Psiquiatria

De Viquip??dia

La Psiquiatria ??s una branca de la medicina especialitzada en els trastorns mentals.

Els psiquiatres no nom??s diagnostiquen i tracten aquests trastorns sin?? que tamb?? realitzen investigacions per a comprendre'ls i prevenir-los.

Un psiquiatre ??s un llicenciat en medicina que, despr??s de realitzar el MIR, fa la resid??ncia en psiquiatria. Molts psiquiatres tamb?? s'especialitzen en psicoan??lisi, psiquiatria infantil o altres subespecialitats.

Els psiquiatres tracten als pacients en consultes privades, en hospitals generals, o en centres especialitzats per a malalts mentals (hospitals psiqui??trics, cl??niques ambulat??ries, o centres comunitaris de salut mental).

El camp de la psiquiatria ??s molt ampli en comparaci?? amb altres especialitats m??diques. Els trastorns mentals poden afectar a la majoria dels aspectes de la vida del pacient, com la seva activitat f??sica, conducta, emocions, pensament, percepci??, relacions interpersonals, sexualitat, treball i oci. Aquests trastorns estan produ??ts per una combinaci?? poc coneguda de determinants biol??gics, psicol??gics i socials.

La tasca del psiquiatre consisteix a identificar les diferents fonts i manifestacions de la malaltia mental.

[edita] Hist??ria de la psiquiatria

El desenvolupament de la medicina mental va tenir lloc progressivament des de finals del segle XVIII. Fins aleshores, els anomenats ignoscents, folls, aurats o dements eren nom??s objecte de tutela en termes purament jur??dics relacionats amb una tradici?? que ve del Dret Rom??, i que fou objecte de debat a la Corona d'Arag?? als segles XIV i XV. Francesc d'Eiximenis, el 1385 al seu Regiment de la Cosa P??blica plantejava la necessitat de la presa en consideraci?? dels bojos pels jurats de la Ciutat de Val??ncia, i tant a Barcelona, el 1401, amb la fundaci?? del Spital General de la Sancta Creu com a Val??ncia amb la del Hospital dels Ignocents (que es fusionaria m??s tard en l'Hospital General de Val??ncia), acolliren bojos ininterrompudament fins l'actualitat.

Des de finals del segle XVII i durant el segle XVIII les autoritats jur??diques van comen??ar a remetre els bojos sotmesos a la seva tutela a dict??mens m??dics destinats menys a proposar tractaments com a establir els l??mits entre la bogeria i la ra??, arran de debats pericials i judicials sobre la simulaci??, i els problemes que aix?? plantejava de seguretat jur??dica, doncs la bogeria - el que a Espanya encara s'anomena als codis "enajenaci??n mental"- era un eximent de la responsabilitat penal. Una colla d'estudis fets a Anglaterra (MacDonalds, Skultans), a Fran??a (Castel, Goldstein), a M??xic (Sacristan), Estats Units (Rothman), a Espanya (Espinosa, Arrizabalaga, Huertas Garc??a Alejo, Carmona, Comelles i altres) i a altres pa??sos europeus han anat esbrinant la transici?? progressiva entre la atenci?? tutelar a les institucions i el desenvolupament de la anomenada ci??ncia especial o alienisme. Aquesta, malgrat que practicada per metges, sempre va tenir, fins al primer ter?? del segle XX la caracter??stica d'un camp pr??cticament independent de la medicina convencional. La ra?? fou la necessitat de l'Estat modern de resoldre els problemes que plantejaven - sempre de caire jur??dic i d'ordre p??blic -, els bojos que la societat no podia gestionar per s?? mateixa en un context de trasbalsament - por mor de la revoluci?? industrial i del capitalisme - del conjunt de la ciutadania. Calia establir criteris raonables de demarcaci?? entre la bogeria i la ra?? - per protegir a la societat del boig, i al boig de la societat.

