Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Renaixen??a - Viquip??dia

Renaixen??a

De Viquip??dia

Viquip??dia:Els 100 articles fonamentals
La cap??alera de La Renaixensa fou dissenyada per Llu??s Dom??nech i Montaner el 1880. Conjuga l'escut de Catalunya amb l'au F??nix.
La cap??alera de La Renaixensa fou dissenyada per Llu??s Dom??nech i Montaner el 1880. Conjuga l'escut de Catalunya amb l'au F??nix[1].

La Renaixen??a ??s un moviment cultural catal?? del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer ren??ixer el catal?? com a llengua liter??ria i de cultura despr??s de segles de digl??ssia respecte al castell?? (per??ode anomenat gen??ricament Decad??ncia). ??s paral??lel a altres similars, com el Rexurdimento galego.

Taula de continguts

[edita] Concepte

Mort de Guifr?? el Pel??s. Seguint el que diu la llegenda Claudi Lorenzale pinta el moment en qu?? Carles II exten els seus dits en l'escut de Guifr?? I, creant l'escut d'armes de la Corona d'Arag??.
Mort de Guifr?? el Pel??s. Seguint el que diu la llegenda Claudi Lorenzale pinta el moment en qu?? Carles II exten els seus dits en l'escut de Guifr?? I, creant l'escut d'armes de la Corona d'Arag??.

Sovint s'ha discutit l'oportunitat del terme Renaixen??a perqu?? comporta el seu antecessor, la Decad??ncia; s'ha proposat la necessitat d'aprofundir en l'estudi d'aquesta mal anomenada Decad??ncia; d'altra banda s'ha negat que sigui entesa com una ??poca i se subratlla que ??s un moviment cultural que disposa d'est??muls inicials a la d??cada compresa entre 1830 i 1840, per?? que es desemvolupa entre 1840 i 1880. Cada cop ??s m??s evident la urg??ncia d'establir el moment en qu?? s'empra de manera sistem??tica el mot Renaixen??a[2].


Els conceptes de llengua i p??tria queden equiparats per Herder en el romanticisme alemany. La Renaixen??a ??s consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un inter??s pel propi passat. ??s reivindica un passat glori??s durant la formaci?? de les diferents nacions europees, a l'edat mitjana. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixen??a, s'utilitza poc aquest terme davant Renaixement, referint-se a la llengua, a la literatura i a la p??tria. El primer cop que hi ha const??ncia de l'??s del terme ??s quan Pere de Rossell?? realitza un discurs com a secretari dels Jocs Florals de 1869. El 1871, es fund?? la revista quinzenal La Renaixensa, per?? en els seus articles es continua emprant el mot Renaixement per a referir-se a la p??tria i a les lletres catalanes.

Renaixen??a ??s el per??ode literari que va des del final de la Decad??ncia fins al Modernisme, emmarcat per un moviment cultural i de conscienciaci?? nacionalista m??s ampli ( abasta totes les manifestacions culturals), sorgit dins la burgesia arran de les transformacions provocades per la Revoluci?? industrial. La Renaixen??a s???identifica clarament amb el redre??ament cultural catal?? i, sobretot, amb la recuperaci?? de la seva llengua.

<< intent de recuperar-i definir- una consci??ncia nacional catalana i, alhora, d???adaptar algun dels corrents m??s vius de la cultura europea. L???intent es realitza en tots els camps de creaci?? i posa en joc ideologies sovint oposades>>.

(Joaquim Molas)

[edita] Context hist??ric

L'absolutisme tindr?? el darrer dels seus episodis durant el regnat d'Isabel II. Els conflictes se succeeixen durant tot el segle XIX. Les tres guerres carlines, els fets de 1835 amb la primera crema massiva de convents, la insurrecci?? de la Ciutat Comtal vers Espartero i la revolta de la Jam??ncia, el 1843, en s??n els episodis m??s tr??gics. Fou el preludi del nacionalisme que es va fer visible a finals del segle XIX[3].

[edita] Caracter??stiques

L'estil de la Renaixen??a ??s proper al Romanticisme europeu, amb predomini dels sentiments, l'exaltaci?? patri??tica i els temes hist??rics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la cultura popular

  • fantasia i imaginaci??, idealisme, fe en les utopies.
  • rebuig de les normes liter??ries cl??ssiques i exaltaci?? de la llibertat art??stica (individualisme)
  • recerca de les arrels, defensa de les llibertats nacionals.
  • valoraci?? de l'estat d'??nim i de la bondat natural de l'individu.

Objectius

La Renaixen??a s???identifica amb el redre??ament cultural catal?? i, sobretot, amb la recuperaci?? de la seva llengua. El programa de la Renaixen??a pret??n, sobretot, la plena identificaci?? entre llengua i p??tria.Perqu?? la burgesia acabi conscienciant-se, el moviment reivindica aquests punts:

??? La descoberta i divulgaci?? dels cl??ssics grecollatins i de tota la literatura de tradicci?? oral ??? La creaci?? de la literatura catalana ( en qualsevol g??nere), conduida per una llengua normativitzada. ??? La creaci?? d???institucions noves que empenyin la nova din??mica liter??ria (editorials, premsa???) i el refor??ament de les institucions ja existents ( Reial Acad??mia de les Bones Lletres de Barcelona???).

Els Jocs Florals consitueixen l???element fonamental per al process de redre??ament nacional linguistic del pa??s. La seva tem??tica gira a l???entorn de cada un dels elements del seu lema: "P??tria, fe i amor".

[edita] Etapes de la Renaixen??a

La llengua catalana mai no havia perdut el seu ??s social, per?? dos factors podien amena??ar la continu??tat del catal?? com a llengua vehicular. El primer fou l'aband?? de les classe benestants de la llengua catalana com a llengua per a la cultura, feia m??s d'un segle que no era una llengua oficial. El segon la imminent voluntat estatal d'universalitzar alfabetitzaci??.

Els per??odes que segueixen a continuaci?? reflecteixen la realitat del principat. A Val??ncia el fenomen de la Renaixen??a ??s m??s dissipat per manca d'una burgesia que el sustenti. A les illes cal destacar la figura de Mari?? Aguil??.

[edita] La digl??ssia (1833 - 1859)

Bust de V??ctor Balaguer al parc de la Ciutadella de Barcelona
Bust de V??ctor Balaguer al parc de la Ciutadella de Barcelona

En aquesta etapa es consoliden les editorials catalanes i valencianes, en ocasions aquestes disposen de la seva seu a Madrid. La llengua catalana disposa de manifestacions de car??cter popular com obres de teatre, goigs i col??loquis, per?? la burgesia adopta el costum arist??crata d'escriure en castell??. La majoria de la literatura ??s de tema catal?? per?? s'escriu en castell??. Tanmateix, el fet que encara es dictin lleis o normatives escolars en contra de l'??s de la llengua catalana ens indica la seva perviv??ncia en l'??s quotidi??. Es promulga la llei Moyano de 1857 que estableix l'obligatorietat de l'ensenyament primari. Cal interpretar aqu?? alfabetitzaci?? com a sin??nim de castellanitzaci??.[2]

  • 1833, publicaci?? del poema Oda a la p??tria de Bonaventura Carles Aribau
  • del febrer de 1839 al novembre de 1840, Joaquim Rubi?? i Ors public?? dinou poemes al Diario de Barcelona. Aquests s'aplegaren en una recopilaci?? de poemes, Lo Gayt?? del Llobregat. El pr??leg es considerat una fita de la Renaixen??a i fins i tot el manifest.
  • 1841, publicaci?? d'un poema del valenci?? Tom??s Villarroya
  • 1844, publicaci?? d'un llibret de versos del valenci?? Teodor Llorente
  • 1851, Antoni Bofarull i V??ctor Balaguer realitzen escrits a la premsa impulsant la restauraci?? dels Jocs Florals
  • 1858, publicaci?? de l'antologia po??tica Los trobadors Nous d'Antoni Bofarull
  • 1859, publicaci?? de l'antologia po??tica Los trobadors Moderns de V??ctor Balaguer
  • 1859, primer any que s'organitzen els Jocs Florals

[edita] Els Jocs Florals (1859 - 1877)

El moviment literari s'articula al voltant dels Jocs Florals. En aquest marc es manifesten posicions diferenciades respecte al model de llengua. Els Jocs aglutinen participants d'ideologies contraposades. La majoria d'obres s??n d'escassa qualitat fins que aquest per??ode es tanca amb el triomf d'??ngel Guimer?? i Jacint Verdaguer als Jocs Florals. Guimer?? ??s considerat mestre en Gai Saber i Verdaguer obt?? el premi especial del jurat amb el poema L'Atl??ntida.

El sentiment de recuperaci?? nacional no ??s nom??s de les classes benestants sin?? que tamb?? ho ??s de les classes obreres. Aquestes articulen una trama d'associacions culturals per tot el principat. Entre d'altres es fundaren l'Ateneu Catal?? de la Classe Obrera a Barcelona l'any 1861 o l'Ateneu Igualad?? de la Classe Obrera l'any 1863. S'inici?? tamb?? la profusi?? de societats corals formades per obrers com la La Fraternitat fundada per Anselm Clav?? l'any 1850. L'any 1867 hi havia 106 societat corals[3].

