On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Publicitat - Viquipèdia

Publicitat

De Viquipèdia

La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.

Taula de continguts

[edita] Història

La publicitat sorgeix de la necessitat de comunicar un missatge, entre les primeres manifestacions trobem Pompeia, on es comencen a utilitzar els anuncis sobre mosaics i tauletes de fusta, amb l’objectiu d’anunciar diverses menes de serveis. Serveis dels quals cal destacar el comerç, amb el seu creixement a l’edat mitjana comença amb el concepte de marca que en un primer moment ja s’utilitzà com a senyal identificativa de gremis.

[edita] Publicitat al llarg de la història

La publicitat existeix des dels orígens de la civilització i el comerç. Des que existeixen productes que comercialitzen hi ha hagut la necessitat de comunicar-ne la existència; la forma mes comuna de publicitat era la expressió oral. A Babilònia es va trobar una taula que contenia inscripcions per un comerciant d'ungüents, un escriba i un sabater que data del 3000 a.c. Ja des de la civilització egípcia, Tebes va conèixer èpoques de gran esplendor econòmic i religiós; a aquesta ciutat tan pròspera se li atribueix un dels primers textos publicitaris. La frase trobada en un papir egipci es considera com el primer reclam publicitari del qual es té memòria. El 1821 es va trobar a les ruïnes de Pompeia una gran varietat d’anuncis d'estil grafit que parlaven d'una rica tradició publicitària en la qual es podia trobar venedors de vi, forners, joiers, teixidors, entre altres. A Roma i Grècia es va engegar el perfeccionament del nunci, qui anunciava a viva veu al públic l’arribada d'embarcacions carregades de vins, vivers i altres, sovint acompanyats per músics que donaven a aquests el to adequat per la crida; eren contractats per comerciants i per l’estat. Aquesta forma de publicitat va continuar fins l’Edat Mitjana. A França, els amos de les tavernes anomenaven els vins i utilitzaven campanes i banyes per atreure la clientela; A Espanya, utilitzaven tambors i gaites, i a Mèxic els cridaires utilitzaven els tambors per acompanyar els avisos. Part del que es coneix actualment com publicitat neix amb la impremta de Gutenberg, que s’afanya a mostrar el seu invent a un grup de mercaders de Aquisgrà (Aachen). Amb la crònica mundial de Nuremberg, figuren una sèrie d'almanacs que contenien les primeres formes de publicitat. Al 1453 sorgeix la Bíblia dita Gutenberg i els famosos almanacs es convertirien en els primers periòdics impresos. La impremta va permetre la difusió mes extesa dels missatges publicitaris i, amb l'aparició de noves ciutats, la publicitat es consolida com a instrument de comunicació. La publicitat moderna va començar a evolucionar als Estats Units i Gran Bretanya al final del segle XVIII durant l'època de la revolució industrial. Amb l'aparició dels agents de publicitat; el primer d’ells és Volney B. Palmer qui, el 1841, com a agent publicitari va inaugurar a Filadèlfia una oficina amb què va obtenir un considerable èxit. A començament del segle XX, les agències es professionalitzaven i seleccionaven amb més fran rigor els mitjans on plaçaven la publicitat. Es així com la creativitat comença a ser un factor important a l’hora d'elaborar un anunci. En els anys 30 neix una famosa tècnica creativa: el "brain storming" (pluja d'idees), que no es va emprar de manera habitual fins la dècada del 1960. Després de la Segona Guerra Mundial les empreses anunciants van començar a associar la necessitat de vincular els processos publicitaris creatius amb els estudis de mercat per optimitzar la relació entre les necessitats comunicatives o de desenvolupament i creixement de l’empresa amb les estratègies comunicacionals adequades a aquestes necessitats.


Però la publicitat com la coneixem avui en dia neix de Gutenberg i les seves importants contribucions a la tecnologia de l'impremta. La qual en un primer moment va portar a l’aparició de fulls informatius de caràcter comercial i publicacions periòdiques d’anuncis comercials.

[edita] Funcions

Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes son els millors i alhora reflectir d’una manera idealitzada els ideals del públic a qui s’adreça. Els resursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus: a) RECURSOS RACIONALS: bassats en l'argumentació i la informació. b) RECURSOS EMOTIUS: basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els sentiments. Les principals funcions de la publicitat són:

  • Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis.
  • Relacionar els dos extrems de la cadena comercial.
  • Seguir interessos privats o comercials.
  • Donar informació sobre productes o serveis.
  • Fer part del sector de la comercialització externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econòmic independent.
  • Principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses.
  • Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li es contemporània.

[edita] Missatge publicitari

Què ha de tenir un missatge publicitari per a ser-ho?

  • Temàtica referent a matèries comercials.
  • Que el que pretengui en tot moment, sigui d'aconseguir actituds favorables per l’emissor.
  • L’emissor ha de ser clarament identificat.
  • Dins el mitjà de difusió on apareix el missatge ha de ser clarament distingit.
  • L’emissor paga el mitjà per l’espai o temps utilitzat.

[edita] Màrqueting

Planificació i execució de les activitats empresarials per posar a producció al mercat, amb l’objectiu d’obtenir els màxims beneficis en cada moment.

[edita] Principis de la publicitat

Encara que existeixen una gran quantitat de teories de la publicitat, una de les més antigues (1895) és la teoria o regla AIDA, nascuda com un simple recurs didàctica en el curs de ventes.

  • atracció
  • interès
  • desig
  • acció

Segons aquesta regla aquests són els 4 passos bàsics per què una campanya publicitària obtingui bon èxit; això és, en primer lloc, cridar l'atenció, després despertar l'interès per l'oferta, tot seguit despertar el desig d’adquisició i, finalment, despertar la reacció, o oferir la possibilitat de reaccionar al missatge, derivat en la compra del producte.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Publicitat
Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu