Rep??blica Democr??tica Alemanya
De Viquip??dia
|
|||||
| Lema nacional: Auferstanden aus Ruinen (Ressucitats -al??ats- de les ruines en alemany) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Alemany | ||||
| Capital | Berl??n Est 52??31??? N 13??24??? E |
||||
| Ciutat m??s gran | Berl??n Est | ||||
| Govern | Rep??blica Socialista Sabine Bergmann-Pohl (??ltima) Lothar de Maizi??re (??ltim) |
||||
| Superf??cie - Total - Aigua (%) |
108.333 km?? (?) ?% |
||||
| Poblaci?? - Estimaci?? 1990 - Cens ??? - Densitat |
16.770.000 (?) ??? 154 hab/km?? (?) |
||||
| Moneda | Marc de la RDA?? (DDR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2) |
||||
| Formaci?? Reunificaci?? |
7 d'octubre de 1949 3 d'octubre de 1990 |
||||
| Himne nacional | Auferstanden aus Ruinen | ||||
| Domini internet | .dd (No existeix) | ||||
| Codi telef??nic | +37 (No existeix) |
||||
| Gentilici | Alemany, alemanya | ||||
| 1El 1990, despr??s de la Reunificaci?? alemanya va passar a ser el Marc alemany, i des de 2002 el Euro. |
|||||
La Rep??blica Democr??tica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Uni?? Sovi??tica a la finalitzaci?? de la Segona Guerra Mundial, existint entre els anys 1949 i 1990, any en que els L??nder que la formaven es van unificar amb els de la Rep??blica Federal Alemanya (RFA).
La RDA es va proclamar al Berl??n Est el 7 d'octubre de 1949. Fou declarat estat sobir?? el 1954, per?? s'hi van mantenir les tropes sovi??tiques tal com s'havia acordat a la quatripartita Confer??ncia de Potsdam, sobretot com a contrapartida per la pres??ncia nord-americana a l'Alemanya Occidental durant la Guerra Freda. La RDA va ser membre del Pacte de Vars??via. Despr??s d'un proc??s d'eleccions lliures, el 1990 es va unir amb l'RFA i es va formar de nou l'Alemanya unificada.
Per distingir-la de l'Alemanya capitalista, la RFA, sovint va ser anomenada Alemanya Oriental, de l'Est o Alemanya Democr??tica.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Despr??s de la Segona Guerra Mundial es va dividir el territori alemany en quatre zones sota control de les tropes dels Aliats. La Rep??blica Democr??tica Alemanya es va fundar el 7 d'octubre de 1949 a la zona d'Alemanya sota control sovi??tic, amb Wilhelm Pieck com a primer president. La Uni?? Sovi??tica va ser el primer Estat a recon??ixer a la nova RDA i a comen??ar relacions diplom??tiques. Aquell mateix any per altres estats socialistes feien el mateix: Alb??nia, Bulg??ria, Txecoslov??quia, la Rep??blica Popular de la Xina, Corea del Nord, Romania, Pol??nia i Hongria. La Rep??blica Federal d'Alemanya, fundada tamb?? l'any 1949, es va negar a recon??ixer a la RDA.
D'entrada, la Uni?? Sovi??tica no es va proposar que la RDA fora un Estat socialista, deixant obert el cam?? cap a una possible reunificaci?? d'Alemanya dins del marc de la Guerra Freda. Tanmateix, l'actitud dels sovi??tics va canviar r??pidament quan l'any 1952 les pot??ncies de la OTAN i el govern de la RFA, aleshores en mans de Konrad Adenauer, van rebutjar l'anomenada Nota de Stalin ???a la nota hi havia una proposta sovi??tica sobre la reunificaci?? alemanya i la retirada de les superpot??ncies dels afers de la pol??tica interna alemanya???. A partir d'aquell moment es van accelerar la col??lectivitzaci?? de l'agricultura i la nacionalitzaci?? d'empreses, aix?? com la dissoluci?? dels estats de la RDA, que van ser reempla??ats per districtes.