Es consolida un p??blic que consumeix premsa en catal??. Coincidint amb la Restauraci??, l'objecte de la premsa en catal?? ja no nom??s ser?? la literatura sin?? que tamb?? ho ser?? la pol??tica. Les revistes sat??riques de petjada anticlerical tindran una gran repercussi?? com La Campana de Gr??cia.

[edita] El prestigi de la llengua (1877 - 1892)

Narc??s Oller
Narc??s Oller

Tot i que amb retard respecte a la resta d'Europa, s'introdueixen les teories naturalistes i realistes que afecten sobretot al teatre i a la narrativa. Els autors catalans creen una sintonia amb el p??blic. Apareix el narrador m??s important: Narc??s Oller ; Verdaguer i Guimer?? es consoliden com autors.

Les noves generacions d'escriptors donen per finalitzat aquell Renaixement i fins i tot s'arriba a historiografiar aquells albors, sense una pretensi?? erudita. ??s el cas de Breve rese??a del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas o la immensa Historia del Renacimiento literario contempor??neo en Catalunya, Baleares y Valencia del gadit?? FM Tubino apareguda a Madrid entre 1880 i 1881.

[edita] Autors

Els autors m??s importants d'aquest moviment van ser:

[edita] Literatura

La poesia

Gr??cies als Jocs Florals, la poesia ??s un dels g??neres m??s conreats del moviment. Aconsegueix arribar a un p??blic m??s ampli. Aquesta poesia, per tant, pret??n arribar a una identificaci?? total entre llengua i p??tria. La poes??a ??s un dels g??neres m??s concreats del moviment. Els autors principals d???aquest g??nere s??n: -Bonaventura Carles Aribau -Manuel Mil?? i Fontranals -Joaquim Rubi?? -Jacint Verdaguer

Bonaventura Carles Aribau (Barcelona 1798-1862). Exerceix de pol??tic, literat i periodista, escrivint textos (en castell??, catal??, llat?? i itali??). La seva obra po??tica en catal?? ??s breu. La P??tria, escrita en un llenguatge arca??tzant, no ??s massa patri??tica, per?? va consagrar el seu autor, per tal com representa el punt d???arrencada i el model a seguir dels homes de la Renaixen??a encara que l???autor no l???havia concebuda amb aquesta intenci??. Es lliur?? a la literatura i al periodisme i fou un dels fundadors d???El Europeo. Escriv?? un poema, "La P??tria" (1833), que inici??, alhora, el romanticisme en llengua catalana i el moviment anomenat de la Renaixen??a. Per tant, representa el punt d???arrencada d???aquest ??ltim moviment.

Manuel Mil?? i Fontanals (1818-1874) Professor universitari lletrat, investigador nat i poeta. Bona part de la seva obra va dedicada a l???estudi dels antics poetes catalans medievals; i a recollir les can??ons catalanes an??nimes de la Decad??ncia. La seva intervenci?? va ser decisiva en la celenbraci?? dels Jocs Florals.

Joaquim Rubi?? i Ors (1818-1899). L???any 1882, recull en un volum les poesies publicades al Diario de Barcelona amb el pseud??nim <<Lo gayter del Llobregat>>. Aquest recull anava prologat amb un escrit a manera de manifest. La hist??ria l???ha considerat el primer manifest de la Renaixen??a.

Jacint Verdaguer Neix a Folgueroles (Vic) l???any 1845, d???una fam??lia humil, als deu anys entra al seminari de Vic, on curs?? estudis eclesi??stics. Amb vint anys va ser premiat als Jocs Florals de Barcelona. El 1870 s???ordena sacerdot. A causa d???una malaltia li recomanen viatjar. Aix?? s???embarca com a capell?? del vaixell del marqu??s de Comillas i viatja durant dos anys a trav??s de l???Atl??ntic. En aquest viatge de redactar el seu llarg poema ??pic l???Atl??ntida. A quaranta anys pateix una crisi personal que l???acosta a ambients pobres i realitza pr??ctiques exorcistes, cosa que provoca un enfrontament entre el poeta i la jerarquia eclesi??stica (acusant-lo de dement i tancant-lo al monestir de la Gleva. El 1898 crea un conjunt d???escrits d???una gran humanitat, en els moments de m??s solitud del capell??. ??s destinat a l???esgl??sia de Betlem, a Barcelona, on segueix una vida tranquil???la, fins a la seva mort, el 10 de juny de 1902, d???una tuberculosi.

