s importants s??n: Pequ??n (la capital) i Xangai, totes dues amb m??s de deu milions d'habitants. Una quarantena de ciutats m??s passen del mili?? d'habitants, entre les quals destaquen, com a m??s poblades, Wuhan, Chengdu, Tianjin, Shenyang i Xi'an. Les antigues col??nies europees en territori xin??s, Hong Kong i Macau, tornen a estar sota jurisdicci?? de la Rep??blica Popular de la Xina.
El Partit Comunista de la Xina (PCX) ha encap??alat el govern de la Rep??blica Popular de la Xina sota un sistema unipartidista des de l'Establiment de l'Estat comunista el 1949. ??s, doncs, un estat comunista que pol??ticament es regeix per un r??gim autoritari de partit ??nic, tot i que durant les passades tres d??cades s'hi ha privatitzat considerablement l'economia; ara b??, l'Estat en conserva un control pol??tic significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.
La Rep??blica Popular de la Xina disputa, des de la fi de la revoluci??, la sobirania de Taiwan. El rival del PCX, durant la Guerra Civil Xinesa, el Kuomintang (KMT), es va refugiar a Taiwan i a les illes properes, despr??s de la seva derrota en el 1949, reivindicant la legimitat del seu govern sobre la Xina contiental, Mong??lia i Tuva, com a Rep??blica de la Xina. El terme la Xina Continental, s'utilitza amb freq????ncia per designar les ??rees sota el control del PCX, per?? sovint n'exlou les dues regions administratives especials de Hong Kong i Macau. La Rep??blica Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seva 23a prov??ncia i no reconeix la legitimitat de la Rep??blica de la Xina, coneguda tamb?? com la "Xina nacionalista", en contraposici?? amb la "Xina comunista", tamb?? anomenada la "Xina roja".
Atesa la seva gran poblaci??, la seva economia creixent, i les inversions en recerca i desenvolupament, la Xina ??s considerada com una superpot??ncia potencial o emergent.]]".[1][2] T?? el quart Producte interior brut m??s gran del m??n en termes nominals (el seg??n m??s gran en paritat de poder adquisitiu). La Xina ??s membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i membre de la Cooperaci?? Econ??mica de l'??sia-Pac??fic. Tanmateix, la Xina s'enfronta a nombrosos probelmes econ??mics, com ara una creixent poblaci?? envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions rural i urbana, i la r??pida degradaci?? ambiental.[3][4]
La Xina t?? un paper molt important en el comer?? internacional. ??s el consumidor m??s gran d'acer i concret, en consumir un ter?? de l'oferta mundial del primer, i la meitat de la segona.[5] De tots els productes, la Xina ??s el tercer importador m??s gran del m??n i el segon exportador,[6] ja que es beneficia d'una m?? d'obra barata i una moneda sobrevaluada.
Taula de continguts |
[edita] Geografia f??sica
La longitud de la costa xinesa ??s de 32.000 km, dels quals 18.000 km s??n continentals, i la resta (14.000 km), insulars. El litoral xin??s es caracteritza pel fet de tenir importants ports al llarg de la costa, i tamb?? per les platges a la costa del nord i el sud, i per l'illa de Hainan al sud.
[edita] Hist??ria
- Vegeu l'article Hist??ria de la Xina per a la hist??ria de la Xina anterior a la Rep??blica Popular.
Despr??s de la Segona Guerra Mundial, la guerra civil xinesa entre els comunistes i el Guomindang va acabar el 1949 amb el control de la Xina continental per part dels comunistes i de Taiwan i altres illes petites de Fujian pel Guomindang. L'1 d'octubre, 1949, Mao Zedong va declarar la Rep??blica Popular de la Xina, establint un estat comunista.
Els partidaris de l'era maoista declaren que sota Mao, la unitat i la sobirania xineses van ser assegurades per primera vegada despr??s d'un segle, i es va assolir el desenvolupament de la infraestructura, la ind??stria, el servei de sanitat i l'educaci??, les quals van elevar la qualitat de vida del xin??s mitj??. Tamb?? creuen que les campanyes, com el "Gran Salt Endavant" i la "Revoluci?? Cultural" van ser essencials per a arrancar el desenvolupament de la Xina i la purificaci?? de la seva cultura. Els partidaris tamb?? dubten de les estad??stiques de les morts i els danys de les campanyes de Mao.
Els cr??tics del r??gim asseguren que l'administraci?? de Mao va imposar controls estrictes sobre les activitats di??ries i creuen que les campanyes del Gran Salt Endavant i la Revoluci?? Cultural van produir milions de morts, van inc??rrer en severs costos econ??mics i va danyar l'her??ncia cultural xinesa. El Gran Salt endavant va precedir la massiva fam a la Xina, en qu??, d'acord algunes fonts cre??bles, van morir entre 20 i 30 milions de persones.
Despr??s dels dram??tics fracassos econ??mics dels primers anys de la d??cada de 1960, Mao va renunciar a la seva posici?? com a president de la Rep??blica Popular. El Congr??s Popular Nacional va elegir a Liu Shaoqi com a successor de Mao. Mao va romandre com a cap del partit, per??, a poc a poc va perdre l'administraci?? dels afers econ??mics, els quals serien controlats per un lideratge moderat sota la influ??ncia dominant de Liu Shaoqi, Deng Xiapoing i altres que van iniciar reformes econ??miques.
El 1966, Mao va iniciar la Revoluci?? Cultural, la qual ??s vista pels seus opositors (occidentals i xinesos) com un cop contra els seus rivals, aconseguint el suport dels joves del pa??s, i purgant el govern del lideratge moderat. Els seus partidaris afirmen que va ser un experiment de la democr??cia directa un intent genu?? per purgar la societat xinesa de la corrupci?? i d'altres influ??ncies negatives. Per??, despr??s d'un per??ode de desordre, les forces moderades sota el lideratge de Zhou Enlai gradualment van guanyar influ??ncia.
