Regi??
De Viquip??dia
Una regi?? ??s un territori que pot ser definit per diferents caracter??stiques geogr??fiques f??siques (clima, topografia), humanes (economia, hist??ria) o funcionals (demografia, administraci??).
Inicialment en llat??, regio, era un terme administratiu de la metr??poli romana en contraposici?? a les prov??ncies, provinciae, com a territoris conquerits. De la mateixa etimologia ??s el terme regne. Posteriorment s'ha adoptat com a delimitaci?? geogr??fica que pot variar en extensi?? des de la mida continental (regions biol??giques, clim??tiques) fins a la mida local (regions geol??giques, comarques naturals). Per?? les regions m??s estudiades, en la geografia regional, s??n de mida interm??dia: regions naturals, regions geogr??fiques.
Taula de continguts |
[edita] Regi?? natural
L'escola geogr??fica alemanya del segle XIX, iniciada per Alexander von Humboldt, va definir les regions naturals o regions fisiogr??fiques basant-se en les possibilitats que oferia el medi natural per determinar un mode de vida a l'home. En el camp de la geologia es defineixen regions a partir de les dorsals orogr??fiques i les conques hidrogr??fiques. A Catalunya es distingeixen tres depressions: litoral, prelitoral i central. Les illes Balears s??n una regi?? natural definida per la seva insularitat. A mesura que s'incorporen altres conceptes (clima, bot??nica, zoologia...), la regi?? natural va adquirint m??s complexitat, com ara l'ecoregi??.
[edita] Regi?? geogr??fica
Escola geogr??fica francesa de Paul Vidal de la Blache, de comen??ament del segle XX, defineix la regi?? geogr??fica considerant l'home com a part de la natura i com agent determinant del paisatge. Es va passar a definir la regi?? geogr??fica com a s??ntesi de la regi?? natural i la humana, afegint elements culturals i hist??rics.
Segons la branca analitzada es pot desglossar en regions biogeogr??fiques, sociol??giques, demogr??fiques, econ??miques, paisatg??stiques, vin??coles, etc. L'escola, per??, es circumscrivia a les regions administratives dividint les grans regions en estats, o dividint l'estat en regions mitjanes. Una regi?? geogr??fica, o econ??mica, presenta una extensi?? molt diferenciada entre l'Europa occidental, diversificada humanament, i altres pa??sos desenvolupats m??s extensos i m??s homogene??tzats. A Europa es pot distingir la regi?? antropogeogr??fica, de desenes o milers de km?? (per exemple, Catalunya), i la regi?? geogr??fica petita, de centenars de km?? (una comarca, o en franc??s pays).
[edita] Regi?? metropolitana
L'escola geogr??fica anglosaxona ha sigut cr??tica amb la regi?? geogr??fica i ha insistit m??s en les regions nuclears polaritzades. El cas m??s nuclear s??n les regions metropolitanes com a agrupaci?? de ciutats sota l'hegemonia d'una ciutat que actua com a pol d'atracci??. Aquestes regions metropolitanes actuen alhora com a nucli polaritzador de regions m??s extenses, com l'??rea metropolitana de Barcelona respecte a Catalunya. Acaben sent regions planificades amb algun tipus de funci?? administrativa. Els espais perif??rics, entre dos espais nuclears, no s??n adscrivibles a cap regi??.
[edita] Regi?? administrativa
El nom de regi?? ha estat adoptat per l'administraci?? de diferents estats amb valor pol??tic (regions d'It??lia), administratiu (regi?? francesa) o merament estad??stic (regions o perif??ries de Gr??cia). Tamb?? es poden incloure les regions eclesi??stiques o les regions militars.
Les comunitats aut??nomes s??n una regionalitzaci?? d'Espanya, de fet una d'elles s'anomena Regi?? de M??rcia. Altres estats que usen el terme regi?? com a subdivisi?? administrativa s??n: B??lgica, Costa d'Ivori, Dinamarca, Eti??pia, Fran??a, Ghana, Hongria, It??lia, Nova Zelanda, Per??, Rep??blica del Congo, Xile.
Catalunya es va dividir en nou regions, o vegueries, en la divisi?? territorial del 1936. El Quebec, una prov??ncia canadenca, est?? dividit en "regions administratives". Anglaterra, pa??s constituent del Regne Unit, est?? dividit en nou regions amb funci?? de coordinaci?? dels comtats.
[edita] Macroregions
Des d'un punt de vista geogr??fic es consideren grans regions a nivell subcontinental, per exemple regions clim??tiques: Europa mediterr??nia, ??sia mons??nica, ??frica subsahariana...
A nivell pol??tic hi ha macroregions supraestatals o interestatals.
A efectes estad??stics, les Nacions Unides ha definit regions macrogeogr??fiques i subregions (Europa meridional, ??sia Central, Am??rica septentrional, Polin??sia...) Per altra banda, s'han definit vint-i-dues divisions ling????stico-geogr??fiques. L'??rea catalanoparlant ??s a la divisi?? romano-hel??l??nica.
A la Uni?? Europea es consideren per una banda les euroregions com ??rees de cooperaci?? interestatal i, per altra banda, les NUTS subestatals com ??rees a efectes estad??stics. Per exemple, la regi?? NUTS ES5, de nivell 1, inclou Catalunya, Illes Balears i Pa??s Valenci??; l'euroregi?? Pirineus Mediterr??nia inclou cinc regions NUTS II: Catalunya, Illes Balears, Llenguadoc-Rossell??, Arag?? i Migdia-Pirineus. A efectes pol??tics existeix el Comit?? de les Regions, i tenen un tractament espec??fic les regions ultraperif??riques.
[edita] Regi?? hist??rica
El camp de la geografia hist??rica estudia les regions hist??riques, o b?? tal com eren en el seu moment hist??ric o b?? com han evolucionat al llarg del temps. Les regions tradicionals o hist??riques, encara que no tinguin un reconeixement administratiu, solen mantenir una identitat i un sentiment de pertinen??a.
A l'estat espanyol, des de la divisi?? provincial del 1833, s'han mantingut les regions hist??riques, mancades totalment d'entitat administrativa, per?? que han constitu??t la base territorial de reclamacions hist??riques d'autogovern.
