Religi??

De Viquip??dia

...

...

Els s??mbols de les religions m??s esteses:
(1a fila) la creu cristiana, l'estrella de David jueva, l'Om hinduista, l'estrella bah??'??, (2a fila) la mitja lluna isl??mica, la creu solar pagana, el taij?? daoista, el torii xintoista, (3a fila) el dharmatxakra budista, el khanda sikh, l'esv??stica jainista, el s??mbol ahimsa, (4a fila) el lotus enc??s ayyavazhi, la triple deessa, la creu patt??e i la rece boga

Una religi?? ??s el conjunt de creences i pr??ctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepci?? del m??n i codificada en l'oraci??, el ritual i les lleis morals. La religi?? pot incloure tamb?? tradicions culturals ancestrals, escriptures, hist??ria i mitologia, aix?? com la fe personal i l'experi??ncia m??stica. El terme "religi??" es refereix tant a les pr??ctiques personals relacionades a la fe comunit??ria com als rituals i la comunicaci?? grupal que emana de la convicci?? que comparteixen els membres.

La religi?? sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creen??a en un pensament, un ??sser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, div?? o que cont?? la m??xima veritat. Els codis morals, les pr??ctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escriptures s'associen de manera tradicional amb la creen??a b??sica i sovint coincideix amb alguns conceptes seculars de la filosofia.

El desenvolupament de la religi?? ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religi?? organitzada" es refereix a l'organitzaci?? de persones que practiquen una religi?? segons un conjunt prescrit de creences. Altres religions creuen en la revelaci?? i en la responsabilitat personal. Sovint, la paraula "religi??" s'usa de manera intercanviable amb "fe" o "sistema de creences".

[edita] Etimologia

Sant Agust?? d'Hipona

La paraula "religi??" prov?? del llat?? religio,^[1] que al seu torn s'ha definit com a "rever??ncia per D??u o els d??us, una meditaci?? curosa de les coses i de la pietat".^[2]

Hist??ricament van ser proposades diverses etimologies per a l'origen del terme llat?? de religio. Cicer??, en la seva obra De natura deorum (45 aC), afirma que el terme es refereix a relegere, "rellegir", ja que era caracter??stic que les persones religioses prestessin molta atenci?? a tot el que es relacionava amb els d??us, rellegint les escriptures.^[3] Aquesta postura etimol??gica subratlla el car??cter repetitiu del fenomen religi??s, sobretot com a aspecte intel??lectual. M??s tard, Lactanci (segle III dC) rebutja la interpretaci?? de Cicer?? i afirma que el terme prov?? de religare, "relligar", argumentant que la religi?? ??s un lligam de pietat que serveix per a relligar els homes amb D??u.

En el seu llibre La Ciutat de D??u, Sant Agust?? (segle IV), afirma que religio es deriva de religere, "reelegir"; per mitj?? de la religi??, la humanitat reelegia una altra vegada D??u, ja que se n'havia separat. M??s tard, en la seva obra De vera religione, Agust?? repr??n la interpretaci?? de Lactanci i el seu concepte de "relligar". Finalment, Macrobi (segle IV) considera que religi?? es deriva de relinquere, quelcom que ens ha estat deixat pels avantpassats.

La paraula "religi??" va ser usada durant molts segles en el context cultural d'Europa, marcat per la pres??ncia del cristianisme que s'apropi?? del terme llat?? de religio. En altres cultures no existeix cap paraula equivalent. L'hinduisme antic feia ??s de la paraula rita que feia refer??ncia a un ordre c??smic del m??n, dins el qual tots els ??sser humans havien d'estar harmonitzats i a la correcta execuci?? dels ritus dels bramans. M??s tard, el terme va ser substitu??t pel de dharma, que actualment tamb?? ??s usat pel budisme i que expressa la idea d'una llei divina i eterna.

[edita] Definici??

[edita] Definici?? general

Oraci?? d'un xintoista japon??s. L'oraci?? o preg??ria ??s un element com?? de la majoria de les religions del m??n

La religi?? s'ha definit de diverses maneres. La majoria d'explicacions proven de trobar un equilibri entre el m??xim de precisi?? i les ambig??itats generals. Algunes fonts han provat d'usar definicions formals o doctrinals, mentre que d'altres emfatitzen els factors experiencials, emotius, intu??tius, morals i ??tics. La majoria de les definicions, tanmateix, inclouen:

• una noci?? de la transcend??ncia o de la divinitat, sovint, per?? no sempre, en forma de teisme
• un aspecte cultural i de comportament del ritual, la lit??rgia i l'adoraci?? organitzada que sovint inclou un sistema de sacerdoci i normes de moral
• un conjunt de mites o de veritats sagrades reverenciades pels creients.