El 17 de juny de 1953 Berl??n Oriental va ser escenari d'una s??rie de manifestacions en contra de l'augment de les quotes de producci??; les manifestacions no van tardar a expandir-se a altres ciutats del pa??s i convertir-se tamb?? en una oberta cr??tica a la pol??tica governamental del governant Partit Socialista Unificat. Les protestes van ser sufocades per les unitats de l'Ex??rcit Roig que romanien en territori alemany, provocant desenes de v??ctimes mortals, encara avui en dia la xifra ??s objecte de discussi?? entre els historiadors.
La unificaci?? va ser possible gr??cies als canvis pol??tics en els diversos estats del Bloc de l'Est, en especial per les reformes portades a terme pel mandatari sovi??tic Mikha??l Gorbatxov. L'obertura de la frontera d'??ustria amb Hongria, que permetia el lliure pas de ciutadans per l'anomenat Tel?? d'acer, va ser considerada determinant. Helmut Kohl, despr??s del seu triomf a les eleccions de la cancelleria de la RFA l'any 1989, es va embarcar en el proc??s d'aconseguir la unificaci?? alemanya, la qual es va concretar simb??licament amb la caiguda del Mur de Berl??n el dia 9 de novembre de 1989 i va quedar oficialitzat quasi un any despr??s en la unificaci?? dels dos estats, la RFA i la RDA en un de sol, la Rep??blica d'Alemanya.
[edita] Govern i pol??tica
La RDA va ser governada entre els anys 1949 i 1989 pel Partit Socialista Unificat d'Alemanya ( en alemany Sozialistische Einheitspartei Deutschlands). El SED va ser producte de la unificaci?? del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) i el Partit Socialdem??crata d'Alemanya (SPD) de la zona oriental controlada per la URSS. Nominalment, el SED, juntament a l'organitzaci?? juvenil (la FDJ), els sindicats (FDGB) i un seguit d'altres petits partits pol??tics, formaven el Front Nacional d'Alemanya Democr??tica.
El SED era en la pr??ctica el partit ??nic a la RDA i monopolitzava el poder. Va arribar a tenir 2,8 milions de militants. El secretari general del seu Comit?? Central era el dirigent m??s poder??s de l'Estat. Els seus secretaris generals durant l'exist??ncia de la RDA foren Wilhelm Pieck (1946-1950), Walter Ulbricht (1950-1971), Erich Honecker (1971-1989) i Egon Krenz (finals de 1989).
Com la resta de Partits comunistes dels estats integrats dins del Bloc de l'Est, els seus ??rgans dirigents eren el Congr??s, el Comit?? Central i el Politbur??. Despr??s de la caiguda del Mur de Berl??n i la desaparici?? de la RDA el SED es va refundar en el Partit del Socialisme Democr??tic d'Alemanya (Partei des Demokratischen Sozialismus, PDS), que actualment aconsegueix aproximadament un 25% dels vots de mitjana en els Estats de l'antiga Alemanya oriental.
Respecte l'Estat, l'??rgan executiu consultiu era el Consell d'Estat i el de govern el Consell de Ministres, mentre el poder legislatiu requeia en la C??mera del Poble (en alemany Volkskammer). Tots aquests ??rgans de poder estaven supeditats al control pol??tic que exercia la direcci?? del SED.
[edita] Organitzaci?? pol??tica i administrativa
Despr??s de redissenyar els l??mits nacionals d'Alemanya l'any 1945, havia cinc estats o L??nder controlats pels sovi??tics a la zona de l'est: Brandenburg, Mecklemburg-Pomer??nia Occidental, Sax??nia, Sax??nia-Anhalt i Tur??ngia, els qui, juntament amb Berl??n Est formaven la RDA l'any 1949.
L'any 1952 va ser abolida la divisi?? administrativa en L??nder, i la RDA va ser dividida en Bezirke o districtes, cada un nomenat com a la seua ciutat m??s gran: Rostock; Schwerin; Neubrandenburg; Magdeburg; Potsdam; Berl??n; Frankfurt de l'Oder; Cottbus; Halle (Sax??nia-Anhalt); Erfurt; Leipzig; Dresden; Karl-Marx-Stadt (Ciutat Karl Marx, Chemnitz fins a 1953 i des de 1990); Gera; i Suhl.
