Regne de Macedònia
De Viquipèdia
El regne de Macedònia fou un regne hel·lenic que va existir des un època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC. Del regne va sorgir el primer gran imperi europeu amb Alexandre el Gran.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Dinastia heracliada
A Edessa va sorgir en època incerta, una dinastia reial, que es considerava heracleida i deia ser descendent dels temènides d'Argos, iniciada segons una llegenda per Caranos i segons un altra per Perdicas (Heròdot dona aquesta darrera). Els primers reis (Perdicas I , Argeu I, Filip I, Aerop, i Alcetes) son absolutament llegendaris i es comença a entrar en l'historia amb el regne d'Amintes I i el seu fill Alexandre I amb residencia a Lebaea.
Alexandre I fou aliat persa en la guerra contra Atenes. En aquest temps es van perdre costums que eren considerades barbares (i que tenien també els tracis i il·liris) com tatuar-se, o el fet d'haver de matar a un enemic per no ser desgraciat. Tot i així la disposició militar, el valor i l'esperit lliure es van conservar.
En temps de Filip I es va organitzar la falange amb la cavalleria de Macedònia, que fou admirada dels grecs. Es va convertir en costum que el rei no podia condemnar a ningú sense escoltar primer o al poble o a l'exèrcit.
Perdicas II va estendre els dominis macedonis a conseqüència de la caiguda del poder persa a Tràcia i va arribar a l'Estrimó. L'antiga aliança amb Atenes es va convertir en enemistat.
A Perdicas el va succeir Arquelau I que va fundar nombroses fortaleses, va crear un exercit i fins i tot un embrió de marina, i va afavorir a poetes com Eurípides (que va actuar a la seva cort decorada amb pintures de Zeuxis d'Heraclea). Arquelau va morir de mort violenta i dels seus successors es sap poc menys que el nom (Orestes, Arquelau II, Amintes II, Pausànies, Amintes III, Argeu i altre cop Amintes III).
Orestes, era fill d'Arquelau, molt jove quant va arribar al tron sota la custodia d'Aerop que al cap de quatre anys va assolir el poder sota dos reis de conveniència; al cap de dos anys fou proclamat Pausànies que va regnar menys d'un any i fou assassinat, essent substituït per Amintes III al que finalment Argeu va deposar i va usurpar el tron, però fou recuperat per Amintes. Tot això va provocar la pèrdua de poder del regne que va haver de cedir tota la zona del golf Thermaic a Olint. Amintes III va haver de pagar tribut a Jàson tagos de Tessàlia.
[edita] Filip II i Alexandre
Jàson i Amintes van morir amb poc temps de diferencia i a Macedònia fou proclamat Alexandre, jove fill d'Amintes III, que fou assassinat al cap de dos anys. La vídua Eurídice, va ser expulsada junt amb el seus fills Perdicas i Filip (quest darrer encara un nen). Ptolemeu Alorita va usurpar el tron però es va revoltar un príncep reial, Pausànies, i finalment el va expulsar amb l'ajut d'Ifícrates d'Atenes però només va restar com a regent en nom de Perdicas III, retornant així la corona a la branca original.
Filip (Filip II), amb 24 anys, va succeir a son germà Perdicas, mort en combat amb els il·liris, i va establir la grandesa de Macedònia. L'historia de Macedònia en aquest anys es la del seu regnat: Vegeu: Filip II de Macedònia.
Al final del seu govern quant va morir assassinat, el regne s'estenia cap a Tràcia fins a Perint, i tota la costa grega li pertanyia; tenia posicions a la Propòntida, a la mar Jònica, a Ambràcia, Messènia i al golf Sarònic. Llavors va seguir el seu fill Alexandre el Gran que va conquerir l'Imperi Persa. (vegeu: Alexandre el Gran).
[edita] Època dels diàdocs i epígons
A la mort d'Alexandre el seu fill Filip III Arrideu fou proclamat rei sota el regent Antípater (regent de Macedònia)|Antípater. Mort aquests, la regència va passar a Polipercó, i després a alguns altres com el general Arrideu (l'encarregat dels funerals d'Alexandre).
Filip Arrideu i la reina Eurídice foren assassinat per Olímpies, la mare d'Alexandre, el 317 aC i la reina va assolir la regència amb Alexandre IV Egos com a rei nominal, regència de la que fou privada per Cassandre, fill d'Antípater que el 310 aC va assolir tot el poder com a virtual cap d'estat i va matar a Alexandre Egos i a Olímpies, i el 306 aC va agafar el títol reial, tot i que a les possessions d'Àsia Menor Antígon (Antígon I de Macedònia) va fer el mateix com a nominal rei de Macedònia.
A la mort de Cassandre els seus fills Filip IV, Alexandre V i Antípater I van ocupar successivament el tron, però el primer en fou apartat per malaltia, el segon fou assassinat per Demetri Poliorcetes, i Antípater, que va fugir a Tràcia fou assassinat pel rei d'aquest país Lisímac.
La línea de Cassandre es va extingir i la corona la van disputar Lisímac de Tràcia, Pirros d'Epir i Demetri Poliorcetes, fill d'Antígon, que dominava Atenes i Tessàlia. Demetri fou el primer que la va aconseguir però en fou expulsat al cap de pocs anys per Pirros; aquest a la seva vegada en fou privat per Lisímac; el rei de Tràcia va fer matar al seu fill i hereu i això va portar a la guerra amb Seleuc I Nicàtor que el va derrotar a Kurupèdion i va ocupar Macedònia on fou reconegut rei, només per ser assassinat al cap d'unes setmanes per Ptolemeu Ceraune, encara que una part del país amb la ciutat de Cassandria va seguir a la seva vídua Arsinoe (futura Arsinoe II d'Egipte) amb el seu fill Ptolemeu de Tràcia. Ceraune es va imposar per la traïció, i Ptolemeu, tot i el suport del reietó de Dardània, no va aconseguir res; al cap de dos anys Ceraune va morir amb lluita contra els gàlates i el seu germà Meleagre es va proclamar rei.
