Regi?? de M??rcia

De Viquip??dia

La Regi?? de M??rcia (Regi??n de Murcia, en castell??) ??s part del territori hist??ric del Regne de M??rcia, format arran de la conquesta cristiana i colonitzaci?? del regne a c??rrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part hist??rica de les corones d'Arag?? (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparici?? de l'estat espanyol). Situada al sud-est de la Pen??nsula Ib??rica, entre Andalusia i el Pa??s Valenci??, i entre la costa Mediterr??nia i Castella - la Manxa. La seua capital ??s la ciutat de M??rcia i altres ciutats importants s??n Cartagena (capital legislativa) i Llorca. Antigament i hist??ricament part de la prov??ncia d'Albacete formava part de la regi??, fins que en 1833 la regi?? fou dividida en dues prov??ncies i en 1982 pass?? formar part de l'autonomia manxega.

Gaireb?? un ter?? de la poblaci?? total de M??rcia viu a la seua capital, i la regi?? ??s la major productora de fruites, verdures, i flors d'Europa. Hi t?? vinyars importants prop dels municipis de Bulles, Iecla, i Jumella. El seu territori ??s c??lid, ??rid i, malgrat aix??, la seua agricultura ??s tradicionalment de regadiu. La provisi?? d'aigua v?? del riu Segura el qual, desafortunadament, ??s un dels rius m??s contaminats d'Europa. El cim de la regi?? es Revolcadores, a Moratalla, amb 2.001 m.

Taula de continguts 1 Geografia f??sica 1.1 Relleu 1.2 Climatologia 1.3 Hidrografia 1.3.1 Rius 1.3.2 Mars 2 Hist??ria 3 Pol??tica i govern 3.1 De les institucions 3.2 Divisions administratives 4 Demografia 4.1 Din??mica poblacional 4.2 Municipis m??s poblats 4.3 Llengua 5 Economia 5.1 Vies de comunicaci?? 5.2 Mitjans de comunicaci??. Premsa, r??dio i televisi?? 6 Cultura 6.1 Parla 6.2 Universitats 6.3 Festes 7 Turisme 8 Miscel??l??nia 9 Articles relacionats 10 Refer??ncies 11 Enlla??os externs

[edita] Geografia f??sica

[edita] Relleu

La regi?? se situa en l'extrem oriental de les Serralades B??tiques i es veu influ??da per la seua orografia. Estes serralades es dividixen al seu torn en les serralades Preb??tica, Subb??tica i la Penib??tica (de nord a sud).

Tradicionalment s'ha considerat que el pic de Revolcadores, pertanyent al mass??s de mateix nom, era el m??s alt de la regi?? de M??rcia, amb 2.027 metres d'altura; per?? en els mesuraments dels ??ltims mapes del SNIG (Servici Nacional d'Informaci?? Geogr??fica d'Espanya) Revolcadores figura amb 1.999 m'i ??s una cima del mateix mass??s, lleugerament m??s septentrional, la m??s elevada: Els Bisbes, amb 2.015 m d'altitud.

Aproximadament el 27% del territori murci?? correspon a relleus muntanyosos, el 38% a depressions intramuntanyeses i valls corredores, i el 35% restant a planes i altiplans.

[edita] Climatologia

La regi?? de M??rcia gaudix d'un clima mediterrani de tipus semi??rid, amb uns hiverns suaus (11?? de mitja en desembre i gener) i uns estius calorosos (amb m??ximes de 40??). La temperatura anual mitjana ??s de 18??.

Amb unes precipitacions escasses d'uns 300 a 350 mm per any, la regi?? t?? entre 120 i 150 dies a l'any on el cel est?? totalment aclarit. abril i octubre s??n els mesos amb m??s precipitacions, sent freq??ents les trombes d'aigua en un sol dia.

La dist??ncia respecte al mar i el relleu fa que existisquen difer??ncia t??rmiques entre la costa i l'interior, sobretot a l'hivern. Mentre que al litoral les temperatures rares vegades descendixen de 10??, en les comarques de l'interior no se sol sobrepassar els 6??C i les seues precipitacions s??n majors (fins a 600 mm).