Tant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineixen religi?? com "el conjunt de creences i conviccions, d'actituds i sentiments i de maneres de comportament, o pr??ctiques que vinculen una persona o un grup hum?? amb all?? que hom reconeix com a sacre, misteri??s o transcendent, i sovint identificat amb un o m??s d??us o el div??".^[4][1]

Les definicions anteriors, tanmateix, requereixen que hom defineixi altres conceptes com ara "sacre". Una cosa "sagrada" o "sacra", sovint es defineix com quelcom relacionat, d'alguna manera, amb la divinitat, la religi?? i els seus misteris, i que suscita una actitud complexa de rever??ncia, d'admiraci??, d'atracci?? i sovint de terror.^[5] Per evitar una definici?? circular ???en qu?? la paraula "religi??" es troba en la definici?? de "sacre"??? altres definicions sobre el que ??s sacre prefereixen presentar-la com "una manifestaci?? misteriosa de poder i pres??ncia que s'experimenta de manera primordial i transformadora, inspirant sorpresa i atenci?? total".^[6]

En general, les definicions sobre religi?? han de ser ??mplies, per poder incloure totes les pr??ctiques o filosofies que en l'actualitat es consideren religions. Per exemple, les definicions que inclouen com a condici?? indispensable la creen??a en un d??u, una deessa o m??s d'un d??u que siguin responsables de la creaci?? de l'univers i la seva operaci??, exclouen autom??ticament les religions no teistes com ara el budisme.^[7] Alhora, una definici?? massa ??mplia, que inclogui qualsevol concepci?? del m??n i les pr??ctiques humanes en relaci?? amb ell inclourien disciplines com ara la cosmologia i fins i tot l'ecologia;^[7] de fet, definicions ??mplies sobre la concepci?? del m??n i l'origen de l'univers han estat usades pels defensors del creacionisme per argumentar que l'evoluci??, com a teoria sobre la concepci?? del m??n, ??s una religi??.^[8]

[edita] Definici?? acad??mica o cient??fica

Els soci??legs i antrop??legs veuen la religi?? com un conjunt abstracte d'idees, valors o experi??ncies desenvolupades a partir d'una matriu cultural. Per exemple, en la Naturalesa de la Doctrina, de Lindbeck, la religi?? no es refereix a la creen??a en "D??u" o en un Absolut transcendental: Lindbeck la defineix com "una estructura o mitj?? cultural i/o ling????stic que estructura completament la vida i el pensament i que, com si fos un idioma, permet la descripci?? de les realitats, la formulaci?? de les creences i l'experimentaci?? de sensacions i sentiments ??ntims."^[9] Segons aquesta definici??, la religi?? ??s una visi?? essencial que es t?? del m??n que regeix els pensaments i les accions personals.

Altres estudiosos proposen una definici?? que evita el reduccionisme de les diverses disciplines sociol??giques i psicol??giques, que redueixen la religi?? als seus factors integrants. La religi?? pot ser definida com la creen??a en all?? que es reconeix com a sacre o sant. Per exemple, en el llibre The Idea of the Holy ("La idea de la Santedat") de Rudolf Otto, escrit el 1917, es defineix l'ess??ncia de la consci??ncia religiosa com una combinaci?? espec??fica entre por i fascinaci?? davant del div??. Friedrich Shleiermacher, a finals del segle XIX, va definir la religi?? com un "sentiment de depend??ncia absoluta".

Des el punt de vista cient??fic, definir la religi?? ??s encara m??s complicat, ja que els processos psicol??gics no sempre corresponen a la realitat observable; ??s a dir, el cient??fic ha d'entendre el comportament religi??s no com a mite ans ha d'estudiar per qu?? els ??ssers humans fan i pensen d'una manera determinada.^[10] Des del punt de vista econ??mic, la religi?? ??s un comportament racional ???malgrat que l'home es relacioni amb actors i/o processos no observables??? ja que hom experimenta recompenses socials i materials en la seva participaci?? de les activitats religioses.^[11] Des del punt de vista psicol??gic, la religi?? s'explica com una manera de resoldre la necessitat de proveir consol, una figura paternal i d'explicar les coses dif??cils d'entendre, entre elles la mort.^[10]

[edita] Definicions de les religions mateixes

Les definicions sobre religi?? que provenen de les religions mateixes tamb?? s??n variades.El cristianisme, en el Nou Testament defineix la religi?? com a activitat: "tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminaci?? mundana."^[12] Segons l'Alcor??, la religi?? ??s l'islam mateix,^[13] la rendici?? de l'??sser a Al??l??.^[14]

[edita] Classificaci??

Les religions se solen classificar en aquests quatre grups principals,

• Animisme
• Dualisme
• Monoteisme
• Politeisme

Conceptual i hist??ricament, la primera religi?? ??s l'animisme, que ??s la noci?? consubstancial a l'??nima humana segons la qual tota la resta d'objectes de la natura posseeixen igualment una ??nima homologable a aquesta. La creen??a en les "forces de la natura", pr??pia de l'animisme, cristal??litza en la divinitzaci?? d'aquestes, ??s a dir en el teisme, que utilitza el concepte de D??u, b?? sigui en plural politeisme o b?? sigui en singular monoteisme. D'altra banda el conjunt de teoria i pr??ctica de l'animisme ha evolucionat fins a donar lloc a creences molt m??s ben estructurades, com ??s el cas del xintoisme japon??s, o a les religions-filosofies, de les quals destaquen l'hinduisme i el budisme. Finalment, un altre pensament religi??s, present des de l'Antiguitat grega, ??s justament la negaci?? de la possibilitat de demostrar tant l'exist??ncia d'una realitat sobrenatural com la seva inexist??ncia: l'agnosticisme; o b?? la seva negaci?? absoluta: l'ateisme.

[edita] Demografia

Des de finals del segle XIX i en especial des de la segona meitat del segle XX, el paper de la religi??, aix?? com el seu nombre relatiu d'adherents, s'ha alterat profundament. Alguns pa??sos, la tradici?? religiosa dels quals estava lligada amb el cristianisme, en especial els pa??sos d'Europa, han experimentat un declivi significatiu en el sentiment i la pr??ctica religiosa aix?? com en en el nombre de persones que escullen abra??ar una vida mon??stica o sacerdotal.

Per contra, als Estats Units, l'Am??rica Llatina i en l'??frica subsahariana, la religi?? encara juga un paper important en la vida social, tot i que el nombre de persones sense cap religi?? tamb?? hi ha crescut. A l'Am??rica Llatina s'ha observat que si b?? el catolicisme encara ??s la religi?? majorit??ria, el protestantisme t?? un creixement accelerat, mentre que els cat??lics creixen a taxes inferiors a les del creixement poblacional.

[edita] Religions per nombre d'adherents

Percentatge de la poblaci?? mundial segons la seva religi??^[15]

Les tradicions religioses es poden classificar segons la religi?? comparativa d'acord amb llur origen hist??ric i llur influ??ncia m??tua:

• Les religions abrah??miques s??n el grup m??s nombr??s, integrat pel cristianisme, l'islam i el judaisme (i de vegades s'hi inclou el bahaisme). El nom del grup prov?? del patriarca Abraham, personatge fonamental de les tres religions, i el tret com?? ??s llur monoteisme estricte. En l'actualitat al m??n hi ha 3.400 milions de persones que s'adscriuen a alguna religi?? abrah??mica.
• Les religions ??ndies, que comparteixen diversos conceptes com ara el dharma i el karma. Llurs seguidors s??n localitzats principalment al subcontinent indi, a l'est i al sud d'??sia i en algunes regions a??llades de R??ssia. Les religions principals d'aquest grup s??n l'hinduisme, el budisme, el sikhisme i el jainisme. Les religions ??ndies s'influenciaren for??a l'una a l'altra.
• Les altres religions asi??tiques que fan ??s del concepte del dao (del xin??s) o do (en japon??s o core??). Aquest grup inclou el daoisme, el confucianisme, xintoisme, chondogyo, caodaisme, yiguandao i altres versions del budisme.
• Les religions ir??niques, que inclouen el zoroastrianisme, yazdanisme, i les tradicions hist??riques del gnosticisme.
• Les religions de la di??spora africana, practicades a Am??rica, importades com a resultat del comer?? d'esclaus dels segles XVI al XVIII, combinant les diverses tradicions del sud, centre i oest d'??frica.
• Les religions ind??genes o tribals de tots els continents, com ara les religions tradicionals africanes, el xamanisme afric?? i les religions indoamericanes i australianes.
• Els nous moviments religiosos, un grup heterogeni que va emergir des del segle XIX, sovint a partir del sincretisme i la reinterpretaci?? de les tradicions antigues (com ara el Baha'??, ayyavazhi, cienciologia, i altres).