En 1990, els L??nder van ser reinstaurats i es van unificar amb els de la RFA. Cada Land va ser dividit en districtes o Kreise com es feia a la RFA, i els Bezirke van ser abolits.
[edita] Economia
Immediatament despr??s de la seva constituci??, la RDA va ingressar en el Consell d'Assist??ncia Econ??mica M??tua. Tot i les sancions econ??miques imposades per la Uni?? Sovi??tica, la RDA era el pa??s econ??micament m??s desenvolupat del Consell d'Ajuda Econ??mica M??tua, i el seu nivell econ??mic era superior al de molts pa??sos desenvolupats que formaven part del bloc capitalista. Tanmateix, va sofrir constantment per l'escassetat de divises i, en part, la seva economia era el reflex d'una situaci?? d'emerg??ncia continua. El sistema econ??mic que prevalia era l'economia planificada en Plans Quinquennals i fusions entre empreses estatals i grans empreses. El sistema deixava un petit marge que permetia l'exist??ncia de petites empreses privades que no estaven subjectes del tot a la planificaci?? econ??mica.
El primer Pla Quinquennal, de 1951 a 1955, tenia per objectius principals eliminar els efectes de la guerra, les reparacions i els desmantellaments que havia patit la ind??stria alemanya, aix?? com augmentar especialment la producci?? de l'economia energ??tica i de la ind??stria pesant i qu??mica. L'any 1955, existien en la RDA m??s de 13.000 empreses privades, i fins a l'any 1960 no es va acabar la col??lectivitzaci?? de l'agricultura.
L'any 1957, la RDA produ??a el doble del que es produ??a abans de la Segona Guerra Mundial en el mateix territori. En el mateix any es van extraure en la RDA 213 milions de tones de carb?? marr??, el 50% de la producci?? mundial; es produ??en 32,7 milers de quilowatts per hora d'electricitat (quasi com a B??lgica, Pa??sos Baixos, Dinamarca i Finl??ndia junts) i 2,9 milions de tones d'acer, 14 vegades m??s que l'any 1947. En la producci?? qu??mica, la RDA ocupava el segon lloc de producci?? a nivell mundial i era el m??s gran exportador de maquin??ria industrial de tot el territori del Bloc de l'Est. Fins a l'any 1965, la producci?? industrial era cinc vegades m??s gran que l'anterior a la guerra.
A principis de la d??cada de 1970, la RDA va ser durant un curt per??ode de temps la desena pot??ncia industrial del m??n degut a la seva productivitat. Durant el per??ode de transici?? del socialisme al capitalisme, va ocupar un lloc entre els vint-i-cinc pa??sos m??s industrialitzats.
Tanmateix, els b??ns de consum escassejaven en alguns ??mbits. Per exemple, per comprar un cotxe, els interessats havien d'inscriure's en una llista i esperar fins a quinze anys per aconseguir el model desitjat. En part, es permetia l'exist??ncia d'un mercat negre per compensar l'espera amb el pagament d'un preu m??s gran.
Els preus i els sous estaven majorit??riament establerts per l'estat. A causa de les subvencions existents, el preu de venda dels productes de primera necessitat era uniforme. Els electrodom??stics i uns altres b??ns de consum que podien ser exportats a canvi de divises, per contra, solien ser molt cars en comparaci?? del poder adquisitiu de la gent. El lloguer d'un habitatge, sense comptar amb la calefacci??, podia costar de 30 a 120 marcs depenent de l'equipament. Una televisi?? en color en els anys 80 costava 7.000 marcs, una barra de pa cinc penics, pel t??pic cotxe Trabant es pagava a 10.000 marcs si es tractava d'un model nou i amb per??ode d'espera, o 30.000 sense espera. Entre els experts valia la f??rmula: el doble del preu del cotxe nou menys mil marcs per any d'??s. L'any 1988, el 55% de tots les llars tenia el seu propi cotxe, mentre que en l'any 1969 era el 14% i l'any 1980 el 38%. En contrast, en l'any 1988 el 61% de les llars de la Rep??blica Federal Alemanya posse??a un o diversos cotxes. La construcci?? de cases unifamiliars es va permetre en els primers anys amb moltes limitacions degut a l'escassetat de materials de construcci??, tanmateix, va experimentar un cert creixement en els anys 80 a causa de que els habitatges que es constru??en no arribaven a cobrir la demanda existent. El somni d'un ciutad?? mitja de l'Alemanya Oriental era tenir una casa amb jard??, viatjar a Cuba, Hongria, Romania, Bulg??ria i a la Uni?? Sovi??tica.