La ciutat de M??rcia posse??x el r??cord de temperatura del segle XX de Espanya. Van ser els 47,2?? del 4 de juliol de 1994. L'hivern de 2005 va ser el m??s fred en molt de temps, arribant incl??s a nevar en el litoral murci??.^[1]

[edita] Hidrografia

[edita] Rius

La xarxa hidrogr??fica de la regi?? es compon del riu Segura i dels seus afluents:

• Riu Mundo (que naix en Albacete), ??s el que li aporta un major cabal.
• Riu Alh??rabe i el seu afluent, el Benamor.
• Riu Mula.
• Riu Guadalent??n, Sangonera o Reguer??n (que naix aig??es dalt de Llorca, M??rcia).

Degut a la incapacitat d'abastiment que t?? la Conca del Segura es fan necess??ries les aportacions que a esta conca provenen de la conca del Tajo, mitjan??ant el Transvasament Tajo-Segura. Tamb?? cal dir que des de el govern central espanyol es van disenyar diversos projectes per a dotar a la zona de major quantitat de recursos hidrogr??fics, els quals contemplaven altres transvasaments, com ara des del Riu Ebre, i la desalaci?? d'aigua marina. Aquestes opcions s'articularen als denominats "PHN" i "Plan AGUA".

[edita] Mars

A m??s en la regi?? es troba el llac natural m??s gran d'Espanya: l'albufera del Mar Menor. ??s una llacuna d'aigua salada, situada junt amb el Mar Mediterr??nia. Les seues especials caracter??stiques ecol??giques i naturals fan del Mar Menor un paratge natural ??nic i el llac d'aigua salada m??s gran de Europa. De forma semicircular, est?? separat del Mar Mediterrani per una franja d'arena de 22 km de longitud i entre 100 i 1200 m d'ampl??ria, denominada La Manga del Mar Menor. La llacuna ha sigut designada per nacions Unides com Zona Especialment Protegida d'Import??ncia per al Mediterrani. En el seu per??metre litoral compta amb 73 km de costa en qu?? es van succeint platges d'aig??es transparents i poc profundes (la profunditat m??xima no ??s superior a 7 metres), i amb 170 km?? de superf??cie.

[edita] Hist??ria

Els Cartaginesos hi establiren una col??nia comercial a la costa de Cartagena, als quals els romans l'anomenaren Cartago Nova. Per als comerciants cartaginesos, el territori muntany??s nom??s era l'??rea influ??ncia del seu emporium costaner. Sota l'Imperi Rom??, M??rcia va formar part de la prov??ncia de la Hisp??nia Carthaginense. Amb la conquesta musulmana, s'hi introdu?? l'agricultura de regadiu i de latifundis, de la qual la Regi?? encara en dep??n. Durant eixa ??poca constitu?? el Regne de Todmir, al qual hi formaven part, d'acord amb Idrisi, Oriola, Cartagena, Llorca, Mula, i Chinchilla.

La Taifa o Regne de M??rcia, va ser un dels regnes en qu?? es va dividir el Califat de C??rdova quan va desapar??ixer despr??s de la decad??ncia del Califat omeia. Es va fundar amb capital en Madinat Mursiya (M??rcia), despr??s de la decad??ncia del Califat Omeia de C??rdova en el segle XI. Aquell regne inclo??a, a m??s de l'actual territori de la regi?? de M??rcia, part de l'actuals prov??ncies d'Albacete, prov??ncia d'Almeria i de la prov??ncia d'Alacant. Despr??s de la Batalla de Sagrajas en 1086 la dinastia dels Almor??vits es van estendre per totes les taifes i revan unificar al-andalus. Ferran III el Sant va aconseguir el vassallatge del regne musulm?? de M??rcia en 1243, entrant el seu fill, el futur Alfons X el Savi, en la capital en 1244. Els successius incompliments d'all?? que s'ha pactat en Alcaraz va portar a la sublevaci?? dels musulmans murcians en 1264, sent definitivament sufocada la rebel??li?? en 1266 per les tropes de Jaume I el Conquistador (fonamentalment vingudes de Catalunya), cridat pel seu gendre, el rei castell??. En 1296, aprofitant el conflicte din??stic del Regne de Castella amb Fernando de la Porca, el territori va ser conquistat pel rei de la Corona d'Arag??, Jaume II d'Arag??, annexant-ho al Regne de Val??ncia. Pels pocs anys que va durar el domini catalanoaragon??s, aquesta conquesta no tindria la seua rellev??ncia si no f??ra per una important repoblaci?? de cristians catalans, que va convertir en minoria els colons castellans de repoblacions anteriors. En 1305, pel Tractat d'Elx, el rei Jaume II "el Just" va tornar a Castella gran part del territori conquistat, romanent les comarques de la vall del Vinalop??, l'Alacant??, i la Vega Baixa en el Regne de Val??ncia. La Taifa de M??rcia, va passar a denominar-se amb la conquista Regne de M??rcia, sense menyspreu a la seua situaci?? anterior perqu?? les taifes eren tamb?? regnes i la ciutat de Cartagena dins del Senyoriu de Cartagena, encara que en un principi governada pels avan??ats del Regne de M??rcia, la fam??lia Empanada, posteriorment va ser administrada directament per la Corona de Castella, que eren al seu torn reis de M??rcia. El Regne de M??rcia va perdurar amb tal denominaci?? fins a 1833.