Despr??s de la mort de Mao, Deng Xiaoping, considerat el l??der dels reformistes de l'economia, va assolir guanyar la lluita pel poder, i la v??dua de Mao, Jian Qing, i els seus associats, els quals havien pres el control del pa??s, van ser arrestats i sotmesos a judici. A partir de llavors, el govern ha afluixat gradualment el control governamental sobre les activitats personals, i ha comen??at a realitzar una transici?? d'una economia planejada a una economia mixta. Els partidaris de les reformes econ??miques han ressaltat el r??pid desenvolupament dels sectors de consum i de les exportacions, la creaci?? d'una classe mitja urbana, que avui dia constitueix el 15% de la poblaci??, una millor qualitat de vida (la qual cosa es veu en l'increment del PIB per capita, les despeses dels consumidor, l'esperan??a de vida, l'alfabetisme, i la producci?? total de grans), aix?? com majors llibertats i drets individuals, encara que aquests assoliments s??n recents. Els cr??tics asseguren que les reformes han causat disparitats en la riquesa, han provocat una severa contaminaci?? ambiental i corrupci?? i han elevat la taxa d'atur.
Malgrat les concessions a favor del capitalisme, el Partit Comunista de Xina roman en el poder i mant?? pol??tiques repressives en contra dels grups que considera s??n amenaces, com ara el Falun Gong, i el moviment separatista del Tibet. Els partidaris d'aquestes pol??tiques, per contra, asseguren que estan conservant l'estabilitat de la societat, mentre que els opositors les consideren una violaci?? de les normes dels drets humans que la comunitat internacional reconeix.
El 1989, la mort del oficial reformista Hu Yaoban va produir les protestes de la Pla??a de Tiananmen el mateix any, durant la qual diverses persones, entre ells estudiants, van demanar reformes democr??tiques i m??s llibertat. Les protestes van acabar el 3 de juny, data en qu?? les tropes de l'Ex??rcit Popular d'Alliberaci?? va entrar a la pla??a matant a milers de persones. L'esdeveniment va ser condemnat arreu del m??n, i es van aplicar sancions contra el govern del PCX.
[edita] Divisi?? administrativa
La Rep??blica Popular Xinesa se subdivideix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 prov??ncies (23 si s'inclou Taiwan), cinc regions aut??nomes, quatre municipalitats sota administraci?? directa del Govern central i dues regions administratives especials. La divisi?? administrativa m??s comuna ??s la prov??ncia. Les cinc regions aut??nomes estan associades amb les cinc minories ??tniques majorit??ries en el pa??s: els tibetans, els uigurs, els mongols, els hui i els zhuang. Les ??rees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequ??n, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les anomenades municipalitats sota administraci?? directa del Govern central.
Finalment, les antigues col??nies europees de Hong Kong i Macau mantenen una gran autonomia com regions administratives especials, conservant el seu propi sistema econ??mic i judicial, a m??s de moltes caracter??stiques pr??pies d'estats independents, com la seva pr??pia moneda, domini d'Internet, prefix telef??nic, bandera, etc. La Rep??blica Popular Xinesa considera tamb?? a Taiwan com una prov??ncia m??s, encara que en la pr??ctica l'illa ??s independent, i es troba sota la sobirania del r??gim de la Rep??blica de Xina, Estat reconegut de manera oficial per nom??s 24 pa??sos del m??n que no reconeixen a la Rep??blica Popular Xinesa (veure Estatut pol??tic de Taiwan).
A continuaci?? hi ha les prov??ncies, regions aut??nomes, municipalitats i regions administratives especials de la Rep??blica Popular Xinesa, al costat dels noms xinesos en car??cters simplificats.
Prov??ncies
|
(*) Reivindicada; independent de facto sota el r??gim de la Rep??blica de Xina.
Regions aut??nomes
|
|
Municipalitats
Regions Administratives Especials
|
|
[edita] Pol??tica
La constituci?? actual de la Xina va ser adoptada el 4 de desembre, 1982.
[edita] Vegeu tamb??
- Xina
- Rep??blica de la Xina (Taiwan)
- Hist??ria de la Xina
- Geografia de la Xina
- Escriptura xinesa
[edita] Enlla??os externs
- Xina.cat Portal catal?? sobre la Xina
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Ar??bia Saudita |  Arm??nia2 |  Azerbaidjan1 | .svg/20px-Flag_of_Bahrain_(bordered).svg.png){kind=small} Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord | .svg/20px-Flag_of_South_Korea_(bordered).svg.png){kind=small} Corea del Sud |  Emirats ??rabs Units |  Filipines | .svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small} Ge??rgia1 |  Iemen |  ??ndia | .svg/20px-Flag_of_Indonesia_(bordered).svg.png){kind=small} Indon??sia |  Iran |  Iraq |  Israel | .svg/20px-Flag_of_Japan_(bordered).svg.png){kind=small} Jap?? |  Jord??nia |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  L??ban |  Mal??isia |  Maldives |  Mong??lia |  Myanmar |  Nepal |  Oman | .svg/20px-Flag_of_Pakistan_(bordered).svg.png){kind=small} Pakistan | .svg/20px-Flag_of_Qatar_(bordered).svg.png){kind=small} Qatar | .svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small} R??ssia1 | .svg/20px-Flag_of_Singapore_(bordered).svg.png){kind=small} Singapur |  S??ria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tail??ndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina | .svg/20px-Flag_of_Cyprus_(bordered).svg.png){kind=small} Xipre2 |
|
Depend??ncies:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals. | |