Els salaris dels barris residencials no eren tan homogenis com ho s??n avui en dia en molts pa??sos occidentals. Les persones que pertanyien a diferents grups socials vivien sovint en el mateix barri. Tanmateix, els alts c??rrecs del partit i els col??laboradors de molts ??rgans estatals es concentraven en els habitatges cedits pel govern en zones residencials especials. Una venedora guanyava entre 600 i 800 marcs, un enginyer entre 500 i 1200 marcs, i un treballador de la construcci?? entre 900 i 1800 marcs. Es diferenciaven en la quantia del seu salari, i tamb?? en la seva capacitat d'estalvi (ingr??s residual), encara que les difer??ncies salarials no eren tan grans com als pa??sos industrialitzats d'Occident. Els obrers eren molt sol??licitats i guanyaven sovint el mateix o m??s que els metges m??s reconeguts. Quasi no es podien distingir els diferents estatus socials en el dia a dia per la constant escassetat que existia al pa??s, les difer??ncies a penes eren perceptibles (per exemple els metges tenien prefer??ncia per a la connexi?? de la xarxa telef??nica a causa dels serveis d'urg??ncia). Tanmateix, els que s'ho podien permetre, viatjaven sovint dins del bloc oriental i adquirien articles de consum provinents d'Occident, distingint-se aix?? de la resta de la poblaci??.
Les professions poc sol??licitades pels aprenents rebien un suport especial, l'adjudicaci?? de llocs d'aprenentatge i de places universit??ries es planificava de forma organitzada segons el c??lcul de les necessitats del pa??s. Degut a aquestes condicions, la llibertat de formaci?? establida per la llei era dif??cil d'assolir en mat??ria d'educaci??.
L'acc??s a b??ns com, per exemple, una connexi?? telef??nica o materials de construcci??, depenia sovint dels contactes i de l'atzar, i de vegades tamb?? de la ideologia pol??tica adoptada.
Erich Honecker va introduir al comen??ament del seu mandat reformes socials, incloses en el programa denominat "Unitat de la pol??tica econ??mica i social", que es va acordar en la vuitena assemblea del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) l'any 1971. Erich Honecker va permetre que hagu??s m??s llibertat cultural i pol??tica, amb la qual cosa tamb?? es van fer possibles les negociacions per aconseguir un m??s gran reconeixement internacional de la RDA, i va intentar que les empreses estatals tingueren m??s llibertat d'acci??. Per aix??, al comen??ament es va considerar a Honecker un signe d'esperan??a per al poble. Al mateix temps aquest dirigent va nacionalitzar totes les empreses en dues etapes en els anys 70, obligant-les a acceptar una participaci?? majorit??ria estatal.
Tanmateix, l'impuls inicial de la reforma va decaure per les contradiccions generades per l'opressi?? pol??tica i la llibertat concedida. La primera cr??sis del petroli dels anys 70 va ser particularment complicada per la RDA. L'economia s'havia enfortit gr??cies al petroli de la Uni?? Sovi??tica, per?? aix?? va fer que es depengu??s excessivament del subministrament sovi??tic. La pol??tica social d'Honecker va entrebancar el creixement econ??mic a partir de 1972, perqu?? les despeses socials van augmentar a causa de la baixa productivitat laboral i van augmentar m??s que el PIB.
