Refer??ndum
De Viquip??dia
Un refer??ndum (del llat?? referendum) ??s una votaci?? popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un pa??s amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opini?? davant d'una reforma legislativa o constitucional.
Taula de continguts
|
[edita] Refer??ndum/Plebiscit
Tot i que sovint hi ha la tend??ncia a usar de forma indistinta els mots refer??ndum i plebiscit , cal dir que en realitat no s??n paraules sin??nimes.
Aix??, en democr??cia, hom prefereix parlar de plebiscit quan la decisi?? que s'est?? consultant afecta a q??estions fonamentals per a la sobirania del pa??s, com poden ser decidir la modificaci?? de les fronteres o escollir la forma d'estat que es vol (per exemple, monarquia o rep??blica). Tamb?? s'utilitza la denominaci?? plebiscit quan la consulta es convoca per aprovar o no l'efic??cia d'una mesura legislativa o la gesti?? d'un governant (com pass?? a Vene??uela on es consult?? si el president, Hugo Ch??vez, havia de dimitir).
Per ??ltim, tamb?? s'empra la forma plebiscit quan en una dictadura o pa??s no democr??tic se sol??licita l'aprovaci?? de les pol??tiques generals del govern o b?? d'un decret governamental radical. En aquests casos ??s habitual que el resultat sigui sempre favorable als interessos de l'autoritat, b?? perqu?? el vot sovint est?? indu??t per la por -circumst??ncia que n'afavoreix la ratificaci?? per part del poble- o b?? perqu?? es produeix una tupinada o frau electoral pel qual l'autoritat n'altera els resultats.
[edita] Tipus de refer??ndums
D'acord amb el cas que el govern fa dels resultats del refer??ndum podem parlar de dos tipus:
- Refer??ndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer all?? que els ciutadans i les ciutadanes han expressat a les urnes. Naturalment, nom??s se celebren en pa??sos de tradici?? democr??tica i sovint es disposen alguns requisits per a qu?? siguin acceptats per l'autoritat com, per exemple:
- - Que la participaci?? total de l'electorat sigui prou representativa (del 30%, 50%, o m??s).
- - Que no sigui suficient una majoria simple -la meitat m??s un dels vots totals-, sin?? que aquesta majoria sigui superior, com ara del 60% o dels dos ter??os de vots emesos.
- Refer??ndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera inst??ncia li correspon a ell o al parlament corresponent prendre l'??ltima decisi??.
D'acord amb el nombre d'opcions que el votant t?? per a escollir podem distingir:
- Refer??ndum de dues opcions: s??n els m??s habituals, at??s que generalment una consulta ofereix a l'electorat nom??s dues opcions, per a acceptar o rebutjar una proposta. D'acord amb la naturalesa de la consulta, les opcions poden ser un "s??/no", o una "opci?? 1/opci?? 2".
- Refer??ndum de m??ltiples opcions: tot i que s??n m??s desconeguts cal dir que s??n habituals, per exemple, a Su??ssa. Tamb?? a Su??cia es van convocar sengles refer??ndums els anys 1957 i 1980 en qu?? l'electorat havia d'escollir entre tres opcions; i l'any 1977 a Austr??lia es f??u igualment una consulta per escollir l'himne nacional entre quatre opcions.
[edita] Cr??tiques
Tot i que se suposa que un refer??ndum o un plebiscit ??s l'expressi?? m??xima de sobirania popular hi ha detractors que en critiquen la seva convocat??ria per diverses raons:
- D'una banda perqu??, com ja s'ha dit, s'ha fet servir (i es continua utilitzant) en pa??sos amb dictadures, com per exemple l'Alemanya nazi, la It??lia feixista, l'Espanya franquista o la URSS per intentar donar legitimitat a les pol??tiques opressives d'aquests r??gims pol??tics. De fet, l'??s pervers que f??u Hitler dels plebiscits, fa que encara avui a Alemanya estiguin expressament prohibits per la constituci?? federal.
- Altres critiquen -com tamb?? hem assenyalat- que per norma general nom??s es doni a escollir a l'electorat dues opcions (aprovar o rebutjar), eliminant aix?? possibles matisos o aportacions.
- Una tercera cr??tica prov?? dels que pensen que el refer??ndum serveix als pol??tics per inhibir-se a l'hora de prendre alguna decisi?? dif??cil, pol??mica o inc??mode. D'aquesta manera, convocant un refer??ndum es trasllada la responsabilitat al conjunt de la poblaci??.