[edita] Antigònides
Els breus regnats d'Antípater II Etèsies i de Sostenes, cap de l'exèrcit, van donar finalment pas a Antígon II Gònates, fill de Demetri Poliorcetes, que va instaurar la dinastia dels antigònides. En aquestos anys els gàlates es van fer amos de part de Tràcia i de l'Alta Macedònia, però la situació ja estava en vies de solució quan Gònates va arribar al tron i es va poder dedicar a resoldre els afers de Grècia on s'havien format dues lligues: la Lliga Etòlia i la Lliga Aquea, que desafiaven l'hegemonia de Macedònia. Pirros d'Epir va governar dos anys Macedònia però Gònates va aconseguir tornar.
Gònates es va aliar als etolis contra els aqueus. Va morir el 239 aC amb 80 anys, i el va succeir el seu fill Demetri II, que va fer la guerra als etolis aliat ara a la Lliga Aquea, i va afavorir als tirans de les ciutats.
El va seguir el seu nebot Antígon III Dosó. La Lliga Aquea es va enfrontar amb Esparta, que havia estat teatre d'una revolució i Dosó fou l'aliat dels aqueus.
[edita] Guerra amb Roma
El seu fill Filip V de Macedònia va arribar jove al tron i era molt popular. El 200 aC va entrar en guerra contra Roma (200-197 aC). T. Quinctius Flaminius, amb l'oferta de llibertat per les ciutat gregues, va derrotar a Filip i als seus aliats a la batalla de Cinoscèfal i va imposar l'hegemonia romana. La llibertat de Grècia fou proclamada als Jocs Ístmics, però en realitat el que es va fer fou un traspàs de l'hegemonia de Macedònia a Roma.
Al segon enfrontament amb el seu fill Perseu es va acabar amb la victòria de Pidna el 22 de juny del 168 aC que va decidir la sort de Macedònia i va establir la sobirania romana.
Vegeu tambe:
[edita] Llista de reis
- Kisseos
- Caranos
- Cenos
- Turimes o Turimmes
- Perdicas I vers 700 aC-678 aC
- Argeu I 678 aC-640 aC
- Filip I 640 aC-602 aC
- Aerop I 602 aC-576 aC
- Alcetes 576 aC-547 aC
- Amintes I 547 aC-498 aC
- Alexandre I 498 aC-454 aC
- Perdicas II 454 aC-413 aC
- Arquelau I 413 aC-399 aC
- Orestes i Aerop II 399 aC-396 aC
- Arquelau II 396 aC-393 aC
- Amintes II 393 aC
- Aerop II 393 aC
- Pausànies 393 aC
- Amintes III 393 aC
- Argeu II 393 aC-392 aC
- Amintes III (segona vegada) 392 aC-370 aC
- Alexandre II 370 aC-368 aC
- Ptolemeu I Alorita 368 aC-365 aC
- Perdicas III 365 aC-vers 360 aC
- Amintes IV 360 aC-359 aC
- Filip II 359 aC-336 aC (360-359 aC regent)
- Alexandre III el gran 336 aC-323 aC
- Antípater, regent 336 aC-323 aC
- Filip III Arrideu 323 aC-317 aC
- Alexandre IV 323 aC-310 aC
- Hèrcules 310 aC-309 aC
- Perdicas d'Orèstia, regent 323 aC-321 aC
- Antípater, regent 321 aC-319 aC
- Polipercó, 319 aC-316 aC
- Olímpia (reina), 316 aC
- Cassandre, regent 316 aC-310 aC, cap d'estat 310 aC a 306 aC, rei 306 aC-297 aC
- Antígon I 306 aC-301 aC
- Filip IV 297 aC-296 aC
- Alexandre V 296 aC-294 aC
- Antípater I 296 aC-294 aC
- Demetri I Poliorcetes 294 aC-288 aC
- Pirros d'Epir, 288 aC-285 aC
- Lisímac de Tràcia 285 aC-281 aC
- Seleuc I Nicàtor 281 aC
- Ptolemeu Ceraune (rei de Tràcia 281-273 aC) 281 aC-279 aC
- Arsinoe (reina) 281 aC
- Meleagre 279 aC
- Antípater II Etesies 279 aC
- Sostenes (titulat comandant del exèrcit) 279 aC -277 aC
- Antígon II Gònates 277 aC-274 aC
- Pirros d'Epir(rei d'Epir 307-302 aC i 297-272 aC) (segona vegada) 274 aC-272 aC
- Antígon II Gònates (segona vegada) 272 aC-239 aC
- Demetri II 239 aC-229 aC
- Antígon III Dosó 229 aC-221 aC
- Filip V 221 aC-179 aC
- Perseu 179 aC-168 aC
- a Roma 168 aC-149 aC
- Filip VI de Macedònia (Andriscos) 149 aC-148 aC
- a Roma 148 aC-395 i Bizanci 395-988
- a Bulgària 988-1014
- a Bizanci 1014-1187
- a Bulgària 1187-1330
- a Sèrbia 1330-1371
