Província de Girona
De Viquipèdia
|
|||||||
| Capital | Girona | ||||||
| Municipi més gran | Girona | ||||||
| Gentilici | Gironí, gironina | ||||||
| Població (2006) | 687.331 hab. | ||||||
| Àrea | 5.835,07 km2 | ||||||
| Densitat | 117,79 hab/km2 | ||||||
| Comarques | 8 | ||||||
La província de Girona és la que es troba més al nord-est de les quatre que té la Comunitat Autònoma de Catalunya. La seva capital és Girona.
Taula de continguts |
[edita] Demarcacions
Les comarques que conté la província de Girona són les següents:
- l'Alt Empordà
- el Baix Empordà
- la Cerdanya (meitat est)
- la Garrotxa
- el Gironès
- el Pla de l'Estany
- el Ripollès
- la Selva (excepte el municipi de Fogars de la Selva)
A més, també conté els municipis de Viladrau, Espinelves i Vidrà, tots tres pertanyents a la comarca d'Osona.
Els partits judicials per a l'administració de la justícia a la província són els següents:
- Figueres
- Girona
- La Bisbal d'Empordà
- Ripoll
- Santa Coloma de Farners
- Olot
- Blanes
- Sant Feliu de Guíxols
- Puigcerdà
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.
Els municipis més poblats són:
- Girona 89.890 habitants
- Figueres 39.641 habitants
- Blanes 37.819 habitants
- Lloret de Mar 32.728 habitants
- Olot 31.932 habitants
- Salt 28.017 habitants
- Palafrugell 21.307 habitants
- Sant Feliu de Guíxols 20.867 habitants
- Banyoles 17.309 habitants
- Palamós 17.197 habitants
- Roses 17.173 habitants
- Ripoll 10.832 habitants
- Cassà de la Selva 8.969 habitants
[edita] Història
La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.
La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjans de segle XIX. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.
