Renaixement

De Viquip??dia

Hist??ria universal
Prehist??ria
Edat antiga Mesopot??mia Antic Egipte Antiguitat cl??ssica
Edat mitjana Alta edat mitjana Baixa edat mitjana Imperi Bizant??
Edat moderna Era de l'exploraci?? Renaixement Barroc Il??lustraci??
Edat contempor??nia La Revoluci?? Francesa La Revoluci?? industrial La 1a Guerra Mundial La 2a Guerra Mundial La Guerra Freda La Globalitzaci??

Home Vitruvi??, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci

El Renaixement ??s un nom que s'aplica a l'??poca art??stica (i per extensi?? cultural) que d??na comen??ament a l'Edat moderna. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada en 1570, per?? fins al segle XIX aquest concepte no rep una ??mplia interpretaci?? hist??rico-art??stica.

No obstant, Vasari havia formulat una idea determinant, el nou naixement de l'art antic grec i rom??, que pressuposava una marcada consci??ncia hist??rica individual, fenomen completament nou en l'actitud espiritual de l'artista.

De fet el Renaixement trenca, conscientment, amb la tradici?? art??stica de la Edat mitjana, a la que qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de b??rbars o de gots. I amb la mateixa consci??ncia s'oposa a l'art contemporani del Nord d'Europa, que segueix evolucionant des de l'art g??tic.

Des d'una perspectiva de l'evoluci?? art??stica general d'Europa, el Renaixement significa una ruptura amb la unitat estil??stica que fins eixe moment havia sigut supranacional.

Taula de continguts

1 Etapes
2 Els Estats italians com a bressol del renaixement
3 Importants artistes del Renaixement
4 Vegeu tamb??
5 Enlla??os externs

[edita] Etapes

Poznan

Diferents etapes hist??riques marquen el desenvolupament del Renaixement:

La primera t?? com a espai cronol??gic tot el segle XV, ??s el denominat Quattrocento, i compr??n el Renaixement primerenc que es desenvolupa a It??lia.

La segona, afecta el segle XVI, es denomina Cinquecento, i el seu domini art??stic queda referit al Alt Renaixement, que se centra en el primer quart del segle. Aquesta etapa desemboca cap a 1520-1530 en una reacci?? anticl??ssica que conforma el Manierisme.

Mentre que en It??lia s'estava desenvolupant el Renaixement, en la resta d'Europa es mant?? el g??tic en les seues formes tardanes, situaci?? que es mantindria, exceptuant casos concrets, fins a comen??aments del segle XVI.

A It??lia l'enfrontament i conviv??ncia amb l'antiguitat cl??ssica, considerada com un llegat nacional, va proporcionar una ??mplia base per a una evoluci?? estil??stica homog??nia i de validesa general. Per aix??, all??, ??s possible el seu ressorgiment i precedix a totes les altres nacions.

Fora d'It??lia l'Antiguitat Cl??ssica suposar?? un cabal acad??mic assimilable, i el desenvolupament del Renaixement dependr?? constantment dels impulsos marcats per It??lia. Artistes importats des d'It??lia o formats all??, fan el paper de verdaders transmissors.

De forma gen??rica es poden establir les caracter??stiques del Renaixement en:

La tornada a l'Antiguitat. Ressorgiran tant les antigues formes arquitect??niques, com l'ordre cl??ssic, la utilitzaci?? de motius formals i pl??stics antics, la incorporaci?? d'antigues creences, els temes de mitologia, d'hist??ria, aix?? com l'adopci?? d'antics elements simb??lics. Amb aix?? l'objectiu no ser?? una c??pia servil, sin?? la penetraci?? i el coneixement de les lleis que sustenten l'art cl??ssic.
Ressorgiment d'una nova relaci?? amb la Natura, que va unida a una concepci?? ideal i realista de la ci??ncia. La matem??tica es va a convertir en la principal ajuda d'un art que es preocupa incessantment a fonamentar racionalment el seu ideal de bellesa. L'aspiraci?? d'accedir a la veritat de la Natura, com en l'Antiguitat, no s'orienta feia el coneixement de fenomen casual, sin?? feia la penetraci?? de la idea.
El Renaixement fa a l'home mesura de totes les coses. Com a art essencialment cultural pressuposa en l'artista una formaci?? cient??fica, que li fa alliberar-se d'actituds medievals i elevar-se al m??s alt rang social.

Els sup??sits hist??rics que van permetre desenvolupar el nou estil es remunten al segle XIV quan, amb el Humanisme, progressa un ideal individualista de la cultura i un profund inter??s per la literatura cl??ssica, que acabaria dirigint, for??osament, l'atenci?? sobre les restes monumentals cl??ssics.

[edita] Els Estats italians com a bressol del renaixement

Leonardo da Vinci, La dama de l'ermini, Museu Czartoryski, Crac??via

La Pen??nsula It??lica estava formada per una s??rie d'estats, com ara Ven??cia, Flor??ncia, Mil??, Estat Pontifici i N??pols. La pressi?? que s'exerceix des de l'exterior va impedir que, com en altres nacions, es desenvolupara la uni?? dels regnes o estats; no obstant, s?? es va produir l'enfortiment de la consci??ncia cultural dels italians. Des d'aquests sup??sits van ser les ciutats les que es convertiren en centres de renovaci?? art??stica.

A Flor??ncia el desenvolupament d'una rica burgesia ajudar?? al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil, i sorgixen, davall la protecci?? dels M??dici, les primeres obres que des d'ac?? es van a estendre a la resta d'It??lia.