[edita] Distribuci?? geogr??fica de les religions

Religions majorit??ries per Estat

Les religions, enteses com a part intr??nseca de les cultures i civilitzacions, en particular com a concepci?? social i grupal, presenten una geografia i fronteres clares. Tanmateix, a causa dels processos hist??rics dels ??ltims dos segles, de la globalitzaci?? i el fenomen migratori mundial ???primerament d'Europa cap al Nou M??n i en l'actualitat dels pa??sos en vies de desenvolupament als pa??sos desenvolupats???, la majoria dels Estats contemporanis, amb l'excepci?? de la majoria dels Estats isl??mics, presenten una varietat multicultural i alhora multireligiosa en llur composici?? demogr??fica amb la pres??ncia de nombroses religions minorit??ries. Tot i aix??, sovint la religi?? hist??rica del pa??s segueixi essent majorit??ria.

De manera general, el cristianisme ??s la religi?? majorit??ria dels Estats europeus i americans ???el protestantisme en les regions septentrionals d'ambd??s continents, i el catolicisme en les regions meridionals, llevat de l'Europa oriental on el cristianisme ortodox hi ??s majoritari, i de Surinam on les religions ??ndies s??n majorit??ries. A l'??frica del Nord, l'Orient Pr??xim i Indon??sia, l'islam ??s la religi?? majorit??ria i sovint la religi?? d'Estat, llevat del cas d'Israel, on el judaisme ??s la religi?? d'Estat i majorit??ria. A l'??frica subsahariana el cristianisme hi ??s majoritari, tot i que la pres??ncia de religions tribals ??s considerable. El budisme, el xintoisme, el confucianisme, aix?? com d'altres religions xineses, s??n majorit??ries en els diversos estats de l'est de l'??sia, mentre que a l'??ndia, hi ha nombroses religions aut??ctones.

[edita] Llibertat religiosa

La llibertat religiosa o llibertat de culte ??s la que permet que els individus practiquin la religi?? de llur elecci?? sense t??mer cap repressi??. Aquesta idea es va adoptadar el 10 de desembre del 1948 en la Declaraci?? dels Drets Humans, pels 58 Estats que aleshores eren membres de l'Assemblea General de les Nacions Unides. L'article 18 d'aquesta declaraci?? especifica que "Tota persona t?? dret a la llibertat de pensament, de consci??ncia i de religi??; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi?? o de creen??a, i la llibertat, individualment o col??lectivament, en p??blic o en privat, de manifestar la seva religi?? o creen??a per mitj?? de l'ensenyament, la pr??ctica, el culte i l'observan??a."^[16]

Segons aquesta declaraci??, la llibertat religiosa ha de ser una garantia del govern dels Estats. Si un pa??s t?? una religi?? d'Estat, la llibertat religiosa s'ent??n com aquella que atorga el govern per practicar qualsevol altre religi?? o culte que no sigui l'oficial. La llibertat religiosa est?? relacionada, per?? no ??s el mateix que la toler??ncia religiosa, la separaci?? de l'Esgl??sia i l'Estat i la la??citat. La llibertat religiosa, en la majoria dels Estats del m??n, ??s un concepte relativament nou. Fins fa poques d??cades, la intoler??ncia religiosa va produir genocidis i massacres massives de grups o pobles amb religions minorit??ries. En l'actualitat, la intoler??ncia religiosa encara est?? present, en diversos graus, en alguns estats isl??mics o comunistes.

En l'??mbit individual, la toler??ncia religiosa es defineix com una actitud d'acceptaci?? de les religions dels altres individus. Aquesta toler??ncia no implica que la persona consideri que les altres religions s??n v??lides o igualment v??lides sin?? que cada ciutad?? atorgar?? als altres el dret de tenir i practicar llur religi?? o creen??a de prefer??ncia.

[edita] Filosofia de les religions

B??blia del segle XV

Pelegr?? musulm??

