Puça

De Viquipèdia

Puça

Puça sota microscopi electrònic

Classificació científica

Domini:	Eukaryota
Regne:	Animalia
Fílum:	Arthropoda
Classe:	Insecta
Subclasse:	Pterygota
Infraclasse:	Neoptera
Superordre:	Endopterygota
Ordre:	Siphonaptera

Famílies

Tungidae
Pulicidae – puça comuna
Coptopsyllidae
Vermipsyllidae – Puça carnívora
Rhopalopsyllidae – Puça marsupial
Hypsophthalmidae
Stephanocircidae
Pygiopsyllidae
Hystrichopsyllidae – Puça de rates i ratolins
Leptopsyllidae – Puces d'ocells i conill
Ischnopsyllidae – Puça de ratpenat
Ceratophyllidae
Amphipsyllidae
Malacopsyllidae
Dolichopsyllidae – Puça de rosegadors
Ctenopsyllidae

Les puces o sifonàpters (Siphonaptera, del grec siphōn, "tub", a, "no" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots ectoparàsits de mamífers i aus.

Tots ells són paràsits externs que s'alimenten de la sang dels seus hostes. Les puces no tenen ales. La classificació taxonòmica és complicada ja que no segueix les regles d'altres insectes. Antigament es considerava que derivaven dels dípters basat en similituds de les formes larvàries.

[edita] Algunes espècies de puça

Ctenocephalides felis (puça de gat i gos)
Ctenocephalides canis (puça de gos)
Pulex irritans (puça humana)),
Nosopsyllus fasciatus (puça de rata),
Xenopsylla cheopis (puça de rata).

[edita] Biologia

Parts del cos d'una puça.

Larva de puça.

Les puces són insectes holometàbols, és adir, passen per un complet cicle vital consistent en ou, larva, pupa i adult. El temps que triga a completar el cicle d'ou a adult varia entre dues setmanes a vuit mesos en funció de la temperatura, humitat, aliment i espècie. Normalment després d'alimentar-se de sang, la puça femella diposita entre 15 i 20 ous diàriament fins a un màxim de 600 al llarg de la vida, usualment sobre l'hoste (goss gats, rates, conills, ratolins, esquirols llistats, ossos rentadors, sarigas guineus, galliness humans, etc.). Els ous dipositats solts en el pelatge, cauen arreu, especialment on descansa, dorm o niua l'hoste (estoretes, catifes, mobles entapissats, casetes de gossos i gats, gosseres, sorrals, etc.).

Els ous s'obren d'entre dos dies a dues setmanes després surten larves que es troben en els interiors de les cases a les esquerdes i clivelles del terra, al llarg dels sòcols, sota les vores de les alfombres, en mobles o llits. El desenvolupament a la intempèrie té lloc en grava i terres de sorrencs, (caixes|capses de sorra humides, baixos de les cases brutes, sota els arbusts, etc.) on l'hoste descansa o dorm. La sorra i la grava són molt adequades per al desenvolupament larvari, raó per la que les puces són anomenades erròniament "puces de sorra".

Les larves són cegues, eviten la llum, passen per tres mudas larvàries i triguen entre una setmana i diversos mesos en desenvolupar-se completament. S'alimenten principalment de sang digerida dels excrements de puces adultes, pell morta, pèl, plomes i altres restes orgàniques (les larves no xuclen sang.) Les pupes maduren dins d'un capoll de seda teixit per la larva, al qual s'adhereixen pèl de les mascotes, fibres de les catifes, pols, trossos d'herba i altres restes. En el temps de cinc a catorze dies, emergeixen les puces adultes o poden romandre en repòs (dormició) en el capoll fins a detectar vibració (moviment de persones o mascotes), pressió (l'hoste recolzat sobre elles), calor, humitat o diòxid de carboni (significant que una potencial font de sang és a prop). La majoria de les puces passa l'hivern en l'estat de larva o pupa amb millor supervivència i creixement durant hiverns càlids i humits i la primavera.

Normalment la temporada de puces correspon als temps càlids a les zones temperades, però en llocs càlids no existeix aquesta estacionalitat.