El teatre L???autor m??s important d???aquest per??ode ??s ??ngel Guimer??. (Tenerife 1845-1924). Els primers anys viu a les Can??ries, despr??s al Vendrell i m??s tard a Barcelona. El 1871, junt amb altres companys, funda el setmanari la Renaixen??a. ??s nomenat ???Mestre en Gai Saber???. Comen??a la seva carrera d???escriptor com a poeta. Tracta temes ??pics, amb un to de grandiositat i espectacular fora del corrent. Guimer?? opta per renovar-se dintre del romanticisme, sobretot en l???aspecte formal. ??s considerat el millor poeta del segle XIX i el segon poeta m??s important. La seva obra dram??tica es divideix en diverses etapes: 1??. S???inicia amb l???estrena de la seva primera obra dram??tica, Gal???la Plac??dia, el tema principal s??n els conflictes interns del personatge. L???obra m??s important d???aquest per??ode ??s Mar i Cel (1888). Totes les obres descriuen personatges rellevants que es mouen en ambients passats, nost??lgics, rom??ntics. 2??. Al 1890 l???autor s???acosta al realisme, pel comprim??s pol??tic. Reflecteix tensions socials de l?????poca. Els personatges es centraven en contextos soacials diferents, tots v??ctimes d???un amor possessiu que els turmentava fins arribar a l???amor o a la mort. Abandona el vers i escriu en prosa. L???obra m??s important ??s la trilog??a: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del Mar(1990). 3??. Aquest per??ode s???acostava al naturalisme i al realisme. Les principals obres s??n: Arran de terra (1901), L???aranya (1906) i La santa espina (1907). 4??. Publica dues obres que no aporten cap novetat: Jes??s que torna (1917) i Alta banca (1921).

La narrativa La Renaixen??a repr??n el g??nere despr??s de tres segles de Decad??ncia (des del segle XV cap novel???la a Catalunya). Destaca el conreu de la novel???la hist??rica i la rom??ntica. La novel???la hist??rica, un dels g??neres m??s conreats ja que facilita als autors situar als personatges en fets hist??rics a l???edat mitjana. ??s una barreja de cr??nica i imaginaci??, desigual segons els diversos autors. Un dels autors m??s importants ??s Antoni de Borafull. La novel???la rom??ntica t?? les caracter??stiques del Romanticisme. Amb la intenci?? de moralitzar, se centra en la realitat del moment. L???autor m??s important ??s Mart?? Gen??s i Aguilar. Mart?? Gen??s i Aguilar Vic(1847-1932). Estudi?? al seminari de Vic on coneix Verdaguer. Es present?? als jocs florals diverses vegades. L???any 1874, publica Julita, narra la vida d???una hero??na rom??ntica en un ambient burg??s. Aquest autor es considera precursor de la novel???la catalana.


* Jacint Verdaguer, pare de la poesia i la llengua catalana moderna.

  • ??ngel Guimer??, dramaturg que va donar una dimensi?? universal al teatre catal??.
  • Narc??s Oller, novel??lista de la Catalunya sorgida de la revoluci?? industrial.

[edita] Pintura

  • Claudi Lorenzale, en la seva pintura d'hist??ria s??n motius habituals escenes que evoquen el passat glori??s catal??, influ??ncia del romanticisme medievalista provinent d'Alemanya.
  • Llu??s Rigalt, confecciona un gran document del paisatge i de les ru??nes dels monuments catalans.[1]

[edita] Refer??ncies

  1. ??? 1,0 1,1 Jordi Falg??s i d'altres, Barcelona and Modernity, Picasso Gaud?? Mir?? Dal??, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
  2. ??? 2,0 2,1 Joan Manuel Prado i d'altres, Hist??ria de la Literatura Catalana, Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, ISBN 84-8332-596-9
  3. ??? 3,0 3,1 M Pilar Molina i d'altres, Catalunya: hist??ria i mem??ria, Fascicles de l'AVUI, Enciclop??dia catalana, 1995, ISBN 84-412-2482-X
  • Joan Badia i d'altres, Llengua Catalana Cou, Ed.Teide, Barcelona, 1988, ISBN 84-307-3290-X

[-http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0184239 -http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0179043 -http://www.xtec.es/~jpoley/la_poesia_del_segle_xix.htm -http://www.uoc.edu/lletra/noms/bcaribau/index.html]

Enciclop??dia catalana de l'estudiant Llengua i literatura catalanes n??m.5

[edita] Enlla??os externs