Python
De Viquipèdia
| Paradigma de programació: | Multiparadigma |
|---|---|
| Aparegut l'any: | 1991 |
| Disenyat per: | Guido van Rossum |
| Desenvolupador: | Python Software Foundation |
| Darrera versió estable: | 2.5.1 / 18 d'abril de 2007 |
| Tipus de dades: | Forta, dinàmica |
| Majors implemanetacions | CPython,Jython, IronPython, Pypy |
| Dialectes: | Stackless Python, RPython |
| Influenciat per: | ABC, ALGOL 68, C, Haskell, Icon, Lisp, Modula-3, Perl, Java |
| Sistema operatiu: | Multiplataforma |
| Llicència: | Python Software Foundation License |
| Pàgina web: | http://www.python.org |
Python és un llenguatge de programació orientat a objectes interpretat i interactiu, i és programari lliure. Combina una potència remarcable amb una sintaxi molt entenedora. Sovint és comparat amb llenguatges com Java, Tcl, Perl o Scheme.
Poseeix mòduls, classes, excepcions tipus de dades dinàmics a alt nivell, i tipus dinàmics. Pot còrrer sobre diversos tipus de UNIX, sobre Windows, Palm_OS, OS/2, Mac, Amiga, i moltes altres plataformes.
La implentació de Python té copyright però és lliure d'usar, distribuir o fins i tot comercialitzar.
[edita] Programa d'exemple
Aquest programa escriu "Hola món" al dispositiu de sortida de defecte (habitualment el monitor),
print "Hola món"
[edita] El tipificat dinàmic
Una de les característiques d'aquest llenguatge és el tipificat dinàmic i la capacitat d'aquest per interpretar en temps d'execució el codi, totalment al contrari que altres llenguatges com ara C que ho fan en temps de compilació
[edita] Enllaços externs
- la web de Python (anglès)
| Llenguatges de programació |
|---|
| Ada | ALGOL | Assemblador | Awk | Basic| BCPL | C | C++ | C# | Cobol | D | Delphi | Eiffel | Forth | Fortran | Haskell | Java | Lisp | Logo | MAGIC | Mercury | Miranda | Modula-2 | Oberon | Ocaml | Pascal | PHP | Perl | Prolog | Python | Rexx | Ruby | Scala | Smalltalk | Altres llenguatges... |
