Quint Hortensi Hòrtal
De Viquipèdia
Hortensi (Quintus Hortensius Hortalus, 114 - 50 aC) va ser un polític i advocat romà del segle I aC, i l'orador més cèlebre abans de l'arribada de Ciceró.
Va iniciar la seva carrera d'orador ben jove, amb només dinou anys, i poc temps després va defensar a Roma els interessos de Nicomedes IV de Bitínia, que havia estat expulsat del tron pel seu germà. Es va casar amb Lutàcia, filla de Lutaci Càtul, un membre il·lustre del bàndol aristòcrata del Senat, al qual es va unir Hortensi. En esclatar la guerra civil entre Marius i Sul·la, va romandre a Roma, fins i tot durant els governs populars de Cinna i de Carbó, però es va unir al bàndol de Sul·la quan aquest va desembarcar a Itàlia (83 aC). Acabada la guerra va emprendre el cursus honorum: va ser qüestor (81), edil (75), pretor (72) i finalment cònsol (69).
En paral·lel a la seva carrera política va continuar les tasques com a advocat, especialitzant-se en la defensa de governadors de províncies acusats de corrupció, sense descartar l'ús de suborns als tribunals. Tanmateix un any abans del seu consolat (70) va ser derrotat per Ciceró en el cas de l'antic governador de Sicília Verres, que es va haver d'exiliar davant la força de l'acusació de Ciceró. Hortensi va continuar la seva carrera d'advocat i en política es va convertir en un dels líders dels optimats. Es va oposar a la concessió d'un comandament especial a Pompeu contra els pirates (67). Posteriorment va col·laborar amb Ciceró, quan aquest es va unir al partit conservador, amb el qual va participar en les defenses de Murena, de Rabiri, de Publi Corneli Sul·la|Publi Sul·la i de Miló. Hortensi també va recolzar Ciceró quan aquest va sol·licitar l'ingrés al col·legi dels àugurs. Progressivament retirat de la vida pública, va dedicar els últims anys a la bona vida.
Hortensi va ser un dels oradors més destacats dins la corrent asiàtica d'oratòria, d'estil florit, però no s'ha conservat cap de les seves obres, que incloïen, a més de discursos i tractats d'oratòria, poemes eròtics i una història de Roma (Annales). Ciceró (primer rival i després aliat seu) el considerava piscinarius (ric acomodat) en els seus últims anys, però després de la seva mort en va parlar positivament a les seves obres Brutus i Hortensi.