Home meditant

El coneixement de la religi??, segons els seus propis practicants, s'obt?? a partir ja sigui dels l??ders religiosos, dels texts sagrats i/o per mitj?? de la revelaci?? personal. Algunes religions consideren que el coneixement religi??s ??s il??limitat i capa?? de resoldre qualsevol pregunta, mentre que d'altres li atorguen un paper m??s restringit que ha de ser acompanyat per l'observaci?? dels fen??mens f??sics.

En les religions, sovint s'han desenvolupat estudis filos??fics per tal d'aclarir o conciliar les aparents contradiccions entre la doctrina religiosa i la percepci?? del m??n fornida per la ra?? humana. En les religions teistes aquest desenvolupament s'anomena teologia, o la disciplina dedicada a l'estudi de D??u. A Orient, la filosofia i la religi?? estan molt entrella??ades. De fet, sovint la filosofia no existeix com a disciplina separada de la religi?? mateixa. Aquests desenvolupaments filos??fics recullen els diversos aspectes de la doctrina religiosa, de la veritat o de la de??tat que presenten.

• El panteisme ??s el punt de vista filos??fic en qu?? tota la realitat t?? una naturalesa divina: ??s la creen??a que el m??n i D??u s??n el mateix; per tant, es rebutja la idea d'una entitat sagrada o un d??u personal. Fil??sofs com Spinoza s'adheriren al panteisme, identificant D??u amb la naturalesa. Les religions orientals, com ara el xintoisme japon??s o el daoisme xin??s s??n, en gran mesura, panteistes.
• El monisme ??s un punt de vista filos??fic que subratlla la unitat de tot el que existeix, afirmant lleis subjacents en la realitat que en neguen qualsevol divisi??. Els or??gens del monisme remunten als fil??sofs grecs com ara Tales de Milet, Pit??gores, Parm??nides o Emp??docles. Tamb?? es tracta d'una visi?? for??a comuna de tot el pensament oriental.
• El gnosticisme afirma la dualitat inherent de la manifestaci?? del sagrat. La mat??ria i l'esperit, el b?? i el mal i altres conceptes apareixen com a oposats que han de ser resolts dins l'individu, donant primacia a una via de coneixement molt experiencial. El gnosticisme va tenir una influ??ncia destacada en els primers desenvolupaments del cristianisme, restant present en les branques cristianes orientals.
• El fonamentalisme, com a concepte filos??fic, afirma el car??cter literal de les escriptures o d'altres escrits sagrats rebutjant els significats simb??lics o psicol??gics. Per exemple el creacionisme b??blic, expressat durant l'??ltim segle en oposici?? a la teoria de l'evoluci??, es presenta de dues maneres: la negaci?? total de la teoria de l'evoluci?? i l'acceptaci?? de la doctrina de la creaci?? en set dies; o l'equiparaci?? dels set dies de la creaci?? com a etapes de l'evoluci??.
• L'ateisme afirma la inexist??ncia de de??tats, o b?? les admet per?? els nega un paper directament actiu amb la persona. L'ateisme existeix en el budisme i el daoisme. En algunes variants del budisme existeix el culte a les de??tats tot i que tenen un paper psicol??gic, ritual o simb??lic, per?? sempre provisional. El daoisme observa dues variants unides per?? diferenciades: la filos??fica i la religiosa (anomenada daojiao). En aquesta ??ltima les de??tats tradicionals xineses han estat absorbides com a elements simb??lics en les pr??ctiques de car??cter psicof??sic.
• El determinisme ??s una doctrina filos??fica que afirma que tots els esdeveniments, incloent-hi el pensament hum?? i les accions, s??n predeterminats per una cadena de causa i conseq????ncia. En les religions, aquesta postura filos??fica s'emmarca dins de la doctrina de la predestinaci??. Aquest punt de vista suposa que una de??tat omnipotent o una llei absoluta no deixa res a l'atzar. En l'hinduisme o el budisme la creen??a en la reencarnaci?? pot ser vista com a expressi?? d'aquesta doctrina.
• El sincretisme ??s una filosofia que concilia els punts de vista distints o oposats, o que prova d'incorporar o adoptar els elements de dues o m??s religions. El sincretisme ritual ha estat present en l'evoluci?? de les religions a trav??s de llur hist??ria quan han estat en contacte les unes amb les altres. Actualment es consideren religions sincr??tiques diversos cultes caribenys i americans que mesclen el catolicisme amb les pr??ctiques ancestrals de les religions tribals. A l'Orient s'ha fet un sincretisme a nivell popular unint el daoisme o el budisme amb les pr??ctiques de culte als avantpassats.