A tots els pa??sos occidentals, amb ritmes i cronologies diferents van crear-se dispositius destinats a l'atenci?? dels bojos, fins aleshores basada en la contenci??. Es el que hom coneix com tractament moral, una utopia terap??utica basada en les idees sensualistes del segle XVIII i que volia oferir als pacients internats un espai que per les seves caracter??stiques arquitect??niques el dugu??s a recobrar la ra??. La deriva d'aquest dispositiu cap al custodialisme, ??s a dir el tancament pur i simple, va venir de dos factors: la condici?? ut??pica del tractament moral, i les necessitats creixents de places derivades d'una demanda alimentada per les crisis socials derivades dels processos d'implantaci?? capitalista: migracions massives camp/ciutat, crisis socials, pobresa, inadaptaci?? a la nova societat, condicions de treball, canvis en la socialitzaci?? de g??nere, ect...

El model custodial va ser hegem??nic a tot el m??n fins despr??s de la Segona Guerra Mundial. A Catalunya va romandre fins a la Transici?? democr??tica, i a Espanya la seva abrogaci?? final la feu la Llei de Sanitat de 1986, malgrat que encara passarien dues d??cades perqu?? el desplegament de les legislacions auton??miques i la transfer??ncia de les compet??ncies plenes a les autonomies de l'article 143 permetessin traspassar la gesti?? des de la Benefic??ncia provincial als sistemes auton??mics de salut.

Durant la segona meitat del segle els psiquiatres van abandonar aquest tipus de tractament i, amb aix??, el reconeixement t??cit de que la malaltia mental est?? produ??da per influ??ncies tant psicol??giques com socials. Durant un temps la seva atenci?? es va centrar, gaireb?? de forma exclusiva, en els factors biol??gics. Era freq??ent l'??s de medicaments i altres formes de tractament som??tic (f??sic).

El psiquiatre alemany Emil Kraepelin va identificar i va classificar els trastorns mentals en un sistema que va suposar l'inici del diagn??stic modern. Una altra figura important va ser el psiquiatre su??s Eugen Bleuler, que va encunyar el terme 'esquizofr??nia' i va descriure les seves caracter??stiques.

El descobriment de l'origen inconscient de la conducta, una aportaci?? de la teoria psicoanal??tica de Sigmund Freud a principis del segle XX, va enriquir els coneixements de la psiquiatria i va canviar l'enfocament de la mateixa. L'atenci?? es va dirigir cap als processos de l'interior de la ment individual, i la psicoan??lisi fou el punt de partida del desenvolupament de les psicoterapies modernes, i el desllorigador de debats te??rics encara no closos avui. Si la seva significaci?? en la terap??utica ??s avui discutida, l'impacte de la psicoanalisi ha desbordat el camp estricte de la psiquiatria i ha influit en el conjunt de les Ci??ncies Socials i Humanes.

En les d??cades de 1940 i 1950 les teories van tornar a canviar, aquesta vegada cap a l'ambient social i f??sic. Molts psiquiatres menyspreaven les influ??ncies biol??giques, per?? altres estudiaven aquelles que podien estar implicades en les malalties mentals i utilitzaven tractaments f??sics com l'electroxoc i la psicocirurgia.

Cap a la meitat de la d??cada de 1950 es van produir canvis molt importants en el tractament dels pacients afectats per una malaltia mental amb la introducci?? dels primers f??rmacs efica??os en el tractament dels s??mptomes psic??tics. Juntament amb aquests nous medicaments, van apar??ixer noves tend??ncies m??s liberals i humanit??ries i noves estrat??gies de tractament en els hospitals psiqui??trics. Cada vegada es tractava a m??s pacients sense separar-los del seu ambient social. El suport a la investigaci?? en salut mental va contribuir a nous descobriments importants, en especial sobre el coneixement dels determinants bioqu??mics i gen??tics de la malaltia mental i sobre el funcionament del cervell.

Aix??, de del 1980, la psiquiatria ha centrat el seu inter??s en els factors biol??gics, relativitzant la import??ncia de les influ??ncies psicosocials en la salut i malalties mentals.