[edita] Pol??tica i govern

[edita] De les institucions

Vegeu tamb??: Llista de presidents de la Regi?? de M??rcia

L'Estatut d'Autonomia de la Regi?? de M??rcia va ser aprovat el 1982. Estableix que els ??rgans institucionals de la Regi?? de M??rcia s??n:^[2]

• l'Assemblea Regional, representant del poble murci??, i ??rgan sobre el qual recau la potestat legislativa. Est?? integrada per diputats regionals electes per sufragi universal per mitj?? de la representaci?? proporcional per un per??ode de quatre anys. La llei estableix que el nombre de diputats no ser?? inferior a 45 ni superior a 55. Actualment en t?? 45;

• el President de la Regi?? de M??rcia, ??s el cap de l'executiu, representant suprem de la Regi??, que alhora ostenta l'ordin??ria de l'Estat espanyol al territori. ??s electe per majoria absoluta en la primera convocat??ria o per majoria simple en les subseg??ents, per l'Assemblea Regional d'entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya. El president dirigeix i coordina l'acci?? del Consell del Govern, i en designa els membres;
• el Consell de Govern, l'??rgan col??legiat que dirigeix la pol??tica regional en les funcions executives i administratives de la regi??. Est?? integrat pel president, el vicepresident i els consellers que el president nomena lliurement.

[edita] Divisions administratives

La regi?? de M??rcia est?? dividida en 45 municipis. Uns quants municipis freguen o incl??s superen els 1.000 icm d'extensi??, Lorca (1.676 icm) ??s el segon municipi m??s extens d'Espanya despr??s del terme municipal de C??ceres, en Extremadura. Per este motiu, ??s com?? la divisi?? dels municipis en pedanias. El municipi de M??rcia posse??x 54 pedanies, moltes de les quals estan m??s habitades que molts dels municipis de l'interior de la Pen??nsula Ib??rica. El municipi de Cartagena, no obstant, no se subdividix en pedanies, sin?? en 24 diputacions.

La Regi?? de M??rcia tamb?? se subdivideix en comarques, encara que s'han definit de manera natural i no gaudeixen de cap personalitat jur??dica ni pol??tica per a la gesti?? dels seus interessos.

[edita] Demografia

[edita] Din??mica poblacional

La Regi?? de M??rcia te una poblaci?? de 1.335.792 habitants (INE 2005), dels quals quasi un ter?? (30,7%) viu al municipi de M??rcia. Representa el 3,0% de la poblaci?? espanyola. A m??s, despr??s de Ceuta i Melilla, t?? el creixement vegetatiu m??s alt (5,52 por mil habitants) i tamb?? la taxa de natalitat m??s elevada del pa??s.

• Taxa de natalitat (2004): 13,00 por 1.000
• Taxa de mortalitat (2004): 7,48 por 1.000
• Esperan??a de vida en n??ixer (2002):
  • Homes: 76,01 anys
  • Dones: 82,00 anys

En el per??ode 1991-2005 la poblaci?? murciana va cr??ixer en un +26,06%, davant al +11,85% que havia crescut el conjunt nacional. Un 12,35% dels seus habitants s??n de nacionalitat estrangera segons el cens INE 2005, quatre punts per damunt de la mitjana espanyola. Les col??nies d'immigrants m??s importants s??n l'equatoriana (33,71% del total de estrangers), la marroquina (27,13%), la brit??nica (5,95%), la boliviana (4,57%) i la colombiana (3,95%).