[edita] Religi?? i ci??ncia

En l'Antiguitat i l'Edat mitjana, l'astronomia i la geometria estaven connectades amb els conceptes de la divinitat. El comp??s, en aquest manuscrit del segle XIII ??s un s??mbol de l'acte de la creaci?? de D??u

De manera conceptual, la religi?? i la ci??ncia assagen de trobar respostes sobre l'home i l'univers ???com ara els seus or??gens???. Des del Renaixement, que produiria un allau de coneixements cient??fics basats en el m??tode cient??fic, hom ha tendit a separar aquestes dues ??rees, per?? no sempre de manera excloent. Isaac Newton, en el seu llibre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica va dir, "Aquest molt bell sistema del sol, els planetes i els cometes, nom??s pot procedir del consell i el domini d'un ??sser intel??ligent i poder??s". ^[17] Altres cient??fics tamb?? professaven llur fe sense detriment ni aparent contradicci?? amb llurs coneixement i descobriments, com ara Nicolau Cop??rnic, Francis Bacon, Johannes Kepler, Ren?? Descartes, Robert Boyle, Michael Faraday, Gregor Mendel, Max Planck i Albert Einstein.^[17] Einstein, de fet, ponderava en les limitacions del m??tode cient??fic que "no pot ensenyar-nos res m??s que no sigui com ??s que els fets es relacionen i es condicionen els uns als altres... no vull minimitzar els assoliments dels esfor??os heroics de l'home en aquest ??mbit. Tanmateix, ??s igualment clar que el coneixement del que ??s no obre pas la porta directament al que hauria de ser... El coneixement objectiu ens proveeix d'instruments poderosos per l'assoliment d'alguns fins, per?? l'??ltima meta mateixa i el desig per aconseguir-la han de venir d'una altra font."^[18]

No obstant, segons un article de la revista Nature dels Estats Units, el nombre de cient??fics teistes s'ha redu??t considerablement des de principis del segle XX, data en qu?? el 40% deia creure en D??u. En una enquesta realitzada el 1998, nom??s 7% va respondre que creu en un "D??u personal", el 72,2% va dir que no hi creu i el 20,8% va dir que dubtava o que era agn??stic.^[19]

Existeix un conflicte entre els punts de vista religiosos teistes i la ci??ncia, sobre tot en ??rees molt espec??fiques com ara l'evoluci?? i l'acci?? i la participaci?? divina en el m??n, en especial en el pensament cristi??. A l'extrem del conflicte es troben les persones que defensen el relat b??blic de la creaci?? com a explicaci?? literal de l'origen de l'univers i de l'altra banda, els defensors de la teoria de l'evoluci?? com a fet comprovable. No obstant, hi ha d'altres que assagen de trobar un equilibri entre les dues posicions, com ara els proposants de la ci??ncia de la creaci??, que consideren el relat b??blic del G??nesi com una explicaci?? simb??lica i no pas literal, en qu?? els set dies de la creaci?? corresponen als processos evolutius.^[20] El bahaisme, per altra banda, proposa que la ci??ncia i la religi?? han d'estar en harmonia. El seu fundador va declarar que la religi?? i la ci??ncia no poden oposar-se i que per tant els ensenyaments religiosos que s??n contradits per la ci??ncia no han d'acceptar-se, ja que D??u va atorgar la capacitat de raonar a la humanitat per a que aquesta trob??s la veritat.^[21]

Altres cient??fics adhereixen a una filosofia naturalista. El naturalisme proposa que la naturalesa ??s tot el que hi ha, que no hi ha cap ??sser "sobrenatural". Aquesta posici??, per??, requereix de definir all?? que ??s la naturalesa i qu?? s??n els ??sser "sobrenaturals",^[22] una tasca filos??ficament complicada, ja que, per exemple, a partir de la descoberta de la mec??nica qu??ntica, distingir el que ??s org??nic d'inorg??nic s'ha convertit en una tasca dif??cil.^[23] En un sentit encara m??s estricte, el naturalisme cient??fic rebutja l'exist??ncia de qualsevol entitat que no hagi estat coneguda per la ci??ncia contempor??nia.^[22]

Segons la tesi del secularisme, la ci??ncia i la tecnologia per una banda, i la religi?? per l'altra, es relacionen de manera inversa; ??s a dir que en augmentar la primera, la segona disminueix. Tot i aix??, Alving Plantinga, del Departament de Filosofia de la Universitat de Notre Dame, posa en dubte aquesta tesi ja que durant el segle XX, segle en qu?? la ci??ncia i la tecnologia han crescut r??pidament, tamb?? s'ha constatat l'augment del sentiment religi??s en diverses parts del m??n.^[22] Aquest fenomen, tanmateix, podria ser explicat per altres causes.