- Tamb?? es discuteix que els votants en un refer??ndum poden no ser suficientment informats (o fins i tot, desinformats) a l'hora de prendre decisions sobre q??estions t??cniques o massa sofisticades.
- Igualment s'avisa de la possibilitat que els votants puguin ser excessivament influenciats per personalitats de renom o manipulats per campanyes publicit??ries parcials i no objectives que indueixen el vot, sobretot quan l'autoritat convocant es posiciona cap a una de les opcions a referendar, com succe?? en el refer??ndum sobre la Constituci?? Europea celebrat a l'estat espanyol el 20 de febrer de 2005. [1]
- Per acabar, hom assenyala que eines democr??tiques com el refer??ndum poden conduir a "la tirania de la majoria" i a la conseg??ent erosi?? dels drets individuals o de les minories.
[edita] Refer??ndums celebrats a l'estat espanyol
Des de la mort del dictador Francisco Franco, a l'estat espanyol s'han celebrat un total de 4 refer??ndums a nivell estatal (Llei de la reforma pol??tica de 1976, Aprovaci?? de la Constituci?? espanyola de 1978, Perman??ncia a l'OTAN de 1986 i Constituci?? Europea de 2005); i 4 m??s a nivell auton??mic (per a l'aprovaci?? dels estatuts d'autonomia de Catalunya, Euskadi, Gal??cia i Andalusia).
[edita] Llei per la reforma pol??tica (15 de desembre de 1976)
El refer??ndum per a la Llei per la Reforma Pol??tica, convocat pel president del govern Adolfo Su??rez per al 15 de desembre de 1976, instava l'electorat a aprovar o no les reformes iniciades pel seu govern a fi i efecte de liquidar les corts franquistes i iniciar la democratitzaci?? de l'estat.
La pregunta formulada va ser: ??Aprueba el Proyecto de Ley para la Reforma Pol??tica?
El resultat fou d'una molt alta participaci?? (nom??s un 22% d'abstenci??). Les dades resultants del refer??ndum s??n les que teniu a continuaci??.
| Cens electoral |
Nombre de votants | Abstenci?? | Vots en blanc | VOTS AFIRMATIUS |
VOTS NEGATIUS |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
| Xifres relatives | 100 % | 77,72% | 22,28% | 2,98% | 94,45% | 2,57% |
| Xifres absolutes | 22.644.290 | 17.599.562 | 5.044.728 | 523.457 | 16.573.180 | 450.102 |
Font: Ministeri de l'interior
[edita] Aprovaci?? de la Constituci?? espanyola (6 de desembre de 1978)
Aquest refer??ndum va ser convocat per les Corts Generals per al 6 de desembre de 1976 i instava la ciutadania a aprovar o no l'avantprojecte de constituci?? espanyola que havia redactat una pon??ncia de set diputats sortints de les primeres eleccions generals celebrades el 15 de juny de 1977.
La pregunta que es feia era: ??Aprueba el Proyecto de Constituci??n?
La participaci?? fou un tant irregular (abstenci?? de m??s del 30%). El resultat del refer??ndum va ser el seg??ent:
| Cens electoral |
Nombre de votants | Abstenci?? | Vots en blanc | VOTS AFIRMATIUS |
VOTS NEGATIUS |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
| Xifres relatives | 100 % | 67,11% | 32,89% | 3,57% | 88,54% | 7,89% |
| Xifres absolutes | 26.632.180 | 17.873.271 | 8.758.909 | 632.902 | 15.706.078 | 1.400.505 |
Font: Ministeri de l'interior
[edita] Perman??ncia a l'OTAN (12 de mar?? de 1986)
L'estat espanyol havia ingressat a l'Alian??a atl??ntica l'any 1982, sota el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (de la UCD). El refer??ndum sobre la perman??ncia de l'estat espanyol a l'OTAN es va celebrar el dia 12 de mar?? de 1986 a inst??ncies del govern del PSOE, que gaudia llavors de la seva primera majoria absoluta a les corts. La convocat??ria i la campanya del refer??ndum no van estar exemptes de pol??mica at??s que el PSOE, que sempre n'havia criticat l'ingr??s, canvi?? de parer i en defens?? la perman??ncia [2].
La pregunta que es va formular a la ciutadania era: ??Considera conveniente para Espa??a permanecer en la Alianza Atl??ntica en los t??rminos acordados por el Gobierno de la Naci??n?