Evoluci?? demogr??fica de la Regi?? de M??rcia i percentatge respecte del total nacional.[3]
	1787	1857	1877	1887	1900	1910	1920	1930	1940
Poblaci??	256.977	380.969	451.611	491.436	577.987	615.105	638.639	645.449	719.701
Percentatge	2,50%	2,46%	2,72%	2,80%	3,10%	3,08%	2,99%	2,73%	2,77%
	1950	1960	1970	1981	1991	1996	1999	2001	2005
Poblaci??	756.721	800.463	832.313	957.903	1.059.612	1.097.249	1.131.128	1.190.378	1.335.792
Percentatge	2,69%	2,62%	2,45%	2,54%	2,69%	2,81%	2,77%	2,90%	3,03%

[edita] Municipis m??s poblats

Els municipis de m??s de 20.000 habitants segons el padr?? de l'INE de 2006 s??n:

1. M??rcia 416.6721
2. Cartagena 204.434
3. Llorca 85.511
4. Molina de Segura 54.045
5. La Cantarella 35.916
6. Cieza 33.701
7. ??guiles 33.134
8. Iecla 32.468
9. Torre Pacheco 27.092
10. Totana 26.361
11. Mazarr??n 24.969
12. Caravaca de la Cruz 23.847
13. Jumella 23.666

[edita] Llengua

La llengua oficial de la Regi?? ??s el castell??. Anteriorment, s'hi parlava valenci?? i, en menor mesura, tamb?? aragon??s, a causa de la hist??rica repoblaci?? al segle XIV de colons cristians provinents de Catalunya i del Pa??s Valenci??. No obstant a????, pat?? un proc??s de castellanitzaci?? que va fer desapar??ixer la llengua catalana al segle XVI, moment que coincid?? amb l'aparici?? d'una llengua castellana fortament dialectalitzada, amb un important substrat valenci??, que encara existeix d'alguna manera hui dia. Actualment, aquest dialecte del castell?? ??s reivindicat per alguns com a una llengua murciana independent i diferent de la llengua castellana, i el panotxo ??s una de les seues varietats m??s esteses.

A la zona del Carxe, dins del municipi de Jumella, actualment hi ha pres??ncia de parlants de valenci??, a conseq????ncia d'un altre repoblament molt posterior, al segle XIX, de valencians provinents de la comarca de les valls del Vinalop??. Malgrat aix??, nom??s el castell?? hi t?? reconeixement oficial.

[edita] Economia

La regi?? ha estat tradicionalment agr??cola a causa del seu bon clima i les seues terres f??rtils. No obstant, a causa de les sequeres dels anys 1990, la construcci?? i el turisme s'han convertit en les bases de l'economia murciana. Encara aix?? l'agricultura continua sent un motor important de desenvolupament en la regi??, la qual ??s considerada la Horta d'Europa.

Tamb?? s??n rellevants un altre tipus d'ind??stries com la conservera, la del moble o la naval.

[edita] Vies de comunicaci??

• Aeroport de San Javier.
• Aeroport de Corvera (M??rcia) (en projecte).
• Port mar??tim de Cartagena.

[edita] Mitjans de comunicaci??. Premsa, r??dio i televisi??

La Regi?? de M??rcia compta amb tres peri??dics diaris: La Verdad, La Opini??n i El Faro.

Pel que fa als canals de televisi?? digitals auton??mics, la regi?? emet quatre canals diferents:

• 7 regi?? de M??rcia, ??s la televisi?? p??blica auton??mica, dirigida per la Radiotelevisi?? de la regi?? de M??rcia
• Televisi?? Murciana (TVM)
• Canal 6, pertanyent al diari La Verdad
• Televisi?? Popular de la regi?? de M??rcia (Popular TV)

[edita] Cultura

[edita] Parla

A part de la regi?? de M??rcia, sobretot en la conca del Segura, es parla un castell?? amb algunes particularitats a les quals el folclorisme huitcentista va denominar "panotxo". La tal parla no pot ser considerada en cap cas un dialecte del castell??.

Diu Zamora Vicente en el seu Dialectologia espanyola: "El murci?? ??s la parla de tr??nsit de l'extrem sud-oriental de la Pen??nsula. Sobre ell operen corrents hist??rics castellans i aragoneses i, modernament, el valenci?? per l'est i l'andal??s per l'oest deixen sentir el seu pes sobre la parla viva."

Restes de l'influx dels repobladors aragonesos ??s la perviv??ncia del grup conson??ntic -ns- per exemple en hansa; o l'??s del sufix diminutiu -ico.