[edita] Religi?? i pol??tica

Thomas Jefferson

La religi??, com a element present en totes les societats, ha jugat hist??ricament un paper rellevant en l'estructura i l'organitzaci?? pol??tica dels diversos pa??sos i imperis. El terme teocr??cia designa el govern exercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribueix per una condici?? de divinitat o de relaci?? especial amb aquesta.^[24] La primera refer??ncia a la paraula teocr??cia sembla ser que prov?? de Josep (personatge del G??nesi), que hauria explicat i contrastat la forma de govern hist??rica jueva amb la resta de formes de govern de l'??poca: la monarquia, l'oligarquia i la rep??blica.^[25] La teocr??cia es va presentar en moltes civilitzacions de l'Antiguitat; l'antic Egipte n'??s un exemple, on s'atribu??a als faraons la condici?? de divinitat o semidivinitat. En altres cultures, com ara la civilitzaci?? asteca, la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educaci??, tot i que l'emperador asteca no n'era membre.

A Europa, durant l'Edat mitjana i fins el segle XIX, la religi?? va tenir un paper important en la pol??tica, tenint en molts Estats un car??cter d'oficialitat i protecci?? on, per exemple, els codis morals religiosos ???aix?? com algunes obligacions per a l'Eslg??sia com ara el pagament del delme^[26]??? feien part de les lleis civils o constitucionals. Els Estats Units van ser la primera naci?? que va formular una separaci?? expl??cita entre Esgl??sia i Estat, en la primera esmena a la constituci??. Aquesta denominaci?? ??s atribu??da a Thomas Jefferson, que en una carta dirigida a un grup de baptistes, i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

"En creure amb vosaltres que la religi?? ??s un afer exclusiu entre l'Home i el seu D??u, que ell no ha de rendir comptes a cap altra persona per la seva fe o la seva adoraci??, que els poders leg??tims del govern assoleixen nom??s accions i no pas opinions, jo contemplo amb suprema rever??ncia l'acte de tot el poble americ?? que va declarar que el seu congr??s no ha de fer mai una llei amb respecte l'establiment d'una religi?? ni la prohibici?? de practicar-ne una, aix?? doncs construint un mur de separaci?? entre l'Esgl??sia i l'Estat".^[27]

Aquest concepte de separaci?? entre Esgl??sia i Estat varia segons els pa??sos, amb diversos graus de llibertat i toler??ncia religiosa en conjunci?? amb cada cultura pol??tica espec??fica. Al Regne Unit hi ha una religi?? constitucionalment oficial, per?? es permet la pr??ctica de qualsevol religi?? dins del territori. A Noruega, el rei ??s tamb?? el l??der de l'Esgl??sia de l'Estat i l'article 12 de la seva constituci?? estableix que m??s de la meitat dels membres del Consell Noruec d'Estat n'han de ser membres, tot i que el segon article garanteix la llibertat de religi??. Hi ha alguns pa??sos on un membre de l'Esgl??sia ??s cap d'Estat o de govern. Dos exemples en s??n la Ciutat del Vatic??, en qu?? el cap d'Estat i de govern ??s el l??der de l'Esgl??sia Cat??lica i Andorra, en qu?? un dels caps d'Estat ??s el bisbe de Seu d'Urgell, un poble localitzat a Catalunya; com a copr??ncep d'Andorra, el bisbe gaudeix de poder pol??tic ???majorit??riament simb??lic??? per a ratificar lleis. Per contra, tres exemples de separaci?? activa d'Esgl??sia i Estat s??n Fran??a, M??xic i Turquia. El model franc??s es basa en el concepte de la "la??citat", un model secular que protegeix algunes institucions religioses de la intervenci?? de l'Estat i alhora limita l'expressi?? religiosa p??blica. A M??xic, arran de la Revoluci?? Mexicana i per a evitar la influ??ncia de l'Esgl??sia en les decisions del poble, cap ministre de culte no pot exercir un c??rrec p??blic i no es permet la pr??ctica d'activitats religioses (com ara la celebraci?? d'una missa) en llocs p??blics. Fins i tot, durant for??a temps, els ministres de culte i sacerdots no tenien el dret al vot i les propietats de l'Esgl??sia eren propietats de la naci??. Turquia, amb una poblaci?? majorit??riament isl??mica, t?? una tradici?? de la??citat des del 1923, i l'ex??rcit t?? un paper tradicional de defensa de la secularitat de l'Estat.