Tot i que el resultat final fou favorable a la perman??ncia, cal dir que va ser el refer??ndum en el qual la difer??ncia entre el "S??" i el "NO" va ser m??s ajustada (de 12'79 punts); i que el "NO" guany?? en 4 comunitats: Catalunya, Can??ries, Navarra i Euskadi. L'abstenci?? fou bastant elevada, un 40%. Els resultats d'aquella consulta foren:
| Cens electoral |
Nombre de votants | Abstenci?? | Vots en blanc | VOTS AFIRMATIUS |
VOTS NEGATIUS |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
| Xifres relatives | 100 % | 59,42% | 40,58% | 6,61% | 53,09% | 40,30% |
| Xifres absolutes | 29.024.494 | 17.246.452 | 11.778.042 | 1.127.673 | 9.054.509 | 6.872.421 |
Font: Ministeri de l'interior
[edita] Constituci?? Europea (20 de febrer de 2005)
El dia 20 de febrer de 2005 es convocava per quarta vegada l'electorat de l'estat en un refer??ndum amb l'objectiu d'aprovar o rebutjar el projecte de Constituci?? Europea.
La pregunta emesa en aquesta ocasi?? fou: Aprova vost?? el Tractat per el qual s???estableix una Constituci?? Europea? / ??Aprueba usted el proyecto de Tratado por el que se establece una Constituci??n Europea?
A Catalunya, CiU, PP i PSC van fer campanya pel "S??", mentre que ERC i ICV van fer campanya a favor del "NO".
Com a tret rellevant cal destacar l'esc??s ress?? que tingu?? entre l'electorat, at??s que, per primera vegada, una consulta electoral quedava molt per sota del 50% de participaci?? (concretament el 41,77%).
| Cens electoral |
Nombre de votants | Abstenci?? | Vots en blanc | VOTS AFIRMATIUS |
VOTS NEGATIUS |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
| Xifres relatives | 100 % | 41,77% | 58,23% | 5,96% | 76,96% | 17,07% |
| Xifres absolutes | 34.692.491 | 14.491.752 | 20.200.739 | 856.664 | 11.057.563 | 2.453.002 |
Font: Ministeri de l'interior
[edita] Refer??ndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (25 d'octubre de 1979)
Deixant de banda les consultes efectuades a nivell estatal, cal no oblidar que algunes comunitats ratificaren en el seu dia els seus respectius estatuts d'autonomia per mitj?? d'un refer??ndum. Catalunya i Euskadi celebraren la consulta el dia 25 d'octubre de 1979, mentre que Gal??cia ho f??u el 21 de desembre de 1980 i Andalusia el 28 de febrer del mateix any, per b?? que s'hagu?? de repetir el dia 20 d'octubre de 1981 perqu?? no s'havia arribat al m??nim exigible de participaci?? a la prov??ncia d'Almeria. La resta de comunitats aut??nomes accediren a llurs estatuts per via parlament??ria, per la qual cosa no realitzaren un refer??ndum de ratificaci??. Cal dir que a Catalunya el refer??ndum de l'Estatut no tingu?? molt de ress?? entre l'electorat: un 40% dels ciutadans s'abstingueren.
Els resultats del refer??ndum per l'estatut celebrat a Catalunya foren aquests:
| Cens electoral |
Nombre de votants | Abstenci?? | Vots en blanc | VOTS AFIRMATIUS |
VOTS NEGATIUS |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
| Xifres relatives | 100 % | 59,57% | 40,43% | 3,58% | 88,16% | 7,79% |
| Xifres absolutes | 4.421.965 | 2.634.373 | 1.787.592 | 94.295 | 2.322.355 | 205.175 |
Font: Ajuntament de Barcelona
[edita] Refer??ndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (18 de juny de 2006)
El diumenge dia 18 de juny de 2006 es va celebrar un refer??ndum a Catalunya a fi de consultar el poble sobre si estava d'acord o no amb el projecte de reforma de l'estatut d'autonomia que va ser aprovat a les Corts Generals espanyoles els dies 30 de mar?? (al Congr??s dels Diputats) i 10 de maig (al Senat) de 2006. El resultat del refer??ndum va ratificar la reforma (tot i que menys de la meitat dels ciutadans anaren a les urnes, i un de cada cinc votants votaren en contra).
| Cens electoral |
Nombre de votants | Abstenci?? | Vots en blanc | VOTS AFIRMATIUS |
VOTS NEGATIUS |
|
|---|---|---|---|---|---|---|
| Xifres relatives | 100% | 48,85% | 51,15% | 5,29% | 73,24 | 20,57 |
| Xifres absolutes | 5.310.103 | 2.594.167 | 2.715.936 | 137.207 | 1.899.897 | 533.742 |
Resultats finals amb el 100,00% del cens escrutat.
Font: Generalitat de Catalunya