Per?? el m??s caracter??stic del parla de M??rcia ??s la influ??ncia posterior del castell?? meridional, donada el ve??nat de M??rcia amb Andalusia. Aix?? en l'obertura del diftong ai per ei: Sais . O l'aspiraci?? de -s final, que deixa la paraula amb una vocal molt oberta.

D'altra banda, tant en el camp de Cartagena com en zones tocant a Alacant es d??na el seseo d'origen valenci??.

"Quant a la morfologia," diu Zamora Vicente, l'aire castell?? total del parla dif??cilment deixa observar quelcom diferenciador.

En el l??xic de la regi?? de M??rcia es perceben (cada vegada menys ja en la llengua present) els arcaismes del castell?? i de l'aragon??s, aix?? com la proximitat de l'andal??s. L'influx dels arabismes es deixa sentir en la mateixa proporci?? que en castell?? d'altres regions, destacant aquells propis de l'agricultura hortolana.

[edita] Universitats

Algunes de les universitats de M??rcia s??n:

• la Universitat de M??rcia (UMU): Fundada el 1912, ??s la universitat p??blica de la ciutat. Est?? formada per 2 campus (el de la Merced i el d'Espinardo) en els que estudien uns 30.000 alumnes.
• la Universitat Polit??cnica de Cartagena (UPCT): ??s una de les quatre universitats polit??cniques d'Espanya.
• la Universitat Cat??lica Sant Antoni de M??rcia (UCAM): Universitat privada fundada el 1996

[edita] Festes

Les festivitats auton??miques s??n:^[4]

• 19 de mar??: Sant Josep.
• 8 d'abril: Dijous Sant.
• 9 de juny: Dia de la regi?? de M??rcia, coincidint amb la data de la Llei Org??nica del Estatut d'Autonomia.

A m??s, cal afegir les festes nacionals i dos festes locals (pr??pies de cada municipi). Tamb??, en algunes ciutats se celebra la festa dels moros i cristians.

Hi ha diverses festes declarades d'Inter??s Tur??stic Internacional:

• Festes de la Sant??ssima i Vera Cruz, en Caravaca
• Setmana Santa a Llorca
• Setmana Santa a Cartagena
• Enterrament de la Sardina

D'altres s??n d'Inter??s Tur??stic Nacional:

• Carnestoltes d'??guiles
• Festes de Carthagineses i Romans, celebrada durant la segona quinzena de setembre en Cartagena, rememoren la fundaci?? de la ciutat per ??sdrubal Barca en el 217 aC i el seu posterior presa a les mans de Escipi??.
• Setmana Santa en Jumella
• Festival del Cant de les Mines de La Uni??
• Semana Santa a M??rcia
• Ban de l'Horta
• Festes Patronals en Honor a la Pur??ssima Concepci??, en Iecla.

A m??s a m??s moltes altres tenen la declaraci?? d'Inter??s Tur??stic Regional.

[edita] Turisme

La situaci?? de la regi?? de M??rcia, al sud-est de la Pen??nsula Ib??rica, la fa propensa al turisme de sol i platja. La costa murciana, anomenada la Costa C??lida, t?? una extensi?? de 170 km, on s'alternen platges petites i cales amb penya-segats. Amb "mar propi", el "Mar Menor", les seves platges s??n calentes i serenes. Com a separaci?? entre aquest llac salat i el Mar Mediterrani, s'al??a La M??nega del Mar Menor. De les 192 platges classificades en la regi??, 21 estan qualificades amb bandera blava.^[5]

A m??s, Caravaca de la Cruz, situada al nord-oest de la regi??, en una plana crida del Camp, ??s una de les cinc "Ciutats Santes" del catolicisme junt amb Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel??la i Li??bana.

[edita] Miscel??l??nia

• Quasi cent murcians van morir en camps de concentraci?? nazis. [1]

• La regi?? de M??rcia, Cant??bria i Catalunya s??n les ??niques comunitats aut??nomes que no tenen cap bou d'Osborne.

• Unitats tradicionals de mesura: la atah??lla/tah??lla que equival a 1.118 metres quadrats.

[edita] Articles relacionats

• Comarques de M??rcia
• Llista de municipis de M??rcia
• Partits judicials de M??rcia
• Casinos de la regi?? de M??rcia
• Gastronomia de la regi?? de M??rcia
• M??sica de la regi?? de M??rcia
• Platges de la regi?? de M??rcia

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

• Regi?? de M??rcia digital (castell??)
• Comunitat Aut??noma de la Regi?? de M??rcia (castell??)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Regi?? de M??rcia