Rea (sat??l??lit)

De Viquip??dia

**Rea**
Descobriment
Hemisferi "de darrera" de Rea vist per la Cassini-Huygens
Descobert per	Giovanni Cassini
Data	23 de desembre de 1672
Caracter??stiques orbitals
Semieix major	527.040 km
Excentricitat	0,0010
Per??ode orbital	4,517500 dies
Inclinaci??	0,35??
Per??ode de rotaci??	Rotaci?? s??ncrona
Caracter??stiques f??siques
Di??metre mitj??	1.528 km
Massa	2,309??10²¹ kg
Densitat mitjana	1.240 kg/m³
Albedo	0,7
Atmosfera	No

Rea ??s el segon sat??l??lit m??s gran de Saturn. Va ser descobert per Giovanni Cassini el 1672. Tamb?? se l'anomena Saturn V.

[edita] Nom

Entre 1671 i 1684, Giovanni Cassini va descobrir quatre de les llunes de Saturn: J??pet, Rea, Dione i Tetis i les va batejar amb el nom llat?? de Sidera Lodoicea (estrelles de Llu??s), en honor del rei Llu??s XIV de Fran??a. Molts anys m??s tard, el 1847, John Herschel, fill de William Herschel, va proposar que els sat??l??lits de Saturn rebessin els noms dels Titans i les Tit??nides de la mitologia grega, germans i germanes de Cronos (que ??s el nom grec de Saturn). Rea ??s una de les Tit??nides, filla d'Ur?? i de Gea, esposa de Cronos i mare de Zeus i d'alguns dels altres d??us ol??mpics.

[edita] Caracter??stiques

Rea ??s un cos esf??ric de 1528 km de di??metre, el segon m??s gran dels sat??l??lits de Saturn, que orbita a 527.040 km de Saturn (8,75 vegades el seu radi equatorial) en la zona exterior a l'anell E. Posseix una ??rbita circular, lleugerament inclinada respecte a l'equador del planeta i completa una revoluci?? cada 4 dies i mig. A difer??ncia de Tit??, que ??s la ??nica de les llunes de Saturn que en t??, no se li coneix atmosfera, per?? s?? un anell d'uns 1.500 km de di??metre, essent l'??nic cos no planetari conegut a posseir-ne un. La seva densitat ??s for??a baixa (1.240 kg/m³) lo que indica que est?? composta, b??sicament, de gel d'aigua per?? posse??x un nucli de roca que compr??n menys d'un ter?? de la massa total del sat??l??lit. La temperatura a la cara il??luminada pel Sol ??s de -174??C mentre que a la cara fosca oscil??la entre els -200??C i els -220??C. En alguns aspectes ??s semblant a Dione: els dos tenen una composici?? i un albedo semblants, cosa que fa pensar que han tingut una hist??ria geol??gica similar. Una altra caracter??stica que comparteix amb Dione ??s la seva rotaci?? s??ncrona, ??s a dir, que el per??ode de rotaci?? i el per??ode orbital s??n iguals. Aix?? implica que una cara o hemisferi del sat??l??lit precedeixi sempre a l'altra en el moviment orbital al voltant del planeta.

Rea ??s un dels cossos m??s densament crateritzats de tot el Sistema Solar. La seva superf??cie es pot dividir en dos hemisferis clarament diferenciats. L'hemisferi de davant ??s d'un color clar uniforme i cont?? uns cr??ters relativament joves i petits (de menys de 40 km de di??metre) que no presenten un relleu gaire marcat, a difer??ncia dels de la Lluna i Mercuri. L'hemisferi de darrera presenta cr??ters m??s grossos i m??s vells i, sobretot, unes llargues franjes clares que travessen l'hemisferi de cap a cap. Es pensa que aquestes l??nies poden ser material ejectat per volcans de gel durant el proc??s de formaci?? del sat??l??lit, quan la roca sota l'escor??a encara era l??quida. No obstant, observacions recents de Dione, que presenta unes franges semblants, mostren que en realitat s??n penya-segats de gel. Rea encara no ha estat fotografiada en detall per la sonda Cassini, per?? ??s l??gic pensar que les franges de Rea siguin del mateix tipus. Els cient??fics pensen que fa molt temps l'hemisferi de davant tamb?? tenia cr??ters grossos i vells per??, mentre el sat??l??lit encara s'estava formant, devia tenir lloc un resurgiment de la superf??cie que va esborrar tots els cr??ters antics.