Malgrat les prediccions de certs pol??tics i intel??lectuals de principis del segle XX, la religi?? encara t?? un paper important en la vida p??blica i pol??tica, fins i tot pel que fa als afers internacionals.^[28] Si als anys 60 John F. Kennedy demanava als americans que consideressin el catolicisme com a irrellevant, uns anys m??s tard, el president George W. Bush afirmava ??sser un cristi?? "nascut de nou"; a Turquia i a l'??ndia, partits amb forta connotaci?? religiosa arrivaben al poder; molts dels nens d'Israel i Palestina estudiaven que D??u els va atorgar la Terra Santa; i la Xina pot convertir-se en la naci?? cristiana i musulmana m??s gran del m??n.^[28] Igualment, moltes de les guerres de finals dels s. XX i principis del XXI, aix?? com diversos actes terroristes, han estat perpetrats "en nom de D??u".

[edita] Religi?? als Pa??sos catalans

En el proc??s de formaci?? de la societat dels Pa??sos Catalans, hi va intervenir el cristianisme com a factor de cohesi?? social. Aix?? s'accentu?? al segle XIV amb el proc??s de depuraci?? de la religi?? (Vicent Ferrer), i amb la repres??lia i expulsi?? de les minories jueva (segle XV) i musulmana (segle XVI). Amb la Reforma-Contrareforma, la Corona d'Arag?? qued?? alineada en el b??ndol cat??lic, del qual les monarquies hisp??nica i francesa foren el referent secular. Tanmateix, el proc??s de modernitzaci??, amb la conseg??ent secularitzaci??, trig?? molt a arribar, com mostra el cas del mestre solson?? Gaiet?? Ripoll, que fou executat per la Inquisici?? valenciana entrat el segle XIX. Al segle XX, el monopoli religi??s cat??lic s'ha trencat, b??sicament per un augment de la indifer??ncia religiosa.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia recomanada

[edita] En castell??

• Brosse, Jaques. Los maestros espirituales. Alianza Editorial, 1994
• Comte-Sponville, Andr??. El alma del ate??smo: introducci??n a una espiritualidad sin Dios. Barcelona: Paid??s, 2006.
• Diccionario abreviado Oxford de las religiones del mundo. Paidos Iberica 2006.
• Diccionario de la sabidur??a oriental. Paidos, 1993.
• Durkheim, ??mile. Las formas elementales de la vida religiosa, Schapire, 1968.
• Eliade, Mircea. Historia de las Creencias y las Ideas Religiosas. Paidos, 1999.
• Eliade, Mircea. El Chamanismo y las t??cnicas arcaicas del ??xtasis. Fondo de Cultura Econ??mica de Espa??a, 2001.
• Guerra, Manuel. Historia de las Religiones, BAC, 2002, ISBN 8479144483
• James, William. Las variedades de la experiencia religiosa, Orbis, 1988.
• Schopenhauer, Arthur. El dolor del mundo y el consuelo de la Religi??n, Alderab??n, 1998.
• Shafique Keshavjee. El Rey, el Sabio y el Buf??n: El Gran Torneo de las Religiones, Destino, 2001, ISBN 842333659X
• Smith, Huston. La percepci??n divina: El significado religioso de las substancias ente??genas. Kairos, 1996
• Weber, Max. Ensayos sobre sociolog??a de la religi??n. Taurus Ediciones 2001.
• Zolla, El??mire. Los m??sticos de Occidente. Paidos 1997.

[edita] En angl??s

• Csikszentmihalyi, Mihaly. Flow: The Psychology of Optimal Experience. Harper Perennial, 1991-
• Encyclopedia of Islam and the Muslim World. McMillan, 2004.
• Frawley, David. The Rig Veda and the History of India. Aditya Prakashan, 2001.
• Hancock, Graham. Supernatural: Meetings With the Ancient Teachers of Mankind. Disinformation Company, 2007.

[edita] Enlla??os externs

• Documents i enlla??os sobre religi?? de la Universitat Pompeu Fabra
• Fragmenta Editorial Traduccions i originals en catal?? d'assajos i altres obres sobre les diverses religions.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Religi??