Prov??ncia de Tarragona

De Viquip??dia

Prov??ncia de Tarragona amb les comarques.

Prov??ncia de Tarragona, a Espanya.

La prov??ncia de Tarragona ??s la prov??ncia que es troba m??s al sud de les quatre que t?? la Comunitat Aut??noma de Catalunya, forma part de les 50 que t?? l'estat espanyol, i la seva capital ??s Tarragona. Les ciutats de Tarragona (144.176 habs.), i Reus (94.407 habs.), s??n les ??niques ciutats de la prov??ncia amb m??s de 50.000 habitants.

Est?? composta per les comarques:

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
9.669	11.355	13.368	66.011	137.385	320.593	330.105	348.579	337.964

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
338.485	355.148	350.668	339.299	356.811	362.679	431.961	516.078	548.890

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	-
549.417	569.057	574.676	580.245	598.533	631.156	674.144	830.466	-

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

Les dades anteriors a la formaci?? de la prov??ncia (1833) s??n la suma dels municipis actuals.

[edita] Hist??ria

Durant les discussions de divisi?? provincial, la pugna per la capitalitat va ser virulenta entre Tarragona, Reus i Tortosa.

La candidatura de Tortosa no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre preferien Reus per la seva atracci?? comercial. Aix?? va decantar el suport de l'??rea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions mar??timo-fluvials.

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del pa??s. En la primera divisi?? napole??nica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Pened??s.

Tarragona tenia el suport del Tarragon??s i l'Alt Camp, a m??s de la Diputaci?? de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la prov??ncia cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.