El document confidencial denominat ???Sch??rer Papier???, fa una an??lisi de la situaci?? econ??mica de la RDA a data del 27 d'octubre de 1989, mostrant que el principal objectiu de les autoritats de l'Alemanya Oriental era contribuir a salvar l'economia de la RDA, arribant a la seg??ent conclusi?? sobre el funcionament del socialisme: ???En General, es tracta del desenvolupament d'una economia planificada socialista orientada a les condicions de mercat".
[edita] Demografia i societat
Despr??s de la unificaci?? d'Alemanya, les conseq????ncies m??s directes les van sofrir els habitants de l'antiga RDA, els qui, degut al retard econ??mic, tecnol??gic i industrial del pa??s i al costum de tenir garantides necessitats b??siques com la de l'habitatge, l'energia o el treball, no es van poder adaptar molt b?? al sistema capitalista del lliure mercat i al cost de la vida de la RFA, sobretot a causa de la difer??ncia de salaris i preus entre ambd??s estats. L???atur va arribar a una xifra propera al mili?? de persones. Gr??cies a les inversions i l'ajuda econ??mica del govern federal, la Uni?? Europea (UE) i dels Estats Units (EE.UU), la situaci?? semblava haver-se controlat per?? en l'actualitat Alemanya es troba en mig d???una crisi profunda provocada en part pels efectes derivats de la reunificaci??, ja que es van cometre moltes errades en tot el proc??s de reunificaci??, ja que aquesta fou m??s aviat una absorci?? de la RDA per part de la RFA, tenint aix?? un efecte clar en l'economia alemanya.
Encara avui molts antics ciutadans de l'Alemanya Oriental troben a faltar certes coses del desaparegut Estat socialista, com la cultura, la seguretat ciutadana, l'acc??s a l'habitatge o el tipus de relacions socials, sense que aix?? suposi necess??riament una abs??ncia de cr??tica a moltes altres caracter??stiques com al desprove??ment freq??ent, o la manca de llibertats. Aquesta nost??lgia oriental es denomina a Alemanya Ostalgie (joc de paraules entre Ost -est- i nost??lgia). El film Good bye, Lenin! ??s una il??lustraci?? d'aquesta nost??lgia. Una enquesta recent feta entre ciutadans de l'extinta RDA afirmava que el 75% d'ells pensava que el socialisme era "una bona idea mal aplicada" i fins a un 20% anhelava expressament la reconstrucci?? del Mur de Berl??n.
[edita] Cultura
| Data | Nom en catal?? | Nom local |
|---|---|---|
| 1 de gener | Any Nou | Neujahr |
| 1 de mar?? | Dia del Ex??rcit Nacional Popular | Tag der Nationalen Volksarmee |
| 8 de mar?? | Dia de la dona | Frauentag |
| 1 de maig | Dia del Treball o Dia de la lluita internacional de la classe obrera | Tag der Arbeit (Internationaler Kampf- und Feiertag der Werkt??tigen) |
| 8 de maig | Dia de l'alliberament del feixisme | Tag der Befreiung vom Faschismus |
| 7 d'octubre | Dia de la Rep??blica, Festa nacional | Tag der Republik |
| 25 de desembre | 1?? dia de Nadal | 1. Weihnachtsfeiertag |
| 26 de desembre | 2?? dia Nadal | 2. Weihnachtsfeiertag |
Rep??blica Democr??tica Alemanya en els Jocs Ol??mpics
[edita] Vegeu tamb??
- Hist??ria d'Alemanya
- Ex??rcit Nacional Popular
- Radio Berl??n Internacional
- Volkskammer
- Mur de Berl??n
- Stasi
- Ostalgie
[edita] Enlla??os externs
- Banderes originals de la RDA i altres articles
- V??deo de Berl??n gravat a finals dels anys 1980 (primers 3 minuts del v??deo) :Guia del v??deo:
-
- 1. Vista del Palast der Republik (seu de la Volkskammer, el parlament de la RDA), edifici comen??at a enderrocar i desmantellar l'any 2006, i del monument a Marx i Engels adjacent. ::2. Canvi de gu??rdia per soldats de la RDA en el Neue Wache, edifici de 1816-18 reconvertit en monument a les v??ctimes del nazisme ::3. Vistes del Mur i de la Porta de Brandenburg des de Berl??n Est.
